Programa vellesa, activitat física i dependència (Vafid): justificació i bases per a la sistematització

El present estudi es centra en els programes d’activitat física adreçats a persones grans en situació de dependència, que es esenvolupen en grup i que utilitzen el moviment actiu com a principal eina de treball. Es tracta d’una recerca que, per una banda, estudia i analitza les bases teòriques que avalen la importància i la necessitat de l’aplicació d’aquest tipus de programes. Per l’altra, justifica i defineix, amb detall, les línies directrius que han de guiar el seu desenvolupament i la seva aplicació en l’àmbit d’institucions d’atenció a les persones grans (residències, centres de dia i centres sòciosanitaris). El marc conceptual (capítol II) es construeix a partir d’una àmplia recerca bibliogràfica sobre les quatre dimensions d’anàlisi clau (l’envelliment, la dependència, l’atenció a les persones grans i l’activitat física) que fonamenta i justifica la proposta de programa que es fa en la segona part (capítol III). En aquesta es defineixen els referents, les finalitats, els objectius, els recursos que es poden utilitzar, les indicacions bàsiques per a organitzar el treball, els aspectes metodològics essencials per a l’aplicació del programa i les condicions necessàries per a poder-lo implementar. El resultat de tot el procés de recerca i estudi permet dir que, a nivell teòric, l’activitat física és una eina útil, eficaç i amb moltes possibilitats cara a l’atenció a les persones grans en situació de dependència. Que els esmentats programes han de ser fruit d’un procés de planificació, han de considerar les diferents dimensions de l’ésser en interacció constant, han de ser aplicats donant més importància al procés que al producte i que els recursos disponibles s’han d’utilitzar d’acord amb aquests plantejaments. En les línies de futur per a aquesta recerca, es planteja la seva continuació a partir de l’aplicació del programa VAFiD en diferents grups i la seva avaluació (seguint el model d’avaluació responent de Robert Stake) per determinar-ne la coherència i la qualitat.

Trials, tricks and transparency: how disclosure rules affect clinical knowledge

Scandals of selective reporting of clinical trial results by pharmaceutical firms have underlined the need for more transparency in clinical trials. We provide a theoretical framework which reproduces incentives for selective reporting and yields three key implications concerning regulation. First, a compulsory clinical trial registry complemented through a voluntary clinical trial results database can implement full transparency (the existence of all trials as well as their results is known). Second, full transparency comes at a price. It has a deterrence effect on the incentives to conduct clinical trials, as it reduces the firms'gains from trials. Third, in principle, a voluntary clinical trial results database without a compulsory registry is a superior regulatory tool; but we provide some qualified support for additional compulsory registries when medical decision-makers cannot anticipate correctly the drug companies' decisions whether to conduct trials. Keywords: pharmaceutical firms, strategic information transmission, clinical trials, registries, results databases, scientific knowledge JEL classification: D72, I18, L15

Sistema de Informació i Gestió Integral de la Producció Pesquera Internacional (SIGIPPI)

Des de la ciència geogràfica combinada amb el coneixement biològic i comercial, aquest projecte pretén crear una eina basada en la biogeografia i les últimes tecnologies de la Informació Geogràfica, que permetrà a l’usuari disposar de informació actualitzada per cada espècie amb interès comercial. El projecte es basa en el desenvolupament d’una aplicació web de consulta, entrada i actualització de dades referents a la producció pesquera internacional. Les eines utilitzades són les bases de dades MySQL i PostgreSQL i programació web amb html, php i javacript. Aquesta aplicació està pensada per ser accessible des de qualsevol ordinador amb connexió a internet i es subdivideix en tres sub-aplicacions. La primera sub-aplicació es basa en l’entrada d’espècies a partir de l’estructura taxonòmica. Partint de l’arbre taxonòmic, l’usuari té la possibilitat d’entrar, eliminar o modificar qualsevol tàxon o espècie. La segona subaplicació és una eina de digitalització cartogràfica on-line on l’usuari podrà marcar, eliminar o modificar sobre un mapa les localitzacions de les espècies que estiguin entrades en la sub-aplicació anterior. Finalment, la tercera sub-aplicació és una eina d’entrada de dades quinzenals referent als comportaments pel que fa tan a les dimensions com a les disponibilitats de pesca per cada espècie i localització.

Second contribution to the knowledge of the larvae of the Raviniini (Diptera, Sarcophagidae) based on observations using scanning electron microscope

First and second instar larvae of some Sarcophagidae (Diptera) of the tribe Raviniini are described on observations with a scanning electron microscope.

Third contribution to the knowledge of the Raviniini (Diptera, Sarcophagidae), based on observations of the larvae, using scanning electron microscope

L1, L2 and L3 of Oxysarcodexia paulistanensis (Mattos), L3 of O. confusa Lopes, L2 of Ravinia belforti (Prado & Fonseca) and L2 of Oxyvinia excisa (Lopes) were described and figured using scanning electron microscope.

