993 resultados para Roig, Jaume, 1401-1478. Spill
Resumo:
El estudio actualiza las tasas de reincidencia que se publicaron en 2005 en la investigacin La reincidencia en el delito en la justicia de menores, relativas al colectivo de jvenes que finalizaron medidas de libertad vigilada e internamiento durante el ao 2004. Para ello se ha realizado un seguimiento de estos sujetos hasta finales de 2007. Este es ya el tercer estudio que se realiza de forma seriada sobre esta materia, y permite comparar los tres aos de evolucin de la tasa de reincidencia juvenil tras la puesta en marcha de la Ley Orgnica 5/2000, reguladora de la responsabilidad penal de los menores.
Resumo:
El canvi climtic s una realitat i t efectes, tant directes com indirectes, sobre la salut. Sn necessries actuacions concertades per abordar aquestes qestions de salut pblica plantejades pel canvi climtic, aix com tamb disposar de mecanismes per predir quina ser la seva evoluci. En aquest projecte es discuteixen les malalties infeccioses adquirides a travs de diferents vies (artrpodes vectors, rosegadors, aigua, aliments i aire) en referncia al canvi climtic al mn i tamb a Catalunya. Basat en una extensa revisi dels treballs i articles publicats, i de comentaris dexperts, es presenta una avaluaci dels canvis de les malalties infeccioses: incidncia, prevalena i distribuci dels patgens i vehicles transmissors en un entorn canviant. En el present estudi es detallen alguns dels casos ms estudiats i demostrats demergncia i reemergncia de brots infecciosos a diferents zones del planeta associats a certes variacions en les variables climtiques. Degut a lalt nivell dincertesa sobre el ritme del canvi climtic i el seu impacte sobre les malalties infeccioses, es proposa un seguit de lnies de futur. Una de les propostes s crear una xarxa integrada de dades ambientals i epidemiolgiques, amb capacitat de connectar aquestes dades amb la vigilncia dels patgens, vectors i de la qualitat de laigua, entre daltres factors. Aquestes anlisis podrien orientar les estratgies dactuaci en un futur per la protecci de la salut de la poblaci.
Resumo:
The species x location interaction was of great importance in explaining the behaviour of genetic material. The study presented here shows, for the first time, the performance, under field conditions of the new tritordeum species, compared to wheat and triticale in a wide range of Mediterranean countries (Spain, Lebanon and Tunisia). The results obtained revealed that despite the diversity of environmental conditions, the main differences in yield were due to genotypes, especially to differences between species. The multi-local study with different growth conditions revealed important information about the water availability effect on yield. In the lowest yielding environments (Tunisia rainfed), Tritordeum and triticale yields were equivalent. However under better growth conditions (Spain), tritordeum yield was shown to be lower than wheat and triticale. Interestingly, when water limitation was extended during the pre-anthesis period, differences in tritordeum versus wheat-triticale yield rate were larger than when water stress occurred during anthesis. These variations were explained by the fact that kernel weight has been found as the limiting factor for yield determination in tritordeum, and a delay in the anthesis date may have been the cause for the low kernel weight and low yield under Mediterranean drought conditions. Such differences in yield between tritordeum and wheat or triticale could be explained by the fact that tritordeum is a relatively new species and far fewer resources have been devoted to its improvement when compared to wheat and triticale. Our results suggest that breeding efforts should be directed to an earlier anthesis date and a longer grain filling period. tritordeum proved to have possibilities to be grown under drought environments as a new crop, since its performance was quite close to wheat and triticale. Besides, it has qualitative added values that may improve farmers' income per unit land.
Resumo:
Donada una aplicaci racional en una varietat complexa, Bellon i Viallet van definit lentropia algebraica daquesta aplicaci i van provar que aquest valor s un invariant biracional. Un invariant biracional equivalent s el grau asimpttic, grau dinmic o complexitat, definit per Boukraa i Maillard. Aquesta noci s propera a la complexitat definida per Arnold. Conjecturalment, el grau asimpttic satisf una recurrncia lineal amb coeficients enters. Aquesta conjectura ha estat provada en el cas polinmic en el pla af complex per Favre i Jonsson i resta oberta en per al cas projectiu global i per al cas local. Lestudi de larbre valoratiu de Favre i Jonsson ha resultat clau per resoldre la conjectura en el cas polinmic en el pla af complex. El beneficiari ha estudiat larbre valoratiu global de Favre i Jonsson i ha reinterpretat algunes nocions i resultats des dun punt de vista ms geomtric. Aix mateix, ha estudiat la demostraci de la conjectura de Bellon Viallet en el cas polinmic en el pla af complex com a primer pas per trobar una demostraci en el cas local i projectiu global en estudis futurs. El projecte inclou un estudi detallat de l'arbre valoratiu global des d'un punt de vista geomtric i els primers passos de la demostraci de la conjectura de Bellon - Viallet en el cas polinmic en el pla af complex que van efectuar Favre i Jonsson.
