L'Aphyllanthion dans les Pays Catalans

L'Aphyllanthion est une pelouse sèche hémicryptophytique dans laquelle les buissons (chaméphytes frutescents ou même nanophanérophytes) sont toujours plus ou moins abondants. Par contre les thérophytes y sont extrêmement rares.

Emilio Huguet del Villar

El día 21 de enero de 1951 falleció en Rabat Huguet del Villar. Había nacido en 1871, en la ciudad vallesana de Granollers. Formado científicamente en los Estados Unidos, residió en Madrid durante gran parte de su vida, y pasó los últimos años de ella en el África septentrional francesa. Dotado de fuerte personalidad, ante la que se inclinan en este momento los portavoces científicos por encima de nacionalidades y de escuelas, Huguet del Villar, en muchos aspectos autodidacta, se labró, paso a paso, una posición distinguida entre los trabajadores de la ciencia.

Notes fitocenologiques IV

En connexion avec un travail monographique sur la vallée de Ribes (Pyrénées orientales), l'auteur décrit huit associations nouvelles: Veronico (urticifoliae)-Betuletum, forêt acidophile et hygrophile propre aux versants très ombragés; Allio-Calamagrostietum arundinaceae, mégaphorbiée de l'alliance Calamagrostion; Bellardiochloo-Festucetum nigrescentis, pelouse' très acidophile peuplant les pentes rocheuses et chaudes de l'étage subalpin; Rhinantho (mediterranei)-Trisetetum flavescentis et Astrantio-Avenuletum pubescentis, prairies de fauche, la première ( al. Arrhenatherion') très étendue dans tout l'étage montagnard, la deuxième (al. Polygono-Trisetion) assez localisée dans le montagnard supérieur ; Gentianô' (luteae)-Trisetetum, type de prairie faisant le passage entre l'Arrhenatherion et le Mesobromion; et Swertio-Caricetum nigrae, bas marais d'haute montagne, silicicole mais pas nettement acidophile. Au sein de l'association Prunello-Sarothamnetum, l'auteur propose deux nouvelles sous-associations: buxetosum, la plus commune dans l'étage montagnard, et genistetosum purgantis, en contact avec le Genistion purgantis.

Contribucio al coneixement de les algues epifitiques en llacunes litorals

Es presenten els resultats sobre les algues epifítiques d'hidròfits i helòfits en llacunes litorals. En general, les poblacions d'algues son forca diversificades, destacant el grup de les diatomees, seguides de lluny per les clorofícies y les cianofícies. En general totes les plantes aquàtiques es troben forca epifitades. No obstant, les tiges de Phragmites australis presenten unes poblacions d'algues epifítiques molt importants, que es troben dominades per Cladophora glomerata v. crassior o Rhizoclonium riparium, acompanyades per un gran nombre d'espècies subordinades.

Aportació al coneixement de l"herbari Trèmols de l"Institut Botànic de Barcelona.

The herbarium BC-Trèmols was created during the second half of the 19th century by the Catalan chemist and botanist Frederic Trèmols Borrell. Between 1930 and 1960, the technician Antoni Marcos carried out a thorough review. The current collection consists of approximately 9000 specimen sheets; is made up of 58 volumes reordered by Marcos,two volumes with the original structure, four boxes of Hieracium and 85 boxes with additional material. Up to now 22 volumes and four boxes of Hieracium have been computerized (3695 specimens); we made an inventory at genus level of all volumes, and we computerized the original catalogue of the herbarium and the existing taxonomical fiches. We have also developed a preliminary inventory of the contents of the extra boxes. The analysis of these 3695 herbarium specimens clearly shows that it mainly consists of samples obtained by exchange (67.1%) especially within the Société Helvétique pour l"Échange des Plantes and the Societat Botànica Barcelonesa. Among the materials studied we found two specimens regarded as interesting from a taxonomical and/or nomenclatural point of view (isotypes of Silene holzmanii Heldr. ex Boiss. and of Arenaria minutiflora Loscos). Therefore, the main interest of the herbarium lies in the diversity of the geographical provenance of plants, which makes of this collection one of the first"pan-European herbaria" in Catalonia.

Plantes de la Vall de Cardos

Dins el programa d'activitats practiques del Departament de Botànica.(Facultat de Biología de la Universität de Barcelona) eis estius deis anys 1982 i 1983 férem breus estades a la Valí de Cardos. Les nostres exploracions s'estengueren per la valí principal fins a la capçalera de Broate, i també vers als estanys de Romedo i I'estany de Naorte, i per la vall lateral d'Esterri de Cardos. Junt amb diversos professors del Departament (J. Carreras, E. Carrillo, A. Fàrràs, R. M. Masalles i J . M. Ninot) i de nombrosos alumnes, estudiàrem en una primera visió general la flora i la vegetació d'aquesta contrada pirinenca tan poc visitada pels botànics catalans. Aixô ens permetéd'aplègar una série de dades inédites, de les quais extreiem ara algunes de les citacions floristiques que ens semblen mes notables.

