Programa d’educació intercultural als centres penitenciaris

Després de la Jornada de Bones Pràctiques dels educadors socials de l'àmbit penitenciari català (febrer de 2008) es va veure la necessitat de revisar el Programa marc d'educació per a la convivència en la diversitat als centres penitenciaris. El programa fou elaborat i implementat als centres a partir de mitjan 2002. I, tot i que la justificació del seu naixement continua essent vàlida, sí que hi ha matisacions teòriques que han canviat a l’hora d'entendre la convivència en la diversitat i, sobretot, a l’hora de treballar-la des d'un enfocament educatiu. Proposem una educació intercultural que s'articuli com una pedagogia de la ciutadania i del desenvolupament d'una societat democràtica. Cal promoure la reflexió sobre aquesta nova ciutadania, la igualtat d'oportunitats i la dimensió social de la identitat en la complexa societat en la qual es desenvolupa. Així, ni la cultura ni la identitat ni tampoc els continguts educatius poden ser pensats des d'una perspectiva estàtica i determinista de les societats. La cultura, com a principal objectiu de l'educació intercultural, s'ha d'entendre com el dret a allò que és comú, o que hauria de ser comú. I per què un plantejament d'aquest tipus en el marc del sistema penitenciari? Doncs perquè precisament a les presons es tendeixen a amplificar les diferències i les caracteritzacions tenint en compte que una sèrie d'individus socialitzats en diferents maneres de pensar, sentir i actuar han de conviure de manera obligada. I que atesa la complexitat de les societats actuals (procés de globalització; interdependència a escala mundial; transformació dels models de comunicació, consum i treball; canvis polítics i econòmics; les migracions...) la uniformitat que se suposava que atorgava una cultura s'ha trencat. Així doncs, us presentem un programa d'educació intercultural que es proposa transmetre continguts, amb un valor social, per a la comprensió del món, de tal manera que permeti als participants adquirir els elements importants per circular per allò social ampli. Tampoc no se'ns escapa que estem plantejant la idea d'una acció educativa fora de l'espai social i familiar de la persona interna. És per aquest motiu que plantegem una pràctica educativa que parteix d'un handicap metodològic d'actuació: la impossibilitat d'una acció comunitària. Entenem tota acció comunitària des del punt de vista de lligam amb el territori de vida de les persones en llibertat. Per tant, l'acció educativa, en el cas que ens ocupa, s'ha de centrar necessàriament en un marc d'educació per a la transferència de coneixements i d'alternatives de canvi en la realitat personal i social des d'un punt de vista grupal i individual. Una transferència que pot posar en pràctica la persona interna en el moment en què s'incorpori a la vida en llibertat.

Perspectivas de jovens universitários da Região Norte do Rio Grande do Sul em relação à paternidade

A visão do jovem em relação à paternidade e envolvimento com futuros filhos tem sido um assunto de veiculação ainda incipiente na nossa realidade. Este estudo, descritivo, qualitativo e exploratório, teve como objetivos estudar as perspectivas de jovens universitários da Região Norte do Rio Grande do Sul quanto à paternidade, estudar sua visão em relação à sua criação e educação para a paternidade e identificar como as instituições (família, grupo de amigos, escola) influenciam no seu desenvolvimento e modo de pensar. Realizou-se na Universidade Regional Integrada do Alto Uruguai e das Missões, RS, com oito jovens universitários com idades entre 20 e 24 anos. Os dados coletados por grupo focal e entrevistas foram analisados mediante análise temática e apontaram para relevância da família, o papel do pai, estabilidade financeira, a importância da companheira, o papel do matrimônio e o jeito de ser pai na construção de suas vidas e paternidade.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

España y Suecia: apuntes comparativos sobre las políticas públicas para la implantación de la TDT

En este artículo se aportan algunos de los resultados preliminares de mi tesis doctoral: “Las políticas públicas de la televisión digital terrestre en la Unión Europea. Estudio comparado de Suecia y España”. Mediante el análisis de las estructuras institucionales implicadas en la transición analógico-digital de la plataforma de difusión terrestre, sus lógicas legitimadoras y las estrategias desarrolladas, se pretende contribuir a la identificación de buenas prácticas y de factores clave de éxito que ayuden a diseñar políticas públicas más efectivas.

