Conservation and management of the Common Quail (Coturnix coturnix) in Europe: past, present and future.

En el presente estudio hacemos una revisión del estado de conservación y las tendencias poblacionales de la codorniz común (Coturnix coturnix) desde 1900 hasta nuestros días. Algunos de los datos de los que disponemos son contradictorios con respecto al estado de la especie, que presenta ciertas características que dificultan el poder proporcionar estimas poblacionales fiables. Datos recientes sugieren claramente, tanto a escala local como a escala transnacional, que las poblaciones atlánticas de codorniz común han permanecido estables en las dos últimas décadas y que la práctica de liberar codornices criadas en granjas (híbridas con la codorniz japonesa, Coturnix japonica) con finalidades cinegéticas, no afectan significativamente a nuestras estimas. Por otra parte, los complejos patrones de desplazamiento de esta especie requieren especial atención. En este sentido, el análisis de recuperaciones de anillas puede aportar información relevante, especialmente de los movimientos nomádicos de codornices a la búsqueda de hábitats adecuados, tras la destrucción de los cultivos invernales de cereales debido a la siega. Así, al desarrollar un modelo de distribución de cría para esta especie, se debe incorporar continuamente información actualizada de los cambios estacionales de hábitat y clima, con el fin de obtener unas predicciones óptimas. En este sentido, por ejemplo, la inclusión de datos quincenales de índices de vegetación en los modelos de distribución ha dado muy buenos resultados. La obtención de predicciones fiables de los cambios de la distribución de la especie y de sus desplazamientos durante la estación de cría puede ser muy útil para un mejor conocimiento del estado de conservación y las tendencias poblacionales de la especie, así como para el diseño de futuras medidas de gestión.

A lower bound in Nehari's theorem on the polydisc

By theorems of Ferguson and Lacey ($d=2$) and Lacey and Terwilleger ($d>2$), Nehari's theorem is known to hold on the polydisc $\D^d$ for $d>1$, i.e., if $H_\psi$ is a bounded Hankel form on $H^2(\D^d)$ with analytic symbol $\psi$, then there is a function $\varphi$ in $L^\infty(\T^d)$ such that $\psi$ is the Riesz projection of $\varphi$. A method proposed in Helson's last paper is used to show that the constant $C_d$ in the estimate $\|\varphi\|_\infty\le C_d \|H_\psi\|$ grows at least exponentially with $d$; it follows that there is no analogue of Nehari's theorem on the infinite-dimensional polydisc.

Repercusiones de la diabetes en el niño y el adolescente

La DM1 se puede presentar a cualquier edad, pero su mayor incidencia se observa en menores de 15 años, con mayor frecuencia en edad preescolar y especialmente prepuberal. Representa alrededor del 1O% del total de formas de DM y constituye una de las alteraciones crónicas más frecuentes en la infancia y la adolescencia. La destrucción de las células β pancreáticas comporta un déficit absoluto de insulina en estos enfermos por lo que precisan tratamiento con insulina desde el momento del diagnóstico

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu?

Lauluja kokoelmasta "Piae Cantiones"

Äänitetty: [1962?, Yleisradio?], Ä-5.

Figuras de la antipolítica en Carl Schmitt

El presente trabajo desarrolla distintas figuras que Carl Schmitt señala como formas de subjetividad antipolítica. Si desde la perspectiva del jurista alemán las operaciones que constituyen un modo de ser político son aquellas que producen o sostienen una forma representativa, lo propio de una subjetividad antipolítica son aquellas operaciones que erosionan o conducen a la destrucción de dicha forma política. El trabajo intenta mostrar que la operación fundamental en este sentido es la dilación, entendida como la postergación indefinida de la decisión. Así, bajo las diversas figuras de la antipolítica que Schmitt aborda, esta operación también adquiere diversas formas de aparición: en el caso de la subjetividad liberal se da bajo la forma de la discusión y el compromiso, en el caso del romántico político bajo la forma de la poetización.

