990 resultados para COMPUESTOS - PULPA DE PERA
Resumo:
En aquest projecte, titulat "GenRegion: aplicatiu de generaci de mscares per a la codificaci d'imatges amb regions d'inters", presentem una aplicaci multiplataforma que visualitza imatges PGM i PPM amb un mnim cost de memria i sobre les quals podrem dibuixar regions d'inters. L'aplicaci carregar noms la part de la imatge que podem visualitzar a la pantalla de treball permetent treballar amb imatges de gran tamany. Les regions definides seran accessibles en tot moment, podent modificar-les i esborrar-les. Finalment podrem generar ja sigui una mscara de la imatge actual amb les regions definides o b una imatge idntica a l'original per on es visualitzaran les regions definides.
Resumo:
Los objetivos de esta investigacin son: a) Determinar la potencialidad genotxica de diversos compuestos de arsnico (incluyendo inorgnicos y sus formas metiladas) con el ensayo de microncleos utilizando cultivos de clulas humanas; y b)Estudiar la posible accin aneugnica y clastognica de los compuestos analizados, determinando el origen de los microncleos inducidos mediante la tcnica FISH, utilizando sondas pancentromricas.
Resumo:
Sha estudiat la bioacumulaci de contaminants orgnics persistents en el mscul duna espcie de peix en dos punts del litoral catal: al Port de Barcelona i a la costa de Blanes. Citharus linguatula ha estat escollida per les seves caracterstiques dhbitats (est ms exposada a la contaminaci al ser una espcie bentnica). La metodologia emprada consisteix en la homogenetzaci amb sulfat de sodi i una extracci assistida amb microones amb n-hex-acetona(1:1 v/v) durant 20 minuts. Els extractes es netegen i es fraccionen amb una columna cromatogrfica dalmina que permet la separaci dels extractes en dos fraccions: un amb la majoria dels compostos organoclorats (hexaclorbenz, DDTs, ciclodiens clorats i policlorbifenils) i laltre amb els ismers hexaclorciclohexans i els PAHs. Aquestes dos fraccions sn posteriorment analitzades en el GC-MS. Sha pogut corroborar lelevada presncia de PCBs a Barcelona, aix com que en aquest punt de mostreig les espcies estan ms exposades a la contaminaci per organoclorats. Sha identificat la presncia de DDTs en els dos llocs estudiats. Pel que fa als PAHs sha pogut observar que a Barcelona tamb hi ha ms presncia daquests. Cal destacar que la concentraci obtinguda dels compostos no es pot donar com a vlida per lexistncia dindicis derrors experimentals o dinjecci.
Resumo:
Proyecto de investigacin de una estancia en la University of North Carolina, Estados Unidos, de septiembre a diciembre del 2007. Los compuestos de arsnico se han empleado como agentes teraputicos durante muchos siglos. El trixido se arsnico ha sido descrito que es capaz de inducir diferenciacin y apoptosis en la lnea celular NB4, lnea derivada de un paciente con leucemia promieloctica aguda (APL). Actualmente, uno de los mayores problemas en los tratamientos contra el cncer sn varios mecanismos de resistencia a los frmacos empleados. Los transportadores de membrana celulares ejercen un importante papel en la proteccin de los tejidos celulares contra compuestos xenobiticos y metabolitos endgenos. Diferencias en la expresin de algunos de estos transportadores conlleva a variaciones en la respuesta a los tratamientos por parte de los pacientes a los tratamientos quimioterpicos. En este trabajo se han estudiado la expresin en presencia y ausencia de arsnico de algunos de estos transportadores, con posible relacin con la absorcin y excrecin del arsnico.
Resumo:
Proyecto de investigacin realizado a partir de una estancia el grupo de Biotecnologa e Ingeniera de Bioprocesos del Imperial College London entre abril y julio del 2007. La catlisis enzimtica es una tecnologa en continua expansin en el campo de la sntesis y produccin de compuestos enantiomricamente puros con actividad biolgica. Concretamente las aldolasas son enzimas de gran inters industrial como biocatalizadores en sntesis asimtrica de compuestos quirales ya que catalizan la formacin de enlaces C-C mediante reacciones de adicin aldlica con una alta regio y estereoespecficidad. Uno de los compuestos es el precursor de iminociclitoles, que son molculas de gran potencial teraputico en el tratamiento de un amplio rango de enfermedades debido a su actividad como inhibidores de glicosidasas y glicosiltransferasas. Sin embargo, para conseguir esta reaccin existen problemas de solubilidad de los reactivos y productos en medios homogneos. Una posible solucin es el empleo de medios bifsicos en biorreactores de membrana. Se ha estudiado el potencial de un Biorreactor de Membrana para Biotransformaciones desarrollado en dicha reaccin y, a la vez, diferentes estrategias de operacin que lleven al mximo rendimiento de producto y/o faciliten su purificacin tras la reaccin.
