Modelo de ordenanza municipal que el gobernador del estado libre de Querétaro dirije a los ayuntamientos del mismo estado con el objeto de facilitarse la formación de la que reiteradamente les está mandando que formen.

UANL

Tratados y convenciones concluidos y ratificados por la república mexicana desde su independencia hasta el año de 1897 : acompañados de varios documentos que les son referentes

UANL

"Les frères Limbourg : Le Mois de Mars des Très Riches Heures du Duc de Berry" (n. 5) ; "Léonard de Vinci : Paysage, 5 août 1473" (n. 15) ; "El Greco : Vue et Plan de Tolède" (n. 47)

Commentaires sur une sélection d’œuvres illustrant l'histoire de la représentation du paysage dans la peinture occidentale.

Xavier Arbós. Els límits de la immunitat en les societats democràtiques. El cas de la portada d'el Jueves

El dia 18 de juliol la revista satítica el Jueves publicava una caricatura en què, a través de la sàtira als hereus de la corona espanyola, es pretenia atacar la subvenció que el govern de l'Estat havia decidit atorgar per incentivar la natalitat. La reacció de la fiscalia, que va ordenar el segrest de la publicació, ha tornat a obrir diverses ferides sempre mal curades, com són els límits de la llibertat d'expressió la legitimitat de la monarquia en una societat democràtica

Maria Antònia Canals. El GAMAR, l'experiència de tocar les matemàtiques

El reglets de Maria Antònia Canals són unes caixes plenes de peces de fusta. N'hi ha de diferent mida i color. La combinació de les peces proporciona la possibilitat de resoldre problemes matemàtics sense escriure cap número: l'experiència de tocar la matemàtica. La professora Canals els té a disposició dels mestres al seu despatx del Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (GAMAR)

Les llingües n'asturies, usu y valoración de la so importancia educativa : estudiu empíricu fechu col alumnáu de Maxisteriu de la Universidá d'Uviéu.'Las lenguas en Asturias, uso y valoración de su importancia educativa : estudio empírico hecho con el alumnado de Magisterio de la Universidad de Oviedo'.

a) Conocer los niveles de empleo del asturiano y del castellano en diversos contextos de interacción del alumnado de primer curso de los estudios de Magisterio de la Universidad de Oviedo; b) Valorar la importancia que los futuros maestros de Educación Primaria conceden al asturiano desde una perspectiva educativa; c) Analizar las actitudes lingüísticas con respecto al asturiano y castellano; d)Identificar las causas de las diferencias encontradas; e) Establecer, en base a los resultados del estudio, propuestas de mejora en la formación inicial y continua del alumnado de Magisterio de la Universidad de Oviedo. . 218 alumnos de primero de Magisterio de la Universidad de Oviedo. Estos estudiantes son, en su mayoría, asturianos, de familias de origen obrero, cursan diversas especialidades de la Diplomatura de Magisterio, hay más mujeres, la media de edad son 20 años y tan solo una quinta parte del alumnado había recibido clases de asturiano. . Cuestionario de 38 ítems de respuesta cerrada que se desglosa en las siguientes partes: a) Datos identificativos y características de los sujetos; b) Datos sobre el uso del asturiano y el castellano en diferentes contextos; c) Datos relacionados con la importancia educativa de la Llingua Asturiana; d) Datos referidos a las actitudes hacia el asturiano y el castellano; y e) Datos relacionados con la profesión de los padres. A) La lengua de uso mayoritario entre el alumnado es el castellano, no obstante, un porcentaje alto de los sujetos emplea la Llingua Asturiana. B) Desde un punto de vista contextual, hay un porcentaje no despreciable de alumnos que emplean mayoritariamente el asturiano. C) El castellano se emplea en todos los contextos y aumenta según aumenta el nivel formativo. Por su parte el asturiano se emplea, sobre todo, en contextos de baja formación. D) Existe relación entre el uso comunicativo del asturiano y el hecho de que los estudiantes recibiesen enseñanzas de llingua en la Educación Primaria y/o Secundaria. E) El valor educativo de la Llingua Asturiana es reconocido por una amplia mayoría de los sujetos. F) La especialidad de Magisterio cursada, así como las actitudes lingüísticas de los alumnos son variables que correlacionan significativamente con las opiniones referidas al valor educativo de la Llingua Asturiana. G) Las actitudes lingüísticas hacia el asturiano y el castellano son, globalmente, positivas. H) Uso y actitudes lingüísticas correlacionan significativamente, tanto en el caso del castellano como en el del asturiano. I) Los sujetos nacidos en Asturias tienen una actitud hacia el asturiano más positiva que los nacidos en otra comunidad. En cuanto a las propuestas educativas derivadas del estudio se destacan: los Planes de Estudio de todas las especialidades de Magisterio deberían dedicar una asignatura específica para profundizar en conceptos sociolingüísticos básicos para poder atender su incidencia socioeducativa, debería proporcionarse más información sobre la realidad de la enseñanza de la Llingua Asturiana a los futuros maestros, insertar un itinerario curricular en el que se inserten contenidos de Llingua Asturiana y literatura, Sociollingüística y Didáctica de la Llingua y, la Escuela Universitaria de Magisterio debería diseñar titulaciones propias de post-grado que ayuden en la formación continua del profesorado en ejercicio.

