Economic and environmental effects of the CO2 taxation: an input-output analysis for Spain

CO2 emissions induced by human activities are the major cause of climate change; hence, strong environmental policy that limits the growing dependence on fossil fuel is indispensable. Tradable permits and environmental taxes are the usual tools used in CO2 reduction strategies. Such economic tools provide incentives to polluting industries to reduce their emissions through market signals. The aim of this work is to investigate the direct and indirect effects of an environmental tax on Spanish products and services. We apply an environmentally extended input-output (EIO) model to identify CO2 emission intensities of products and services and, accordingly, we estimate the tax proportional to these intensities. The short-term price effects are analyzed using an input-output price model. The effect of tax introduction on consumption prices and its influence on consumers’ welfare are determined. We also quantify the environmental impacts of such taxation in terms of the reduction in CO2 emissions. The results, based on the Spanish economy for the year 2007, show that sectors with relatively poor environmental profile are subjected to high environmental tax rates. And consequently, applying a CO2 tax on these sectors, increases production prices and induces a slight increase in consumer price index and a decrease in private welfare. The revenue from the tax could be used to counter balance the negative effects on social welfare and also to stimulate the increase of renewable energy shares in the most impacting sectors. Finally, our analysis highlights that the environmental and economic goals cannot be met at the same time with the environmental taxation and this shows the necessity of finding other (complementary or alternative) measures to ensure both the economic and ecological efficiencies. Keywords: CO2 emissions; environmental tax; input-output model, effects of environmental taxation.

Health literacy [Document électronique] : an economic perspective and data for Switzerland. Part 2, A review of health literacy measures and a cost assessment of limited health literacy

Summary : 1. Measuring health literacy in Switzerland: a review of six surveys: 1.1 Comparison of questionnaires - 1.2 Measures of health literacy in Switzerland - 1.3 Discussion of Swiss data on HL - 1.4 Description of the six surveys: 1.4.1 Current health trends and health literacy in the Swiss population (gfs-UNIVOX), 1.4.2 Nutrition, physical exercise and body weight : opinions and perceptions of the Swiss population (USI), 1.4.3 Health Literacy in Switzerland (ISPMZ), 1.4.4 Swiss Health Survey (SHS), 1.4.5 Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE), 1.4.6 Adult literacy and life skills survey (ALL). - 2 . Economic costs of low health literacy in Switzerland: a rough calculation. Appendix: Screenshots cost model

Ideas, Possibilities and Limitations of Sustainable Economic Policy – the Example of Ecological Economics

A mesura que el suport del creixement econòmic constitueix un objectiu fonamental de la formulació de polítiques econòmiques, cal assenyalar que aquest tipus de creixement està limitat naturalment per un planeta finit. Aquest article argumenta que, des del punt de vista de la justícia intergeneracional, la realització d'un concepte de desmaterialització i, com a efecte, d'una economia que no creix (en el sentit de dissociació absoluta del creixement econòmic i consum d'energia i materials) es pot justificar. Per tant, el creixement pot ser també entesa com la millora de la qualitat de vida sobretot en comptes d'ampliar quantitats escarpats de sortida. Per tant, una dràstica reducció del cabal de material es necessita, sobretot en els països d'alts ingressos. Després de presentar alguns crítica de les propostes, en el focus d'aquest article es dibuixen en els arguments de per què la política econòmica en el futur han de ser etiquetats com "ecològic" i, a continuació, les opcions de posar en acció les idees del teòric presentat marc en tasques manejables polítiques seran discutides. En aquest cas, s'argumentarà que l'enfocament clàssic de internalització d'efectes externs sovint seguides de decisions de política econòmica ortodoxa no és completament capaç de reflectir canvis ecològics en les estructures de preus dels mercats. Per tant, formal (industrial i l'establiment de la política de consum) i institucions informals (llars) representen punts clau de la política econòmica sostenible, assenyalant l'individu com així com la responsabilitat col · lectiva per omplir aquest buit substancial.

