Disseny, desenvolupament i implementació d’una aplicació web per a la gestió i control de l’obra menor al terme municipal de l’Escala

L’objectiu del projecte és dissenyar, desenvolupar i implementar una aplicació web per a la gestió i control de les obres menors al municipi de l’Escala basada en programari lliure i que incorpori explícitament funcionalitat relacionada amb informació geogràfica. L’Organisme receptor és l’Ajuntament de l’Escala i els usuaris previstos són els ciutadans (comunicadors), els tècnics de l’Ajuntament (gestors) i la Policia municipal (controladors). L’aplicació desenvolupada queda distribuïda en tres interfícies: el Portal d’entrada on els usuaris trien el camí en funció de les seves necessitats i privilegis; els comunicadors poden consultar la normativa associada a les obres menors i accedir lliurement al formulari de comunicació, mentre que els gestors i controladors poden accedir al Visor cartogràfic via autenticació; el Formulari de comunicació de les obres menors on el comunicador disposa d’un mapa interactiu on marcar la situació de la seva obra i consultar dades cadastrals a més d’emplenar els camps requerits en la comunicació i, finalment, el Visor cartogràfic de l’Escala en què es despleguen funcionalitats diverses que van des de la navegació per mapes topogràfics, ortofotos, cadastral, etc., la cerca assistida d’adreces, parcel·les..., fins a l’edició de capes (entitats residents a bases de dades amb capacitat per emmagatzemar i gestionar informació geogràfica), la consulta d’atributs de capes pròpies i provinents de servidors externs, la impressió de mapes... El desenvolupament de l’aplicació s’ha realitzat íntegrament emprant javascript, php, html i css i les llibreries més habituals de codi obert i lliure distribució OpenLayers, GeoExt, Ext i jQuery

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Incidència de l’entorn educatiu, familiar i social en les actituds lingüístiques i identitàries dels joves d’origen xinès i llatinoamericà a Catalunya

From an interdisciplinary perspective, the present investigation undertaken by the GREILI-UPF research group has expanded a previous study aiming at explaining how young secondary school students of Latin American and Chinese origin in Catalonia construct their linguistic and cultural identity. Here we analyze the relationship between these youngsters and their social environment in order to determine how these relationships and the socialization process that derives from them influence language attitudes and practices. We focus on two spaces of socialization: (1) the school, where youngsters from diverse cultural and linguistic backgrounds coexist and interact, and (2) the neighborhood, a geographic and symbolic space where social identity is constructed and, consequently, where young newcomers construct their perceptions regarding the host society, including its linguistic reality. We have collected several sets of data in three public secondary schools and three neighborhoods from Barcelona’s metropolitan area with a high index of immigrant population: (1) interviews with secondary school students, (2) interviews with teachers, (3) social discourses in newspapers that consolidate the social image of the neighborhood, (4) narratives from immigrant families in relation to their neighborhood, (5) participant observation in schools, and (5) observation in the neighborhood. The results of the thematic and, when appropriate, discursive analysis of the data allow us to reach conclusions regarding: (a) the social image of the neighborhoods, (b) the socialization of young newcomers in the schools and the neighborhoods, (c) the identity games, and (d) the language and cultural practices and attitudes of young people, in relation to their countries and languages of origin as well as the school and the neighborhood investigated.

Trajectòries d’èxit dels i les joves marroquines a Catalunya. Una anàlisi qualitativa des d’una perspectiva comparada

