Disseny, estructura i característiques d'una xarxa de CDROM en una biblioteca universitària.

En aquest article es descriu la implementacio d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitària, així com la integració d'aquesta en una unitat de documentació. Es comenten les característiques de la xarxa,problemes tècnics, llicències de xarxa i aspectes d'ampliació i accés remot. Son especialment destacables els menús, el disseny dels sistemes de control estadístic centralitzat i les possibilitats de connexió des de sistemes VAX-DIGITAL. Un dels aspectes mes importants es la integració electrónica de serveis, que permet, des del mateix terminal i de forma selectiva, accedir a la consulta del catáleg propi i a les utilitats de la xarxa (processadors de textos, gràfics), consultar bases de dades bibliográfiques en CD-ROM o suport magnetic, i disposar d'un subsistema automatitzat d'obtenció de documents per demanar articles, comprovar l'estat de la petició i realitzar amplis controls administratius i estadístics.

The database industry in Catalonia: a ten year overview

Reviews growth in database production in Catalonia (ASCII, videotext, CD-ROM) over the past decade, with particular attention to the level of development, classification of producers, distribution, users and language. Examines the principal problems affecting the Catalan context: the lack of an informationand documentation policy, deficiencies in distribution of databases, the special situation in telecommunications, insufficient financial resources and the lack of specialized personnel.

Noves perspectives en l'accés al document original

Els serveis d'obtenció de documents i préstec interbibliotecari constitueixen una peça clau dins de les biblioteques modernes. Moltes de les noves tecnologies han estat decisivas en la dinamització dels seus processes i en la reducció del temps de resposta. El correu electronic ha estat una de les principals innovacions tant pel que fa a la tramesa de les comandes com a la informació que es dona als seus usuaris. En el present article s'analitzen els diferents mitjans de localització de documents des deis tradicionals catálegs en paper o CD-ROM, fins a l'accés en línia. Es descriuen també les diferents possibilitats de recuperació d'aquests documents, en especial totes aquelles noves com la transferencia de fitxers o la descarrega en línia així com els servéis de valr afegit com ara la distribució electrónica de sumaris. Finalment es realitza una petita descripció i comparado dels principals subministradors actuals, entre ells la British Library, INIST, UNCOVER, EBSCODOC, OCLC, KNAW, UMI, ISI, etc.

La indústria de les bases de dades a Catalunya: panoràmica de deu anys

Es fa un repás a l'evolució en la producció de les bases de dades a Catalunya (ASCII, videotex, CD-ROM) en els darrers deu anys, fent especial esment al grau de desenvolupament, tipología dels productors, la distribució, els usuaris i l'idioma. A partir d'aquí es comenten els principals problemes que afecten el context cátala, i que fan referència principalment a la inexistencia d'una política d'informació i documentació, a una deficient distribució de les bases de dades, a l'especial situació de les telecomunicacions, a la insuficiència de recursos econòmics i a la manca de personal especialitzat.

Fonts i recursos d'informació per a la recerca

Accedir a la informació és el procés que s'emporta la major part del temps i deis esforyos per part de qui esta portant a terme una investigació. El coneixement de les fonts d'informació més adequades per a cada projecte i el domini de les técniques per a la consulta d'aquestes fonts, són factors decisius per reeixir en l'elaboració d'un treball d'investigació rigorós i ben construit. Cada vegada més, les tecnologies de la informació i de la comunicació faciliten l'accés a fonts d'informació que fins ara eren costoses i complicades de consultar. Avui no és cap problema, teóricament, arribar al coneixement d'alló que s'ha publicat recentment en qualsevol lloc sobre qualsevol materia. Les biblioteques universitaries han jugat un paper molt important en aquest punt, ja que han permés en bona mesura l'accés a aquestes fonts per part deis investigadors. Han mantingut el nivell d'adquisicions i han comenyat a oferir tot un nou ventall de serveis aprofitant aquestes noves tecnologies: la distribució via correu electrónic de sumaris de les revistes pré-viament escollides per l'usuari, la distribució en xarxa de bases de dades en CD-ROM, l'elaboració de reculls de recursos d'internet de qualitat, etc

Reliure de : P. Ovidii Metamorphosis cum luculentissimis Raphaelis Regii enarrationibus...

Numérisation partielle de reliure

Discriminating Irritable Bowel Syndrome fromInflammatory Bowel Disease: what is the Role of Biomarkers in Daily Practice?

