913 resultados para wireless ad hoc network
Resumo:
Para medir la capacidad de autorreconocimiento en el espejo en primates no humanos, el procedimiento usualmente utilizado consiste en registrar la frecuencia de comportamientos autodirigidos y autorreferidos. Los resultados obtenidos muestran una alta variabilidad entre sujetos pertenecientes a la misma especie. Este tipo de diferencias individuales no han podido ser explicadas. La hiptesis de trabajo establecer si pueden ser consecuencia de diferencias en el tiempo de atencin al espejo. En la primera parte, se registr la cantidad de tiempo que los sujetos prestan atencin al espejo y la cantidad de indicadores de autorreconocimiento que muestran. Los individuos que muestran mayores tiempos de atencin tambin muestran frecuencias ms altas de indicadores de autorreconocimiento, de acuerdo con una relacin lineal entre ambas variables. En la segunda parte, se enriqueci el espejo para provocar un incremento del tiempo de atencin en todos los sujetos. La frecuencia de indicadores de autorreconocimiento crece en comparacin con una condicin control. Los resultados demuestran que la frecuencia absoluta de indicadores de autorreconocimiento est fuertemente afectada por el tiempo de atencin al espejo en sujetos de las mismas especies. Un anlisis ad hoc. de los datos revela que la frecuencia relativa de conductas de autorreconocimiento sobre el nmero total de conductas est slo ligeramente influida por el tiempo de atencin y es independiente del nivel de actividad global y, por tanto, podra ser una medida ms robusta de autorreconocimiento. De acuerdo a los resultados, los cambios en el tiempo de atencin podran explicar parte de la variabilidad intraespecfica hallada en los estudios de autorreconocimiento en el espejo. Las posibles implicaciones para las diferencias interespecficas han de ser exploradas en diferentes estudios. Los experimentos han sido realizados en el Parque Zoolgico de Barcelona de Febrero de 2007 a Julio de 2007. El proyecto ha tenido una duracin global de 14 meses.
Resumo:
Aquest projecte presenta, en primer lloc, un estudi dels protocols de generaci de claus criptogrfiques i autoritats de certificaci distribudes ms destacables desenvolupades fins a l'actualitat. Posteriorment, implementem un protocol, que toleri les errades, de generaci distribuda de claus RSA sense servidor de confiana, orientat a xarxes ad-hoc. El protocol necessita la participaci conjunta de n nodes per generar un mdul RSA (N = pq), un exponent d'encriptaci pblic i les particions de l'exponent privat d, seguint un esquema llindar (t, n).
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la National Oceanography Centre of Southampton (NOCS), Gran Bretanya, entre maig i juliol del 2006. La possibilitat dobtenir una estimaci precissa de la salinitat marina (SSS) s important per a investigar i predir lextensi del fenmen del canvi climtic. La missi Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) va ser seleccionada per lAgncia Espacial Europea (ESA) per a obtenir mapes de salinitat de la superfcie marina a escala global i amb un temps de revisita petit. Abans del llenament de SMOS es preveu lanlisi de la variabilitat horitzontal de la SSS i del potencial de les dades recuperades a partir de mesures de SMOS per a reproduir comportaments oceanogrfics coneguts. Lobjectiu de tot plegat s emplenar el buit existent entre les fonts de dades dentrada/auxiliars fiables i les eines desenvolupades per a simular i processar les dades adquirides segons la configuraci de SMOS. El SMOS End-to-end Performance Simulator (SEPS) s un simulador adhoc desenvolupat per la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) per a generar dades segons la configuraci de SMOS. Es va utilitzar dades dentrada a SEPS procedents del projecte Ocean Circulation and Climate Advanced Modeling (OCCAM), utilitzat al NOCS, a diferents resolucions espacials. Modificant SEPS per a poder fer servir com a entrada les dades OCCAM es van obtenir dades de temperatura de brillantor simulades durant un mes amb diferents observacions ascendents que cobrien la zona seleccionada. Les tasques realitzades durant lestada a NOCS tenien la finalitat de proporcionar una tcnica fiable per a realitzar la calibraci externa i per tant cancellar el bias, una metodologia per a promitjar temporalment les diferents adquisicions durant les observacions ascendents, i determinar la millor configuraci de la funci de cost abans dexplotar i investigar les posibiltats de les dades SEPS/OCCAM per a derivar la SSS recuperada amb patrons dalta resoluci.