Resumo:
La majoria de sistemes biolgics sn complexes, formats per diverses parts connectades mitjanant vincles que contenen informaci addicional i oculta a lobservador. Actualment, les aplicacions clniques enregistren molts i diversos senyals les interaccions dels quals poden sser estudiades mitjanant diferents tcniques: mtodes clssics, generalment lineals, com ara la correlaci i la coherncia espectral; i mtodes no lineals que han estat definits i desenvolupats lltima dcada, com la predicci no lineal, la informaci mtua i les entropies. Aquest projecte proposava lobtenci deines pera lanlisi de: a) la coordinaci dels msculs respiratoris en individus sans i pacients amb patologies respiratries sotmesos a protocols desfor ventilatori, ja que es desconeix com es relacionen les activitats del diafragma i dels msculs accessoris de les vies aries superiors; b)lefecte de frmacs sobre la connectivitat funcional del cervell, ja que les eines i mtodes estndard sovint no permeten extreure prou informaci. Els resultats aconseguits han perms avaluar lactivitat muscular respiratria mitjanant la funci dinformaci mtua creuada (FIMC), demostrant que existeix un acoblament no lineal entre les activitats de diferents msculs. Aquesta coordinaci muscular es veu afectada per una malaltia respiratria com la Sndrome dApnea Obstructiva de la Son (SAOS), i shan trobat diferncies estadsticament significatives entre els pacients amb SAOS i els individus sans, especialment a nivells mitjans i alts desfor respiratori.
Resumo:
A la jornada tcnica que es va celebrar a lIRTA Mas Badia a La Tallada dEmpord (Girona) el passat 27 dagost, es va presentar una nova tcnica daclarida mecnica de pomes (fils de plstic que giren i fan caure un determinat nmero de flors) que podria ser una alternativa a les actuals estratgies daclarida, com sn laclarida amb fitoreguladors i laclarida manual. Prcticament sha acabat la collita de les primeres pomes de lany que corresponen a les varietats del grup Gala. La campanya denguany es caracteritza per unes altes temperatures, per una excessiva crrega de fruits en els arbres i per una bona qualitat de sucres, per insuficient color dels fruits. En les altes temperatures poc es pot influir, per s possible intervenir en deixar el nmero adequat de fruits als arbres per tal que aquests tinguin el mxim de qualitat, calibre i color. En aquest sentit la primera presentaci de la jornada va explicar les noves estratgies per facilitar laclarida de la poma. La poda anomenada centrifuga s una alternativa vlida per no suficient, laclarida amb els fitoreguladors actuals t un efecte insuficient i les noves matries actives assajades mostren uns resultats interessants. Finalment, laclarida mecnica permet una significativa innovaci en aquesta fase de litinerari de la producci. Aquesta tcnica s una estratgia neta, efectiva i econmicament molt ms sostenible que les habituals aclarides manuals que es realitzen avui dia. A la jornada, tamb es va informar dels nous clons de Gala, la coloraci dels quals s significativament ms alta (33%) que algunes de les varietats que hi han plantades a la actualitat. Tamb es van exposar i presentar les noves varietats ms destacades de pera, prssec, nectarina i prssecs plans. En la jornada tcnica celebrada en el IRTA Mas Badia en La Tallada de Empord (Gerona) el pasado 27 de agosto, se present una nueva tcnica de aclareo mecnico de manzanas (hilos de plstico que giran y hacen caer un determinado nmero de flores) que podra ser una alternativa a las actuales estrategias de aclareo, como son el aclareo con fitoreguladores y el aclareo manual. Prcticamente ha finalizado la cosecha de las primeras manzanas del ao que corresponden a las variedades del grupo Gala. Este ao la campaa se caracteriza por unas altas temperaturas, por una excesiva carga de frutos en los rboles y por una buena calidad de azcares, pero insuficiente color de los frutos. En las altas temperaturas poco puede influirse, pero es posible intervenir en dejar el nmero adecuado de frutos en los rboles para que estos tengan el mximo de calidad, calibre y color. En este sentido la primera presentacin de la jornada expuso las nuevas estrategias para facilitar el aclareo de la manzana. La poda llamada centrifuga es una alternativa vlida pero no suficiente, el aclareo con los fitoreguladores actuales tiene un efecto insuficiente y las nuevas materias activas ensayadas muestran unos resultados interesantes. Finalmente, el aclareo mecnico permite una significativa innovacin en esta fase del itinerario de la produccin. Esta tcnica es una estrategia limpia, efectiva y econmicamente mucho ms sostenible que las habituales tcnicas de aclareo manuales que se realizan hoy en da. En la jornada, tambin se inform de los nuevos clones de Gala, la coloracin de los cuales es significativamente ms alta (33%) que algunas de las variedades que hay plantadas en la actualidad. Tambin se expusieron y presentaron las nuevas variedades ms destacadas de pera, melocotn, nectarina y melocotn planos.
