972 resultados para Brezhnev, L. I.
Resumo:
Aquest Seminari s'emmarca en el projecte d'investigaci de l'IUEE relatiu a "L'Euroregi Pirineus-Mediterrània: percepcions, expectatives i xarxes d'actors". En aquesta primera fase (octubre 2005-juny 2006) el projecte preten avaluar els requisits institucionals necessaris per la posada en marxa de l'Euroregi
Resumo:
Hem estudiat la influència de la poltica científica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussi a Barcelona i la creaci de diverses institucions patrocinades pel govern francès. Hem analitzat els cursos de mecànica quàntica dels anys seixanta que va impartir lagregat científic francès a Barcelona i que són els primers que presentaven la física teòrica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a França a molts estudiants de física catalans. Finalment hem revisat la carrera d’un grup destacat d’aquest físics que van quedar-se a França.
Resumo:
El present projecte té per motiu lanàlisi de lestat ambiental dels càmpings a lentorn del Parc Natural de lAlt Pirineu. Lestudi del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (DGQA) suposa en aquest àmbit una eina d’estudi més que una finalitat, en la qual es basa el projecte per lanàlisi proposat.
Resumo:
El present treball, com a projecte final de carrera, té com objectiu estudiar la viabilitat del suro com a material alternatiu a compostos sintètics, com per exemple bescanviadors inics convencionals. Està centrat al cas particular de la recuperaci de Palladi i Platí, metalls nobles d’alt valor econòmic i per tant amb un alt interès per la seva recuperaci un cop usats.
Resumo:
Les zones humides han sofert durant anys les velles concepcions de gesti de l'aigua, promovent la seva dessecaci fins els anys 60. Com a resposta han sorgit un seguit de directives europees i lleis estatals i autonòmiques per intentar recuperar i restaurar aquests hàbitats amenaçats.
Resumo:
Lefecte de la freqüència d’incendis sobre la dinàmica de les comunitats vegetals mediterrànies ha estat estudiada a la península del cap de Creus. S’han realitzat observacions en 24 parcelles per percebre canvis en lestructura i composici de les comunitats vegetals en funci de la freqüència de foc (de 1 a 5 incendis en una mateixa parcella) i de les estratègies regeneratives postincendi que presenten les espècies (rebrotaci i germinaci). Una elevada freqüència d’incendis va associada a una disminuci de labundància de les espècies llenyoses rebrotadores obligades i de les espècies llenyoses germinadores obligades. D’aquestes últimes, les espècies del gènere Cistus acaben desapareixent a freqüències altes de foc. Les espècies rebrotadores facultatives es mantenen indiferents a la freqüència d’incendis, fet que els permet ser les dominants als estrats arbustius de les comunitats a freqüències elevades de foc. S’observa una tendència a lincrement d’espècies herbàcies, incloses les gramínies, a major números de focs. Brachypodium retusum és dominant en totes les àrees, demostrant una gran capacitat de colonitzaci i regeneraci postincendi. Aquests resultats suggereixen una transformaci de les comunitats vegetals dominades per espècies arbustives llenyoses a estructures més simplificades dominades per herbàcies, establint-se un mecanisme de retroalimentaci entre aquestes i el foc.
Resumo:
Estudi arqueolgic integrat de la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra) iniciat al 2004 sota la coordinaci de lICAC. Lestudi s’insereix en la declaraci de la vall com a Patrimoni de la Humanitat (UNESCO). Las recerques s’enfoquen des de lArqueologia del Paisatge, de manera diacrònica i pluridisciplinar, fent especial atenci a les relacions de les societats amb el medi. Les restes arqueolgiques treballades s’associen a activitats ramaderes, metallrgiques i de carboneig. La recerca paleoecolgica se centra en sediments lacustres, torbosos i arqueolgics. Lany 2006, s’han analitzat a alta resoluci temporal dues seqüencies palinolgiques: lestany Blau (2471 m) i la torbera de Bosc dels Estanyons (2180 m), obtenint les principals fases d’explotaci i antropitzaci d’aquest espai altimontà, així com levoluci del paisatge en els darrers 11000 anys . La campanya de camp s’ha centrat en lobtenci de mostres de pluja pollnica referencial a la vall i en el sondatge de lestany Forcat (2539 m). Un total de tres mostres han estat enviades a datar per C14. Els treballs arqueolgics s’han centrat en lexcavaci de sondejos de diagnòstic als jaciments de Basses de Setut (2325 m) i Pleta de les Bacives ( 2530 m) i en la realitzaci de prospeccions a les capçaleres de les valls de Madriu, Perafita i Claror. S’han documentat estructures arqueolgiques i s’han realitzat estudis antracolgics dels sediments excavats en aquestes. S’ha realitzat un transecte altitudinal de carboneres al llarg de la vall per tal de enregistrar una major diversitat cronolgica dels espais de carboneig. S’han enviat datacions C14 per tal de determinar la cronologia de les estructures. Les datacions del 2005 mostren una intensa ocupaci ramadera i de carboneig a partir del segle XIV, en època baixmedieval i moderna, així com un establiment metallrgic d’època romana.