Resumo:
Actualment, grcies a la tecnologia, els usuaris poden accedir als recursos de les biblioteques sense limitacions de temps ni espai. Per tal de satisfer les necessitats dels usuaris no presencials, moltes biblioteques i consorcis bibliotecaris estan ampliant els seus serveis de referncia per prestar serveis de referncia virtual. Les pautes que s'ofereixen en aquest article pretenen servir d'orientaci a les diverses institucions, a l'hora d'implementar i mantenir serveis de referncia virtual.
Resumo:
RESUME GRAND PUBLICLe cerveau est compos de diffrents types cellulaires, dont les neurones et les astrocytes. Faute de moyens pour les observer, les astrocytes sont trs longtemps rests dans l'ombre alors que les neurones, bnficiant des outils ad hoc pour tre stimuls et tudis, ont fait l'objet de toutes les attentions. Le dveloppement de l'imagerie cellulaire et des outils fluorescents ont permis d'observer ces cellules non lectriquement excitables et d'obtenir des informations qui laissent penser que ces cellules sont loin d'tre passives et participent activement au fonctionnement crbral. Cette participation au fonctionnement crbral se fait en partie par le biais de la libration de substances neuro-actives (appelles gliotransmetteurs) que les astrocytes librent proximit des synapses permettant ainsi de moduler le fonctionnement neuronal. Cette libration de gliotransmetteurs est principalement cause par l'activit neuronale que les astrocytes sont capables de sentir. Nanmoins, nous savons encore peu de chose sur les proprits prcises de la libration des gliotransmetteurs. Comprendre les proprits spatio-temporelles de cette libration est essentiel pour comprendre le mode de communication de ces cellules et leur implication dans la transmission de l'information crbrale. En utilisant des outils fluorescents rcemment dvelopps et en combinant diffrentes techniques d'imagerie cellulaire, nous avons pu obtenir des informations trs prcises sur la libration de ces gliotransmetteurs par les astrocytes. Nous avons ainsi confirm que cette libration tait un processus trs rapide et qu'elle tait contrle par des augmentations de calcium locales et rapides. Nous avons galement dcrit une organisation complexe de la machinerie supportant la libration des gliotransmetteurs. Cette organisation complexe semble tre la base de la libration extrmement rapide des gliotransmetteurs. Cette rapidit de libration et cette complexit structurelle semblent indiquer que les astrocytes sont des cellules particulirement adaptes une communication rapide et qu'elles peuvent, au mme titre que les neurones dont elles seraient les partenaires lgitimes, participer la transmission et l'intgration de l'information crbrale.RESUMEDe petites vsicules, les SLMVs ou Synaptic Like MicroVesicles , exprimant des transporteurs vsiculaires du glutamate (VGluTs) et librant du glutamate par exocytose rgule, ont rcemment t dcrites dans les astrocytes en culture et in situ. Nanmoins, nous savons peu de chose sur les proprits prcises de la scrtion de ces SLMVs. Contrairement aux neurones, le couplage stimulusscrtion des astrocytes n'est pas bas sur l'ouverture des canaux calciques membranaires mais ncessite l'intervention de seconds messagers et la libration du calcium par le reticulum endoplasmique (RE). Comprendre les proprits spatio-temporelles de la scrtion astrocytaire est essentiel pour comprendre le mode de communication de ces cellules et leur implication dans la transmission de l'information crbrale. Nous avons utilis des outils fluorescents rcemment dvelopps pour tudier le recyclage des vsicules synaptiques glutamatergiques comme les colorants styryles et la pHluorin afin de pouvoir suivre la scrtion des SLMVs l'chelle de la cellule mais galement l'chelle des vnements. L'utilisation combine de l'pifluorescence et de la fluorescence onde vanescente nous a permis d'obtenir une rsolution temporelle et spatiale sans prcdent. Ainsi avons-nous confirm que la scrtion rgule des astrocytes tait un processus trs rapide (de l'ordre de quelques centaines de millisecondes). Nous avons dcouvert que cette scrtion est contrle par des augmentations de calcium locales et rapides. Nous avons galement dcrit des compartiments cytosoliques dlimits par le RE proximit de la membrane plasmique et contenant les SLMVs. Cette organisation semble tre la base du couplage rapide entre