Uso de injerto dermo-graso para el tratamiento de la exposición del implante orbitario

La utilización de un implante orbitario es imprescindible para restaurar el volumen tras la evisceración o enucleación del globo ocular. Dicho volumen en la cavidad anoftálmica permitirá la utilización de una cascarilla que dará al paciente una mejor apariencia y simetría tras la pérdida del globo ocular. La exposición del implante orbitario es una de las complicaciones más frecuentes que nos encontramos tras evisceración o enucleación con la utilización de implante orbitario. Hay diferentes factores reconocidos que propiciarán dicha exposición, entre los que se encuentran la colonización del implante, escasez de mucosa conjuntival, tamaño y composición del implante, etc... Hay diferentes opciones de tratamiento de la exposición del implante orbitario que incluyen la utilización de tejidos por medio de injerto o flap o bien la extracción del propio implante con la consecuente afectación en la apariencia del paciente. El uso de injerto dermo-graso ha sido descrito con anterioridad, pero no hemos encontrado un estudio de una serie de casos que demuestre su utilidad. Nuestro objetivo es determinar la efectividad del injerto dermo-graso en el tratamiento de la exposición del implante orbitario en la cavidad anoftálmica. Para ello estudiamos la evolución de 15 pacientes que presentaron exposición de implante orbitario, tras enucleación o evisceración, y a los que se les ha tratado dicha exposición con un injerto dermo-graso. Se evaluan clínicamente los resultados de dicha técnica en estos pacientes, en algún caso hasta 22 meses tras la intervención.

Fracture Discrimination by Combined Bone Mineral Density (BMD) and Microarchitectural Texture Analysis.

The use of bone mineral density (BMD) for fracture discrimination may be improved by considering bone microarchitecture. Texture parameters such as trabecular bone score (TBS) or mean Hurst parameter (H) could help to find women who are at high risk of fracture in the non-osteoporotic group. The purpose of this study was to combine BMD and microarchitectural texture parameters (spine TBS and calcaneus H) for the detection of osteoporotic fractures. Two hundred and fifty five women had a lumbar spine (LS), total hip (TH), and femoral neck (FN) DXA. Additionally, texture analyses were performed with TBS on spine DXA and with H on calcaneus radiographs. Seventy-nine women had prevalent fragility fractures. The association with fracture was evaluated by multivariate logistic regressions. The diagnostic value of each parameter alone and together was evaluated by odds ratios (OR). The area under curve (AUC) of the receiver operating characteristics (ROC) were assessed in models including BMD, H, and TBS. Women were also classified above and under the lowest tertile of H or TBS according to their BMD status. Women with prevalent fracture were older and had lower TBS, H, LS-BMD, and TH-BMD than women without fracture. Age-adjusted ORs were 1.66, 1.70, and 1.93 for LS, FN, and TH-BMD, respectively. Both TBS and H remained significantly associated with fracture after adjustment for age and TH-BMD: OR 2.07 [1.43; 3.05] and 1.47 [1.04; 2.11], respectively. The addition of texture parameters in the multivariate models didn't show a significant improvement of the ROC-AUC. However, women with normal or osteopenic BMD in the lowest range of TBS or H had significantly more fractures than women above the TBS or the H threshold. We have shown the potential interest of texture parameters such as TBS and H in addition to BMD to discriminate patients with or without osteoporotic fractures. However, their clinical added values should be evaluated relative to other risk factors.

Evidence for classification of c.1852_1853AA>GC in MLH1 as a neutral variant for Lynch syndrome

