Evaluation des campagnes de prévention contre le SIDA en Suisse : Les éducateurs et assistants sociaux : rôle de conseillers dans la prévention et l'accompagnement : rapport final 1988

Dans le cadre de l'évaluation de la campagne STOP-SIDA, les auteurs avaient pour but d'examiner: 1) l'influence et l'intégration des messages préventifs dans la pratique professionnelle des travailleurs sociaux chargés de missions diverses avec les adolescents; 2) le poids de l'épidémie de SIDA dans les pratiques de ceux qui affrontent déjà le problème; 3) l'émergence de demandes particulières, formatives ou matérielles, pour aider à l'accompagnement de jeunes séropositifs ou de malades; 4) les difficultés et les blocages de l'action préventive dus à des conflits de rôles, à des contradictions entre discours professionnels et pratiques personnelles. ANNEXE: Questionnaire envoyé aux institutions. Guide d'entretien.

End of life care standards for people with dementia

End of life care standards for people with dementiaThis project, funded under Call 1 of CARDI’s Grants Programme and led by Dr Suzanne Cahill, School of Social Work and Social Policy, Trinity College Dublin, highlights the need for guaranteed standards of care for older people with dementia at the end of their lives.The research recommends the introduction of standards as a matter of urgency because of the huge increases in the number of people affected, and the number likely to be affected in the future. It is estimated that the number of people with dementia in the Republic of Ireland will rise from 44,000 to 104,000 by 2036 and in Northern Ireland from 16,000 to 47,000 in 2051.The research draws attention to the importance of agreeing new standards in Ireland, North and South, by proposing guidelines to develop policies and practices that can reflect the best available throughout the world.Research Team:•������ Dr Suzanne Cahill, School of Social Work and Social Policy, Trinity College Dublin•������ Ms Daphne Doran, Quality Initiatives, Belfast•������ Dr Max Watson, University of Ulster and Northern Ireland HospiceResearch briefingFull report��

Programa de Atención a Población Inmigrante en Salud Mental (PAPI-SM)

Publicado en la página web del Servicio Andaluz de Salud. http://www.juntadeandalucia.es/servicioandaluzdesalud (Servicio Andaluz de Salud/principal/la organización/publicaciones)

Estudi de la viabilitat d'incorporar la figura del/de la psicopedagog/a al CAS Teresa Ferrer

Anàlisi de funcionament del Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependents (CAS) Teresa Ferrer), i posterior proposta de viabilitat per incorporar la figura del/de la psicopedagog/a en un centre com aquest. Es busca un suport legal que ho recolzi, i es fa una exposició de totes les funcions que podria assolir aquest nou professional, incloent-hi les que actualment ja es duen a terme i altres que es podrien realitzar

El ocio terapéutico y educativo en los centros penitenciarios. Aprenentatge i Servei en el Centre Penitenciari de Lledoners

El Aprendizaje y Servicio (APS) es una propuesta educativa que combina procesos de aprendizaje y de servicio a la comunidad en un solo proyecto. El Aprenentatge i Servei en el Centre Penitenciari de Lledoners nace de la voluntad de estudiantes y docentes de la Facultad de Educación Social y Trabajo Social Pere Tarrés (URL) y del Grupo 33, una Plataforma Ciudadana de Sensibilización y Movilización, formada por más de 7.000 personas de todos los sectores de la sociedad civil, que trabaja para conseguir la reinserción real de las personas privadas de libertad. El proyecto pretende hacer frente al actual modelo de prisiones de Cataluña y promover cambios hacia un modelo rehabilitador.