l'activation des GPCRs et la scrtion. L'existence de compartiments subcellulaires indpendants permettant de contenir les messagers intracellulaires et de limiter leur diffusion semble compenser de manire efficace la nonexcitabilit lectrique des astrocytes. Par ailleurs, l'existence des diffrents pools de vsicules recruts squentiellement et fusionnant selon des modalits distinctes ainsi que l'existence de mcanismes permettant le renouvellement de ces pools lors de la stimulation suggrent que les astrocytes peuvent faire face une stimulation soutenue de leur scrtion. Ces donnes suggrent que la libration de gliotransmetteurs par exocytose rgule n'est pas seulement une proprit des astrocytes en culture mais bien le rsultat d'une forte spcialisation de ces cellules pour la scrtion. La rapidit de cette scrtion donne aux astrocytes toutes les comptences pour pouvoir intervenir de manire active dans la transmission et l'intgration de l'information.ABSTRACTRecently, astrocytic synaptic like microvesicles (SLMVs), that express vesicular glutamate transporters (VGluTs) and are able to release glutamate by Ca2+-dependent regulated exocytosis, have been described both in tissue and in cultured astrocytes. Nevertheless, little is known about the specific properties of regulated secretion in astrocytes. Important differences may exist between astrocytic and neuronal exocytosis, starting from the fact that stimulus-secretion coupling in astrocytes is voltage independent, mediated by G-protein-coupled receptors and the release of Ca2+ from internal stores. Elucidating the spatiotemporal properties of astrocytic exo-endocytosis is, therefore, of primary importance for understanding the mode of communication of these cells and their role in brain signaling. We took advantage of fluorescent tools recently developed for studying recycling of glutamatergic vesicles at synapses like styryl dyes and pHluorin in order to follow exocytosis and endocytosis of SLMVs at the level of the entire cell or at the level of single event. We combined epifluorescence and total internal reflection fluorescence imaging to investigate, with unprecedented temporal and spatial resolution, the events underlying the stimulus-secretion in astrocytes. We confirmed that exo-endocytosis process in astrocytes proceeds with a time course on the millisecond time scale. We discovered that SLMVs exocytosis is controlled by local and fast Ca2+ elevations; indeed submicrometer cytosolic compartments delimited by endoplasmic reticulum (ER) tubuli reaching beneath the plasma membrane and containing SLMVs. Such complex organization seems to support the fast stimulus-secretion coupling reported here. Independent subcellular compartments formed by ER, SLMVs and plasma membrane containing intracellular messengers and limiting their diffusion seem to compensate efficiently the non-electrical excitability of astrocytes. Moreover, the existence of two pools of SLMVs which are sequentially recruited suggests a compensatory mechanisms allowing the refill of SLMVs and supporting exocytosis process over a wide range of multiple stimuli. These data suggest that regulated secretion is not only a feature of cultured astrocytes but results from a strong specialization of these cells. The rapidity of secretion demonstrates that astrocytes are able to actively participate in brain information transmission and processing.
Resumo:
A growing literature has focussed attention on expressive rather than instrumental behaviour in political settings - particularly voting A common criticism of the expressive idea is that its myriad possibilities make it rather ad hoc and lacking in both predictive and normative bite. We agree that no single clear definition of expressive behaviour has emerged to date, and no detailed foundations of specific expressive motivations have been provided, so that there are rather few specific implications drawn from the analysis of expressive behaviour. In response, we provide a foundational discussion and definition of expressive behaviour that accounts for a range of factors. We also discuss the content of expressive choice distinguishing between moral, social and emotional cases, and relate this more general account to the specific theories of expressive choice in the literature. Finally, we discuss the normative and institutional implications of expressive behaviour.
