Avaluació de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal mitjançant un district heating a Bellver de Cerdanya

En aquest article es pretén explicar breument la viabilitat de la futura gestió i utilització de la biomassa forestal de Bellver de Cerdanya mitjançant un district heating al futur barri del Pla de Tomet. Les particularitats per les quals aquest poble és ideal per a aquest projecte són que l'ajuntament és propietari de gairebé un 90% dels boscos situats en aquest municipi; i que alhora ja ha realitzat diverses instal·lacions que utilitzen la biomassa forestal per a calefacció i ACS. La situació econòmica de la comarca és bastant complicada, ja que s'ha basat en el sector turístic i la construcció, però ambdós no passen pel millor moment. El projecte serviria per donar un valor a la biomassa forestal que fins ara no s'ha donat, i alhora s'intenta buscar nous inputs econòmics per a la Cerdanya. En aquest treball també s'analitza quins haurien de ser els futurs tractaments que s'haurien d'aplicar a la forest, tenint en compte les activitats que es realitzen actualment, i evitant en tot moment possibles efectes negatius, com podria ser la sobreexplotació. També es dedica una part del projecte a explicar els sistemes per obtenir i gestionar de forma correcta la biomassa. A continuació es tracta la part més tècnica, realitzant una estimació del possible futur consum energètic del barri del Pla de Tomet, encara no construït; i decidint quins sistema de calderes seria el més adequat, el tipus d’emmagatzematge més apropiat i els passos a seguir per millorar el rendiment del procés de la gestió i extracció de la biomassa. Seguint tots aquests passos s'arriba a la conclusió que aprofitar la biomassa forestal és millor solució que utilitzar combustibles fòssils. A part dels obvis beneficis medi ambientals, també és millor a nivell econòmic, tant pels futurs veïns com per l'ajuntament.

Dessalinització nuclear : estudi preliminar per l'aplicació a Catalunya

Aquest document pretén donar a conèixer el concepte de dessalinització nuclear, determinar els avantatges i inconvenients a nivell ambiental, així com els costos econòmics i energètics que poden suposar. Podem definir dessalinització nuclear com una planta de dessalinització d’aigua marina que és alimentada pel seu complet funcionament per un reactor nuclear. La planta utilitza tant l’energia elèctrica que es produeix com l’energia calorífica retinguda en l’aigua que surt del reactor. S’ha estructurat el treball en tres parts. La primera és una anàlisi de quin és l’ús que se’n fa a nivell mundial de la tecnologia de dessalinització. S’ofereixen dades de la producció mundial d’aigua dolça a partir d’aquesta tecnologia, en quins països se’n fa més ús i perquè. També es defineixen els tipus de plantes de dessalinització que es poden construir. El segon apartat és un anàlisi històric i d’actualitat de la dessalinització nuclear mundial. S’analitza el perquè del desenvolupament d’aquesta tecnologia i s’estudien les necessitats hídriques que es podran tenir en un futur. Es planteja si aquesta tecnologia pot satisfer-les. S’estudien les onze plantes de dessalinització nuclear que han funcionat. El tercer apartat és un estudi de la possible transformació de les dues plantes dessalinitzadores catalanes en dessalinitzadores nuclears. Es fa un anàlisi de costos energètics i de producció, sense tenir en compte els d’instal·lació. També s’investiga els possibles impactes per contaminació radiològica que podria generar l’aigua produïda amb aquesta tecnologia.

Les relacions interpersonals en l'educació física a l'ESO : anàlisi de dos casos

Les relacions interpersonals en l’Educació Física a l’Educació Secundària Obligatòria constitueixen l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i transversal. Un procés d’investigació que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals trets característics d’aquest marc relacional en l’àmbit de l’Educació Física; una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees curriculars. Professor, alumne i grup-classe esdevenen els tres actors protagonistes d’aquesta xarxa interactiva; on l’atenció es focalitza en l’anàlisi de dues tipologies de relacions: professor-alumne i alumne-alumne. A través de l’estudi de dos casos reals s’analitzen tres factors fonamentals i determinants en el procés relacional: estil d’ensenyament, rol adoptat i disponibilitat cap a les tasques; així com el factor resultant: l’ambient o clima d’aprenentatge.

Mesura de la força i de la potència en l'esport. Aplicació del chronojump boscosystem

El propòsit del Treball de Fi de Grau és dissenyar un document que serveixi als usuaris del Chronojump Boscosystem per aprendre a utilitzar-lo i treure’n el màxim rendiment. Previ a l’elaboració d’aquest, s’ha requerit un treball de documentació teòrica, fet a través de la revisió bibliogràfica i entrevistes a experts en preparació física dintre del món de l’entrenament esportiu, procés que ha servit per a establir les bases i els fonaments del dossier didàctic. Aquest últim està compost per deu pràctiques on, en cadascuna d’elles, es treballen aspectes concrets del programa Chronojump. Cada una d’aquestes consta d’una primera part més teòrica on es defineixen els aspectes a tractar, seguit de la seqüència de passos a fer per a portar a terme la pràctica i, finalment, deu preguntes tipus test per a saber si s’ha comprès la informació donada i el funcionament del programa. En les pràctiques on s’ha de passar algun test, s’afegeix també un suport audiovisual per tal de deixar clar l’execució i la tècnica correcta de la prova en qüestió.