Resumo:
La lldriga (Lutra lutra) va desaparixer de la conca de la Tordera a causa de la pressi humana sobre ella i el seu hbitat. Recentment les seves poblacions sestan recuperant a las conques nord de Catalunya. En aquest context es presenta els resultats dels anlisis dels requeriments socioecolgics de la lldriga en lafluent del riu Tordera de la riera dArbcies: qualitat del bosc de ribera, valoraci de la contaminaci de laigua i lanlisi de les poblacions dictiofauna, a ms de lestimaci de lespcie ms abundant. Levoluci de ls i cobertes del sl del sl mostren que existeix una tendncia augment en las masses forestals, zones urbanitzades i infraestructures; tamb una disminuci del camps de cultiu, fruiters i vinyes. La qualitat del bosc de ribera es va valorar a partir del lndex QBR, obtenint que la mxima qualitat es localitza en el tram alt, disminuint a mesura que sapropa a la desembocadura al Tordera. La contaminaci de laigua a estat valorada, per una banda analitzant la qualitat biolgica a partir dels ndexs IPS i BMWPC, obtenint que la qualitat de laigua disminueix a mesura que transcorre riu avall, segons lIPS. Amb el BMWPC es troba que existeix una recuperaci de la qualitat de laigua en lltim tram. Per altra banda shan analitzat el compostos qumics que afecten a la lldriga, obtenint que les concentracions daquest no sn rellevants a laigua. Sha analitzat lestructura de la poblaci dictiofauna present, trobant que el Barbus meridionalis s lespcie ms abundant en tots el trams, a ms daugmentar en captures a mesura que laigua sapropa al aiguabarreig amb la Tordera. Sha estimat la biomassa present daquesta espcie, concloent que es suficient per mantenir una poblaci no gaire densa de lldrigues, inferior a 0,15 individus per kilmetre de riu.
Resumo:
Un dels problemes associats a la remeiaci de contaminants hidrfobs s la seva poca disponibilitat. Es considera que un contaminant est disponible quan roman a la fase lquida del medi, ja sigui solubilitzat o en forma demulsi. Els surfactants sn substncies anfifliques que promouen la transferncia de compostos hidrfobs de la fase slida a la lquida. En aquest estudi sescull el pir com a representant dels hidrocarburs aromtics policclics i tres surfactants no inics: un mpliament citat a la bibliografia cientfica (Tween 80) i dos comercials (Gold Crew, BS-400). Lestudi es fa amb tres mescles dargila i sorra amb diferents proporcions. La concentraci micellar crtica (CMC) sassoleix abans en sls amb poc contingut en argila. Leficincia dels surfactants est estretament relacionada amb la proporci dargila i sorra. A concentracions molt per sobre de la CMC no sobserva una relaci entre leficincia i la quantitat dargila. El Tween 80 ha donat millors resultats que el Gold Crew i el BS-400, sense que aquest darrer no hagi presentat desadsorci de pir.
Resumo:
En el present estudi sha fet un seguiment baromtric de la producci de biogs de tres compostos farmacutics mitjanant tests de degradaci anaerbia. El llot del digestor anaerobi de lestaci depuradora daiges residuals (EDAR) de Granollers sha emprat com a incul. En un primer experiment, sha fet lestudi de letapa metanognica, amb metanol com a substrat i les concentracions de 5, 10 i 20 mgL-1 dcid clofbric (CLOFI, regulador lpid), ibuprof (IBU, anti-inflamatori) i carbamazepina (CARBA, antiepilptic/analgsic). En un segon experiment, sha estudiat letapa acetognica, amb cid propinic com a substrat i amb concentracions de 20 i 100 mgL-1 dels mateixos frmacs. Per una banda, en el primer experiment, no sha observat degradaci dels frmacs i cap dells presenta toxicitat pel llot anaerobi. CARBA i IBU sadsorbeixen majoritriament a la fase slida. Per altra banda, en letapa acetognica ni CARBA ni IBU shan degradat i tampoc presenten toxicitat en cap de les concentracions provades. Com en el cas anterior, la majoria daquests frmacs queda adsorbit en el llot. En canvi, CLOFI es degrada en 100 mgL-1 de concentraci donant com a producte intermedi un metablit.
Resumo:
"Vegeu el resum a l'inici del document del fitxer adjunt."
