The Upper Oligocene of Montgat (Catalan Coastal Ranges, Spain): new age constraints to the western Mediterranean Basin opening

The Oligocene deposits of Montgat are integrated in a small outcrop made up of Cenozoic and Mesozoic rocks located in the Garraf-Montnegre horst, close to the major Barcelona fault. The Oligocene of Montgat consists of detrital sediments of continental origin mainly deposited in alluvial fan environments; these deposits are folded and affected by thrusts and strike-slip faults. They can be divided in two lithostratigraphic units separated by a minor southwest-directed thrust: (i) the Turó de Montgat Unit composed of litharenites and lithorudites with high contents of quartz, feldspar, plutonic and limestone rock fragments; and (ii) the Pla de la Concòrdia Unit composed of calcilitharenites and calcilithorudites with high contents of dolosparite and dolomicrite rock fragments. The petrological composition of both units indicates that sediments were derived from the erosion of Triassic (Buntsandstein, Muschelkalk and Keuper facies), Jurassic and Lower Cretaceous rocks (Barremian to Aptian in age). Stratigraphic and petrological data suggest that these units correspond to two coalescent alluvial fans with a source area located northwestwards in the adjoining Collserola and Montnegre inner areas. Micromammal fossils (Archaeomys sp.) found in a mudstone layer of the Pla de la Concòrdia Unit assign a Chattian age (Late Oligocene) to the studied materials. Thus, the Montgat deposits are the youngest dated deposits affected by the contractional deformation that led to the development of the Catalan Intraplate Chain. Taking into account that the oldest syn-rift deposits in the Catalan Coastal Ranges are Aquitanian in age, this allows to precise that the change from a compressive to an extensional regime in this area took place during latest Oligocene-earliest Aquitanian times. This age indicates that the onset of crustal extension related to the opening of the western Mediterranean Basin started in southern France during latest Eocene-early Oligocene and propagated southwestward, affecting the Catalan Coastal Ranges and the northeastern part of the Valencia trough during the latest Chattian-earliest Aquitanian times.

A contribuição da história dos conceitos à ciência da informação: dimensões categórico-abstratas e analítico-causais

A história dos conceitos, embora ainda pouco explorada pela ciência da informação, pode fornecer importantes contribuições para o estudo de conceitos-chave que constituem o quadro teórico-conceitual num contexto científico. Nessa direção, a história dos conceitos é apresentada como uma ferramenta para o estudo da diacronia e da sincronia do conceito científico na ciência da informação. Para tanto, foi mister compreender a intersecção das dimensões categórico-abstratas e analítico-causais, ambas relevantes por serem constitutivas da própria proposição da história dos conceitos elaborada por Reinhart Koselleck.

Catalan beauty and the transnational beast: Barcelona on screen

This article explores the case of Barcelona as paradigmatic global city in such transnational productions as Vicky Cristina Barcelona by Woody Allen (2008) and Biutiful by Alejandro González Iñárritu (2010). Allen"s film shows the extreme dilution that national and linguistic identity undergoes under foreign eyes in its rendition of a"hip Barcelona" for tourists"invaded" by transnational subjects in search of bourgeois pleasures. Maybe in pursuit of a more"real" city, Iñárritu"s Biutiful moves to the Barcelona of the immigrants and the undocumented, a transnational and paradoxical location inhabited by those who need to cross borders in order to survive. Through reference to the work of Manuel Castells, Saskia Sassen, Neil Smith and Michel De Certeau among others, we argue that neither of these representations of the city is more real or unreal than the other. In their drastically divergent ways, both films contribute their external perspectives to the imaginary construction of Barcelona as a fascinating global city and can be seen as a dyptich of a transnational Barcelona. Further, they contribute to the ongoing debate about the polarization between the local and the global, the construction of urban boarders inside cities through gentrification, the transformation of the places we (would like to) inhabit, and the translation of all these into visual terms.

OCP effects in catalan cliticization

In Catalan, sequences of sibilants are never pronounced as such. In most contexts all varieties coincide in the «strategies» used to avoid these sequences, namely epenthesis or deletion. Variation is only found in the domain of pronominal clitics (but not with other types of clitics). One source of variation is accounted for by decomposing a general constraint into two specific ones, which implies partial constraint reranking. The other source of variation, which involves a case of apparent opacity, is explained through an Output-Output constraint that makes reference to paradigmatic relations.

Velar verbs and verbal classes in catalan

There is in Catalan a set of verbs, the so-called «velar verbs», whose differential characteristic consists in presenting a velar segment between the root and the inflectional suffixes in certain morphosyntactic contexts. This velar segment has traditionally been considered as being part of the root in the contexts where it occurs, and has been made responsible for the typical allomorphic character of velar verbs. Under the assumption that regular verbs are only one-root verbs, velar verbs have been treated as irregular verbs. Nevertheless, neither the phonic character of the velar segment nor the marginal character of velar verbs is clear. The aim of this paper is to present a different account of velar verbs on the basis of the inflectional morphological character of the velar segment. The work is split into two parts. The first one focuses on standard Catalan, and tries to show that in this variety velar verbs are better treated as regular verbs. The second one focuses on other Catalan varieties, and aims to exhibit the incoherence implied in the traditional treatment of velar verbs in the context of the Catalan language as a whole. The discussion is mainly developed on morphological grounds, halfway between theory and description.