Resumo:
OBJECTIVES: To develop data-driven criteria for clinically inactive disease on and off therapy for juvenile dermatomyositis (JDM). METHODS: The Paediatric Rheumatology International Trials Organisation (PRINTO) database contains 275 patients with active JDM evaluated prospectively up to 24 months. Thirty-eight patients off therapy at 24 months were defined as clinically inactive and included in the reference group. These were compared with a random sample of 76 patients who had active disease at study baseline. Individual measures of muscle strength/endurance, muscle enzymes, physician's and parent's global disease activity/damage evaluations, inactive disease criteria derived from the literature and other ad hoc criteria were evaluated for sensitivity, specificity and Cohen's κ agreement. RESULTS: The individual measures that best characterised inactive disease (sensitivity and specificity >0.8 and Cohen's κ >0.8) were manual muscle testing (MMT) ≥78, physician global assessment of muscle activity=0, physician global assessment of overall disease activity (PhyGloVAS) ≤0.2, Childhood Myositis Assessment Scale (CMAS) ≥48, Disease Activity Score ≤3 and Myositis Disease Activity Assessment Visual Analogue Scale ≤0.2. The best combination of variables to classify a patient as being in a state of inactive disease on or off therapy is at least three of four of the following criteria: creatine kinase ≤150, CMAS ≥48, MMT ≥78 and PhyGloVAS ≤0.2. After 24 months, 30/31 patients (96.8%) were inactive off therapy and 69/145 (47.6%) were inactive on therapy. CONCLUSION: PRINTO established data-driven criteria with clearly evidence-based cut-off values to identify JDM patients with clinically inactive disease. These criteria can be used in clinical trials, in research and in clinical practice.
Resumo:
Strong hysteresis in the labour market (see Cross, 1995) requires workers to be heterogeneous in terms of the cost of hiring and firing. We show how such heterogeneity arises naturally in labour markets due to differences in workers age by showing that both the hiring and the firing thresholds for productivity are age dependent. The presence of strong hysteresis does not for this reason depend on ad-hoc differences in the cost of hiring and firing workers.
Resumo:
Hybridization has played a central role in the evolutionary history of domesticated plants. Notably, several breeding programs relying on gene introgression from the wild compartment have been performed in fruit tree species within the genus Prunus but few studies investigated spontaneous gene flow among wild and domesticated Prunus species. Consequently, a comprehensive understanding of genetic relationships and levels of gene flow between domesticated and wild Prunus species is needed. Combining nuclear and chloroplastic microsatellites, we investigated the gene flow and hybridization among two key almond tree species, the cultivated Prunus dulcis and one of the most widespread wild relative Prunus orientalis in the Fertile Crescent. We detected high genetic diversity levels in both species along with substantial and symmetric gene flow between the domesticated P. dulcis and the wild P. orientalis. These results were discussed in light of the cultivated species diversity, by outlining the frequent spontaneous genetic contributions of wild species to the domesticated compartment. In addition, crop-to-wild gene flow suggests that ad hoc transgene containment strategies would be required if genetically modified cultivars were introduced in the northwestern Mediterranean.
Resumo:
La identificaci i caracteritzaci de l'estat de salut dels diversos collectius d'immigrants que resideixen a la Regi Sanitria Girona (RSG), a la Regi Sanitria Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetr determinar quines sn les seves necessitats, tot comparant-ho amb la poblaci autctona, i quin cost suposen per l'administraci pblica. El principal objectiu s el d'apuntar a poltiques sanitries i socials ms adients amb la situaci migratria actual. Per tal d'identificar el collectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificaci del sistema d'informaci primria de l'ICS, ECAP, a travs de l'activaci de variables existents. La tasca realitzada ha perms la identificaci dels usuaris dels serveis sanitaris de les rees Bsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referncia poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilitzaci de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referncia l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatria dels usuaris (immigrants i autctons). Lextracci de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificaci segons origen del pacient ats, obtenint 637 qestionaris vlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. Lanlisi de la casustica de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilitzaci dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenci materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantej un estudi de freqentaci d'immigrants i autctons als serveis d'urgncies de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitz un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regi d'origen), atesos a l'Atenci Primria de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autctons. D'altra banda es van estudiar les urgncies hospitalries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en el disseny i desenvolupament d'una arquitectura de serveis sota el paradigma dels agents inteligents. El propsit d'ADASMI (Architecture for Dynamic Agent Service Management and Interaction) s permetre la gesti i utilitzaci de serveis per altres agents. L'arquitectura s'ha implementat utilitzant la plataforma d'agents de JADE i es pot utilitzar amb qualsevol altra plataforma que compleixi els estndards d'IEEE FIPA. A ms, s prou flexible com per adaptar-se en entorns dinmics, com per exemple les xarxes ad-hoc en situacions d'emergncia.
