Descripción del programa de intervención con encarcelados por delitos contra la seguridad vial

Como consecuencia de los cambios introducidos en el Código Penal y el aumento de población penitenciaria por delitos contra la seguridad del tráfico, se ha elaborado e implementado el programa CONTE (conducción temeraria) en el Centro penitenciario de Hombres de Barcelona. Desde su implementación en abril de 2008, 93 internos han participado en el programa en 11 ediciones. El programa tiene una duración de un mes, con 16 sesiones, cuatro semanales de una hora y media cada una. Se describe el contenido y objetivo de las sesiones. Los internos que han participado han manifestado su satisfacción con el programa. En un futuro convendría establecer indicadores de evaluación para medir la eficacia de este tipo de programas.

Descripció del perfil psicològic dels interns empresonats per delictes contra la seguretat del trànsit

Com a conseqüència dels canvis legislatius introduïts en el Codi penal i l’augment de la població penitenciària per delictes contra la seguretat del trànsit, es va elaborar i implementar el programa CONTE (Conducció Temerària). Des del seu inici, 93 interns han participat en el programa i sobre aquests s’han recollit dades sociopersonals i altres d’específiques relacionades amb la conducció. Davant de l’absència de dades sobre subjectes empresonats per delictes contra la seguretat viària, es va plantejar avaluar el perfil psicològic d’aquests. En relació amb les dades sociopersonals cal destacar que la franja d’edat en la qual se situa el major nombre d’interns és entre els 30 i 40 anys i un 50% presenta una problemàtica d’alcoholisme. Pel que fa als trets de personalitat, destaquen un elevat neuroticisme, una baixa responsabilitat i obertura i una puntuació elevada en l’agressivitat física i en la impulsivitat motora. La realització d’aquest tipus d’estudis podria afavorir el disseny de programes ajustats a les característiques sociopersonals d’aquesta tipologia d’interns.

Descripción del perfil psicológico de los encarcelados por delitos contra la seguridad vial

Los últimos cambios legislativos introducidos en el Código penal han hecho aumentar las personas que cumplen condena por delitos del tráfico. Este estudio pretende reconocer el perfil psicológico de las personas que se han sometido a un programa de tratamiento para la modificación de los comportamientos peligrosos para la conducción, requisito básico por parte del interno si quiere acceder a beneficios penitenciarios.

Estudi de les variables presents en els penats per delictes de conducció sota els afectes de l’alcohol: (contra la seguretat viària)

S’han estudiat els interns per delictes contra la seguretat viària de dos centres penitenciaris per esbrinar quin percentatge representen del total i les seves possibles característiques diferencials respecte dels altres interns i de la població general. Especialment s’ha estudiat si són persones que presenten psicopatologia o alcoholisme o bé són socialment i psicopatològicament normatives però han patit un cúmul de circumstàncies fortuïtes relacionades amb la conducció i l’alcohol que els ha dut a la presó. Els principals resultats són: - Un 5% del total dels internaments dels dos centres penitenciaris estudiats estan relacionats amb el consum d’alcohol. Aquest és un percentatge prou alt que indica la influència de l’alcohol en les conductes delictives, cosa ben coneguda fa anys en els àmbits sanitari i social i que desmitifica la imatge “socialitzadora” de l’alcohol. - El 88% de la mostra estudiada presentava algun indicador d’alcoholisme, la qual cosa confirma la sospita que per ingressar en un centre penitenciari per un delicte contra la seguretat viària cal un patró estable i inflexible de conducta desadaptada i perillosa de consum d’alcohol, com és l’alcoholisme. És improbable que una persona amb consums puntuals sigui tan irreflexiva com per no modificar una conducta de tant de risc. - Es detecten percentatges de psicopatologia baixos (10%), inferiors als que es troben a les presons i contradictoris amb l’abundància dels diagnòstics d’alcoholisme, l’elevada comorbiditat psiquiàtrica dels malalts alcohòlics i el consum abusiu de benzodiazepines, cànnabis i altres drogues. Probablement hi ha queixes de diversos símptomes psicològics conjunturals relacionats amb l’internament, però alhora una elevada ocultació, o manca de consciència de la patologia crònica, prèvia a l’internament i possiblement relacionada amb la personalitat de base. - Malgrat que és una població aparentment normalitzada i adaptada socialment (de més edat, amb més feina estable), les tres quartes parts dels interns tenien antecedents: l’alcohol fa perdre progressivament els valors normatius i els contactes socials. Gent inicialment “bevedora social” pot acabar en una espiral de reincidència penitenciària desencadenada per l’alcohol.

Estudio de las variables presentes en los penados por delitos de conducción bajo los efectos del alcohol: (contra la seguridad vial)

El estudio se ha centrado en conocer las diferencias en los perfiles de los penados en prisión por delitos de conducción y sus diferencias respecto con la población penitenciaria ordinaria. Se ha querido conocer la influencia del alcohol en este tipo de delitos.

"Silence... Nous sommes en direct avec Allah". Réflexions sur l'émergence d'intervenants musulmans en contexte carcéral.