Background: Lynch syndrome (LS) is an autosomal dominant inherited cancer syndrome characterized by early onset cancers of the colorectum, endometrium and other tumours. A significant proportion of DNA variants in LS patients are unclassified. Reports on the pathogenicity of the c.1852_1853AA>GC (p.Lys618Ala) variant of the MLH1 gene are conflicting. In this study, we provide new evidence indicating that this variant has no significant implications for LS.Methods: The following approach was used to assess the clinical significance of the p.Lys618Ala variant: frequency in a control population, case-control comparison, co-occurrence of the p.Lys618Ala variant with a pathogenic mutation, co-segregation with the disease and microsatellite instability in tumours from carriers of the variant. We genotyped p.Lys618Ala in 1034 individuals (373 sporadic colorectal cancer [CRC] patients, 250 index subjects from families suspected of having LS [revised Bethesda guidelines] and 411 controls). Three well-characterized LS families that fulfilled the Amsterdam II Criteria and consisted of members with the p.Lys618Ala variant were included to assess co-occurrence and co-segregation. A subset of colorectal tumour DNA samples from 17 patients carrying the p.Lys618Ala variant was screened for microsatellite instability using five mononucleotide markers.Results: Twenty-seven individuals were heterozygous for the p.Lys618Ala variant; nine had sporadic CRC (2.41%), seven were suspected of having hereditary CRC (2.8%) and 11 were controls (2.68%). There were no significant associations in the case-control and case-case studies. The p.Lys618Ala variant was co-existent with pathogenic mutations in two unrelated LS families. In one family, the allele distribution of the pathogenic and unclassified variant was in trans, in the other family the pathogenic variant was detected in the MSH6 gene and only the deleterious variant co-segregated with the disease in both families. Only two positive cases of microsatellite instability (2/17, 11.8%) were detected in tumours from p.Lys618Ala carriers, indicating that this variant does not play a role in functional inactivation of MLH1 in CRC patients.Conclusions: The p.Lys618Ala variant should be considered a neutral variant for LS. These findings have implications for the clinical management of CRC probands and their relatives.

Assessment of construct validity of a virtual reality laparoscopy simulator.

BACKGROUND: The aim of this study was to assess whether virtual reality (VR) can discriminate between the skills of novices and intermediate-level laparoscopic surgical trainees (construct validity), and whether the simulator assessment correlates with an expert's evaluation of performance. METHODS: Three hundred and seven (307) participants of the 19th-22nd Davos International Gastrointestinal Surgery Workshops performed the clip-and-cut task on the Xitact LS 500 VR simulator (Xitact S.A., Morges, Switzerland). According to their previous experience in laparoscopic surgery, participants were assigned to the basic course (BC) or the intermediate course (IC). Objective performance parameters recorded by the simulator were compared to the standardized assessment by the course instructors during laparoscopic pelvitrainer and conventional surgery exercises. RESULTS: IC participants performed significantly better on the VR simulator than BC participants for the task completion time as well as the economy of movement of the right instrument, not the left instrument. Participants with maximum scores in the pelvitrainer cholecystectomy task performed the VR trial significantly faster, compared to those who scored less. In the conventional surgery task, a significant difference between those who scored the maximum and those who scored less was found not only for task completion time, but also for economy of movement of the right instrument. CONCLUSIONS: VR simulation provides a valid assessment of psychomotor skills and some basic aspects of spatial skills in laparoscopic surgery. Furthermore, VR allows discrimination between trainees with different levels of experience in laparoscopic surgery establishing construct validity for the Xitact LS 500 clip-and-cut task. Virtual reality may become the gold standard to assess and monitor surgical skills in laparoscopic surgery.

La percepció per part de l’alumnat del caràcter motivador d’un entorn virtual en l’aprenentatge d’una llengua estrangera

Aquest treball presenta una proposta d’investigació mitjançant la qual es pretendràanalitzar com percep l’aprenent la incidència de l’ús de les eines comunicatives de l’entornvirtual en la motivació envers l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’objectiu delprojecte d’investigació serà indagar com l’alumnat es relaciona amb l’ús d’eines decomunicació de l’entorn virtual com a recurs en l’aprenentatge de l’anglès i com percep elgrau en que aquestes estimulen el seu interès en adquirir la llengua.Aquesta indagació es durà a terme mitjançant una investigació bàsicament qualitativa. Elsresultats seran extrets a partir de dos grups de subjectes, que expressaran la seva pròpiapercepció del caràcter motivador de les eines de comunicació de l’entorn virtual. A partirde l’anàlisi i comparació dels resultats, s’inferirà quins estímuls resulten incitadors per al’estudiant, i si aquests estan relacionats amb les eines comunicatives de l’entorn virtual; o,al contrari, si en són independents.