We want Moshiach now! : understanding the Messianic message in the Jewish Chabad-Lubavitch movement

Då man rör sig i New York eller Jerusalem är det inte ovanligt att man stöter på judiska "missionärer" - ett fenomen som annars är ovanligt inom judendomen - och får ett traktat i sin hand som säger "Moshiach är här" eller "Welcome Moshiach". Det är den ultra-ortodoxa rörelsen Chabad-Lubavitch som har blivit känd för sitt utåtriktade missionsarbete och för att ha proklamerat sin ledare, Rabbi Schneerson som messias. Trots att han har varit död sedan 1994 och man från judiskt håll säger att en messias inte kan dö, lever förväntningarna på Rabbi Schneerson kvar inom rörelsen. Den akademiska forskningen har gjort gällande att denna messiastro, som tar sig ett så aktivt uttryck, är en produkt av den existentiella hopplöshet som lägrade sig över det judiska samfundet i och med Förintelsen, därför att väntan på messias omedelbara ankomst ingav livshopp. Dessutom har forskningen från ett religionssociologiskt perspektiv frågat hur en religiös rörelse överlever en så stor besvikelse som att ens ledare inte uppfyller de profetior som talats ut. Avhandlingen "We Want Moshiach NOW!" ifrågasätter den tidigare forskningen genom att påvisa de starka messianska förväntningar som fanns redan på 1700-talet vid rörelsens tillkomst. Avhandlingen tar upp vilka förväntningar som framkommer i det litterära verket "Tanja", författad av rörelsens grundare, och jämför dem med den moderna litteraturen. I "Tanja" ges även förklaringsmodeller till varför en person som man trodde var messias inte är det. Avhandlingens tes är att forskningen inte har beaktat utsagorna i "Tanja" tillräckligt mycket då man försökt förstå den samtida messiastron och de uttryck den tar.

The guards of the tomb (Matt 27:62–66 and 28:11–15) : Matthew’s apologetic legend revisited

Det har varit vanligt bland forskarna att relativt lite uppmärksamhet fästs vid Matteus berättelse om vakterna vid Jesu grav. Berättelsen har stämplats som en apologetisk legend, skapad av evangelisten eller av en okänd urkristen, mot de judiska ledare som anklagade Kristus-troende för stölden av Jesu kropp. I den här undersökningen utreddes, för det första, om de argument som har framställts när berättelsens möjliga historiska bakgrund har förkastats är hållbara. En närmare analys gav för handen att de inte är det, vilket berättigade en ny fördjupad undersökning av berättelsen. I den andra delen betraktades berättelsen med hjälp av en redaktionskritisk metod. Syftet var att klarlägga om evangelisten har utnyttjat en tradition eller själv skapat historien. Det påvisades att argumenten för det matteiska ursprunget till berättelsen inte är välgrundade i ljuset av en ändamålsenlig statistisk analys. Däremot konstaterades det att flera ord och uttryck var så otypiska för evangelistens allmänna stil att utnyttjandet av en tradition är sannolikt. I den tredje delen av undersökningen analyserades konflikten mellan judar och urkristna, som i denna undersökning kallas Kristus-troende, med hjälp av sådana socialvetenskapliga begrepp som t.ex. symboluniversum och socialt minne, tillsammans med en analys av beskrivningen om konflikten i Apostlagärningar och Pauli brev. Det föreslogs att konflikten utvecklades redan i Jesusrörelsens början i Galileen och eskalerade sedan i Jerusalem resulterande i en antagonistisk attityd mellan Jesu efterföljare och de judiska ledarna i Jerusalem. En kritisk analys av ovannämnda källor visade att antagonismen aktualiserats i flera öppna konflikter under perioden 30-70 eKr. Utifrån frågeställningen i den här undersökningen är det betydelsefullt att en lämplig kontext för den polemiska berättelsen om vakterna vid Jesu grav kan finnas i nästan vilken som helst tidspunkt under perioden. I den fjärde delen var olika teorier beträffande traditionen om Jesu tomma grav betraktade. Att en grupp kvinnor besökte Jesu grav och upptäckte att den var tom påvisades vara det mest sannolika alternativet. I analysen av den egentliga berättelsen om vakterna vid Jesu grav var de vanliga dialogmodellerna kritiskt beskådade och förkastades som för endimensionella. Det föreslogs att stöldanklagelsen var framställd av de judiska ledarna genast efter att Kristus-troendena hade påstått att Jesus är uppstånden. Efter en kritisk evaluering av de olika alternativen visade det sig sannolikt att vakterna blev introducerade till berättelsen av de judiska ledarna. Den kristna berättelsen om vakterna vid graven blev sedan formad reaktivt på grund av denna anklagelse.