Resumo:
La comunicaci mbil s la tecnologia que ha estat adoptada d'una forma ms mplia i rpida que cap altra. (Castells et al., 2007). Representa la difusi de les comunicacions i de la capacitat computacional en una part cada cop ms gran de les activitats socials, d'investigaci i aprenentatge. Ha trobat eco en el comportament emergent de la joventut, donant recolzament als models caracterstics d'interacci social i formaci de grups, s de la informaci i expressi personal. La creaci de xarxes difuses canvia la manera de coordinar els nostres recursos per aconseguir objectius. Per exemple, canvia l's del temps i l'espai. La pausa en directe s una rutina perqu els estudiants puguin escoltar o mirar conferncies en el gimns o en el tren. L's de l'espai per promoure cites ad hoc i l'aprenentatge social est guanyant importncia. A mesura que la xarxa s'estn, tenim mltiples punts de connexi que ens ofereixen diferents graus d'experincia (l'escriptori, el telfon mbil, l'xBox o la Wii, el sistema GPS, els telfons intelligents, ordinadors ultraporttils, etc.). Malgrat coincidir en diversos espectes, tamb estan optimitzats per diferents propsits. Un acompanyament natural a aquesta xarxa de punts de connexi s el trasllat de molts serveis cap al nvol, que es troba disponible a la xarxa a travs dels diferents dispositius i entorns. Aix significa que cada cop s ms parcial centrar-se exclusivament en el lloc web institucional com a principal mecanisme de distribuci i en el navegador com a principal entorn de consum. Els estudiants estan orientats als resultats i valoren la comoditat. Aquest mfasi, juntament a les restriccions de disseny dalguns dispositius promou la necessitat darribar rpidament a la rellevncia. La socialitzaci, la personalitzaci i la conscincia de la localitzaci cobren ms importncia. Les biblioteques han estat treballant per desenvolupar serveis preparats per la xarxa. La comunicaci mbil intensifica aquesta activitat i hi afegeix nous reptes mentre s'estudia qu vol dir estar preparat per la xarxa. Aix t implicacions en l'organitzaci des del moment que l'mfasi es desplaa cap a la integraci del procs de treball al voltant de l'estudiant o investigador i crea noves relacions amb altres organitzacions de serveis del campus. Tamb t conseqncies en la manera d'utilitzar l'espai, en les habilitats de la biblioteca i en com es desenvolupen les colleccions. Podem observar l'impacte de la comunicaci mbil en els serveis de dues maneres. En primer lloc, els serveis es poden convertir en aptes per ser mbils, com s el cas de les interfcies mbils per als serveis de les biblioteques, els serveis d'alerta, etc. En segon lloc, la mobilitzaci continua la reestructuraci dels serveis, les organitzacions i l'atenci produda per la xarxa. Penseu aqu la manera de socialitzar i personalitzar els serveis; en com adaptar l's de la collecci i el servei que s'estn a l'entorn institucional, personal i de nvol; en com posicionar i promoure la marca de la biblioteca a mesura que els serveis s'atomitzen i es fan menys visibles a la xarxa; i altres qestions ms complexes com qu s millor fer localment i qu s'ha de fer amb acords de collaboraci o terceres parts.