L'Adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.

Diffusion-weighted MRI in metastatic gastrointestinal tumours (GIST): a pilot study on the assessment of treatment response in comparison with 18 F-FDG PET/CT

Purpose: To evaluate the clinical potential of diffusion-weighted MR imaging with apparent diffusion coefficient (ADC) mapping for the assessment of gastrointestinal stromal tumour (GIST) response to targeted therapy in comparison with 18F-FDG PET/CT Methods and Materials: Five patients (3 W/2M, aged 56±13 y) with metastatic GIST underwent both a 18F-FDG PET/CT (Discovery LS, GE Healthcare) and a MRI (VIBE T1 Gd, DWI [b = 50,300,600] and ADC mapping) before and after change in therapy. Exams were first analysed blindly and then PET/CT images were coregistered to T1 Gd MR images for lesion detection. SUVmax and ADC were measured for the six largest lesions on MRI. The relationship between SUVmax and ADC was analysed using Spearman's correlation. Results: Altogether, 24 lesions (15 hepatic and 9 non-hepatic) were analysed on both modalities. Three PET/CT lesions (12.5%) were initially not considered on ADC and 4 lesions on the second PET/CT were excluded because of hepatic vascular activity spillover. SUVmax decreased from 7.2±7.7 g/mL to 5.9±5.9 g/mL (P = 0.53) and ADC increased from 1.2x10-3 mm2/s ± 0.4 to 1.4x10-3 mm2/s ± 0.4 (P = 0.07). There was a significant association between SUVmax decrease and ADC increase (rho= -0.64, P = 0.004). Conclusion: Changes in ADC from diffusion-weighted MRI reflect response of 18F-FDG-avid GIST to therapy. The exact diagnostic value of DWI needs to be investigated further, as well as the effect of lesion size and time under therapy before imaging. Furthermore, the proven association between SUVmax and ADC may be useful for the assessment of treatment response in 18F-FDG non-avid GIST.

Aspectos de usabilidad y accesibilidad en educación presencial y a distancia con personas de la tercera edad y tecnologías de eLearning

La població mundial envelleix progressivament, de la mateixa manera les noves tecnologies creixen cada dia. El sector de la població més gran de 60 anys, no té la mateixa facilitat que les persones joves, per a utilitzar aquests nous medis decomunicació, per aquesta raó s'ha de procurar dissenyar aquestes tecnologies tenint en compte les persones grans. Així no se'ls impedirà l'accessibilitat a aquest aprenentatge i al que se'ls oferirà com el eLearning, un cop puguin manejar les noves tecnologies d'una forma adequada. Es treballarà desde dins d'un projecte orientat a la accessibilitat del software per a persones grans, anomenat APADIS, amb els seus responsables, amb els educadors d'una escola per adults i amb els alumnes d'aquesta escola que passaran aser els usuaris de l'eina desenvolupada.Així és com analitzarem com es poden relacionar: les persones grans, les novestecnologies i l'aprenentatge.Si volem que aquestes persones passin a ser usuaris dels nostres sistemes, hem de fixar-nos en el diàleg que es crearà entre la persona i l'ordinador, i serà l'interfície la que ens permetrà que la comunicació entre ambes parts es pugui portar a terme amb èxit. Per a aixó, s'aplicaran tècniques de disseny i avaluació centrades en l'usuari, tècniques IPO, ajudant-nos de tècniques com les de la metodologia crítica comunicativa. Al treballar amb persones grans, ens donem compte que la utilització d'aquetes tècniques han de variar en alguns aspectes i que la comunicació juga un paper molt important al llarg de tot el desenvolupament. En el nostre cas hem treballat aquestes tècniques en larealització d'un gestor d'imatges que s'integrarà en el campus virtual que utilitzen en l'escola per adults de la Verneda. Veurem la importància de mantenir un contacte continu amb els participants, organitzant reunions i workshops, per a recollir adequadament els seus dubtes, problemes i sugerencies. Aquest contacte ens ha permès analitzar les prioritats per aquestes persones, com per exemple: que la informació deu mostrar-se d'una forma senzilla i simple, les funcionalitats deuen fer el que anuncien, en el nostre cas ademés s'havia de mantenir la mateixa línea gràfica i procediment utilitzat en el campus per a no despistar al usuari, els missatges d'error han d'ajudar no condemnar, com a conseqüència és important afegir pàgines d'ajuda que donin una seguretat al usuari a l'hora de realitzar una tasca.Els participants ens van demostrar la importància que te per ells col·laborar activament en les seves classes presencials, això ens va portar a pensar que les eines col·laboratives i el eLearning son ideals per aquest col·lectiu, ja que ens permeten treballar amb factors com la comunicació i l'aprenentatge. Com a resultat obtenim que per a traslladar un entorn d'aprenentatge presencial a un virtual, s'han de combinar els materials educatius digitals amb eines de comunicació col·laborativa, com els Blogs, fòrums...En el cas del campus de l'escola,per a treballar amb imatges es va pensar en Flickrutilitzant com a via de connexió entre els dos sistemes el gestor d'imatges creat.Dissenyant-lo com una via d'aprenentatge més simple que permetés utilitzar,gradualment amb el temps, una eina més complexa com és Flickr. S'ha treballat amb una eina concreta del eLearning, les Unitats d'Aprenentatge, aquestes ens han servit per analitzar un cas concret d'escenari d'aprenentatge virtual, veient com aquests han de representar tres aspectes claus: comunicació,col·laboració i aprenentatge.Aquest projecte, com s'ha citat al inici, se ha realitzat dins del context del projecteAPADIS, treballant conjuntament amb un grup multidisciplinari de persones. Peraquesta raó s'han utilitzats tècniques com les del modelatge visual, UML, que enspermeten explicar de forma gràfica i esquemàtica, sistemes informàtics a persones que no són d'aquest àmbit.En resum, a continuació s'analitzarà d'una forma social i tècnica, les mesures que podenpermetre unir persones grans amb sistemes interactius multimèdia que permetin accedira un aprenentatge.