El Puerto de Pajares : una ruta para las setas : El Puertu Payares : una fastera pa les setes

Los profesores Gonz??lez y ??lvarez del C.P. Pajares junto con el responsable del Centro de Recursos Jos?? Luis Garc??a elaboraron esta unidad-gu??a did??ctica sobre las setas en el Puerto de Pajares, explicando lo que es una seta, sus partes, tipos y caracter??sticas, c??mo se reproducen, su forma de vida, cu??ndo aparecen, las formas que adoptan apoy??ndose en dibujos, la descripci??n de los lugares y clases m??s abundantes de los hongos en la zona tratada, finalizando con una relaci??n de setas, incluyendo una fotograf??a, su nombre cient??fico y nombre com??n, la forma del sombrero, l??minas, pie, carne, sus esporas y la ??poca, lugar donde se puede encontrar y su comestibilidad.

Presentació: La direcció de l'EPS ens parla de l'EEES, les professions regulades i la lliure circulació de persones. L'Equip de redacció presenten el segon número de la revista

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica la reestructuració dels ensenyaments universitaris i un canvi metodològic important cap al paradigma aprendre a aprendre. Però l’EEES és també una oportunitat per fer més real el principi de lliure circulació de les persones

Influència de l'ús del biodièsel en les emissions contaminants i en el consum de combustible en vehicles pesants

L’objecte d’aquest estudi consisteix en determinar la influència de l’ús del biodièsel en: 1.- Les variacions en comparació amb el combustible convencional (gasoil A) en les emissions de gasos i partícules contaminants en motors de vehicles pesants de transport de mercaderies. 2.- Les variacions en comparació amb el combustible convencional (gasoil A) en el nivell de so emès per motors de vehicles pesants de transport de mercaderies. 3.- Els canvis en el consum de combustible en vehicles pesants en comparació amb la utilització de gasoil A. 4.- Els problemes tècnics observats en motors de vehicles pesants de transport de mercaderies durant un període de funcionament elevat

Les Proves d'elecció múltiple en el context de l'avaluació universitària: percepcions i avaluacions d'una mostra d'estudiants de Publicitat i Relacions Públiques

En aquesta comunicació es descriu el procés d’introducció de dos formats de prova d’elecció múltiple (PEM), concretament, el de 3 alternatives de resposta i el format k, a més del format tradicional, en una de les proves d’avaluació que conformaven el sistema d’avaluació continuada de l’assignatura de Teoria de la Imatge corresponent als estudis de Publicitat i Relacions Públiques durant el curs 2006-07. L’objectiu de la prova que es va aplicar va ser el d’augmentar el grau de comprensió dels alumnes matriculats a aquesta assignatura d’uns determinats conceptes i teories, així com la seva competència en l’aplicació d’aquests continguts. Juntament amb la prova, es va demanar als alumnes que responguessin una enquesta que tenia com a objectiu conèixer la seva opinió respecte de cadascun dels formats de les preguntes així com saber quin havia de ser, al seu criteri, el format o formats de la última prova d’avaluació de l’assignatura. Els resultats obtinguts pels estudiants van diferir de forma significativa amb les notes obtingudes en les dues proves anteriors que havien realitzat i que havien estat dissenyades amb un format PEM tradicional. No obstant això, aquestes diferències no varen ser gaire elevades. De les respostes dels alumnes a l’enquesta es dedueix que no estaven massa d’acord amb la introducció d’un canvi en el tipus d’examen respecte del què ja estaven acostumats a fer. Curiosament, però, el percentatge dels què consideraven que la següent prova d’avaluació hauria d’estar dissenyada amb dos formats és més elevat en comparació amb els que defensaven un únic format. Un altre factor important a tenir en compte és el seu gran pragmatisme, és a dir, malgrat admetre que els nous formats requereixen d’uns nivells d’aprenentatge que van més enllà del record, varen demanar que el proper examen inclogués preguntes dissenyades amb un format tradicional. Els resultats obtinguts a partir d’aquesta experiència evidencien la importància de tenir en compte les percepcions i avaluacions dels alumnes respecte dels processos avaluatius. Així mateix, aquests resultats seran discutits en funció del seu grau de contribució a la reflexió sobre els procediments d’avaluació en general i sobre les diferents dinàmiques que poden emergir en el grup-classe com a conseqüència de la introducció d’un o altre procediment d’avaluació