L’Educació en valors a les classe d'educació física als instituts

l’educació física esdevé un excel·lent camp d’actuació per educar en valors a l’alumnat, sent aquesta una necessitat social existent segons els experts. El propòsit d’aquesta investigació és saber com i de quina manera s’educa en valors a les classes d’educació física, si és que es fa, i des d’un punt de vista del professorat. A través d’una recerca teòrica en l’àmbit, complementada amb 4 entrevistes a professorat d’educació física en actiu i amb més de 20 anys d’experiència, s’analitza qualitativament l’estat actual de l’educació en valors als instituts. L’anàlisi del marc teòric ressalta la importància que per desenvolupar aquests valors personals i socials, cal seguir un procés adequat, planificat i conscient per part del professorat. La part aplicada de l’estudi suggereix que en general es tenen en compte valors com el respecte i la cooperació durant el transcurs de les classes d’educació física, però que no es desenvolupen de forma eficient per manca de recursos i per infravalorar la seva importància. La investigació conclou que l’educació en valors als instituts, ha de ser una tasca transversal i coordinada amb d’altres agents fora d’aquest àmbit escolar, com són els entrenadors/es de clubs esportius, els pares i les mares i d’altres institucions implicades en el procés educatiu de l’alumnat. A partir d’aquesta anàlisi es vol promoure l’educació física com a eina per desenvolupar els valors en l’alumnat.

Els jocs populars i tradicionals a les classes d'educació física de primària i secundària de Guatemala

El jocs populars i tradicionals són un element educatiu i cultural molt important. Des de sempre han estat una font d’activitat física i comporten tota una sèrie de components motors i de valors que haurien de ser tinguts en compte a l’hora d’incloure’ls a les sessions d’educació física. Aquest estudi té com a objectiu conèixer la situació d’aquesta tipologia de jocs a les sessions d’educació física de dos centres educatius del municipi de San Juan la Laguna. Alhora es pretén comparar el paper que tenen els jocs populars i tradicionals en un centre de primària i en un de secundària de la població esmentada. A través de l’anàlisi dels currículums, de l’observació de les sessions d’educació física i de les entrevistes amb diversos docents, s’arriba a la conclusió que les pràctiques lúdiques populars i tradicionals tenen poca presència a l’educació física guatemalenca.

Estratègies per optimitzar el temps de pràctica motriu en les sessions d'educació física

L'alumne necessita practicar per aprendre. En les classes d'educació física, però, aquesta pràctica es veu limitada per molts factors que, per petits que siguin, quan s'ajunten provoquen que el temps de pràctica motriu d'una sessió sigui excessivament reduït. Aquest treball que presento, doncs, tracta de cercar i analitzar els factors més rellevants que generen aquesta manca de minuts amb què compten els alumnes per tal d'assolir els objectius establerts. Així, es podrà reflexionar sobre les possibles estratègies a utilitzar per tal de poder optimitzar al màxim el temps de pràctica motriu en les sessions d'educació física

La motivació com estratègia psicològica en la interacció d'entrenadors i esportistes en iniciació esportiva

Un dels aspectes més importants en iniciació esportiva és la motivació. Si aconseguim que els nostres jugadors estiguin motivats per realitzar la pràctica esportiva obtindrem per part seva una major implicació per les tasques d’entrenament i evitarem l’abandonament prematur de la pràctica esportiva per falta de motivació. Els jugadors en les seves primeres etapes s’inicien en l’esport per motius intrínsecs i hem d’esbrinar que és el que vol el nostre grup al principi de temporada. El qüestionari de motius de pràctica esportiva ens servirà per saber que és el que volen els nostres jugadors i com hem de plantejar les tasques d’entrenament per adequar-les a les seves motivacions. La interacció entrenador – jugadors és l’altre punt a tractar en aquest treball ja que la motivació extrínseca produïda per l’entrenador durant els partits i els entrenaments tindrà una repercussió en la motivació intrínseca del nen. El CBAS és un mètode adequat per identificar les conductes de l’entrenador quan interactua amb els seus jugadors durant els partits i quins aspectes s’han de millorar. L’objectiu d’aquest treball és plantejar estratègies per conèixer i millorar la motivació dels jugadors incidint sobre la motivació intrínseca i extrínseca d’aquests mitjançant la interacció que tenen l’entrenador i els jugadors.

Quines característiques hauria de tenir el perfil professional d'un/a professor/a d'educació física en la secundària?