Polítiques, pràctiques i estratègies d'inserció: una mirada des de les trajectòries de les dones immigrades

Aquesta recerca, amb l’objectiu general de conèixer i analitzar els processos d’inserció al mercat laboral, les estratègies i pràctiques d’inserció, i els àmbits d’ocupació de les dones immigrades en la societat de recepció, es va plantejar com a finalitat proposar línies d'actuació i pràctiques d'atenció vers aquest col•lectiu. Sota l’eix 1 del Pacte Nacional, apunta a garantir la igualtat de drets i l’accés al mercat laboral de les persones, des de la tranversalitat del gènere. Mitjançant l’aplicació d'entrevistes semiestructurades per tal de construir "trajectòries d’immigració" de dones, i obtenir una mirada sociohistòrica i dinàmica del procés de d’inserció laboral a la societat de recepció, es va portar a terme la recerca amb la participació de 17 dones immigrades al territori català. Entre els resultats, cal destacar que: en quant als relats d’origen destaca la diversitat de motius de la immigració, posant en qüestió les tesis purament economicistes, i en relació amb les polítiques i pràctiques d’inserció laboral, podem confirmar que els esforços dels recursos d’atenció tendeixen a encertar a les dones en els nínxols laborals més precaritzats, i sobre tot generitzats. Per altre banda, l’estudi ens ha permet apropar-nos a les estratègies que fan servir les dones per a sortejar les limitacions, sobre tot legals, que es troben a la societat de recepció. Aquestes accions ens permeten analitzar l’agència de les dones immigrades i la importància de les xarxes socials i de la participació, per a una inserció sociolaboral més plena. A més de les conclusions i recomanacions contingudes en aquest document, s'ha elaborat un material didàctic que es composa de: 1. Documental "Per compte aliè" en el qual hi ha les històries d'inserció de 5 dones i; 2. Guia de 12 tallers de treball com a proposta d’intervenció, destinats als col•lectius i serveis que treballen per a la inserció.

Reliability and validity of the cross-culturally adapted French version of the Core Outcome Measures Index (COMI) in patients with low back pain.

PURPOSE: To conduct a cross-cultural adaptation of the Core Outcome Measures Index (COMI) into French according to established guidelines. METHODS: Seventy outpatients with chronic low back pain were recruited from six spine centres in Switzerland and France. They completed the newly translated COMI, and the Roland Morris disability (RMQ), Dallas Pain (DPQ), adjectival pain rating scale, WHO Quality of Life, and EuroQoL-5D questionnaires. After ~14 days RMQ and COMI were completed again to assess reproducibility; a transition question (7-point Likert scale; "very much worse" through "no change" to "very much better") indicated any change in status since the first questionnaire. RESULTS: COMI whole scores displayed no floor effects and just 1.5% ceiling effects. The scores for the individual COMI items correlated with their corresponding full-length reference questionnaire with varying strengths of correlation (0.33-0.84, P < 0.05). COMI whole scores showed a very good correlation with the "multidimensional" DPQ global score (Rho = 0.71). 55 patients (79%) returned a second questionnaire with no/minimal change in their back status. The reproducibility of individual COMI 5-point items was good, with test-retest differences within one grade ranging from 89% for 'social/work disability' to 98% for 'symptom-specific well-being'. The intraclass correlation coefficient for the COMI whole score was 0.85 (95% CI 0.76-0.91). CONCLUSIONS: In conclusion, the French version of this short, multidimensional questionnaire showed good psychometric properties, comparable to those reported for German and Spanish versions. The French COMI represents a valuable tool for future multicentre clinical studies and surgical registries (e.g. SSE Spine Tango) in French-speaking countries.

L'adolescent consommateur de substances face au réseau de soins [Substance abuse adolescents and the health care network]

Substance user adolescents were asked to report on each contact they had had with any type of care providers since they had begun to use alcohol or illegal drugs regularly. Primary care doctors and social workers represent the main access to the care network. In one out of two contacts substance use was not discussed.

The couples life story approach: a dyadic intervention for dementia.

This article describes an approach for working with individuals who have dementia, along with their spouses or partners. The 5-week intervention focuses on helping couples communicate, reminisce about the story of their relationship, find photographs and mementoes from their past, and develop a book that incorporates these mementoes. This clinical approach highlights the strengths and the resilience of couples and adds to the limited repertoire of dyadic interventions for dementia care which are currently available. Preliminary findings from 24 couples are presented, including the intervention's feasibility and acceptability.