[Recueil]

S. Augustinus, De baptismo parvulorum (1-30). - S. Anselmus Cantuariensis, Epistola ad monasterium Sancti Albani super Trinitatem (30-30v). - S. Gregorius, Epistolae (30v-31). - Remigius Autissiodorensis, Tractatus in Cantica canticorum (32-58). - Alcuinus, Expositio super Ecclesiastem (58-79v). - S. Augustinus, Altercatio contra Felicianum Arriomantem de unitate Trinitatis (79v-87). - Pseudo-Augustinus, De quattuor virtutibus caritatis (87-87v). - Alcuinus, De virtutibus et vitiis (88-94).- Liber Scintillarum (94-116v). - Isidorus Hispalensis, Sententiae de exemplis sanctorum (116v-121v). - De sacramentis ecclesiae (121v-124). - Teobaldus Stapensis, Epistola ad abbatem Saloberiensem (124-124v). - S. Bernardus Claraevallensis, Parabola de conflictu civitatis Babilonie et Jerusalem (124v-132v). - S. Augustinus, De incarnatione Domini contra Judeos (132v-133), Liber de predestinatione (133-136). - Hugo de Sancto Victore, Quaestio ("De eo quod dicitur: funes ceciderunt mihi in praeclaris") (136-136v). - S. Gregorius, Regula pastoralis (136v-137v). - S. Anselmus Cantuariensis, Cur Deus homo (138-155). - Robertus Pullus, Sermo (155-156). - Elucidarium (156-173v). - Adso Dermensis, D761De Antichristo ejusque signis (173v-174). - S. Augustinus, De libero arbitrio (174v). - Anselmus Lauduniensis, Sententiae de matrimonio (174v-177). - Sententiae variae (177-181).

Recueil de légendes ou vies de saints.

