1000 resultados para Bíblia. A.T. Cantar dels Cantars-Comentaris
Resumo:
Aquest treball de recerca, realizat amb mestres especialistes de msica de l'etapa primria, exposa diversos models d'interpretaci de la can, prvia exposici dels diversos elements que en configuren el carcter.
Resumo:
L'associaci esportiva esdev un espai on infants i joves immigrants aprenen a relacionar-se, a ser responsables i autnoms. El present article se centra en l'anlisi de les necessitats de la poblaci immigrada en edat escolar envers l'associacionisme esportiu, per tal d'establir directrius que en potencin la participaci. Shan seleccionat quatre associacions esportives, en zones geogrfiques diferents, que estan duent a terme programes especfics d'integraci i que han estat interessades a collaborar. L'article reflecteix l'opin dels tcnics i les tcniques esportius en relaci amb la identificaci dels factors que limiten o faciliten la prctica esportiva en contextos de diversitat cultural.
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovaci docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci docent va aplicar criteris de gesti de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats daquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Valncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experincia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en lexperincia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tcnics de taller, majoritriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experincia pilot va demostrar satisfactriament la viabilitat de l'aplicaci del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experincia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb en dos congressos.
Resumo:
L'mbit de formaci universitria s idoni per recuperar de forma ms modesta i autocrtica les tesis de la semitica i les teories de la comunicaci en la seva relaci amb els processos del disseny.
Resumo:
Objectiu. Descriure el projecte Google books i analitzar-lo des de la perspectiva legal, tenint en compte els tres agents principals implicats: Google, els titulars de drets de propietat intellectual i les biblioteques. Metodologia. Anlisi legal comparada (legislacions dels Estats Units, de Frana i d'Espanya) de les implicacions del projecte Google books sobre els drets de propietat intellectual i el dret de la competncia. Estudi de les demandes plantejades contra Google als Estats Units i a Europa, aixcom les possibles conseqncies de l'acord de conciliaci adoptat per Google i les associacionsd'autors i editors als Estats Units. Resultats. Google books ha suposat una infracci massiva de drets de propietat intellectual. Per determinar si els llibres d'una biblioteca han entrat en el domini pblic o no, cal determinar prviament quina llei nacional resulta aplicable a cada llibre. La posada a disposici a Google books d'obres descatalogades i tan sols fragments de llibres que es troben a la venda no pot dursea terme sense l'autoritzaci dels titulars. En el cas de les obres rfenes, l'explotaci exigeixl'adopci de certes mesures prvies per garantir els drets dels titulars, en cas que aquests arribina conixer-se. L'acord de conciliaci adoptat als Estats Units entre Google i les associacionsd'autors i editors pot implicar una posici de monopoli per part de Google en relaci amb la venda dels llibres descatalogats i les obres rfenes.
Resumo:
El document pretn aportar pautes tilsals ciutadans, als centres assistencials i a l'Administraci, i que subministra criteristics i jurdics que ajuden a aclarir el debat sobre si les decisions sanitries adoptadespels cristians anomenats Testimonis de Jehov, sobre la base de les seves creencesreligioses, han de ser respectades encara que la seva conseqncia fi nal sigui laprdua de la vida.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s mostrar la secular tradici misgina occidental des dels seus orgens a Grcia tot analitzant un text de l'intrpret allegoric de la Bíblia Fil d'Alexandria, el De opificio mundi, al qual aplica una lectura fortament platonitzant. L'anlisi acurada dels captols dedicats a la creaci divina de la dona i les seves conseqncies mostra fins a quin punt no s possible entendre aquest text sense tenir en compte una tradici filosfica grega ja aleshores secular.
Resumo:
Ms enll de la referncia explcita a la tragdia grega i dip, l'objectiu d'aquest article s presentar l'estreta relaci, en opini del autor, entre all que mantenen els protagonistes a Crimes and Misdemanors i les teories del sofistes grecs sobre Du, la llei, etc. Una confrontaci acurada dels seus textos amb el gui de la pellcula revela clarament unes arrels sofstiques que no poden ser atribudes, en aquest cas, a la constant presncia del llegat jueu en l'obra de W. Allen.