China’s Strategy in North Africa: New economic challenges for the Mediterranean region

El WP té com a objectiu examinar per què els països del nord d'Àfrica estan augmentant les seves importacions de Xina i per què la Xina està augmentant les seves inversions estrangeres directes a la zona. la avantatges per als països del nord d'Àfrica es troben en els actuals acords de lliure comerç, el absència de barreres aranzelàries i la seva ubicació geogràfica summament beneficiosa com Hub de la Mediterrània. El paper de la Unió per la Mediterrània és clau per identificar aspectes de la política regional, tenint en compte la participació xinesa a la zona. com conseqüència, concloem que els actors polítics han de trobar un equilibri entre sostenible desenvolupament i els interessos econòmics de la regió.

Economic structure and key sectors analysis of greenhouse gas emissions in Uruguay

This paper identifies the key sectors in greenhouse gas emissions of the Uruguayan economy through input-output analysis. This allows to precisely determine the role played by the different productive sectors and their relationship with other sectors in the relation between the Uruguayan productive structure and atmospheric pollution. In order to guide policy design for GHG reduction, we decompose sectors liability between the pollution generated through their own production processes and the pollution indirectly generated in the production processes of other sectors. The results show that all the key polluting sectors for the different contaminants considered are relevant because of their own emissions, except for the sector Motor vehicles and oil retail trade, which is relevant in CO2 emissions because of its pure, both backward and forward, linkages. Finally, the best policy channels for controlling and reducing GHGs emissions are identified, and compared with the National Climate Change Response Plan (NCCRP) lines of action.

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zons de bosc del Macizo Central Ourensano

En els últims 30 anys, el número d’incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l’home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d’haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s’ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d’individus de cada espècie. També s’han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S’ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d’espècies i grau de cobertura. En canvi, per tal d’arribar a un estat de la successió vegetal on trobem un bosc és necessari que existeixin comunitats arbòries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en l’educació de la població i en la cerca d’alternatives a la gestió forestal vigent, donant èmfasi en la valoració econòmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la població local. Per això cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectuós amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantació de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacció o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la població d’una zona on l’economia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps l’esforç monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espècies autòctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.

Selection on a eumelanic ornament is stronger in the tropics than in temperate zones in the worldwide-distributed barn owl.

Spatial variation in the pattern of natural selection can promote local adaptation and genetic differentiation between populations. Because heritable melanin-based ornaments can signal resistance to environmentally mediated elevation in glucocorticoids, to oxidative stress and parasites, populations may vary in the mean degree of melanic coloration if selection on these phenotypic aspects varies geographically. Within a population of Swiss barn owls (Tyto alba), the size of eumelanic spots is positively associated with survival, immunity and resistance to stress, but it is yet unknown whether Tyto species that face stressful environments evolved towards a darker eumelanic plumage. Because selection regimes vary along environmental gradients, we examined whether melanin-based traits vary clinally and are expressed to a larger extent in the tropics where parasites are more abundant than in temperate zones. To this end, we considered 39 barn owl species distributed worldwide. Barn owl species living in the tropics displayed larger eumelanic spots than those found in temperate zones. This was, however, verified in the northern hemisphere only. Parasites being particularly abundant in the tropics, they may promote the evolution of darker eumelanic ornaments.

Tugan-Baranovsky on Socialism: From Utopia to the Economic Plan

Tugan-Baranovsky's ideas on socialism are reconstructed with an emphasis on the relation between political economy and utopia. Utopia enters the stage after the critique of capitalism, in the definition of the realm of possibilities in the world of ideas. With the help of ethics, the notion of ideal socialism, unreachable by definition, is defined in the sphere of utopia. Thus, the task of political economy is first to show which of these possible worlds are reachable in the real world, and second to choose the one that conforms better to ideal socialism: this is socialism in practice through the economic plan. Thus, far from considering utopia and science as contradictory, Tugan-Baranovsky saw them as complementary, and his socialism is the result of the dialogue he instituted between them.

Iowa Department of Economic Development, Agency Performance Plan

Annual Report, Agency Performance Plan

International Update, Iowa Department of Economic Development, March/April, 2003

Department Report for Economic Development

Report of Recommendations to the Iowa Department of Economic Development, June 30, 2002

State Agency Audit Report