Contient : « Lai Nacion nostre seignor Jhesu Crist » ; « L'Aparicion, l'offrende des III. Rois » ; « La Purificacion » ; « Le parlement de traïr Nostre Seigneur devant Pylate » ; « La conversion S. Pol » ; « La chaiere seint Pere » ; « Li estriz de seint Pere et de seint Pol, encontre Simon mague devant l'empereur Noiron » ; « Le crucefiement seint Pere l'apostre et sa passion » ; « La passion S. Pol » ; « De seint Jehan l'evengelistre, comme il fu bouliz en l'uile » ; « La vie monseigneur seint Jehan l'evengelistre » ; « Conment messires seinz Jacques parla aus Juis, qant il fu revenuz de la terre de Galice en Jerusalem. » (Vie et miracles de S. Jacques) ; « La vie et li martires monseignor seint Mathi l'apostre » ; « La passion mouseignor seint Symon et monseigneur seint Jude » ; « La vie seint Bernabé l'apostre » ; « La vie monseigneur Thomas l'apostre » ; « La vie et li martires monseignor seint Berthelemiu l'apostre » ; « La vie monseignor seint March l'evangelistre » ; « La vie et li martires monseignor seint Andriu » ; « La vie monseignor seint Luc l'evengelistre » ; « La vie S. Jaque le petit » ; « Ici se definent les glorieuses vies aus beneoiz apostres nostre seigneur Jhesucrist. Et après commenceront les vies au beneoiz martirs nostre seigneur Jhesucrist » ; « La vie seint Estienne le martir » ; « La vie seint Vincent le martyr » ; « La vie et li martires monseigneur seint Jorge » ; « La vie monseigneur seint Cristoffle » ; « La vie seint Nicholas » ; « La vie monseignor seint Martin » ; « La vie seint Denis de France » ; « La vie monseigneur seint Cosme et S. Domien » ; « La vie seint Arsanne le bon abé » ; « La vie seint Syxte » ; « La vie et li martires S. Lorenz » ; « La vie monseignor seint Ypolite le martir » ; « La vie S. Lambert » ; « La vie mouseignor S. Julien » ; « La vie seint Brandam » ; « La vie S. Thomas de Cantorbiere » ; « La vie et le martire messires seinz Servestres » ; « La vie seint Jehan Baptiste » ; « La venjance de nostre seingneur Jhesu Crist » ; « La vie S. Aymon, qui fu roi, et de son martire » ; « La vie seint Thiebaut » ; « La vie S. Patrices » ; « De Balaam et Josaphat. En cel tems que les eglises et li mostier... » ; « La vie et li martires au glorieus monseigneur S. Longis » ; « La vie et li martires monseignor seint Sebastien » ; « La vie et li martires monseignor seint Hernoul, et de sainte Escalibierge sa fame, amie Deu » ; « Ci commencent les virges... L'Asumpcion nostre dame sainte Marie » ; « La vie et la passion seinte Agnés » ; « La vie et li martires de sainte Felice et de ses VII. fiulz » ; « La vie et le martire la beneurée virge S. Cretine » ; « De la veraie Croiz, conment ele fu trouvée » ; « La vie sainte Perrenele » ; « La vie madame sainte Fenicula » ; « La vie S. Cecile la virge » ; « La vie a la beneoite Magdeleine » ; « La vie Marie l'Egiptienne » ; « La vie et le martire sainte Katerine » ; « De la chandele d'Arraz » ; « La vie et li martyres madame sainte Agace la beneoite virge » ; « La vie sainte Anastaise » ; « La vie et la passion des XI. mile virges de Coulongne » ; « Il sont VIII. beneurtez. La premiere est povreié d'espire... » — Ibid. « Li premiers commencemenz de bien si est avoir poor de Dieu... »

Recueil de chroniques relatives à l'histoire de France et d'Angleterre jusqu'en 1434, le tout écrit de la main de Pierre Cochon.

Contient : 1 ; Table indiquant « le jourde Pasquez, depuis l'an mil IIIC. LX jusques à Pasquez l'an mil IIIIC XXIII » ; Notes chronologiques : « Nota que Paris fut fondée IXC. ans après le deluge... Led. Cesar mourut VIIC. VIII ans après la fondation de Romme et avant l'Incarnation de Nostre Seigeur LIII ans » ; Dictons : « En prinche loyalté, en clert humilité... En drap belle coulour, en vin bonne savour » ; Autres dictons : « Pitié de Lombart, labour de Picart... ces VIII choses, pris bon, ne vallent pas un bouton » ; Vers sur Du Guesclin ; 2 « L'extrait des annéez de la Nativité. D'aucuns pappes de Romme, empereurs, rois de Franche et d'Engleterre, dux de Normandie, et autres princes et grans seigneurs qui ont regné, en quel temps et combien, depuis l'an premier de l'Incarnacion Jhesu Christ, qui nasquit de la vierge Marie, si comme vous pourrés voir par ordre en la manière qui s'ensieut : Premierement. L'an I. Nostre Seigneur Jhesu Christ fu né de la vierge Marie, circonsis, offert au temple et envoié par l'angle en essil en Egipte... Mil IIIC. XVIII. La feste du saint sacrement fu ordenée ou temps du pape Urban Quart » ; 3 Fol. 11 à 13 ; 4 « Chy ensuit aucunes memoirez avenueez à Rouen y (sic) ès partiez d'icellez (sic). Premièrement, samedy XXIe jour de jung, l'an mil IIIC. LXXI l'abbé de Saint Ouein de Rouen fist lever une fourquez de souz son boys de Bihorel, et il firent pendre I. larron... » ; Cette chronique s'arrête à 1424 et finit par : «... et leur fist Diex grace de ne morir » ; 5 Chronique dite normande : « Depuis que Godeffroy de Billon et la baronnie de France orent conquis Anthyoce et Jerusalem... » Derniers mots : «... Or parleron d'un cas advenu à la court de l'eglise à Rouen. L'an de grace 1434, le samedi 20e jour de juin,... Et fu en ce ledit Cochon grandement dommagié, car il ne fu à la court ne ailleurs etc. »

Recueil d'épitaphes, précédé d'un journal des principaux événements arrivés à Paris de 1557 à 1590.