The State of the Immigrant Body and the Body of the State: Negotiations at the Interface

Using an ethnographic analysis of the social interfaces between state agents and Cape Verdean students in Portugal, observed through participant observation in medical appointments, social work, immigration services and legal support to immigrants, this article aims to examine disciplinary state practices and the negotiations and power struggles that take place. The ethnographic cases discussed demonstrate how the idea of a fair and neutral state is simultaneously reproduced and denied in practice, thus elucidating the state as a symbol of union of an effective disunity. The ethnographic examples also indicate other dimensions of state practice, besides micro-disciplinary powers, which create room for flexibility and adaptation. And it is in this sense that ethnographies of interfaces between state and citizen offer a more relative perspective of excessively systematic interpretations of governmentality, illustrating how the effects of contradictory state practices are as unpredictable as human action itself.

Sosiaalityön opiskelijavalinta ja valmiudet analysoida sosiaalityön vuorovaikutusta

Summary: Social work student selection and students' readiness to analyze interaction in social work

Estratègies d'intervenció en l'acolliment familiar

Des d'una perspectiva moderna, l'acolliment familiar és un recurs social que implica atorgar la guarda d'un menor a una persona o nucli familiar, amb l'obligació de cuidar-lo, alimentar-lo i educarlo per un temps, amb la finalitat d' integrar-lo en una vida familiar que substitueixi o complementi temporalment la seva natural (Llei 37/1991, Generalitat de Catalunya). L'acolliment familiar s'ha obert i adaptat a les necessitats actuals deis nen/es i joves, unes necessitats com més va més complexes. En aquest sentit, avui en dia parlem de diverses modalitats d'acolliment: amb previsió de retorn; sense previsió de retorn o/i preadoptiu. Cada una d'aquestes modalitats permetra respondre a les diverses situacions deis infants i de les seves famílies. Pero per garantir l'interés del menor i desenvolupar una bona practica de l'acolliment familiar cal tenir ben estructurades les diverses fases que composen un programa d'acolliments familiars.

Familia i disminució

Dins l'ambit de la intervenció familiar, o de l'educació familiar -com s'anomena en els pa'isos francófons-, Durning (1997) defineix quatre grups de famílies als quals van dirigides les accions de la intervenció: Famílies d'origen social desfavorit, Famílies amb infants amb diferents disminucions, Famílies amb infants amb dificultats d'adaptació social, joves delinqüents o molt pertorbats, Famílies que tenen dificultats amb el seu filio filia i busquen ajuda o consell. L'article que presentem té com a grup diana les famílies amb fills o filies amb disminució, tant si la disminució és física com si és sensorial o psíquica.

Evaluation de deux structures à bas seuil de la ville de Lausanne : Le Passage et le Point d'eau

[Table des matières] 1. Méthodes d'évaluation. 2. Le Passage et le Point d'eau. 2.1. Historique et objectifs. 2.2. Etapes de la mise en route. 3.1. Professionnels salariés. 3.2. Bénévoles professionnels. 3.3. Bénévoles d'accueil. 4.1. Activités de la structure. 4.2. Accueil (animations, repas, collations). 4.3. L'offre socio-éducative. 4.4. L'offre sanitaire. 4.5. La distribution du matériel stérile. 5.1. Prestations d'hygiène. 5.2. Soins somatiques. 5.3. Activité sportive. 6.1. Profil des usagers. 6.2. Indicateurs socio-démographiques et d'intégration sociale. 6.3. Etat de santé perçu. 6.4. Fréquentation du réseau (dispositif bas seuil et autre) et de Point d'eau. 7. Consommation de drogues illégales. 8. Fréquentation de la structure. 9.1. Méthodes d'évaluation utilisées. 9.2. Evaluation du Passage et du Point d'eau.