Les investigacions mostren que en la majoria dels països hi ha diferències significatives en el rendiment escolar entre els estudiants estrangers i els seus companys nadius. També indiquen que, tot i tenir una actitud més positiva cap a l'escola i aspiracions més elevades, els joves estrangers obtenen pitjors resultats i les seves aspiracions disminueixen amb el temps d'estada. I, especialment entre certs grups, no hi ha una millora en els seus resultats acadèmics. No obstant això, la literatura de recerca sobre migracions i educació també mostra com es distribueixen les oportunitats com les polítiques públiques -educatives - i l'estructura i cultura escolar col•laboren en la construcció de les trajectòries dels i les joves de minories. Ara bé, aquestes tendències no poden invisibilitzar les trajectòries d'èxit escolar i la creixent participació social d'una part considerable de joves (nois i noies) d'ascendència marroquina en la societat catalana. Aquest informe mostra els resultats del projecte de recerca realitzat, que analitza les condicions i possibilitats per a l'èxit acadèmic i la continuïtat educativa entre aquests joves.L'anàlisi reconstrueix els factors centrals que han permès el desenvolupament d'aquestes trajectòries i la consolidació d'aspiracions acadèmiques de llarga durada.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 i 18 anys migrats a Catalunya

La finalitat d'aquest projecte és aprofundir en el procés d'integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més cap a la convivència. La immigració és vista com un col•lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Eis joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importància d’una acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar l’educació intercultural; potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana; formació del professorat en competències interculturals.

Immigració i desafecció política a l'espai local: la instrumentalització política de la immigració a Catalunya i Gran Bretanya

El projecte ha tingut com a objectiu principal abordar la instrumentalització política de la immigració per part de partits polítics de nova extrema dreta. Aquest fenomen, que ha adquirit una gran rellevància a gran part dels països europeus, està adquirint una creixent rellevància en els casos britànic i català a partir de, entre altres coses, l'emergència electoral dels partits Plataforma per Catalunya i British National Party. En aquest sentit, el projecte ha tractat de desenvolupar una recerca que produís un conjunt de dades i coneixements que permetessin abordar de forma fonamentada un fenomen “nou” en el context català i que, fins al moment, ha rebut escassa atenció per part del món acadèmic. Dins d’aquest objectiu cal destacar el fet que la àmplia experiència de l’equip investigador britànic en l’anàlisi de la nova extrema dreta ha permès que els investigadors catalans poguessin desenvolupar la seva recerca recolzant-se i dialogant en la seva contrapart britànica. Els resultats de la recerca són certament novedosos i representaran una important contribució al coneixement d’aquest fenomen. Així, en el marc de la recerca s’han desenvolupat una sèrie d’entrevistes a membres i a votants de PxC, així com una enquesta a votants i una anàlisi agregada sobre el vot al partit. En aquest sentit, cal destacar que és la primera vegada que s’aconsegueixen aquest tipus de dades. Un fet que està fent, i farà, que la seva explotació i divulgació adquireixi una gran rellevància tant en el món acadèmic com en el de les administracions públiques. Finalment, convé ressaltar que el projecte també ha servit per consolidar la relació entre els equips d’investigació britànic i català i per impulsar la inserció de l’equip català en les xarxes europees d’investigació sobre aquesta matèria.

Experiències catalanes, angleses i irlandeses en el millorament de l’accès a l’habitatge

El Grup de Recerca d´Accés a l´Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha portat a terme durant l´any 2011 una sèrie d´activitats gràcies a l´ajuda concedida per la convocatòria de l´AGAUR PBR-DGR 2010, que ha donat suport al Grup tant de forma directa (per exemple, en viatges i dietes) com indirecta (gràcies a l´ajuda prestada per la Sra. Helaine Cristina Madeira Santos, becària de suport al Grup de Recerca, que ha portat a terme tasques de coordinació i investigació). Així, el Grup ha portat a terme tasques d´investigació (per exemple, la signatura d´un Conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya amb la finalitat de portar a terme en el termini de 3 anys l’elaboració d´un marc legislatiu sobre les tinences intermitges en el Dret català); tasques de formació (gràcies a la participació en Congressos i Jornades); esta coordinant una xarxa sobre grups d´habitatge (per exemple, mitjançant un Congrés internacional sobre habitatge celebrat a Granada); ha publicat llibres i articles científics (per exemple, la publicació dels treballs presentats en les III Jornades Internacionals de Housing de 2010); i finalment cal destacar que l´activitat del Grup ha tingut un gran impacte en els mitjans de comunicació. Tot aquest treball ha permès al Grup arribar a unes conclusions sobre el status quo de l´habitatge a Espanya, per exemple les mancances del mercat d´habitatge en propietat i en lloguer i els aspectes que cal reformar quant al règim tributari i processal d´aquestes formes de tinença immobiliària. La principal conclusió, però, és la necessitat de regular noves formes d´entendre la tinença de la terra tot seguint els models ja presents en altres països europeus (principalment, Anglaterra i Irlanda), com la propietat compartida i la propietat temporal, figures en les quals està aprofundint actualment el Grup de recerca.

Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socio-educatius com a eina per a millorar l'èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d'actuació

L’èxit escolar i personal dels nens i nenes escolaritzats en les primeres etapes de l’ensenyament obligatori passa per l’entesa de les seves famílies amb el professorat de les escoles a les que van i pel suport que els ofereixi l’entorn social en que estan immersos. Per entendre’s uns i altres els cal establir vies de comunicació eficients que permetin arribar al coneixement i al treball mutu. El projecte ACOFES (Anàlisi de la Comunicació Família-Escola-Serveis socio-educatius) ha buscat respostes a aquesta qüestió al voltant de cinc eixos: 1.Com es comuniquen els tres agents educatius que intervenen en l’èxit escolar: famílies, professorat i serveis socioeducatius municipals; 2.Quines són les vies de comunicació que fan servir i quina la seva eficàcia; 3.Què pensen les famílies, què necessiten a què es poden o volen comprometre’s respecte a l’escola i a l’educació dels seus fills i filles; 4.Què pensa el professorat de la comunicació amb les famílies, què necessiten com a professionals i a què pot o vol comprometre’s; 5.Quins són aquells factors que poden influir de forma més rellevant en la millora de les possibilitats d’èxit de tot l’alumnat fent, en darrer lloc, noves propostes d’intervenció en particular per ajudar a solventar les necessitats específiques de l’alumnat procedent d’altres cultures que s’escolaritzen a Catalunya.

El fet migratori a Catalunya i els processos d'identificació nacional en la població nouvinguda

En el marc de la recerca sobre identitats i nova ciutadania, l’objecte d’aquest treball és reconèixer elements clau dels processos d’identificació nacional a Catalunya en la població nouvinguda, i identificar els factors que n'afavoreixen la seva vinculació comunitària. La recerca s'ha desenvolupat en un primer bloc analitzant la perspectiva sociològica entorn a la idea d’identitat, així com l’evolució del discurs identitari a Catalunya, a fi de continuar desenvolupant amb profunditat el debat sobre identitat i nació en relació al fet migratori i la diversitat social existent. En un segon bloc d’anàlisi, la recerca fixa la mirada a una dotzena de casos treballats a través d’històries de vida de diverses realitats migratòries del nostre país corresponents a les diverses onades del segle XX, tant d’immigració espanyola com d'immigració de fora de l'Estat espanyol. La voluntat d’aquest segon bloc és extreure experiències socials d’interpretacions individuals que assenyalin quins elements permeten o dificulten la mobilitat social, quines experiències tenen valor identitari i de quin tipus, i quins fenòmens esdevenen rellevants en la configuració d’espais de referència i identificació nacional a nivell individual. Finalment s’incorpora un apartat d’entrevistes en profunditat a diversos actors socials i polítics rellevants a fi de reconèixer aquells elements que centren el discurs de la “nova cultura pública comuna”. L’objectiu és interrelacionar el discurs polític i filosòfic actual amb l’experiència biogràfica de les persones, assenyalant aquells elements que han estat significatius per a la seva identitat com a catalans i catalanes o, ans al contrari, que no han afavorit una situació en aquests termes. En aquest sentit la pregunta que vincula aquest espai de reflexió és: Quins elements afavoreixen la identificació nacional englobant la diversitat social existent i quins mecanismes d'adhesió hi podrien funcionar?

