Aplicació web per a gestió d'incidències en entorns virtuals

Gestor d'incidències web amb motor BPM. Realitzat amb tecnologies Java i desplegat al núvol (Cloud Computing).

Gestió d'un magatzem recanvis industrial

El treball final de carrera tracta l'estudi i disseny de la gestió d'un magatzem, en particular enfocat a un magatzem de recanvis d'una empresa de caire industrial, que a banda d'utilitzar els materials per a realitzar el manteniment dels equips productius també els necessita per a la construcció d'automatismes per a la automatització del procés productiu. L'estudi esta enfocat a una posterior parametrització e implementació mitjançant SAP R/3, ja que aquest ERP és una de les eines més potents que existeixen al mercat mundial per la gestió de magatzems, amb el valor afegit d'integrar el sistema de emmagatzematge amb la resta de àrees funcionals de l'empresa.

Gestió d'informes d'arrelament

L'objectiu d'aquest document és descriure la metodologia, anàlisi, planificació, objectius, procediments, preses de decisions, disseny tècnic i costos relacionats amb la construcció d'una aplicació web en un entorn de col·laboració, que faciliti la gestió d'informes d'arrelament.

Entitats acreditades per a la formació:Unió Consorci Formació

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Entitats acreditades per a la formació

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

Transparencia y organizaciones no lucrativas

Tota organització no lucrativa te la finalitat de prestar un servei que millori o mantingui la qualitat de vida de la societat. Per a aconseguir aquest objectiu, aquestes organitzacions es caracteritzen per estar formades per grups de persones voluntàries que no busquen el lucre personal, sinó que a través d’uns valors que es remunten a èpoques de l’antic Egipte com son el respecte, la solidaritat o la confiança, tracten de millorar la societat en la que vivim. Les organitzacions del anomenat tercer sector tindran que ser transparents per a aconseguir generar confiança a l’exterior, però al mateix temps, tindran que fer front al seu major problema per a subsistir, la captació de fons. La situació econòmica actual ha accentuat encara més aquesta problemàtica de finançament, solucionada tradicionalment mitjançant fons procedents de particulars, de l’administració pública, d’empreses o d’altres organitzacions del mateix sector. A l’actualitat s’han tingut que buscar noves solucions com són la innovació o una correcta gestió de la comunicació que permeti generar transparència. La correcta gestió de la comunicació estarà basada a l’escolta activa i en adoptar una postura assertiva a l’hora d’intercanviar una informació, el que finalment permetrà difondre el valor de la transparència de l’organització no lucrativa, aconseguint així millorar la imatge, augmentar la confiança i reforçar la reputació. Per a poder realitzar aquest procés, prèviament es deurà aconseguir un liderat directiu capaç de guiar el procés de comunicació, la implantació de una cultura holística per a la transparència en la organització i la formació del membres del treball. Cal mencionar que a l’actualitat existeixen noves vies tecnològiques que han facilitat molt la gestió de la comunicació. Encara això, aquestes vies deurien ser explotades a major proporció, doncs com queda comprovat, quant millor sigui aquesta gestió, major serà la transparència.

Formació universitària en personal tècnic en PAU

Ponència presentada a la Jornada sobre plans d'autoprotecció

The interactional space in CLIL (Content and Language Integrated Learning) and EFL (English as a Foreign Language) classrooms