Resumo:
En el present estudi s'analitza l'origen i evoluci de 2 molcules claus pera entendre la multicellularitat dels animals: les molcules d'adhesi integrines i els factors de transcripci T-box. Sutilitzen els genomes recentment publicats de protists unicellulars parents propers dels animals. Sanalitza lorigen i evoluci daquests gens mitjanant anlisi filognic, determinaci de motius funcionals i tamb tcniques de biologia molecular. A ms, es documenta un cas de transferncia gnica horitzontal des d'un eucariota cap a un procariota, fenomen poc habitual. Les principals conclusions sn que tant ladhesoma d'integrina com els gens T-box tenen un origen molt anterior als animals, en un context unicellular, i que desprs foren cooptats pel llinatge multicellular dels animals.
Resumo:
Una vez comprobado el problema medioambiental existente en nuestro planeta en cuanto a emisiones de gases de efecto invernadero (GEI) y con el objetivo de reducir dichas emisiones, se estn desarrollando nuevos mtodos y materiales sintticos para la captura de CO2, entre otros. Este proyecto pretende estudiar una tecnologa de captura de CO2, centrndose en el estudio postcombustin basado en materiales slidos compuestos por slice impregnados del grupo amino. El mtodo experimental utilizado ha consistido en realizar las sntesis por duplicado de tres materiales diferentes basados en un soporte de slices impregnadas con aminas diferentes: 3aminopropiltrimetoxisilano (APTMS), N3(trimetoxisil)propil)etano1,2 diamina) (AEAPTMS) y Polietilenimina (PEI). Estos materiales han sido caracterizados mediante las tcnicas experimentales: Anlisis de rea superficial BET, pH, Anlisis Termogravimtrico, Anlisis Elemental y Microscopia Electrnica de Barrido (MEB). El estudio para evaluar la captura de CO2, se ha realizado mediante la Balanza de Suspensin Magntica en condiciones de presin atmosfrica y bajas temperaturas (45105C). Con un 10 vol. % CO2 en N2 a 45C para la absorcin CO2 y a 105C para la desorcin. La capacidad de captura de CO2 para los materiales estudiados se sita entorno a un 3%, que difiere considerablemente de los estudios publicados en la bibliografa. En contrapartida el comportamiento de los materiales sometidos al proceso de captura de CO2 es constante, ya que perdura a lo largo de los ciclos, y reversible debido a la prctica totalidad de absorcin y desorcin de masa en este proceso.
Resumo:
Introducci: El bypass gstric en Y de Roux laparoscpic (BGYRL) s la tcnica quirrgica delecci per al tractament de lobesitat mrbida. La gastrectomia tubular laparoscpica (GTL) s una tcnica baritrica restrictiva amb resultats molt prometedors en relaci a la prdua de pes, per sen desconeixen els efectes metablics i endocrins. Lobjectiu daquest estudi s lavaluaci de les diferncies en la resposta del metabolisme de la glucosa i la secreci dhormones intestinals entre ambds procediments. Material i mtodes: Es va dissenyar un estudi prospectiu i aleatoritzat per la realitzaci del BGYRL i la GTL, ambds realitzats via laparoscpica. Totes les pacients es varen avaluar abans, i als 3 i 12 mesos de la intervenci. Sels va prendre una mostra de sang venosa desprs dun dejuni de 12 hores i als 10 i 60 minuts desprs de la ingesta dEnsure 420 kcal per realitzar les determinacions dels nivells plasmtics de glucosa, insulina, grelina, leptina, pptid relacionat amb glucag (GLP-1), pptid YY (PYY) i polipptid pancretic (PP). Resultats: Es varen incloure 15 pacients (totes de gnere femen, edat mitja de 489 anys, IMC de 442.7 kg/m2 amlitat preoperatria) dels quals 7 van ser aleatoritzats a BGYRL i 8 a GTL. No hi van haver diferncies entre ambds grups en edat, IMC preoperatori, classificaci ASA i determinacions hormonals preoperatries. Desprs de la cirurgia, sobserva un descens de la glicmia i insulinmia, amb una reducci de lndex HOMA-IR en ambds grups. Postoperatriament, es detecta una disminucin de les concentracions de la leptina en dej i desprs de la ingesta, significativament menor en el grup de BGYRL. Mentre que els nivells de grelina en dej noms descendeixen de forma significativa en el grup de la GTL. Desprs de la ingesta es produeix una augment dels nivells de GLP-1, significativament major en el grup de BGYRL. Conclusions: Tan el BGYRL como la GTL sassocien a una significativa prdua de pes, encara que aquesta fou significativament superior en el BGYRL. Ambds procediments han millorat notablement lhomeostasi de la glucosa. Noms la GTL va rehuir els nivells de grelina tan en dej com desprs de la ingesta, mentre que els nivells de GLP-1 i PYY selevaren desprs de la cirurgia, sense diferncies estadsticament significatives entre ambdues tcniques.