Consideraciones generales sobre la flora del valle de Ribes

Coup d'oeil sur la flore de la vallée de Ribes (Pyrénées catalanes). On fait des commentaires critiques des principales publications apportant des données floristiques sur la contrée: le «Catàlech de la Flora de la Valí de Nuria», d'E. VAYREDA I VILA , la «Flora de la Valí de Nuria i els seus encontorns», de Frère SfeiMNEN, la «Flora de Catalunya», de J. CADEVALL I DARS et la «Végétation alpine des Pyrénées orientales», de J. BRAUNBLANQUET. On donne una liste partielle des espèces l'existence desquelles dans la région malgré y avoir été indiqués par divers auteurs parait inadmissible ou, au moins, fort douteuse. On indique la répartition dans la contrée de quelques plantes appartenant à des éléments phytogéographiques différents et on divise la contrée en des petits territoires, caractérisé chacun d'eux par de divers groupes d'espèces.

Aportacion al catalogo micologico de Menorca

Se presenta un catálogo micológico de cerca de 60 especies de Agaricales, principalmente terrícolas, recolectados en la isla de Menorca durante las campañas de exploración llevadas a cabo en Noviembre de los años 1978 y 1980.

Aportacion al conocimiento de los liquenes calcicolas de la provincia de Granada

Adelantamos algunos hallazgos de interés para la flora calcícola del SE de España, poco conocida por el momento. Son nuevas citas para España: Acarospora macrospora, Lecanora prominens. De Heppia reticulata damos la segunda cita, después de la del tipo, de Dufour.

De vegetatione notulae, III

Synusie and association. Application to the therophytic Mediterranean communities. The Agropyro-Lygeetum (=Eremopyro-Lygeetum) of the Ebro Basin is a two-layered community. The aerian organs of the chamaephytic and therophytic synusies appears mosaic-like distributed, but the roots of chamaephytes forms a continuous layer under the roots of spring therophytes. The structure of other Mediterranean therophytic associations is similar.

L'Estanyo, un estany interessant a la Vall d'Aran

En un petit estany de la Vall d'Aran, a 1640 m. d¿altitud s'ha trobat Luronium natans ( L.) Rafin., planta aquàtica d'àrea atlántica, nova per a la flora deis Països Catalans. També creixen a les vores de l'estany altres plantes intéressants com Eleocharis mamillata (microespècie del grup d'E.palustris) planta nórdica molt poc fréquent a la Península Ibérica.

Hypericum nummularium L.

Hem trobat aquesta planta sobre Àlos d'Isil, 1400m, a la Vall d'Àneu, 31T CH 43. Creix a les esquerdes i al repeu d'unes roques calcinais en exposicio nord juntament amb Asperula hirta i Ranunculus thora.

Científicos en nómina: mecenazgo científico en el Occidente islámico

La ciencia fue cultivada, en el occidente islámico, de manera amplia y eficaz, pero ¿quién la financió y por qué? El artículo explora este vastísimo campo a partir de las fuentes árabes que aportan datos (crónicas históricas y diccionarios biográficos) para trazar un panorama del mecenazgo científico. De este modo, además, se contribuye a situar a la ciencia en su contexto social.

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic.

El paper de Lluís Solé Sabarís en la "Geografia de Catalunya" (1958-1974)

Parlar de Lluís Solé Sabarís com a geògraf és una tasca que ultrapassa de molt les meves possibilitats, ja que no es tracta simplement d'escorcollar els aspectes mes geografics d'un geòleg. Ans al contrari, sense voler prejutjar la seva tasca immensa en el camp de la Geologia, cal dir tot seguit que Solé Sabarís és ell mateix un geògraf. Efectivament, des de les seves classes de Geografia a 1'Institut-escola «Giner de los Ríos» de la Generalitat a les seves activitats mes recents com a president de la Societat Catalana de Geografia, passant pel seu mestratge a tants de geografs al Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona o als cursets de Pirineus, o per bona part de les seves obres i escrits, arreu hi podem trobar l'alenar de tot un geògraf de l'escola francesa. L'anàlisi de tota aquesta tasca ultrapassa de molt les meves possibilitats. Moltes coses són encara massa recents, i de testimonis més qualificats n'hi ha també molts d'altres.