Contient : 1 Journal autographe de JEHAN DE LA FOSSE, où sont notés mois par mois les principaux événements des années 1557 à 1590, arrivés en France et particulièrement à Paris, où vivait l'auteur, curé de St-Leu et de St-Barthélemy ; 2 Recueil d'épitaphes ; « Cavendish,... general Norris,... docter Story,... mylord Treasurer,... Frier Andrew,... Ellis,... earle of Essex, beheaded in the tower », Joannes Rekingale, episcopus Cicestriensis, Gulielmus de Blitz, archidiaconus Nodovicensis ; Thomas Linaerus, regis Henrici VIII medicus, Antonius Riccius Faventiae, « Mr Hofkins », Lucretia Borgia, Honorius P. M., Johannes Riberius ; Galfridus Chaucer, Corythus, filius Oenones et Paridis, Ninus, Assyriae monarcha, Pyramis, lateritia Asychis, Aegypti regis ; Bartholomaeus Platina, Petrus Pomponatius, Pompeius Magnus, Capys, Ennius, Hannibal ; Marcus Antonius Turrianus, Marcus Antonius Coccius, Marcus Antonius Casanova, Sardanapalus, Rufus, Julius Caesar, Augustus Caesar ; Petrus Ciaconius, Nicolaus Macchiavellus, Gulielmus Rondeletus, medicus, Anicia, foemina romana, Callicratea ; Johannes Coletus, Rembertus Dodonaeus, medicus Maximiliani II et Rodolphi imperatorum, Alcaeus poeta, Scipio Africanus ; Paracelsus, Gerardus Noviomagus et Andreas Hyperius, Didacus de Valdes, Albericus de Vere et Gulielmus, primus comes Oxoniensis, Robertus Buc ; Hieronymus Cagnolus Vercellensis, Johannes Stofflerus, mathematicus Tubingae, Remigius Bellaqueus, Pallas, Evandri filius, Zarmanochegas indus, de Bargosa ; Johannes Rivius Attbend, Petrus Bembus, Lucius P. M. Veronae, Gulielmus Norselez, decanus quondam ecclesiae S. Pauli Londini, Mathias Corvinus, rex Pannoniae ; Philippus Callimachus Cracoviae, in aede S. Trinitatis, Ludovicus Bologninus, Bononiae, Rachel, uxor Jacobi Bethleem, Aratus, Plato, Aeschylus ; Joannes Zonaras, Homerus, Menander, Epictetus ; Berengarius, archidiaconus Andegavensis, Andreas Fanzonius, Cyrus, Persarum monarcha, Midas ; Hugo S. Victoris Parisiensis, S. Bernardus, abbas claraevallensis, Petrus de Toledo, Psittacus, Musaeus poeta, Linus, thebanus poeta, Orpheus ; Petrus Lombardus, Petrus Comestor, Pallas, libertus Romae, Megista, Spartanus vates ; Aegidius de Roma, archiepiscopus Bituricensis, Johannes Gerson, Aristocrates, perfidus in Lycaei Jovis luco, Setho, sacerdos Vulcani et Aegypti rex, Rosamunda Cliffordensis, Petrus Aretinus ; Nicolaus de Lyra, Jacobus Pisaurus, Paphi episcopus, Cedwalla, rex Sussexiae ; Alphonsus Tostadus, hispanus, Abulensis episcopus, Albertus Pius de Sabaudia, princeps Carporum, Similis, praefectus praetorianorum, Jupiter, Osyris, Isis ; Aeneas Sylvius, Christophorus Colombus, Hermes, Apollo, Timon, Darius ; Robertus Gaguinus, Johannes de Sacro Busto, Darius, Hystaspis filius, Simandius, Aegypti rex, Idomeneus et Myrio, filii Deucalionis, Semiramis ; Alexander Piccolomineus, Justina, pulchra foemina, quam maritus zelotypus