1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
[cat] La tesi que es defensa en aquest article s la posici de centralitat que va tenir la Comissi Jurdica Assessora durant el perode de la Generalitat republicana en la creaci i la configuraci del sistema poltic i institucional d'autogovern a Catalunya. Per a demostrar aquesta tesi s'analitzen els avantprojectes de llei que va elaborar durant aquest perode la Comissi Jurdica Assessora: la Constituci o Estatut interior, la Llei municipal, el Tribunal de Cassaci de Catalunya i els recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa. L'anlisi d'aquests avantprojectes posa en relleu com durant aquest perode es van forjar les institucions d'autogovern, es van posar les bases de la democrcia i de l'autonomia local, com tamb es va crear una jurisdicci contenciosa administrativa prpia. L'avantprojecte de llei de recursos en les vies governativa i contenciosa administrativa ser un precedent rellevant, per oblidat, de les lleis estatals sobre procediment administratiu i jurisdicci contenciosa administrativa. En definitiva, el sistema poltic i institucional catal que hi ha en l'actualitat no podria entendre's sense els antecedents de la Generalitat republicana que, recollint la legitimaci histrica de les institucions medievals, van saber configurar les bases d'un sistema adaptat a les necessitats de la societat contempornia.
Resumo:
Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han perms augmentar considerablement els coneixements existents sobre lantiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou tamb altres rees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. Daltra banda, en els darrers anys hem tingut tamb ocasi destudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de lEbre i al nord del Pas Valenci, molt especialment a les comarques de lAlt Palncia i la Plana de Castell. El conjunt daquests estudis ens permet plantejar una visi general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de lantiga provincia Tarraconensis, amb els lmits i la denominaci que rep a partir de la divisi de Diocleci. Lestudi comparatiu del poblament tardoantic daquestes rees permet contrastar, a ms de punts en com, tamb algunes diferncies, tant en el diferent grau de pervivncia dels hbitats desprs de la crisi del segle III com en laparici de nous tipus dhbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les rees, sin noms en les ms meridionals. Saborda tamb la problemtica de lexistncia dunes poques villes luxoses durant el segle IV (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hbitats ms modestos, aix com el pas de la villa a un altre tipus de poblament dispers.
Resumo:
Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585
Resumo:
Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585
Resumo:
El sistema de visualizacin SIG del Servei Meteorolgic de Catalunya (SMC) consiste en un sistema que visualiza la informacin meteorolgica del SMC mediante un visor SIG. La herramienta permitir a los tcnicos del SMC poder consultar productos meteorolgicos, como modelos numricos, productos de Meteosat, radar, descargas elctricas, etc. El sistema se compone de un servidor MapServer, utilizando MapCache como sistema de cach, y de un visor SIG web implementado en JavaScript, utilizando las libreras Dojo Toolkit y OpenLayers.
Resumo:
La recerca analitza quines sn les claus actuals de ls dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina s la realitat de les poltiques criminals i dexecuci penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats daquesta primera part fonamenten la convenincia de fer augmentar de manera significativa la seva aplicaci i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidncia, en el desistiment del delicte i en la reinserci social de les persones encarcerades. En la segona part de lestudi sanalitza el perfil de les persones que arriben a la LC per tamb de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De lestudi daquests perfils sanalitzen les similituds i diferncies en les caracterstiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificaci de grau penitenciari i la possibilitat de progressi sense que augmenti el risc teric de reincidncia ni el de recursos a assignar, tot i que s resulti necessari pensar i fer-ne una redistribuci dels actualment existents. La tercera part de lestudi es dedica a analitzar els obstacles que t lAdministraci per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementaci. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model daplicaci espanyol sobre la LC, la satisfacci de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situaci administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessi dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. Lestudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultniament. La informaci obtinguda es triangula i sassenyalen aquells punts on el consens s ms global i aquells punts ms controvertits on els resultats no permeten extreuren conclusions fefaents. En la part quantitativa shan analitzat utilitzant diferents tcniques estadstiques 3.340 casos que es trobaven lany 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, sha fet anlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tcnica Delphi i recull bibliogrfic i de legislaci comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs dintervenci.