L’objectiu que pretén aquest treball final de Grau en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, és fer una aproximació inicial a la caracterització dels professors d’Educació Física en la secundària i la identitat docent que se’n deriva per les característiques de l’alumnat d’aquesta etapa i d’organització de les matèries. Alhora pretén reflexionar sobre la importància dels elements relacionals i soci - emocionals que ha de conrear tot docent que treballa en les etapes de l’adolescència. Per aconseguir aquest objectiu he enquestat a diferents professors/es i, a una desena d’alumnes de cada professor/a per tal d’analitzar les diferents característiques de cadascú i identificar les més recurrents i/o més eficaces que defineixen a un/a bon/a professor/a de secundària. Després d’aquest anàlisi de contingut de les respostes dels alumnes i les enquestes i entrevistes dels propis professors/es, podem concloure que hi ha quatre variables importants a tenir en compte; el perfil personal, la metodologia que utilitza cada professor/a en les seves classes, la convivència amb el grup – classe i la societat i, la formació del professorat.

Impacte de la Gimnàstica artística a Vic: la relació gimnasta-entrenadora dins del Club Gimnàstic Osona (CGO)

L’objectiu d’aquest estudi és comprovar si una millor relació entre gimnasta i entrenadora és un factor determinant per a poder obtenir més resultats en les competicions. S’estudien tres grups dividits per tres nivells diferents: Escolar (8 gimnastes), Promogym (11 gimnastes) i Tecnificació (28 gimnastes). A partir d’una adaptació feta dels qüestionaris Cart-Q de Jowett i Ntoumanis (2004) i l’ SF-PANAS de Thompson (2007) es realitzarà l’anàlisi de la relació gimnasta-entrenadora abans de dues competicions, on s’analitzaran els podis. Observant l’estudi, una baixada de mitjanes dels aspectes de les 3 C’s (proximitat, compromís i complementarietat) estava acompanyat d’una baixada de resultats i una pujada de les mitjanes de les 3 C’s estava relacionat amb l’obtenció de més podis. Per tant, a l’hora de valorar els resultats en competició la relació gimnasta-entrenadora és un factor important a tenir en compte.

Anàlisi de l'atenció a la diversitat a les tres escoles rurals de la Zer Tramuntana

L’objectiu d’aquest estudi, de caire interpretatiu - qualitatiu, consisteix en l’anàlisi de l’Atenció a la Diversitat a les tres escoles rurals de la ZER Tramuntana. Una recerca que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals aspectes d’inclusió de l’alumnat en el grup - classe, la resposta educativa que donen els docents a la diversitat en les aules i els documents normatius que recullen aquests dos aspectes. Professors, alumnes i grup - classe són els actors que nosaltres hem estudiat detalladament, a partir d’entrevistes, tests sociomètrics i l’anàlisi dels documents vigents de les tres escoles de referència d’aquesta ZER que tenen present l’Atenció a la Diversitat. A partir de l’estudi dels tres casos reals, l’escola Puig Segalar de Viladamat, l’escola de Ventalló i l’escola Els Valentins de Vilamacolum, ens centrem en la perspectiva curricular i model inclusiu, per poder donar resposta a la nostra hipòtesi plantejada inicialment: El model d’escola rural afavoreix les estratègies d’Atenció a la Diversitat.

La lectura compartida: una eina per l'aprenentatge de la lecto-escriptura en equips cooperatius

L’estudi de cas que es presenta l’hem realitzat a Cicle inicial (CI) de l’escola els Castanyers de Viladrau. Hem portat a terme un projecte per tal d’estudiar la lectura compartida tot utilitzant equips cooperatius (Pujolàs, 2008). Els objectius d’aquest treball són: en primer lloc, ensenyar els alumnes a aprendre de manera cooperativa, és a dir, saber treballar conjuntament, tenir respecte mutu, escoltar als companys, proporcionar ajudes a la resta de l’equip i respectar els punts de vista dels altres, i, en segon lloc, millorar la comprensió dels texts; millorar la lectura i l’escriptura, saber realitzar les tasques i rols, saber seleccionar informació, aprendre a realitzar preguntes. Per portar-lo a terme vam realitzar set sessions en les qual la lectura compartida i els equips cooperatius eren les bases de totes elles. El conjunts de les activitats ens ha permès evidenciar una cohesió del grup-classe més elevada que abans de realitzar-les, així com una lleugera millora en els aspectes relacionats amb la comprensió lectora.

Programa d'intervenció d'educació emocional i social per a l'etapa infantil: l'educació de la consciència emocional i l'autoestima

L’objectiu d’aquest treball és comprovar si l’aplicació d’un programa d’educació emocional i social millora el benestar emocional i social dels infants d’Educació Infantil. Per tal d’assolir aquest objectiu, primerament es va triar una mostra de 4 infants per realitzar el test PAI (Precepció de l’Autoconcepte Infantil) i així, mesurar el seu nivell d’autoestima. Després es va aplicar el programa d’educació emocional i social a l’aula, treballant la consciència emocional i l’autoestima. Seguidament es va tornar a realitzar el test PAI per poder observar i mesurar els canvis en el percentil dels mateixos 4 infants. S’han observat unes millores en el nivell d’autoestima dels nens i nenes de l’aula; s’ha adquirit una bona consciència emocional i s’han anat desenvolupant habilitats socioemocionals i, per tant, ha millorat el clima de l’aula. El treball de l’educació emocional i social a les aules és necessari per millorar el benestar emocional i social dels infants i així, ajudar en seu desenvolupament integral.