L'ensenyament de la història i el living history
| Contribuinte(s) |
Universitat de Barcelona |
|---|---|
| Data(s) |
13/07/2012
|
| Resumo |
Hi ha diferents estratègies per apropar la història als escolars. La utilització de les fonts primàries (objectes, documents, etc.) esdevé una estratègia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca històrica. Una de les estratègies utilitzades en el món anglosaxó és el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a través de la representació de fets, estil de vida i personatges propis d'una època determinada. Aquesta estratègia s'empra en espais de presentació del patrimoni, especialment en museus i assentaments històrics i arqueològics. Dos elements són fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparació del context de presentació del patrimoni i els mediadors entre la institució o espai patrimonial i els visitants. A continuació, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, institució dels EUA pionera en la utilització d'aquesta estratègia de presentació i interpretació del patrimoni històric i arqueològic. |
| Identificador | |
| Idioma(s) |
cat |
| Publicador |
ICE Universitat de Barcelona |
| Direitos |
(c) ICE Universitat de Barcelona, 2002 info:eu-repo/semantics/openAccess |
| Palavras-Chave | #Didàctica de la història #History teaching methods |
| Tipo |
info:eu-repo/semantics/article info:eu-repo/semantics/publishedVersion |