Factores de riesgo de conducta violenta intrainstitucional en internos penitenciarios

Este estudio tiene por objeto la determinación de la prevalencia y las correlaciones asociadas a las infracciones disciplinarias violentas y potencialmente violentas de 11 centros penitenciarios de Cataluña. Para alcanzar este objetivo el presente estudio prospectivo, basado en datos oficiales, examina la relación entre variables sociodemográficas, criminales, penitenciarias y psicológicas de una muestra de 7517 internos/as durante un período de seguimiento de 2 años. Los resultados obtenidos indican que ser más joven, estar en situación de prisión preventiva en el caso de las mujeres, haber presentado conducta violenta o antisocial anteriormente, tanto en la comunidad como en el ámbito penitenciario, responder de una manera poco exitosa a los tratamientos recientes o mostrar problemas en el consumo de alcohol o drogas y las actitudes procriminales son factores de gran potencia en la predicción de infracciones disciplinarias. Para concluir, cabe mencionar que investigaciones adicionales en otras áreas geográficas y la consideración de variables situacionales son necesarias para corroborar los resultados aquí obtenidos. También se discuten algunas implicaciones para políticas penitenciarias y para futuras líneas de investigación.

Avaluació del programa de mediació penal d’adults del Departament de Justícia de Catalunya

Des de 1999, el Departament de Justícia aplica el Programa de mediació penal amb infractors adults i víctimes. Aquest Programa, emmarcat en la perspectiva de l’anomenada Justícia Restaurativa, cerca resoldre el conflicte produït pel delicte implicant totes les parts i concedint un paper clau a la víctima, sobre la restitució de la qual gira el procés mediador. La recerca que es presenta fa una avaluació del funcionament d’aquest Programa amb l’objectiu de constatar si la mediació penal pot satisfer algunes de les necessitats de les víctimes de delictes. La valoració que en fan les víctimes que han participat en l’estudi d’avaluació és positiva. Els principals beneficis que destaquen són la reparació material, rebre les disculpes de l’infractor, poder explicar la seva vivència i sentir-se escoltades, i poder participar en la resolució del seu propi procediment i en la resolució final del conflicte.

Evaluación del programa de mediación penal de adultos del Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña

Desde 1999, el Departamento de Justicia de la Generalitat de Cataluña aplica el Programa de mediación penal con infractores adultos y víctimas. Este Programa, enmarcado en la perspectiva de la llamada Justicia Restaurativa, busca resolver el conflicto producido por el delito implicando a todas las partes y concediendo un papel clave a la víctima, sobre la restitución de la cual gira el proceso mediador. La investigación que se presenta hace una evaluación del funcionamiento de este Programa con el objetivo de constatar si la mediación penal puede satisfacer algunas de las necesidades de las víctimas de delitos. La valoración que hacen las víctimas que han participado en el estudio de evaluación es positiva. Los principales beneficios que destacan son la reparación material, recibir las disculpas del infractor, poder explicar su vivencia y sentirse escuchadas, y poder participar en la resolución de su propio procedimiento y en la resolución final del conflicto.

Victimització en joves de protecció a la infància i l’adolescència i de justícia juvenil

A Catalunya, un nombre significatiu d’infants i adolescents es troba sota la guarda i tutela del sistema de protecció i d’altres són atesos pel sistema de justícia juvenil. En molts casos, aquests joves han viscut experiències de maltractaments i abusos per part de les principals figures cuidadores, però també d’altres formes de violència en contextos diversos que poden incloure: el carrer, l’escola, el grup d’iguals, les noves tecnologies o els propis centres on poden residir provisionalment. Aquesta multiplicitat d’experiències de violència els converteix amb el que es coneix com a polivíctimes. Però entre l'experiència de victimització en la infància i el desenvolupament de problemes psicològics podem trobar la resiliència, la capacitat de l’ésser humà per superar o recuperar-se amb èxit de circumstàncies adverses. I aquí és on els professionals poden intervenir amb èxit. Els objectius principals d’aquest estudi són conèixer la prevalença d’experiències de victimització en aquests joves, identificar els casos de polivictimització, analitzar les característiques sociodemogràfiques, victimològiques i el nivell de desajust psicològic que presenten. Alhora, identificar perfils de resiliència i analitzar el seu efecte en el nivell de malestar psicològic del jove víctima. Els resultats ens indiquen que són els recursos personals, relatius a la confiança en un mateix, la fe en un futur millor, la capacitat d’identificació i connexió amb les pròpies emocions o les habilitats socials, els que permeten al jove fer front a les dificultats amb èxit. Aquests recursos personals són els que marcaran la diferència en la posterior reintegració social i correcte desenvolupament del jove i, per tant, els professionals els han de conèixer, enfortir i desenvolupar.