Resumo:
La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservaci d’aus. Malgrat això, la informaci sobre lavifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de laviturisme i la seva importància per a la conservaci de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar laviturisme i la conservaci conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitolgica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservaci. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de laviturisme la millor alternativa per garantir la conservaci de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.
Resumo:
Aquest text és la transcripci de la intervenci de la Sra. M. Antònia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d’Estudis Olmpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educaci en els Jocs olmpics a l'escola.
Resumo:
Els debats recents sobre l'accés obert (OA) han tendit a tractar les revistes d'OA i l'auto-arxiu com dues rutes diferents. Alguns partidaris de l'auto-arxiu fins i tot han suggerit que per si sol aquest pot conduir a l'accés obert complet de la literatura científica mundial. En aquest article es discuteix que, de fet, cada camí correspon a una fase del moviment cap a l'accés obert; que amb el simple fet de lauto-arxiu no n'hi ha prou, i que cal que els dipòsits proporcionin alguna capacitat de crear marques. De totes maneres, fer això desembocaria, finalment, en la creaci d'overlay journals (o bases de dades). Per tant, els dos camins es fusionarien per crear un paisatge d'OA madur.
Resumo:
A mesura que els bibliotecaris anaven integrant documents audiovisuals a les seves colleccions i més endavant documents electrònics, van passar de fer la selecci com una activitat individual a fer-la com una activitat en grup. Els bibliotecaris feien esforços per mantenir-se en el centre del procés de selecci resultant i incorporar-lo a l'organitzaci de la biblioteca. No obstant, amb l'arribada d'Internet i la capacitat de compartir simultàniament recursos virtuals, el desenvolupament cooperatiu de la collecci mitjançant acords consorciats es va generalitzar un cop més. La capacitat dels consorcis de comprar productes a un preu millor que les biblioteques individualment els ha pogut fet molt populars entre els agents finançadors. Tanmateix, com a resultat d'això ha minvat el paper del bibliotecari responsable de la selecci ("selector"). A mesura que s'accelera la compra de recursos virtuals, especialment a través dels acords consorciats, desapareixerà gradualment l'autonomia de la biblioteca local i les funcions dels bibliotecaris canviaran de manera dràstica. Aquesta ràpida transformaci s'il·lustra amb un debat d'OhioLINK i els seus efectes, tant positius com negatius, en una de les biblioteques membres del consorci.
Resumo:
Dins del desenvolupament de la tesi “Treballadores, conflictivitat laboral i moviment obrer durant el franquisme a làrea de Barcelona”, aquesta recerca ha tractat d'omplir un buit a les investigacions sobre l'actuaci de les dones contra el franquisme, interrelacionant la seva participaci en protestes laborals i al moviment obrer, especialment a Comissions Obreres (CCOO). Per portar a terme la investigaci, s'ha consultat documentaci procedent de les organitzacions antifranquistes, de la policia i del Sindicat Vertical franquista, a part d'entrevistes a dones que van participar a la conflictivitat laboral i al moviment obrer durant el franquisme. S'ha iniciat la redacci de la tesi doctoral, que es presentarà el 2008. A partir de les fonts estudiades s'ha pogut constatar la importància de la participaci de les dones a les protestes laborals entre 1946 i 1956, amb un escàs paper de les organitzacions antifranquistes. Posteriorment, la presència de dones a les protestes laborals va disminuir. A més, inicialment van estar poc presents a les CCOO. A partir de 1969 el nombre de dones militants a CCOO va augmentar, al igual que la proporci de dones implicades a la conflictivitat laboral. No obstant això, van ser escasses les dones a les estructures organitzatives de CCOO i les reivindicacions pròpies de les treballadores rarament van estar presents a les plataformes reivindicatives durant el franquisme.
Resumo:
Conferència inagural de la 11a Setmana de la Cincia celebrada el 2006 al Palau Robert