Caregiver's interpret infants' early gestures based on shared knowledge about referents

Gestures are the first forms of conventional communication that young children develop in order to intentionally convey a specific message. However, at first, infants rarely communicate successfully with their gestures, prompting caregivers to interpret them. Although the role of caregivers in early communication development has been examined, little is known about how caregivers attribute a specific communicative function to infants' gestures. In this study, we argue that caregivers rely on the knowledge about the referent that is shared with infants in order to interpret what communicative function infants wish to convey with their gestures. We videotaped interactions from six caregiver-infant dyads playing with toys when infants were 8, 10, 12, 14, and 16 months old. We coded infants' gesture production and we determined whether caregivers interpreted those gestures as conveying a clear communicative function or not; we also coded whether infants used objects according to their conventions of use as a measure of shared knowledge about the referent. Results revealed an association between infants' increasing knowledge of object use and maternal interpretations of infants' gestures as conveying a clear communicative function. Our findings emphasize the importance of shared knowledge in shaping infants' emergent communicative skills.

Bases per crear un tractament de prevenció secundaria per pacients amb fuetada cervical

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al departament d’anestesiologia de la University of Washington durant juliol i agost del 2006. La fuetada cervical és una lesió molt freqüent. Encara que els problemes associats es resolen en un període de temps curt en la majoria de casos, un percentatge de casos que oscil·la entre el 12 i el 42% desenvolupa dolor cervical crònic i discapacitat associada. Aquesta situació provoca un elevat cost econòmic per a la societat i un elevat patiment per a les persones que pateixen dolor crònic cervical i discapacitat com a conseqüència de la fuetada cervical. Ambdues conseqüències podrien ser evitades dissenyant estratègies de prevenció secundaria efectives. Aquest és precisament l’objectiu de la tesis del doctorant Aquesta va ser considerada essencial perquè en aquesta universitat esta l’únic grup de recerca que esta realitzant un tractament de prevenció secundaria per a pacients amb fuetada cervical. La realització de totes aquestes tasques ha permès al doctorant millorar el seu treball de recerca i començar a dissenyar un programa de prevenció secundaria per a la nostra població de pacients amb fuetada cervical. A més, s’han establert lligams de col·laboració.

Bases pel desenvolupament i l’aplicació d'un tractament interdisciplinar del dolor crònic pediàtric

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Pain Management Unit de la University of Bath-Royal National Hospital for Rheumatic Disease, a Gran Bretanya, entre juliol i setembre del 2006. El dolor crònic en pediatria es defineix com aquell que és persistent o recurrent durant tres o més mesos. Recentment la prevalença a la nostra població entre els escolars de 8 a 16 anys ha estat quantificada en el 37.3%. Davant d’aquestes dades i coneixent la magnitud de l’impacte que el dolor crònic té en aquestes edats, sorgeix la necessitat de desenvolupar programes d’intervenció per donar una resposta a aquesta problemàtica en la nostra població. Les investigacions realitzades assenyalen que els programes multidisciplinars són els que obtenen una major eficàcia. Aquests programes estan adreçats a minimitzar l’impacte dels diferents factors que conformen l’experiència de dolor: físics, emocionals, cognitius, conductuals i socials. A Europa només l’hospital on s’ha realitzat l’estada ofereix un programa d’aquestes característiques. El servei que ofereixen en aquesta Unitat de dolor pediàtric està sent el model de referència pel disseny d’un programa de tractament a la nostra població. Per aquest motiu, s’ha realitzat una estada d’un mes de durada a la PMU, amb l’objectiu d’aprendre els procediments terapèutics per adaptar-los i aplicar-los en el nostre context. Sis adolescents amb problemes de dolor crònic i discapacitat associada, acompanyats de les seves mares han participat en aquest programa de tractament grupal interdisciplinari d’orientació cognitiu-conductual de tres setmanes. Es realitzen aproximadament 110 hores de tractament, distribuïdes en sessions de 50 minuts, d’activitat física i ocupacional, teràpia cognitiu-conductual i educació. Aquesta estada ha permès d’una banda, la formació d’un psicòleg dintre d’un equip de dolor pediàtric interdisciplinar i de l’altra evidenciar l’efectivitat que aquest programa interdisciplinar de rehabilitació cognitiu-conductual té pel maneig del dolor crònic i la discapacitat associada.

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.