Estudi de xarxes socials interactives amb gent de Síndrome de Down i disseny d'un primer prototip

En aquest PFC s’ha investigat si les xarxes socials poden ser una eina útil i enriquidora per persones amb Síndrome de Down. S’han estudiat els diferents tipus i objectius que tenen les xarxes socials més comunes, i a partir de les característiques de les persones amb SD, s’ha definit un nou tipus de xarxa social que compleix les necessitats dels usuaris. Els usuarisinvolucrats en aquest PFC no sempre saben exterioritzar els seus sentiments i opinions així que s’han buscat altres formes d’arribar a comprendre les seves necessitats. En una primera fase dedisseny centrat en l’usuari s’han trobat solucions a característiques especials del perfil dels usuaris. Més tard en una segona fase de disseny contextual s’ha comprès l’entorn dels usuaris a través, entre d’altres, d’una entrevista amb els pares dels usuaris. En tercer lloc, en la fase dedisseny centrat en l’ús s’han definit millor els diferent rols, tasques, continguts i navegació de la xarxa social. El nou model de xarxa social utilitzarà avanços tecnològics per facilitar l’accessibilitat com un pendrive d’identificació digital o un tutor virtual, a més a més decomptar amb la participació activa a la xarxa social dels familiars dels usuaris per motivar-los.Finalment amb el software Macromedia Fireworks 8 s’ha creat un primer prototip simulant les diferents característiques, directrius i solucions tractades anteriorment en les etapes de disseny.

Extraits de CHRONIQUES, et en particulier de textes relatifs à la NORMANDIE.