nefarie decollavit, Claudia, nobilis foemina Romae, Carolus Magnus, Carolus V, imperator ; Actius Plautus, Johannes Boccacius, Franciscus Ximenes, cardinalis Hispaniae, Federicus imperator, Sylla, Ricardus I, rex Anglorum ; Johannes Stadius, math. belga, C. Manlia camertina, Johannes de Mandeville, Patricius, Brigida et Columda in Hibernia, la reine d'Angleterre, femme de Jacques Ier ; Johannes Glandorp, Jodocus, medicus Romae, Urandus, sive Durandus, Johannes Jacobus Trivultius, Ludovicus VIII, rex Francorum ; Antonius quidam italus, Fin dal Finale, Battistina Senensis, puella elegantissima ; Chalonerus Dubliniae, Askew Lincolniensis, Christophorus Hatton, Robertus, comes Leicestriae ; Johannes Chidley, Walterus Ralegh, Arturus Gorges, Johannes Parkar, Maria Stafford, Charitas et Carolus Ho., Thomas Wals, Sylvanus Scorus, Johannes Horo et Edwardus Nymark, Edwardus Stanhop, Franciscus Wal ; Philippus Sydney, Franciscus Walsinghan, N. Marsonius, jurisconsultus, Christophorus H, Gulielmus, comes Penbrok, Angliae marescallus, Antonius Deny, frater Lubinus ; Fratislaus, dux Bohemiae, countess of Penbrok, Edward Spenser, Henry Abyngdon, Thomas Nash, N. Dobson ; Dr Hugh a price, Johannes Vitulus, Dr Bently, Hor. Pallavicin, Margaret Ratcliff ; Howlet, Elian, Henry Barron ; James Stuart, Thomas Sackville, Penelope d'Evreux, uxor domini Bar. Rich, pellicis comitis Devonshire, Robert Cecil, Ricardus Bancroft, archiepiscopus Cantuariensis ; Godefridus de Bulion, Balduinus, rex Jerusalem, Allicia, pulchra foemina anglica et forte meretrix, Theobaldus, comes Campaniae, qui vixit tempore regis Angliae Stephani ; Fernandus de Castro, hispanus in Anglia exulans et moriens ob fidem in Dominum Petrum, regem Castellae, Johannes Taylor de Colman street, usurarius, Petrus Miago Vallisoleti, in templo Sancti Stephani, Franciscus Duarte de Mendico, a proveedor de los exercitos y armadas del emperador Carlo V, Henricus, Walliae princeps ; Milo, comes de Anglera, pater Rolandi, a Mauris juxta ripam Ceae occisus, Hecuba, S. Edmundus, rex et martyr, Pindarus, poeta lyricus, Stesichorus, Anacreon, poeta vinosus, Leonidas, dux Lacedemoniorum ad Thermopylas occisus contra Persas, Timotheus, citharedus milesius ; Timocreon Rhodius, Laïs, meretrix Corinthia, sepulta in Thessalia, juxta Peneum fluvium, Acron, antiquissimus medicus Agrigentinus

Pèlerinages de Terre-Sainte, etc.

Contient : « Brève introduction en la foy chrestienne. » Début : « Je croy en la benoite et sainte Trinité... » ; « Les pardons et indulgences de l'église de Notre-Dame des Célestins de Paris » ; « Les pelerinages de la Terre Saincte de Jerusalem. » Début : « Et est assavoir que en chascun lieu cy dedens escript... » ; Tributs exigés des pélerins en Terre Sainte ; « Brieve et prouffitable maniere de ramentevoir et rameneren general les pechiéz... à la memoire » ; Vers de la Danse macabré du cimetière des Innocents à Paris