Resumo:
En parallle l'avnement des modles policiers guids par le renseignement, les mthodes d'analyse criminelle et de renseignement forensique ont connu des dveloppements importants ces dernires annes. Des applications ont t proposes dans divers domaines des sciences forensiques afin d'exploiter et de grer diffrents types de traces matrielles de faon systmatique et plus performante. A cet gard, le domaine des faux documents d'identit n'a t l'objet que de peu d'attention bien qu'il s'agisse d'une criminalit grave dans laquelle le crime organis est impliqu.La prsente tude cherche combler cette lacune en proposant une mthode de profilage des fausses pices d'identit simple et gnralisable qui vise dcouvrir des liens existants sur la base des caractristiques matrielles analysables visuellement. Ces caractristiques sont considres comme constituant la marque de fabrique particulire du faussaire et elle peuvent ainsi tre exploites pour infrer des liens entre fausses pices d'identit provenant d'une mme source.Un collectif de plus de 200 fausses pices d'identit compos de trois types de faux documents a t rcolt auprs des polices de neuf cantons suisses et a t intgr dans une banque de donnes ad hoc. Les liens dtects de faon systmatique et automatique par cette banque de donnes ont t exploits et analyss afin de produire des renseignements d'ordre stratgique et oprationnel utiles la lutte contre la fraude documentaire.Les dmarches de profilage et de renseignement mises en place pour les trois types de fausses pices d'identit tudies se sont rvles efficaces, un fort pourcentage des documents s'avrant lis (de 30 % 50 %). La fraude documentaire apparat comme une criminalit structure et interrgionale, pour laquelle les liens tablis entre fausses pices d'identit peuvent servir d'aide l'enqute et de soutien aux dcisions stratgiques. Les rsultats suggrent le dveloppement d'approches prventives et rpressives pour lutter contre la fraude documentaire.
Resumo:
Lobjectiu de la present investigaci s explorar des duna perspectiva sociocultural el programa AICLE dun centre de Barcelona, aix com les opcions metodolgiques adoptades pels docents, per tal desbrinar si les tasques interactives que es proposen als alumnes sn integradores quant a laprenentatge de lrea en el nostre cas, les matemtiques i ladquisici duna llengua estrangera langls. Lanlisi de les dades mostra ls que els alumnes fan del complex dispositiu pedaggic que sels presenta per mitj de les tasques i materials dissenyats ad hoc pel professorat que treballa en collaboraci. La recerca comprn una crnica documentada del desenvolupament del programa experimental i lestudi aprofundit de la tasca Think and Discuss.
Resumo:
Liberalism claims that for a subject S to be justified in believing p, a proposition about the external world, on the basis of his senses it is not necessary to be antecedently justified in believing propositions as there is an external world. On the other hand, conservatism claims that to be justified in believing that p on the basis of ones perception, one must have antecedent justification to believe that p. Intuitively, we are inclined to think that liberalism about the structure of perceptual justification fits better with our epistemic practices. We acknowledge that, although we cannot produce warrant for the background belief in the external world, our empirical beliefs can be perceptually justified. However, I am interested in arguing that conservatism is theoretically better supported than liberalism. The first reason to defend this is based on the fact that in embracing liberalism dogmatism is affected by pervasive problems. The second one comes from recognizing the strength of the argument based on the thesis that experience is theory-laden. But not all are advantages for conservatism. Conservatism is presupposed in contemporary formulations of scepticism through the requirement of prior justification for background assumptions, and this fact compels anti-sceptical conservatives to conceive a non-evidential form of warrant, entitlement, to contest the sceptical threat My main worry is that, although the path of entitlement has some prospects to succeed, this new notion of justification seems to be posed ad hoc for conservatives to solve the sceptical problem. These contents are organized along the three chapters. The result of chapter 1 is a pattern of sceptical argument formed by two premises: P1*, a conservative principle, and P2*. In chapter 2 and chapter 3 two anti-sceptical proposals against the argument sketched in chapter 1 are described. Chapter 2 is devoted to explain and assess a first anti-sceptical proposal that denies P1*: dogmatism. Moreover, in chapter 3, another anti-sceptical strategy is described (the route of entitlement) that contests scepticism denying the plausibility of P2*.