L’eficàcia de les suspensions judicials amb obligació de tractament de deshabituació. Factors que poden influir en la reducció o no de reincidència

Aquesta recerca està motivada per l’interès en les Mesures Penals Alternatives, concretament, en les suspensions judicials com a mesura més adient per a determinats subjectes amb perfils toxicològics i que requereixen d’una intervenció que es pot abordar en context comunitari. Per tal de valorar la seva eficàcia, l’equip d’investigadors s’ha centrat en els índexs de reincidència i aquells factors que poden influir a partir de l’anàlisi estadística d’una mostra de 237 subjectes sotmesos a l’obligació de tractament de deshabituació. Observant l’índex de reincidència, en funció de l’anàlisi de variables sociopersonals i judicials dels subjectes, es busquen aquells indicadors que poden ser eficaços per reduir la comissió de nous fets delictius. Del resultats obtinguts, es conclou que variables com una bona adherència familiar, una estabilitat laboral així com la finalització correcta d’un tractament de deshabituació aporten uns nivells de reincidència baixos. Igualment, es justifica l’atorgament de suspensions judicials com a eina punitiva més eficaç per a aquells subjectes amb característiques toxicològiques i necessitats rehabilitadores a causa de la seva addicció, atès que els nivells de reincidència obtinguts en aquesta recerca aporten uns índexs més baixos que els nivells actuals de reincidència penitenciària (cal tenir en compte, però, la diferència de perfils). Es conclou que aquestes mesures penals alternatives són una eina més integradora ja que es desenvolupen en l’entorn comunitari.

La eficacia de las suspensiones judiciales con obligación de tratamiento de deshabituación. Factores que pueden influir en la reducción o no de reincidencia

Esta investigación está motivada por el interés por las suspensiones judiciales como medida más adecuada para determinados sujetos con perfiles toxicológicos y que requieren una intervención que se puede abordar en un contexto comunitario. Con el fin de valorar su eficacia, el equipo de investigadores se ha centrado en los índices de reincidencia y aquellos factores que pueden influir a partir del análisis estadístico de una muestra de 237 sujetos sometidos a la obligación de tratamiento de deshabituación. Observando el índice de reincidencia, en función del análisis de variables sociopersonales y judiciales de los sujetos, se buscan aquellos indicadores que pueden ser eficaces para reducir la comisión de nuevos hechos delictivos. De los resultados obtenidos, se concluye que variables como una buena adherencia familiar, la estabilidad laboral o la finalización correcta de un tratamiento de deshabituación aportan unos niveles de reincidencia bajos Asimismo, se justifica el otorgamiento de suspensiones judiciales como herramienta punitiva más eficaz para aquellos sujetos con características toxicológicas y necesidades rehabilitadoras debido a su adicción, dado que los niveles de reincidencia obtenidos en esta investigación aportan unos índices más bajos que los niveles actuales de reincidencia penitenciaria (siempre teniendo en cuenta la diferencia de perfiles). Se concluye en este estudio que la aplicación de estas medidas penales alternativas son una herramienta más integradora debido a que se desarrolla dentro del entorno comunitario.

Évaluation de la perfusion myocardique par TEP-TDM. [Myocardial perfusion imaging using PET/CT.]