Resumo:
Lorigen del present estudi semmarca dins lmbit dactuaci Colleccions bibliogrfiques, serveis bibliotecaris i installacions del Pla estratgic de les biblioteques de la UPC Digital per al perode 20122014 i dins dels objectius 2013 de la Biblioteca de la Facultat de Matemtiques i Estadstica (FME).
Resumo:
Aquest treball de fi de grau constitueix una proposta dinvestigaci sobre el fenomen del burnout o sndrome desgotament professional que pateixen molts treballadors socials. Concretament, es pretenen analitzar els factors causants daquesta sndrome aix com les seves conseqncies en termes estructurals i organitzatius, de qualitat en latenci a les persones i personals per part dels professionals del treball social. La necessitat i inters d'abordar el tema es deu a les evidncies cientfiques, realitzades en daltres pasos, que confirmen que l'exposici als factors de risc psicosocials afecten la salut del professional i a tota l'organitzaci. Ms encara en un moment de crisi econmica en la qual els treballadors socials han datendre a una major quantitat dusuaris amb diversitat de dificultats i en situacions ms complexes. En el nostre pas, la investigaci sobre la sndrome del burnout en lmbit dels treballadors socials s prcticament inexistent, ra per la qual es fa ms necessari potenciar recerques que es focalitzin en aquesta realitat.Aquest document s el resultat dun treball continuat que comprn tant la cerca i lectura de la bibliografia existent i rellevant sobre el fenomen del esgotament professional, com una primera fase exploratria per contrastar el marc teric amb la realitat catalana, concretament la de la comarca del Girons. Posteriorment, i a partir dels resultats obtinguts, es presenta el disseny duna investigaci que ha de cobrir tot lmbit catal. En aquest cas, sha optat per fer una recerca amb una metodologia qualitativa (entrevistes i grups de discussi), ja que lobjectiu s copsar les vivncies, percepcions i opinions dels treballadors socials sobre les causes del burnout i les seves conseqncies. Els resultats d'aquesta investigaci sn considerats una oportunitat per identificar rees de millora en l'organitzaci de la feina i altres aspectes rellevants com el disseny del lloc de treball, les relacions interpersonals i a nivell personal
Resumo:
Ladopci, tant si s nacional o internacional com si la duen a terme els LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transgneres) o no, s un procs legal, psicolgic i social que, en alguns casos, finalitza amb una sentncia per tal que un infant sincorpori en el s duna famlia en la qual no ha nascut. Una sentncia s una resoluci judicial que, per tenir efectes legals o adquirir una validaci jurdica en un pas diferent al que sha ems, s'ha de traduir a la llengua darribada. La traducci de documents legals sanomena traducci jurada i lha de dur a terme un/a traductor/a habilitat/da amb el ttol de traductor/a jurat/da, que sencarrega daportar validesa legal al document, el qual ha danar revestit del segell i la signatura del traductor/a jurat/da i d'un certificat on constin les seves dades personals i el nmero de registre.
Resumo:
El treball Final de Grau que es mostra a continuaci s un estudi de cas sobre la realitat educativa actual de les aules hospitalries de Catalunya. Un dels objectius que persegueix s el de conixer, descriure i analitzar les metodologies educatives emprades i els elements que marquen la seva lnia educativa. Per dur-lo a terme shan realitzat entrevistes a les aules de tres hospitals de referncia a Catalunya: Vall dHebron (Barcelona), Sant Joan de Du (Esplugues de Llobregat) i Fundaci Althaia (Manresa). Aquest estudi ha perms descobrir les principals caracterstiques que marquen la pedagogia hospitalria aix com els motius pels quals es duen a terme unes accions o unes altres. Tamb ha donat la possibilitat de conixer altres maneres datendre a la diversitat dins laula.