Emerging narratives of conference interpreters’ training: a case study of ad hoc training in Babels and the Social Forum

Desde una perspectiva narrativa, este artículo explora cómo la práctica y la formación en interpretación de conferenciasse han percibido en la disciplina, en la profesión y en diferentescolectivos de traductores e interpretes comprometid@s como ECOSy Babels. Sostiene que estas distintas maneras de percibir la interpretación no son meramente opuestas sino que su potencial confluencia es clave para hacer posible una interpretación de conferencias más comprometida políticamente y más socio-crítica en un mundo de desigualdades cada vez más acentuadas y de mercantilización creciente de todos los aspectos de la vida. El artículo lleva a cabo un estudio de caso sobre la formación ad hoc de intérpretes en el Foro Social, en particular el Foro Social Europeo de Londres, y analiza cómo el trabajo colectivo entre instituciones educativas y sociedad civil tanto local como global ha dado luz a prácticas transformadoras hacia una metodología de formación mássocio-critica y con mayor consciencia ética.

F. Els inoperants organismes internacionals

Conté: La decepción cantada de Durban; La justicia y la cólera de Bush; La diplomacia, maltrecha; Un peligroso precendente; La OTAN, en el disparadero; La era del multipolarismo antagonista; Los lazos EE.UU.-Europa, puestos a prueba; Un mundo confuso y sin guías; Afganistán, la guerra sin fondo

Aggiornamento biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575-1649)

Com tants altres personatges de la nostra història, el pare de FrancescFontanella i Garraver –el jurisconsult olotí Joan Pere Fontanella–ha estat objecte durant dècades d’un encadenament de notíciesbiogràfiques on s’han reiterat dades no sempre filtrades científicament.Això ha abocat diverses generacions a acumular imprecisions sobre ell,fins i tot a distorsionar-ne la significació ideològica i política, sovinten clau d’un patriotisme ardorós. Volem contribuir, sense cap ànimd’esmena, a esclarir i difondre algunes informacions sobre les sevesvida i obra i el seu pensament jurídic i polític. I considerem adientfer-ho en un marc que ratione loci convida a ventilar els forts lligamsque l’advocat mantingué amb la ciutat de Girona i ratione materiaeobliga a subratllar el seu vessant protector dels parents i pròxims i,més a l’engròs, la seva vocació per analitzar amb el dret a la mà elcomplexíssim món de les relacions familiars.

Discourse, knowledge, power and politics: towards critical epistemic discourse analysis

Although both are fundamental terms in the humanities and social sciences, discourse and knowledge have seldom been explicitly related, and even less so in critical discourse studies. After a brief summary of what we know about these relationships in linguistics, psychology, epistemology and the social sciences, with special emphasis on the role of knowledge in the formation of mental models as a basis for discourse, I examine in more detail how a critical study of discourse and knowledge may be articulated in critical discourse studies. Thus, several areas of critical epistemic discourse analysis are identified, and then applied in a study of Tony Blair’s Iraq speech on March 18, 2003, in which he sought to legitimatize his decision to go to war in Iraq with George Bush. The analysis shows the various modes of how knowledge is managed and manipulated of all levels of discourse of this speech.

The externalisation of the asylum function in the European Union

This paper aims to identify and assess the main items in the strategy followed by the EU and its member states on the externalisation of their asylum function. First, it analyses the European harmonisation of the return to safe third countries and to countries of first asylum, which is carried out by means of readmission agreements. Second, it refers to the strategies defined by the Hague and the Stockholm programs concerning the External Aspects of the European Union Asylum Policy, on the detention centres for illegal immigrants abroad, and on the proposals for delocalisation of asylum applications processing centres beyond the EU borders. Finally, this paper considers whether the strategy of externalisation of the function of asylum sometimes lacks legitimacy, and to what extent there is a fair balance between the interests of the states and the protection of the human rights of refugees and asylum seekers.

Immigration controls and the erosion of popular sovereignty

The idea that immigration controls in Western developed states are a response to popular pressure is axiomatic in the academic literature on migration. In the academic literature and in policy circles it is also commonplace to hear that migration is eroding the sovereignty of states. This article challenges both of these ideas. We argue that both of these ideas overlook or ignore the erosion of popular sovereignty from within states. We argue that engaging with, rather than evading, public debate on migration can potentially help to reinvigorate popular sovereignty.