Contient : Extrait des Annales S. Dionysii ad cyclos paschales [cf. E. Berger, dans Bibl. de l'Ecole des chartes, t. XL, p. 270] ; Extrait de la chronologie des rois de France, de Bernard Gui, d'après un ms. de Petau, communiqué par Camuzat ; Fragment sur Philippe le Bel, par un moine de Saint-Denis (Frère Ives) [cf. Molinier, Sources, n° 2847] ; Extrait du Chronicon Colmariense [Mon. Germ., SS., t. XVII, p. 240] ; Lettre de Philippe IV relative à la bataille de Mons-en-Pévèle, septembre 1304 ; Fragment (1285-1343) de la chronique de l'Anonyme de Caen [Molinier, n° 1163] ; Extraits historiques relatifs aux fils de Philippe le Bel ; Chartes de Guillaume le Conquérant et d'Henri Ier pour l'abbaye de Montebourg ; Notice de la fondation de ladite abbaye ; Gesta abbatum Fontanellensium, rédaction abrégée. Incipit : « Wandregisilus qui et Wando... » [cf. Archiv, VIII, 373] ; Gesta abbatum Fontanellensium, précédés de la Commemoratio Ansberti [cf. éd. Loewenfeld, Hanovre, 1888, in-8°, et D'Achery, Spicil., éd. in-fol., t. II, p. 263] ; Chartes de l'abbaye de Saint-Wandrille (1024-1177) et extraits de pièces des XIIIe et XIVe siècles relatives à la même abbaye ; Extraits de la chronique de Robert de Thorigny, d'après un ms. du Mont-Saint-Michel ; Extraits d'Annales de Rouen, d'après un ms. de Bigot [ms. lat. 5530 ; cf. L. Delisle, dans Hist. littér., t. XXXII, p. 196] ; Chronologia urbis Rothomagensis (94-1549), composée par M. de La Mare ; Chron. Nortmannorum [cf. Duchesne, Rer. Franc. scriptores, t. II, p. 524, et L. Delisle, dans Notices et extraits, t. XXXVIII, p. 697] ; Annales de Saint-Wandrille, dites Chronicon Thosanum, [cf. Hist. littér., t. XXXII, p. 204] ; Eloge en vers de Lanfranc [Mabillon, AA. SS. Ben., t. VI, II, p. 659], d'après un ms. de Saint-Florent-lès-Saumur ; Trêve de Dieu pour la Normandie, du temps de Gullaume le Conquérant ; Extrait d'un ms. intitulé « Cursus Normanniae », communiqué par J. Sirmond ; Notice sur les abbés de Fécamp, jusqu'à Henri de Lorraine (1613-1642), d'après un ms. de M. de la Meschinière ; Catalogue des abbés du même monastère jusqu'à François de Joyeuse (1600-1613) ; Extraits d'un cartulaire de Saint-Michel du Tréport ; Extraits d'un calendrier de la même abbaye ; Extraits de la vie de saint Exupère, évêque de Bayeux ; Vers sur l'abbaye de Jumièges, attribués au moine Adrien (cf. Frère, Bibliogr. normand, t. I, p. 154) ; Extraits d'un calendrier des chanoines d'Eu ; Liste des évêques de Lisieux jusqu'à Guillaume Du Vair (1618-1621) ; Evêques de Bayeux jusqu'à Jacques d'Angennes (1606-1647) ; Evêques de Coutances jusqu'à Nicolas de Briroi (1589-1620) ; Evêques d'Evreux jusqu'à François de Péricard (1613-1646) ; Notes sur les chartes de l'abbaye de Savigny ; Chartes du Breuil-Benoît ; Catalogue des abbés de Jumièges ; Fondation de l'abbaye de Blanchelande (1154), et extraits des chartes de ce monastère ; Notes sur le fouage à lever en Normandie et sur les forteresses occupées par le roi, d'après les registres du Trésor des chartes ; Extraits des archives de Notre-Dame d'Ardenne ; Extraits des archives de Saint-Etienne de Caen ; Chartes diverses relatives à la Normandie (1217-1262) ; Annales d'Avranches, 837-1359 [cf. Hist. de Fr., t. XXIII, p. 568] ; Extraits de deux rédactions de la Vita Vanengi [Bibl. hag. lat., 8811 et 8813] ; Traité entre Abu-Issac et Vibaldus, envoyé de l'empereur Frédéric II (1231), traduction latine par M. Obelius Cicero [Mon. Germ., Const., t. II, p. 187] ; Extraits de chroniques arabes relatifs à l'histoire de Sicile, traduits par le même

La Cohesió discursiva i l'espai en la llengua de signes catalana

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creació de la textura discursiva.

Ens falla la intuïció?