Aquest estudi pretén investigar els intercanvis verbals mestre/a – aprenent(s) en dos contextos d'instrucció diferents: classes amb un enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts Curriculars i Llengua Estrangera) on s’aprenen continguts no lingüístics a través de l’anglès, per una banda, i classes 'tradicionals' d'anglès com a llengua estrangera, on l’anglès és alhora objecte d’estudi i vehicle de comunicació, per una altra banda. Més concretament, les preguntes que formula el/la mestre/a, la producció oral dels aprenents i el 'feedback' del/de la mestre/a en els episodis d’atenció a la forma s’han estudiat a la llum de les principals teories provinents del camp de l’Adquisició de Segones Llengües (SLA) per tal de demostrar el seu paper en l’aprenentatge de l’anglès. El corpus de dades prové de l’enregistrament de 7 sessions AICLE i d'11 sessions EFL enregistrades en format àudio i vídeo en dos centres públics d’Educació Primària (EP) de Catalunya. A cadascuna de les escoles, el/la mateix/a mestre/a és l’encarregat/da dels dos tipus d’instrucció amb el mateix grup d’aprenents (10-11 anys d’edat), fet que permet eliminar variables individuals com l'aptitud dels aprenents o l'estil del/de la mestre/a.Els resultats mostren un cert nombre de similituds discursives entre AICLE i EFL donat que ambdós enfocaments tenen lloc en el context-classe amb unes característiques ben definides. Tal com apunta la recerca realitzada en aquest camp, la instrucció AICLE reuneix un seguit de condicions idònies per un major desenvolupament dels nivells de llengua anglesa més enllà de les classes ‘tradicionals’ d’anglès. Malgrat això, aquest estudi sembla indicar que el potencial d'AICLE pel que fa a facilitar una exposició rica a l’anglès i una producció oral significativa no s’explota degudament. En aquest sentit, els resultats d’aquest estudi poden contribuir a la formació dels futurs professors d'AICLE si es busca l’assoliment d’una complementarietat d’ambdós contextos amb l’objectiu últim de millorar els nivells de domini de la llengua anglesa.

Aplicació de gestió de tasques mitjançant Twitter

Aquest projecte planteja la realització d'una aplicació que funcioni a la majoria de mòbils intel·ligents i que permeti la gestió, estructuració i priorització de les tasques que una persona ha de completar. Aquestes tasques poden ser tan habituals com una llista de la compra, un seguit de tasques laborals que has de realitzar un dia a la feina, els deures que has d'entregar a l'institut properament, o qualsevol altra tasca a on sigui necessària la seva estructuració i gestió per portar-la a terme amb èxit.

Progimat : Disseny d'un programa de gestió d'un taller de matriceria

Disseny d'una aplicació per portar la gestió d'un taller de matriceria de manteniment en una empresa de estampacions metàl·liques en fred. L'aplicació gestionarà des de la planificació de les reparacions a les fitxes dels útils o matrius, controlant els estocs de recanvis, etc.

Gestió d'ofertes i demandes de serveis a través del web

El projecte consisteix en el desenvolupament d’una aplicació web que permet posar en contacte a professionals i particulars amb la finalitat d’establir entre ells una relació de treball. L’aplicació compta amb un repositori tant d’ofertes com de demandes que els usuaris de l’aplicació registraran. El desenvolupament de l’aplicació s’ha realitzat utilitzant programari lliure molt estès en la programació d’aplicacions web. El llenguatge utilitzat és PHP executat sobre un servidor de HTML Apache i amb una base de dades MySQL. L’arquitectura de programació triada és del tipus Model-Vista-Controlador, implementat utilitzant el framework de PHP Symfony.

Gestió de pressupostos per a l'escola

Projecte d'implementació d'una aplicació en Java de gestió de pressupostos per a l¿escola.

Solució J2EE per a la gestió de la mobilitat : MobiDroid: Gestor de mobilitat

Agenda col·laborativa on els treballadors disposen i actualitzen la informació necessària per a dur a terme el seguiment de les seves tasques.

Gestió de projectes amb equips virtuals

L'objectiu d'aquest treball és entendre la problemàtica de la gestió de projectes amb equips virtuals, trobar solucions a dos dels problemes més comuns que tot cap de projecte troba quan gestiona equips d'aquesta índole i, mitjançant un cas pràctic -la gestió d'un projecte d'Upgrade amb equips virtuals-, posar en pràctica aquestes solucions.

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.