Resumo:
El nostre objectiu es l'estudi d'extensions de la Relativitat General i, en particular, estem interessats en les teories que continguin camps vectorials addicionals. En aquests tipus de teories es necessari imposar que el vector ha de tenir norma fixa per evitar la presncia d'un fantasma o grau de llibertat amb terme cintic negatiu, i aix implica que la simetria Lorentz est trencada espontniament. El camp del aether noms interactua gravitatriament i la seva presncia es difcil de detectar, no obstant aix, durant inflaci les fluctuacions del buit a escales petites d'un camp lleuger pot deixar una empremta en observables com les anisotropies del fons de radiaci de microones. Les fluctuacions del Einstein-aether es comporten com els camps sense massa i aix fa que inflaci generi modes de longitud de ona llarga en els sectors escalar i vectorial. Hem estudiat la signatura del Einstein-aether dins l'espectre de pertorbacions primordials lluny del lmit de de Sitter de inflaci. Aquests modes escalars i vectorials poden deixar una empremta significativa en la radiaci de fons de microones en funci dels parmetres del model. Les observacions del fons de radiaci de microones imposen restriccions fenomenolgiques que redueixen els lmits existents per aquesta classe de teoria. Amb aquest estudi del aether tamb esperem millorar el coneixement que tenim de una classe ms ampla de teories que exhibeixen el mateix tipus de trencament de simetria.
Resumo:
Esta investigacin est basada en la intencin de crear una gua de entrenamiento para el actor, que busca asumir un compromiso con su cuerpo, como instrumento para la creacin escnica. El trabajo del actor-actriz est irremediablemente vinculado a su cuerpo, todo lo humano se enmarca en un cuerpo vivido, en el espacio y en el tiempo, no es algo neutral. Sabemos que cada actor-actriz, tiene una nocin de su esquema corporal, entendiendo por esquema corporal la representacin en imgenes de los diferentes segmentos corporales que conforman nuestro cuerpo y la percepcin de ste esquema corporal, estar en funcin de su capacidad de auto-percepcin
Resumo:
El projecte d'innovaci docent s'emmarca dintre de la lnia de treball de l'Escola Politcnica Superior de Castelldefels. Aquesta escola, des de els seus inicis ha destacat per la seva aposta per la innovaci docent i l'aplicaci de mtodes pedaggics pioners arreu d'Espanya. El sistema d'ensenyament basat en el seguiment individualitzat de l'estudiant, facilitat per una bona relaci professor/nombre d'estudiants (grups de 40 o 20 estudiants), l'avaluaci continuada, que parteix de les activitats acadmiques realitzades en una matria, i l'avaluaci curricular, que atn el rendiment global de l'estudiant, fan que el sistema fomenti el treball regular al mateix temps que l'informa en tot moment del seu progrs acadmic. Per un altre banda, dintre del sistema educatiu de la nostra escola podem destacar l'aplicaci de l'Aprenentatge Basat en Projectes (PBL), aplicat inicialment als estudis de Segon Cicle. D'acord amb aquest model, els alumnes aprenen realitzant projectes en grup. Les intervencions del professorat i els materials del curs estan orientats a donar suport a les necessitats dels projectes que es desenvolupen a cada moment. Tot seguint la lnia de treball de l'escola i la seva adequaci als criteris determinats en el Espai Europeu d'Educaci Superior, aquest projecte segueix tres lnies dactuaci: (1) incideix en l'aplicaci del PBL dintre d'assignatures Optatives i en assignatures de primers cursos de la Titulaci d'Enginyeria de Telecomunicacions, (2) estimular lalumnat, a travs de treballs interdisciplinaris i la utilitzaci de les noves tecnologies, (3) generaci de documentaci adaptada als nous plans destudi. Aquestes lnies dactuaci es desenvolupen per motivar els alumnes en els estudis d'enginyeria que estan cursant i fer-los veure l'aplicabilitat, en el camp de la recerca, de gran quantitat dels coneixements que van adquirint durant la seva formaci dintre de la Universitat.
Resumo:
Aquest projecte realitza una exploraci de la utilitzaci de laplicatiu Cycloid, que s una eina dautoavaluaci de les competncies transversals dun gestor de projectes. La premisa bsica s que els estudiants poden ser considerats com a gestors del seu projecte formatiu i/o professional, tal com es demostra amb el bon funcionament de lautoavaluaci en una mplia varietat destudiants de la Universitat de Girona. El model de competncies Cycloid permet autoavaluar 30 competncies transversals utilitzant una escala de 120 afirmacions, que es responen amb escales lingstiques borroses (fuzzy). A part davaluar el nivell actual de competncies, tamb savalua el nivell desitjat i la diferncia entre ells, que s la tensi creativa. Les 30 competncies es resumeixen en sis grups de competncies: 1) coneixement dun mateix, 2) autocontrol, 3) capacitat cognitiva, 4) automotivaci, 5) empatia, 6) habilitats socials. Finalment, els sis grups sagreguen en 2 grups principals: competncies personals i competncies socials. Aquest informe presenta el model de competncies Cycloid i una mostra de resultats concrets de la seva aplicaci a estudiants de la Facultat dEconmiques de la Universitat de Girona. Linforme tamb situa lavaluaci de competncies dins el marc de canvi actual i en particular dins el marc de competncies de la Universitat de Girona. Tamb sexplora i es discuteix la utilitat del coneixement que aquestes avaluacions poden generar per a la millora de la qualitat de la formaci i la docncia.