Efficient knowledge retrieval to calibrate input variables in forest fire prediction

Forest fires are a serious threat to humans and nature from an ecological, social and economic point of view. Predicting their behaviour by simulation still delivers unreliable results and remains a challenging task. Latest approaches try to calibrate input variables, often tainted with imprecision, using optimisation techniques like Genetic Algorithms. To converge faster towards fitter solutions, the GA is guided with knowledge obtained from historical or synthetical fires. We developed a robust and efficient knowledge storage and retrieval method. Nearest neighbour search is applied to find the fire configuration from knowledge base most similar to the current configuration. Therefore, a distance measure was elaborated and implemented in several ways. Experiments show the performance of the different implementations regarding occupied storage and retrieval time with overly satisfactory results.

Innovation, R&D spillovers and productivity: the role of knowledge-intensive services

This paper analyses the performance of companies’ R&D and innovation and the effects of intra- and inter-industry R&D spillover on firms’ productivity in Catalonia. The paper deals simultaneously with the performance of manufacturing and service firms, with the aim of highlighting the growing role of knowledge-intensive services in promoting innovation and productivity gains. We find that intra-industry R&D spillovers have an important effect on the productivity level of manufacturing firms, and the inter-industrial R&D spillovers related to computer and software services also play an important role, especially in high-tech manufacturing industries. The main conclusion is that the traditional classification of manufactured goods and services no longer makes sense in the ‘knowledge economy’ and in Catalonia the regional policy makers will have to design policies that favour inter-industrial R&D flows, especially from high-tech services.

Angiotensinergic innervation of the kidney: present knowledge and its significance.

Intrarenal neurotransmission implies the co-release of neuropeptides at the neuro-effector junction with direct influence on parameters of kidney function. The presence of an angiotensin (Ang) II-containing phenotype in catecholaminergic postganglionic and sensory fibers of the kidney, based on immunocytological investigations, has only recently been reported. These angiotensinergic fibers display a distinct morphology and intrarenal distribution, suggesting anatomical and functional subspecialization linked to neuronal Ang II-expression. This review discusses the present knowledge concerning these fibers, and their significance for renal physiology and the pathogenesis of hypertension in light of established mechanisms. The data suggest a new role of Ang II as a co-transmitter stimulating renal target cells or modulating nerve traffic from or to the kidney. Neuronal Ang II is likely to be an independent source of intrarenal Ang II. Further physiological experimentation will have to explore the role of the angiotensinergic renal innervation and integrate it into existing concepts.

The Impact of Higher Education Institution-Firm Knowledge Links on Firm-level Productivity in Britain

This paper estimates whether both sourcing knowledge from and/or cooperating on innovation with HEIs (Higher Education Institutions)1 impacts on establishment-level total factor productivity (TFP) using a dataset created by merging the UK government’s Community Innovation Survey (CIS) with the Annual Respondents Database (ARD). It also considers whether higher graduate employment (as a measure of human capital) also impacts positively on TFP at the establishment-level. Many studies have investigated the relationship between university-firm knowledge links and innovation (see, for example, Mansfield, 1991; Becker, 2003; Thorn et al, 2007). Most of these studies find a positive impact. Fewer studies have investigated the impact of university-firm knowledge links on productivity. Belderbos et al. (2004), using the Dutch CIS, find that cooperation with universities has no statistically significant impact on the growth of labour productivity. Medda et al. (2005) find no statistically significant effect of collaborative research undertaken by Italian manufacturing firms and universities on the growth of TFP. Arvanitis et al. (2008), using Swiss data, show that university-firm knowledge and technology transfer has both a direct impact on labour productivity and an indirect impact through its positive impact on innovation. In sum, there is as yet no clear consensus as to the impact of university-firm knowledge links on productivity.

Which prior knowledge? Quantification of in vivo brain 13C MR spectra following 13C glucose infusion using AMARES.

The recent developments in high magnetic field 13C magnetic resonance spectroscopy with improved localization and shimming techniques have led to important gains in sensitivity and spectral resolution of 13C in vivo spectra in the rodent brain, enabling the separation of several 13C isotopomers of glutamate and glutamine. In this context, the assumptions used in spectral quantification might have a significant impact on the determination of the 13C concentrations and the related metabolic fluxes. In this study, the time domain spectral quantification algorithm AMARES (advanced method for accurate, robust and efficient spectral fitting) was applied to 13 C magnetic resonance spectroscopy spectra acquired in the rat brain at 9.4 T, following infusion of [1,6-(13)C2 ] glucose. Using both Monte Carlo simulations and in vivo data, the goal of this work was: (1) to validate the quantification of in vivo 13C isotopomers using AMARES; (2) to assess the impact of the prior knowledge on the quantification of in vivo 13C isotopomers using AMARES; (3) to compare AMARES and LCModel (linear combination of model spectra) for the quantification of in vivo 13C spectra. AMARES led to accurate and reliable 13C spectral quantification similar to those obtained using LCModel, when the frequency shifts, J-coupling constants and phase patterns of the different 13C isotopomers were included as prior knowledge in the analysis.