La Fira de la Ciència: una experiència de desenvolupament de les competències professionals en el primer curs dels estudis de mestre

La present comunicació té com a objectiu exposar la innovació docent introduïda en les assignatures de “Coneixement del medi natural, social i cultural” i de “Ciències de la naturalesa i la seva didàctica I”, ambdues assignatures troncals dels estudis de mestre en educació infantil i educació primària respectivament. Aquesta experiència pretén ser una primera prova i recollir criteris que ajudin a orientar les assignatures de l’àrea de ciències experimentals del Departament de didàctiques específiques de cara als nous títols de grau que es posaran en marxa properament. És en aquest nou marc dels estudis superiors on la docència centrada en les competències professionals pren un protagonisme important. Fins aquest curs acadèmic, els alumnes de primer dels estudis de mestre d’educació primària i infantil realitzaven i exposaven les seves propostes didàctiques als propis companys i companyes de classe. Durant el curs 2007-08 s’han modificat els treballs pràctics de tal manera que les propostes didàctiques que es treballin en la facultat es duguin a terme en el context de la Fira de la Ciència amb nens i nenes d’infantil i primària d’escoles de la ciutat de Girona. En concret, els estudiants han de preparar i realitzar “tallers de ciència” adreçats a infants i nens/es. La Fira de la Ciència és una de les activitats incloses en el pla anual del Projecte Pol·len a Girona. Aquest és un projecte europeu de promoció de l’educació científica basada en la indagació i l’experimentació. Les professores responsables de les dues assignatures implicades en l’experiència creiem que aquesta afavoreix el desenvolupament de competències professionals, alhora que introdueix elements motivacionals en relacionar els estudis de mestre amb la realitat escolar en un context i àmbit concret: la didàctica de les ciències experimentals

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una nova manera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que a partir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més en el coneixement d'una determinada societat. Depenent de l'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la manera que té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té de l'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o en aquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació de l'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escriptura ens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes i les dones del passat davant la mort. Així doncs, el que en aquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dins aquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa algun temps preocupen els investigadors d'història de la cultura i de les mentalitats

Millora experimental de les lleis de control predictiu aplicades sobre la plataforma PRIM I, per el seguiment de trajectòries

Aquest projecte s’aplica sobre el robot PRIM (Plataforma Robotitzada d’Informació Multimèdia), un robot autònom no humanoide creat el 2004 per Ateneu Informàtic (AI) que permet realitzar trajectòries 2D gràcies a un sistema de tracció format per dues rodes motrius propulsades independentment. La plataforma PRIM és controlada a partir del control predictiu, aquest control es va implementar en un projecte anterior, creat per l’Alexandre Blasco Gutierrez i titulat “Implementació de tècniques MPC (Model Predictiu Control) sobre la plataforma PRIM I”. El que es pretén en aquest projecte és millorar els resultats obtinguts en el passat projecte reformulant la llei de control i analitzar les discrepàncies obtingudes en les metodologies que s’utilitzen per minimitzar la funció de costos a partir de simulacions de trajectòries

El Fet migratori i les aportacions de la Càtedra d'Immigració

La Càtedra d’Immigració, Drets i Ciutadania va ser creada amb la finalitat de treballar en totes aquelles qüestions que incideixen en els moviments migratoris. La Càtedra és una iniciativa conjunta de la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i el Síndic de Greuges

Ángel López: "Hem de fer que les indústries creixin sense comprometre el desenvolupament futur"

La Càtedra de Processos Industrials Sostenibles busca proporcionar instruments que contribueixin a difondre la cultura de l'optimització dels recursos. Es tracta de formar tècnics que ajudin la indústria a consumir millor