Aquest treball pretén analitzar l’ús dels procediments heurístics i els seus biaixos. Per això, hemrealitzat un estudi entre dues poblacions: 4rt d’Humanitats i 4rt d’ECO/ADE. Per dur a termeaquesta comparació hem realitzat una enquesta que pretenia detectar els biaixos. Amb elsresultats hem pogut comprovar que efectivament hi ha diferències significatives entre els dosgrups. Concretament, els estudiants d’ECO/ADE cometen menys biaixos.

La Fuga de capital humà : una sortida sense retorn

Cert és que l’economia actual està sent transformada per la globalització, la integració econòmica i un increment en l’ús de les noves tecnologies. Una de les conseqüències d’aquest fenòmen és que la força de treball formada està adquirint cada vegada més mobilitat entre països industrialitzats. És precisament aquest el subjecte d’estudi del treball: la fuga de capital humà en el sector de la recerca i el desenvolupament. El nostre treball fa un recorregut per variables com la despesa en R+D, atur en el sector, personal que es dedica a investigació, entre altres. L’objectiu de les quals és arribar a extreure un rànquing de països emissors i receptors de capital humà a nivell europeu. No hem pogut obviar estudiar com ha estat l’evolució de la inversió espanyola a nivell públic i privat. Hem trobat interessant també, afegir el cas d’Estats Units, donat que és el país receptor per excel·lència.Per tenir-ne una visió més directe hem realitzat un pla d’enquestes a estudiants dedoctorats i màsters de la nostra universitat, per tal de veure, entre altres coses, si vertaderament la fuga de capital humà és una sortida sense retorn.

El Màrqueting de Zara i l'efecte de la crisi a Inditex

L’objectiu del nostre treball és estudiar certes parts del màrqueting de Zara i comprovar com ha afectat lacrisi a Inditex. Bàsicament, volíem veure si eren certes algunes de les afirmacions que havíem conegut através de la xarxa i de certs llibres.Per tal de realitzar un millor estudi, hem comparat certes estratègies de màrqueting de Zara amb les deMango i hem comparat els últims resultats econòmics d’Inditex amb els de Mango.Hem comprovat que bastants de les informacions conegudes han estat certes. Com a afirmacions, i pertant, com a conclusions del nostre treball, podem trobar, pel que fa a la primera part del nostre treball, lapart dedicada al màrqueting, que Inditex segueix unes estratègies de màrqueting bastant particulars i,comparant-ho amb Mango, bastant diferents a les d’aquest últim. Per exemple, les estratègies depublicitat seguides per Zara són molt diferents a les de Mango, més endavant explicarem perquè.Una cosa important a destacar, és que en un principi crèiem que Zara no invertia en publicitat, però hemdescobert que sí que ho fa, però, tal com hem dit, d’una manera molt diferent a la de Mango.Continuant amb estratègies de màrqueting, hem de fer menció de l’ús dels aparadors com a publicitat dela marca, entre d’altres coses.Pel que fa a una altra estratègia de màrqueting de Zara, cal dir que hem descobert que el fet de tenir duesbotigues molt properes és beneficiós per Zara, no tant per les vendes, sinó com a forma de publicitat.Un altre punt molt important a tenir en compte és la principal clau de l’èxit de Zara que, segons el nostreestudi, ha resultat ser “La Moda”.Ja per últim, cal dir que podem afirmar la sospita que cada Zara és diferent, segons on està aquest ubicat,tant en tipus de roba com en aparadors, fet que ens demostra que cada Zara va dirigit a un tipus deconsumidor diferent.Pel que fa a la segona part del nostre treball, hem arribat a la conclusió que Zara no ha patit molt per lacrisi, tot i que el seu rendiment econòmic des que va començar aquesta, no ha estat tan bo com altresanys.

Nevera, mp3, mòbil... quin és el seu paper actual?