Resumo:
Nota: Aquest document cont originriament altre material i/o programari noms consultable a la Biblioteca de Cincia i Tecnologia.
Resumo:
En este trabajo se hace referencia a la posible consideracin de las sociedades cooperativas como sociedades mercantiles, cumplindose determinadas circunstancias, y ello sin prdida de sus caractersticas especficas en cuanto a la toma de decisiones, el reparto de beneficios y la bsqueda de la satisfaccin de fines de inters general. Asimismo, se analizan las consecuencias de aumentar el porcentaje de operaciones realizadas con terceros no socios, respecto del total de operaciones realizadas por la sociedad cooperativa, y su incidencia en la cuanta de los fondos de la cooperativa y en la retribucin del socio cooperativista. Se realiza en este punto una comparacin con las sociedades capitalistas convencionales (S.A., S.L.). Finalmente, se propone una reforma legislativa al objeto de permitir aumentar el porcentaje de realizacin de operaciones cooperativizadas con terceros no socios, y ello sin prdida de su tratamiento fiscal favorable. PALABRAS CLAVE: Cooperativas, mercantilidad, mutualismo, operaciones con terceros, rgimen fiscal, reformas legislativas. CLAVES ECONLIT: P130, Q130, L310
Resumo:
La sostenibilitat del model energtic de Catalunya es veu condicionada per aspectes com la dependncia energtica, la seguretat de subministrament, leficincia energtica, els impactes ambientals i la demanda creixent. Daltra banda, la incorporaci denergia renovable en el mix energtic implica una major autonomia energtica, seguretat de subministrament a llarg termini, i eficincia energtica, aix com un menor impacte ambiental. Tanmateix, la contribuci en el sistema elctric dun volum ja important i creixent denergia renovable requereix una complexa tasca dintegraci a nivell tcnic i econmic. Per aconseguir-ho, s necessari desenvolupar una regulaci estable que complementi el procs de liberalitzaci del sector amb lobjectiu dacomodar la generaci renovable en un model energtic sostenible. La (in)formaci i participaci de la demanda es presenta com una condici clau per engegar el cam cap a una nova cultura energtica.
Resumo:
Trabajo de investigacin realizado en desarrollo de los estudios del Doctorado en Educacin y Sociedad. Identifica tres etapas de la formacin ambiental superior en el mundo y en Colombia. Demuestra que la formacin ambiental superior a nivel internacional surge a finales de la dcada de los cuarenta y pocos aos despus en este pas. Plantea que en el mbito mundial surge como recomendaciones de agencias y reuniones intergubernamentales y a nivel interno como programas de formacin profesional universitaria. Reconstruye un inventario completo de los primeros programas de este tipo en Colombia que se debera levantar tambin en otros pases
Resumo:
Objectiu: Realitzar un estudi descriptiu de la implantaci de la fotovaporitzaci amb lser verd a un hospital comarcal i determinar quines son les condicions preoperatries i intraoperatries ideals per tal dobtenir un resultat satisfactori. Material i mtodes: Revisi retrospectiva de 179 fotovaporitzacions prosttiques realitzades entre gener 2007 y juny 2010 a lHospital de la Ribera (Alzira), analitzant lexperincia del cirurgi, edat dels pacients, volum prosttic, PSA, IPSS, Qmax i antecedents preoperatoris, classificaci ASA, parmetres intraoperatoris com el temps quirrgic, requeriments transfusionals, tipus de lser verd utilitzat i reconversi a RTU-p i postoperatoris on sha estudiat les complicacions postoperatories i de seguiment com el PSA, IPSS y Qmax i les reintervencions. Realitzem un estudi univariant i multivariant per a identificar quins parmetres preoperatoris i intraoperatoris van a condicionar un fracs teraputic Resultats: En lestudi descriptiu sobserva similars resultats en tots els parmetres respecte a la literatura disponible En lestudi multivariant, identifiquem la curta experincia del cirurgi i el volum prosttic menor de 40 CC com els factors de risc independents de fracs de la fotovaporitzaci amb lser verd. Conclusions: la fotovaporitzaci amb lser verd es un procediment efectiu i fcilment reproduble en el tractament desobstructiu del tracte urinari inferior d'origen prosttic. Calen estudis multicntrics, prospectius i aleatoritzats per confirmar els resultats daquest estudi, donat que en lactualitat disposem de pocs articles que aporten un nivell de evidncia i un nivell de recomanaci elevats.