For the past decade, PET and PET/CT have been widely studied for myocardial perfusion imaging. Several studies demonstrated the incremental value of PET for the diagnostic and prognostic assessment of patients with coronary artery disease. Moreover, PET allows for non-invasively quantifying myocardial blood flow and myocardial flow reserve, that both are recognized as surrogate marker of cardiac event free survival. By enabling the exploration of epicardial disease and the microvasculature, PET constitutes a unique tool to study pathophysiogical mechanisms leading to atherosclerosis genesis. The recent emergence of high-tech hybrid machines may even provide further incremental information about coronary function and morphology. By taking the best of each modality, a better assessment of patients with coronary artery disease is expected. (C) 2011 Elsevier Masson SAS. All rights reserved.

Hour of birth as a prognostic factor for perinatal death.

The analysis of the 220,540 births and 2152 perinatal deaths recorded in Switzerland between 1979 and 1981 showed a variation of perinatal mortality rates (PMR) according to the hour of birth. The PMR for babies born between 4 pm and 2 am was 12 per 1000, contrasting with a figure of 8.4 per 1000 for babies born between 2 am and 4 pm. This pattern, which was fairly constant throughout the week, was characterised by a slow and steady increase from the very early morning, reaching a maximum in the late evening. There was also an hour-to-hour variation in the proportion of babies born weighing less than 2500 g, with a maximum in the evening and a less pronounced peak in the morning: the mortality rates by birthweight were raised only in the evening. Since the availability of hospital staff and equipment also follows a circadian rhythm, the variation in PMR may be related to a circadian rhythm of quality of care or possibly to chronobiological or selection factors.

Need for informed consent in substance use studies--harm of bias?

OBJECTIVE: The aim of this study was to examine the differences between those who gave informed consent to a study on substance use and those who did not, and to analyze whether differences changed with varying nonconsent rates. METHOD: Cross-sectional questionnaire data on demographics, alcohol, smoking, and cannabis use were obtained for 6,099 French- and 5,720 German-speaking 20-year-old Swiss men. Enrollment took place over 11 months for the Cohort Study on Substance Use Risk Factors (C-SURF). Consenters and nonconsenters were asked to complete a short questionnaire. Data for nearly the entire population were available because 94% responded. Weekly differences in consent rates were analyzed. Regressions examined the associations of substance use with consent giving and consent rates and the interaction between the two. RESULTS: Nonconsenters had higher substance use patterns, although they were more often alcohol abstainers; differences were small and not always significant and did not decrease as consent rates increased. CONCLUSIONS: Substance use currently is a minor sensitive topic among young men, resulting in small differences between nonconsenters and consenters. As consent rates increase, additional individuals are similar to those observed at lower consent rates. Estimates of analytical studies looking at associations of substance use with other variables will not differ at reasonable consent rates of 50%-80%. Descriptive prevalence studies may be biased, but only at very low rates of consent.

Can Charisma Be Taught? Tests of Two Interventions

We tested whether we could teach individuals to behave more charismatically, andwhether changes in charisma affected leader outcomes. In Study 1, a mixed-design fieldexperiment, we randomly assigned 34 middle-level managers to a control or anexperimental group. Three months later, we reassessed the managers using theircoworker ratings (Time 1 raters = 343; Time 2 raters = 321). In Study 2, a within-subjectslaboratory experiment, we videotaped 41 MBA participants giving a speech. We thentaught them how to behave more charismatically, and they redelivered the speech6 weeks later. Independent assessors (n = 135) rated the speeches. Results from thestudies indicated that the training had significant effects on ratings of leader charisma(mean D = .62) and that charisma had significant effects on ratings of leaderprototypicality and emergence................................................................................................................................

Manière de parler la langue françoise selon ses différens styles : avec la critique de nos plus célèbres écrivains... ; et un Petit traité de l'orthographe et de la prononciation françoise ([Reprod.])

Collection : Archives de la linguistique française ; 343