Des dels seus inicis, l’ésser humà ha tingut una sèrie de necessitats. Ha requerit d’aliment per sobreviure, d’un sostre on refugiar-se, de roba per vestirse, etc. Conforme han passat els anys, ha anat generant tècniques per a millorar la seva estància al planeta, des del descobriment del foc per escalfarse fins al desenvolupament de màquines complexes. És per això, que ha anat introduint invents a la seva vida que han cobert les necessitats sorgides al llarg del temps.El treball que desenvolupem a continuació es centra en un seguit d’aparells que han sorgit al llarg del segle XX i que han revolucionat la nostra vida. Concretament, els set aparells escollits com a objecte del nostre estudi són: la nevera, la rentadora, l’automòbil, la televisió, el reproductor d’àudio portàtil, el telèfon mòbil i l’ordinador.L’aparició d’electrodomèstics, com la nevera o la rentadora, no només ens ha permès dedicar menys esforç a les tasques domèstiques, sinó també estalviarnos temps a l’hora de realitzar-les. Aquest fet, que ara potser ni tan sols considerem, va ser del tot determinant a l’època que van sorgir, ja que va permetre alliberar mà d’obra domèstica promovent la inserció al mercat laboral d’un sector de la població com el del sexe femení.Per la seva banda, la introducció de l’automòbil també ha estat un gran avenç. Aquest, ha revolucionat la manera de desplaçar-nos, proporcionant-nos una autonomia fins aleshores impensable.Aquest mateix patró segueixen la resta d’altres aparells escollits; tots van provocar un canvi profund a la societat amb la seva aparició i, encara avui, segueixen mantenint un paper destacat al nostre dia a dia. La importància que tenen a les nostres vides ha estat la motivació que ens ha conduït a dur a terme un treball que els tingués com a protagonistes.El nostre treball consta de dues parts:A la primera, de caràcter teòric, ens hem proposat estudiar la història d’aquests aparells, és a dir, hem volgut donar resposta a una sèrie de preguntes com: quan van aparèixer, quins van ser els seus creadors i quines transformacions han anat experimentant al llarg del temps, entre d’altres.A la segona part, més pràctica, hem realitzat un treball de camp (les característiques del qual expliquem detalladament a l’apartat següent) amb l’objectiu d’analitzar la rellevància que tenen aquests aparells a la societat actual. És a dir, hem volgut saber quins aparells, dels escollits, són els més valorats per la població avui dia i quins són els que menys. Pensem que l’ús que els enquestats fan d’aquests béns serà un criteri clau a l’hora de puntuarlos, encara que no l’únic. Hem realitzat aquest anàlisi diferenciant els individus per franges d’edat i sexes. A més, també hem treballat altres qüestions comserien, entre d’altres, si el seu ús s’entén com una necessitat o va encaminat cap a l’oci; quant temps triguen els usuaris a renovar-los, quin és el motiu, etc. En relació amb aquesta segona part, hem formulat un seguit d’hipòtesis amb l’objectiu de contrastar-les posteriorment amb els resultats de les enquestes.Les hipòtesis són:- Avui dia, els individus donen més importància a aquells aparells que són més moderns, (entenent com a tals, aquells que han sorgit més recentment i estan lligats a les noves tecnologies i la innovació contínua), com poden ser l’ordinador i el telèfon mòbil, que els electrodomèstics més tradicionals com serien la nevera o la rentadora. Tot això, a més, considerant que pel que fa als primers, entenem que part del seu ús està destinat a l’oci; mentre que pels segons el seu ús està motivat per una necessitat, com seria l’alimentació en el cas de la nevera.- Pel que fa a les franges d’edat, les valoracions mostraran diferències importants en els diversos aparells. Entre la franja més jove (de 16 a 25 anys) i la de més edat (més de 60 anys), les valoracions seran més extremes, gairebé oposades.- Pel que fa als dos sexes, les valoracions que donin als aparells seran molt semblants.Hem considerat que per a dur a terme un bon anàlisi, el més adequat és presentar la informació de cada aparell per separat. És per això que cada bé constitueix un apartat independent que consta d’una primera part referent a la seva història, i una segona referent als resultats obtinguts de les enquestes.A continuació, hem procedit a ajuntar els resultats extrets dels diferents aparells i a presentant-los de forma conjunta per a comparar-los. Així, hem pogut contrastar les nostres hipòtesis inicials i hem raonat possibles causes que justificarien dels resultats obtinguts.