Resumo:
El segent treball correspon a un estudi de mercat que parteix de la hiptesis de que a la Catalunya central hi ha les condicions per crear la demanda dun nou producte esportiu, unes botes de futbol per entrenadors que garanteixin la comoditat en condicions climatolgiques adverses mantenint les seves prestacions tcniques. Lestudi sha proposat conixer les condicions per introduir un nou producte al mercat dels entrenadors de futbol. Es pretn definir les necessitats a cobrir i la predisposici del mercat a adquirir el nou producte. Per fer-ho shan analitzat mitjanant enquestes i entrevistes a entrenadors de les comarques del Bages, Bergued, Osona i Solsona. Finalment el document indica que en aquesta zona hi ha una bona predisposici a lentrada del nou producte ja que cobriria unes necessitats que cap altre producte t en compte actualment.
Resumo:
Aquest treball pretn aprofundir en el coneixement de l'estrs, el seu funcionament, els seus desencadenants, el seu procs i el seu afrontament, en la seva vessant ms psicolgica. Parallelament tamb he volgut esbrinar quines sn les investigacions que s'han fet sobre l'estrs acadmic en estudiants universitaris i, amb tot aix, he intentat establir una descripci de l'estrs acadmic d'aquests estudiants. En aquest treball podem trobar un marc teric amb els conceptes i perspectives sobre l'estrs en general i l'estrs acadmic en particular, aix com un estudi no experimental i transaccional, realitzat a travs de l'inventari SISCO de l'estrs acadmic, creat per l'autor Arturo Barraza, als alumnes universitaris. Els resultats mostren que un 90% dels alumnes enquestats han afirmat haver tingut moments de nerviosisme o preocupaci durant el curs, puntuant el seu nivell d'estrs amb una mitjana de 3,51 en una escala tipus Likert de 1 (poc) a 5 (molt).
Resumo:
L"article aborda l"aplicaci d"eines informtiques de simulaci en l"mbit psicosocial a la situaci de la llengua a Catalunya per extreure"n escenaris de futur. En primer lloc, s"aborda el context metodolgic de la simulaci social amb autmats cellulars. En segon lloc, s"aplica el mtode i el sistema als resultats de l"Enquesta d"usos lingstics de la poblaci 2008 i se n"extreuen resultats. Finalment, s"apunten unes conclusions.
Resumo:
A Catalunya, la distribuci de la poblaci i la disponibilitat d"aigua han seguit istricament direccions oposades, tal com s"analitza a diversos articles del monogrfic.El 92% de la poblaci es concentra a les conques internes, mentre que a la part catalana de l"Ebre, amb una disponibilitat d"aigua ms gran, noms hi viu el 8% de la poblaci. s en aquest marc que s"ha d"entendre l"elevada vulnerabilitat en la garantia de l"abastament a les conques internes. Aquest desequilibri tamb es reprodueix per a les activitats econmiques: els usos urbans concentren el 19% de la demanda d"aigua, mentre que els usos de tipus agrari suposen el 72% i els industrials el 9%. L'article analitza el consum d"aigua segons els seus usos industrials, domstics i agrcoles. La indstria necessita l"aigua com a input en molts dels seus processos productius, i les diferncies entre els sectors sn molt acusades, ats que n"hi ha quatre que concentren ms del 80% de l"aigua consumida per la indstria: el qumic, l"alimentaci, el del paper i el txtil, confecci, cuir i calat.
Resumo:
El treball que presentem s el resultat d'una investigaci sobre Poltiques de regulaci de la m d'obra. Aquesta investigaci, patrocinada per la Fundaci Jaume Bofill, s'inscriu en la convocatria de beques titulada "L'Europa dels noranta" i forma part d'un projecte ms ampli que pretn comparar l'estat de la qesti sobre la gesti dels recursos humans en el marc europeu. La investigaci consta de dues parts, la primera correspon al balan sobre la situaci de les relacions laborals a Espanya, mentre que la segona recull l'estudi de casos d'empreses. L'objectiu general s detectarles tendncies que existeixen en all que es coneix com a "managerial policies of labour regulation" a l'interior d'unes empreses cada vegada ms caracteritzades pel recurs a la flexibilitat.