Famílies immigrades i escoles: dinàmiques de relació a Catalunya

A Catalunya els discursos acadèmics i de l'administració han anat evolucionant fins que s'han imposat aquells que apunten a que la relació entre l'escola, la família i l'entorn és clau per l'èxit escolar de l'alumnat i el bon funcionament del sistema educatiu. Malgrat aquesta evolució, en la pràctica el canvi és lent i, sovint, complicat, donat que apareixen resistències en les dues institucions, família i escola, degut a que fins avui sempre s'ha mantingut una relació marcada pel desequilibri de poder. El nostre treball teòric i, sobretot, empíric s'ha centrat en la relació entre la família immigrada i l'escola a Catalunya. Com es presentarà, la creació del que hem anomenat dinàmiques positives de relació i comunicació en els centres escolars es troba condicionada per les actituds i els comportaments dels equips directius, els professionals i les famílies, tot i que també l'espai físic en que es donen aquestes relacions és important. Respecte a la organització del centre hem destacat el papel de l'equip directiu. Diferenciant una models de gestió observem aquells més facilitadors de la relació i la comunicació amb i entre les famílies i aquells més desincentivadors. Això sí, sempre s'ha de tenir en compte les actituds dels docents i de les famílies que són múltiples i complexes.

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

DIC.CAT. Dona, immigració i ciutadania: les dones marrquines com a generadores de ciutadania a Catalunya

DIC.CAT es centra en les contribucions a la ciutadania que realitzen les dones immigrants marroquines, sobre les quals recauen forts estereotips i imatges que, sovint, les vinculen a la passivitat i a la submissió. Partint d'aquest fet, el projecte analitza el paper d'aquetes dones com a generadores de noves formes de ciutadania a Catalunya, a partir de les seves accions en les esferes pública i privada. El projecte contribueix, d'una banda a ampliar el coneixement teòric sobre la noció de ciutadania, incorporant la dimensió del gènere i partint de la realitat multicultural actual; i de l'altra a aprofundir sobre el rol que estan exercint les doens marroquines estudiades, com agents actius de xsocialització i generadores de canvis en els formes d'exercir la ciutadania en la societat catalana. Destaquen les accions que desenvolupen des de la seva quotidianitat en relació a aspectes com el procés de reagrupació, la incorporació al mercat laboral, la transmissio de valores dins la familia, la relació amb la comunitat d'origen, les motivacions, aspiracions o els projectes professionals i personals propis. Alhora, el projecte vincula aquestes accions amb les que desenvolupen des dels espais públics en els que participen, especialment dins l'àmbit associatiu.

Promoció, edició i difusió d'obres jurídiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII

Aquest treball té com a context un període clau de la Catalunya moderna, l’arc cronològic que s’obre entre 1585 a 1621 i comprèn l’etapa final del regnat de Felip I (II de Castella) i el regnat de Felip II (III): una època en què el país consolida un projecte polític entorn de les seves vigoroses institucions de legitimitat ascendent, erigides en contrapoder de la monarquia (Pérez Latre 2004).

La infàmia de tenir sang jueva a la Catalunya moderna: ecos del Reial Consell i de la literatura jurídica

El modest propòsit de la nostra participació en aquesta miscel·lània és posar de relleu dues importants resolucions adoptades al Reial Consell i Audiència de Catalunya a principi de la dècada de 1580, en relació amb discriminacions per motius de genealogia i de pretesa condició o sang jueva. Dóna fe de la rellevància de tals resolucions el fet que fossin comentades amb deteniment per dos autors de literatura jurídica cabdal com Lluís de Peguera (1540-1610) iJoan Pere Fontanella (1575-1649). Per bé que tinguessin trajectòries professionals molt dissímils –el primer seria ministre de la monarquia al Principat i el segon advocat de grans corporacions i particulars–, ambdós contribuirien a difondre sentències de les principals jurisdiccions del país i s’esplaiarien sobre llurs fonaments legals i doctrinals. És a dir, cultivarien, cadascú a la seva manera, el gènere ‘decisionista’ tan en boga a l’Europa moderna del ius commune tardà.