El plurilingüisme europeu: una introducció

L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.

Prosody and pragmatics in parenthetical insertions in catalan

This paper analyses the role of prosody in parenthetical insertions, a type of structure that is extremely common in both speech and writing. The materials under study come from a corpus of spontaneous speech acts in Central Catalan (with varying degrees of spontaneity) from which a corpus of oral parenthetical insertions has been compiled. The prototypical prosodic features of a parenthetical insertion in Catalan are: prosodic autonomy, limited extension, production in between pauses or final pause, tendency towards acceleration, fall in intensity, lower pitch range and, finally, falling or rising melodic pattern. While the final fall is the most frequent pattern in spontaneous conversations with a high degree of confidence between interlocutors, a final rising structure is found in interviews in which the degree of confidence between participants is smaller, their roles are unequal, and the interviewed constructs a narrative discourse. We thus suggest that the pitch contour of parenthetical insertions is related to formality and discourse typology (in this case, narrative vs. dialogue). Bearing in mind the discursive functions performed by these insertions, we propose a typology which classifies them with regards to two main functions: completion of information, and modalisation.

La llengua i la literatura catalanes en els llibres de text de l'època franquista

L'objectiu d'aquest article és fer conéixer els resultats d'un estudi sobre la visió que els llibres de text de I'época franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la política educativa del régim franquista i de l'acció repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantíssima per a conéixer la ideologia que s'intentava de transmetre a través del sistema escolar: els llibres de text. És per aixo que m'ha semblat oportú de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la política anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel régim franquista.

La consolidacion de una nueva estrategia en las relaciones entre la Corona de Aragon y el Magreb Hafsida: el tratado de 1403 y sus perspectivas mercantiles

La coyuntura política del reino de Túnez repercutió de forma decisiva sobre las aspiraciones y fracasos de sus relaciones diplomáticas y comerciales con las potencias europeas. Tras un periodo prolongado jalonado por acuerdos sucesivos, las viejas pretensiones tributarias de la Corona de Aragón alcanzarán a ser reconocidas en el tratado suscrito en 1360, aunque aquel acuerdo no conseguirá hacer efectiva en la práctica dicha reclamación. El fortalecimiento del poder de los Hafsíes en las últimas décadas del siglo XIV reabre un periodo de confrontación velada con la intensificación de las actividades corsarias, que culminan en sendas expediciones de castigo sobre puertos magrebíes. El tratado de 1403 pondrá fin a dichas hostilidades y reabrirá una nueva estrategia en las relaciones con el Magreb Hafsída.

Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a Espanya

L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les sevescaracterístiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranespapereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixententre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i pera la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegsi bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacionspolicials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió deles dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostesd’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.

Els llibres de text de matemàtiques en llengua catalana durant el periode 1899-1938

Les investigacions que tracten d'una manera sistematica l'estudi deis llibres de text de matematiques antics són escasses. Hi ha un projecte internacional ambiciós sobre I'analisi comparativa deis manual s més significatius deis diferents pa'isos europeus deis segles XVIII i XIX. Si ens cenyim a l'Estat espanyol, s'estan realitzant investigacions sobre els programes i textos matematics corresponents a l'ensenyament secundari del segle XIX. Tot i així, manquen estudis que facin referencia a I'ensenyament primari i a I'ensenyament professional, i ens trobem que on hi ha més mancana és en la labor de base, és a dir, en la recopilació completa i l'analisi deis textos. Aquesta labor es troba aturada per la dificultat de poder accedir a aquest material.

La evaluación de corrección objetiva como instrumento de mejora en el aprendizaje de la història en bachillerato.

En este artículo se describe la investigación realizada por el grupo DHIGECS de la Universidad de Barcelona durante los años 2002, 2003 y 2004 . Esta línea de investigación se ha propuesto y se propone estudiar las relaciones entre la frecuencia de las pruebas de evaluación objetiva, consideradas fundamentalmente como actividades de aprendizaje, y los resultados obtenidos en la materia de Historia en el Bachillerato. Han participado en este trabajo 19 profesores y se ha trabajado con una muestra de 800 alumnos. Este artículo sigue en la línea iniciada en 1997 centrada en el aprendizaje de la historia en primer curso de ESO. Se presenta la problemática objeto de estudio, la metodología utilizada, el proceso de investigación seguido y se exponen algunos de los resultados obtenidos.

L'ensenyament de la història i el living history

Hi ha diferents estratègies per apropar la història als escolars. La utilització de les fonts primàries (objectes, documents, etc.) esdevé una estratègia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca històrica. Una de les estratègies utilitzades en el món anglosaxó és el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a través de la representació de fets, estil de vida i personatges propis d'una època determinada. Aquesta estratègia s'empra en espais de presentació del patrimoni, especialment en museus i assentaments històrics i arqueològics. Dos elements són fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparació del context de presentació del patrimoni i els mediadors entre la institució o espai patrimonial i els visitants. A continuació, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, institució dels EUA pionera en la utilització d'aquesta estratègia de presentació i interpretació del patrimoni històric i arqueològic.