Resumo:
Aquesta tesi doctoral centra l'atenci en la participaci dels propietaris en el cooperativisme i l'associacionisme agraris del primer ter del segle XX, com una de les expressions de la reorganitzaci dels interessos agraris desprs de la crisi del final del segle XIX. S'estructura en dues parts diferenciades segons l'mbit d'anlisi. La primera aborda la participaci dels propietaris en l'associacionisme agrari a Catalunya, se centra fonamentalment en el model associatiu de les cambres agrcoles i destaca el protagonisme de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre en l'organitzaci dels interessos agraris. La segona utilitza la comarca del Valls Oriental com a banc de proves de la primera, i com que s un mbit ms redut, permet ser ms exhaustius en la descripci del moviment associatiu, identificar els seus protagonistes i analitzar la seva resposta als canvis econmics i socials que es van produir durant el primer ter del segle XX.
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball s presentar la reconstrucci de la srie dels ingressos obtinguts per la Generalitat de Catalunya a travs de la recaptaci de l'impost de bolla durant l'edat moderna -s a dir, des de la primeria del segle XVI fins a la seva desaparici en el darrer ter del segle XVIII (1770)-, i valorar-ne la validesa com a indicador de la producci i/o el consum de teixits a Catalunya en tota aquesta etapa.
Resumo:
La present recerca semmarca doncs, a leix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigraci (PNI), sobre la integraci de la nova poblaci catalana i de la societat dacollida en una cultura pblica comuna, mantenint la cohesi social. Entenem la integraci com un procs dinmic dapropament i empatia recprocs entre la persona migrada i la societat dacollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferncia i en la seva igualtat per tal d enriquir al conjunt social. Apostem per la integraci des dun enfocament intercultural de dileg i intercanvi, on el reconeixement de la condici de ciutadania, s indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integraci: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martnez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcci de la ciutadania des de la diversitat tnica i cultural avanant aix cap a una autntica interculturalitat. Es parteix dun concepte dintegraci bidireccional, dinmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat daquesta recerca s identificar els elements clau de lestat actual de la integraci dels joves migrats a Catalunya, per aix cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procs de la integraci daquesta joventut al context catal. La metodologia ser un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. Lestudi descriptiu es complementar amb grups de discussi de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en lacompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funci de lobjecte a valorar, sota una lgica de complementarietat (Bericat, 1998). En lestudi per enquesta, saplicar el Qestionari de cohesi social entre joves elaborat per Palou (2009). Per laproximaci qualitativa, es faran grups de discussi amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodolgic permetr que aquesta anlisi en profunditat tingui per fruit lnies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivncia i la cohesi social.La integraci a una cultura pblica comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigraci 2009-2012) passa per l'Administraci ms propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a travs de les poltiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes dactuaci en aquest nivell, b sigui en clau dacollida i coneixement de la llengua i lentorn com dintegraci al teixit social i associatiu del barri o municipi.Ms enll de la poltica pblica local, laplicabilitat del projecte que es presenta tamb troba un altre encaix en les poltiques educatives de Catalunya i, ms concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesi social. Educaci i convivncia intercultural (Departament dEducaci, 2007), Dins de les seves lnies estratgiques, aquest Pla contempla el refor de la xarxa estable de lentorn escolar amb la collaboraci dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'mbit social, cultural o esportiu), a travs diniciatives com els Plans Educatius dEntorn (PEE).
Resumo:
Es presenta un projecte d'innovaci docent, la recerca desevolupada del qual va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments realitzats als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts, aplicant criteris de gesti de qualitat. Els resultats d'aquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. El projecte d'innovaci docent va aplicar criteris de gesti de qualitat. La recerca desenvolupada va incorporar aspectes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat dels procediments als tallers i laboratoris de les Facultats de Belles Arts. Els resultats daquestes investigacions tenen una extensi social en l'mbit de les Belles Arts en general. Amb aquest projecte es va redissenyar un model de procediment normalitzat de treball (PNT) que 11 tallers diferents de les Facultats de BBAA de Barcelona, Conca i Valncia van utilitzar per a elaborar 14 PNT i 3 vdeos de suport. Aquests es van aplicar durant una experincia pilot (curs 2009-2010). El nombre de participants en lexperincia va ser de 211 alumnes, 15 professors, 10 tcnics de taller, majoritriament de BBAA de la Universitat de Barcelona. L'experincia pilot va demostrar satisfactriament la viabilitat de l'aplicaci del model de PNT adoptat i els beneficis, de la seva aplicaci, orientats a la millora continuada de la qualitat docent i de la investigaci. Per concloure el projecte es va elaborar el procediment general (PG) que determina les pautes per a redactar un PNT. Aquest PG va ser aprovat recentment per la CSSMA del Centre2 i es podr aplicar en el futur en la Facultat de BBAA de Barcelona. Sobre l'experincia s'han realitzat les publicacions pertinents (un llibre i un DVD) i s'ha participat tamb en dos congressos.