Capital cities of federations. On the way to analysing the normative base of their asymmetrical status

Federal Capitals often have special statutes. Compared with member states, they often enjoy a lower degree of self-government and a lesser share in the governing of the federation. Why do actors choose such devices, and how can they be justified in a liberal democracy? Surprisingly, the burgeoning literature on asymmetric federalism (to which our research group has contributed significantly) has overlooked this important feature of a de iure asymmetry, perhaps because political theory up to now has concentrated on cases of multicultural and plurinational federations. However, comparative literature is also rare. This paper is the first step to filling in this gap by comparing some federal capitals. The Federal District model (Washington) is compared to capitals organized as member-states (Berlin and Brussels), and capitals that are cities belonging to a single member state (Ottawa in Ontario). The different features of de iure asymmetry will thereby be highlighted. Some light will be shed on the possible motives, reasons and justifications for the choice of each respective status. The paper opens the door to further research on such status questions by analysing public and parliamentary debates, for example. It paves the way for more thorough research. Sicne the author has been awarded a grant by the Institut d’Estudis Autonòmics, this research will be carried out soon.

"Pollock broke the ice": la idea d'art nord-americà en el temps de la Guerra Freda. Reflexions sobre Jackson Pollock.

Les avantguardes mostren la deshumanització i la violència de la primera Gran Guerra i del món que va néixer com a conseqüència. La fi de la Segona Guerra va donar pas a un món dividit on dues potències enfrontades pretenien ser el referent mundial, tant en àmbits polítics com en els culturals.L’objecte d’aquest treball és la transformació de la pintura nord-americana des d’inicis dels anys 30 fins als 60, un gir promogut pels crítics d’art en resposta a una pintura concreta: la de l’Expressionisme Abstracte.

Los mundos posibles del discurso de Berlusconi. Un análisis de la evolución del contenido a través de cuatro discursos del líder del centro-derecha italiano

El siguiente trabajo es un estudio sobre las dinámicas y los contenidos de la comunicación política de Silvio Berlusconi y su partido, analizada mediante una perspectiva histórica y sociológica y mediante el análisis de cuatro discursospronunciados por Berlusconi a lo largo de 15 años.Para el análisis del discurso se utiliza la metodología elaborada por Jordi Pericot yArantxa Capdevila a partir de la “Teoría de la Argumentación” de Chaïm Perelman y dela teoría de los mundos posibles.

Una federació necessita una llengua comuna?

Tradicionalment s’ha considerat que una comunitat política necessita una llengua comuna com a base d’una cultura política compartida, necessària per al funcionament de les institucions democràtiques, l’exercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat d’oportunitats i la unitat, l’estabilitat i la fortalesa de l’estat. Aquesta idea va guiar la constitució d’estats nació com França, Itàlia o Espanya i en va legitimar les polítiques d’assimilació lingüística. I també és present en la construcció d’estats federals, com els mateixos EUA. Ara bé: en el cas de les federacions constituïdes pel pacte entre demoi amb llengües diferents aquest no hauria de ser necessàriament el model, ja que el sistema federal facilita l’acomodació de la diversitat. Però quina és la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per què algunes en tenen i unes altres no? La manca d’una llengua comuna impedeix d’aconseguir els objectius polítics amb què se l’ha relacionat? El meu corpus d’estudi són les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Fòrum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingüística de iure (llengües oficials en el nivell federal) i de facto (llengües que es parlen a la federació i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna d’acord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuació descric les funcions polítiques que la normativa associa a la possessió d’una llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Bèlgica, Canadà i Suïssa) amb l’objectiu d’explorar si aquesta mancança pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participació democràtica, solidaritat, igualtat d’oportunitats o estabilitat política.

La Representació de l’Orient a la historieta gràfica : el món àrab i musulmà

El treball analitza la representació de l'Orient a la historieta gràfica, i d'una manera més especifica la imatge dels àrabs i els musulmans. La recerca demostra que els estereotips creats durant l'expansió europea dels segles XVIII i XIX, per l'orientalisme, han estat vigents i formant part de l'imaginari popular durant gairebé dos cents anys. La idisioncràsia popular de la historieta gràfica ha fet que aquests estereotips hagin influenciat la seva narrativa. El nou panorama social i polítc fruit, entre d’altres, del fenomen migratori de la última dècada del segle XX i l'aparició en escena del terrorisme integrista han comportat una transformació dels vells estereotips de l'orientalisme