Background a nd A ims: D iscriminating irritable bowelsyndrome (IBS) from inflammatory bowel disease (IBD) can bea clinical c hallenge as s ymptoms c an overlap. We a nd othershave recently shown that fecal c alprotectin ( FC) is moreaccurate for d iscriminating IBS f rom IBD compared to C -reactive p rotein ( CRP) and b lood leukocytes. We a imed toassess which b iomarkers are used by g astroenterologists intheir daily practice for discriminating IBS from IBD.Methods: A q uestionnaire was sent to all board certifiedgastroenterologists in Switzerland in July 2010.Results: Response rate was 57% (153/270). Mean physician'sage was 50±9years, mean duration o f gastroenterologicpractice 1 4±8years, 52% of them were working in p rivatepractice a nd 48% in h ospitals. T he following biomarkers weredetermined for discriminating IBS from IBD: CRP 100%, FC79%, hematogram (red blood cells and leukocytes) 70%, ironstatus ( ferritin, t ransferrin s aturation) 59%, e rythrocytesedimentation rate 2.7%, protein electrophoresis 0.7%, andalpha-1 antitrypsin clearance 0.7%. There was a trend for usingFC more often in p rivate practice t han in h ospital ( P = 0.08).Eighty-nine percent of gastroenterologists considered FC to besuperior to CRP for discriminating IBS from IBD, 8 7% thoughtthat patient's compliance for fecal sampling is high, and 51%judged the fee of USD 60 for a FC test as appropriate.Conclusions: F C is widely used in c linical practice t odiscriminate IBS from IBD. In accordance with the scientificevidence, the majority of gastroenterologists consider FC to bemore accurate than CRP for discriminating IBS from IBD.

Systematic review o f the Perforation Risk in S tenosing Eosinophilic Esophagitis: D ilation is much s afer than initially reported

Background a nd A ims: D ilation of stenosing EosinophilicEsophagitis (EoE) is considered a high-risk procedure asperforation rates o f up to 9% of patients h ave been reported.Goal: To systematically e valuate the dilation-associatedperforation risk in stenosing EoE.Methods: A systematic review of the literature was performedusing pubmed and Embase. Keywords used were "eosinophilicesophagitis", "dilation", "perforation", and "complications".Results: F rom 2002 to 2007 7 case s eries including 85patients r eported perforations i n 5 patients ( perforation r ate6%). The highest perforation rate was reported in a series of 36patients d ocumenting 3 perforations ( 9%). In 2 010 and 2011three large studies r eporting o n a total o f 404 patientsdocumented a perforation in 3 patients (0.74%). The perforationrate reported in small case series before 2010 was significantlyhigher compared to the r ates since 2 010 ( P <0.001). Theoverall p erforation frequency is 8 /489 patients (1.6%). Amedian of 3 endoscopic sessions with dilations were performedper patient, thereby leading to a perforation rate of 0.53% perendoscopy. Follow-up information on EoE p atients w ithperforation was available in 6 s tudies, all patients c ould bemanaged conservatively, dilation-associated mortality waszero.Conclusions: D ilation of stenosing EoE h as a m uch lowerperforation risk as r eported in e arlier c ase series. Theperforation rate per endoscopy (0.53%) is much lower than theone reported for d ilation of achalasia ( 2-4%). T aking intoaccount t he latest data, dilation of stenosing EoE c an beregarded as a safe procedure.

Iowa Traffic Control Devices and Pavement Markings: A Manual for Cities and Counties April 2001

Iowa Traffic Control Devices and Pavement Markings: A Manual for Cities and Counties has been developed to provide state and local transportation agencies with suggestions and examples related to traffic control devices and pavement markings. Both rural and urban applications are included. The primary source of information for this document is the Manual on Uniform Traffic Control Devices (MUTCD), but many additional references have also been used. A complete listing of these is included in the appendix to this manual, and the reader is invited to consult these references for more in-depth information. The contents of this manual are not intended to represent standard practice or to imply legal requirements for installation in any particular manner. This document should be used as a supplement to the MUTCD, not as a substitute for any requirements contained therein. Engineering judgement should be applied to all decisions regarding traffic control devices and pavement markings. All references to the MUTCD in this manual apply to the millennium edition. The reader should be aware that many millennium revisions are allowed phase-in periods by the Federal Highway Administration (FHWA), ranging from two to ten years. These extended compliance periods should be considered when making decisions regarding traffic control devices and pavement markings. A new addition to the MUTCD, Part 5, “Traffic Control Devices for Low-Volume Roads,” also contains valuable recommendations for signing and marking low volume roads. This manual is presented in an easy to use threering format. Topics included in the complete guide manual may not apply to all jurisdictions and can easily be removed or modified as desired. Desired millennium MUTCD sections may be added for quick reference using the divider at the end of this document. Contents may also be available on CD-ROM in the future.