L'accompagnement spirituel dans les prisons suisses est dominé par un modèle monoculturel d'inspiration chrétienne. Or, la présence importante de détenus de confession musulmane dans les établissements pénitentiaires incitent ceux-ci à organiser un soutien spirituel adapté à cette catégorie de leur population. Dans quel cadre légal cet accompagnement spirituel se déroule-t-il? Quelle forme prend-il ? Quels sont ceux (et plus rarement celles) qui assistent spirituellement les détenus musulmans ? Cet article propose de répondre à ces questions en énonçant les principes juridiques relatifs à l'exercice de la religion en contexte carcéral. Puis, sur la base de matériaux qualitatifs et quantitatif, il présente cinq profils d'intervenants musulmans de prison : l'imam, l'aumônier, le grand-frère, le médiateur et le visiteur.

Frailty and use of health and community services by community-dwelling older men: the Concord Health and Ageing in Men Project.

BACKGROUND: frailty is a concept used to describe older people at high risk of adverse outcomes, including falls, functional decline, hospital or nursing home admission and death. The associations between frailty and use of specific health and community services have not been investigated. METHODS: the cross-sectional relationship between frailty and use of several health and community services in the last 12 months was investigated in 1,674 community-dwelling men aged 70 or older in the Concord Health and Ageing in Men study, a population-based study conducted in Sydney, Australia. Frailty was assessed using a modified version of the Cardiovascular Health Study criteria. RESULTS: overall, 158 (9.4%) subjects were frail, 679 (40.6%) were intermediate (pre-frail) and 837 (50.0%) were robust. Frailty was associated with use of health and community services in the last 12 months, including consulting a doctor, visiting or being visited by a nurse or a physiotherapist, using help with meals or household duties and spending at least one night in a hospital or nursing home. Frail men without disability in activities of daily living were twice more likely to have seen a doctor in the previous 2 weeks than robust men (adjusted odds ratio 2.04, 95% confidence interval 1.21-3.44), independent of age, comorbidity and socio-economic status. CONCLUSION: frailty is strongly associated with use of health and community services in community-dwelling older men. The high level of use of medical services suggests that doctors and nurses could play a key role in implementation of preventive interventions.

Biologia do Triatoma nitida Usinger, 1939 em laboratório (Hemiptera: Reduviidae)

Triatoma nitida is a wild species occurring in Mexico and Central America. In order to establish the length of its life cycle and transmission potential, the following parameters were observed: the incubation period, the interval between hatching, or moulting, and the first feeding; the number of blood meals and the time of development. The time-lapse before the bite, the length of feeding and the interval between the end of the blood meal and defecation, as well as the site of defecation were also analyzed. Average length of the egg incubation period was 18.2 days. Time interval between the food source offering and the bite was less than 4 min in 60//of the analyzed cases, except in the fifth instar, where only 38//of the insects began feeding in less than 5 min. The blood-sucking period was long and rising until the fifth instar, decreasing in adults, and ranging from 1 min to 2 and a half hours. Only 26//of the blood meals were followed by defecations within 20 min. The average length of the life cycle was 897.5 days.

The influence of sugars and amino acids on the blood-feeding behaviour, oviposition and longevity of laboratory colony of Lutzomyia longipalpis (Lutz & Neiva, 1912) (Diptera: Psychodidae, Phlebotominae)

Schneider's Drosophila medium, a complex amino acid rich medium was tested alone and with seven different sugars for some aspects of the biology of Lutzomyia longipalpis. Statistically significant results were obtained when sucrose was used alone, indicating that among the sugars tested, this is still the most suitable and practical one for the maintenance of L. longipalpis colonies. However, the addition of Schneider's medium to a pool of different sugars, was suggested to be related with the acceptance of the first and second blood meals and to longevity, these being, obviously, quite relevant aspects when tansmission experiments are contemplated.

Daily physical activity assessment: what is the importance of upper limb movements vs whole body movements?

OBJECTIVE: The movement of the upper limbs (eg fidgeting-like activities) is a meaningful component of nonexercise activity thermogenesis (NEAT). This study examined the relationship between upper limb movements and whole body trunk movements, by simultaneously measuring energy expenditure during the course of the day. DESIGN: A cross-sectional study consisting of 88 subjects with a wide range in body mass index (17.3-32.5 kg/m(2)). The energy expenditure over a 24-h period was measured in a large respiratory chamber. The body movements were assessed by two uniaxial-accelerometers during daytime, one on the waist and the other on the dominant arm. The accelerometry scores from level 0 (=immobile) up to level 9 (=maximal intensity) were recorded. The activities of subjects were classified into eight categories: walking at two speeds on a horizontal treadmill (A & B), ambling (C), self-care tasks (D), desk work (E), meals (F), reading (G), watching TV (H). RESULTS: There was a significant relationship between the accelerometry scores from the waist (ACwaist) and that from the wrist (ACwrist) over the daytime period (R(2)=0.64; P<0.001). The ACwrist was systematically higher than the ACwaist during sedentary activities, whereas it was the reverse for walking activities. ACwrist to ACwaist ratio of activities E-H were above 1.0 and for walking activities (A-C) were below 1.0. A multiple regression analysis for predicting daytime energy expenditure revealed that the explained variance improved by 2% only when the ACwrist was added as a second predictor in addition to the ACwaist. This indicates that the effect of the ACwrist for predicting energy expenditure was of limited importance in our conditions of measurement. CONCLUSIONS: The acceleration of the upper limbs which includes fidgeting is more elevated than that of the whole body for sitting/lying down activities. However, their contribution to energy expenditure is lower than whole body trunk movements, thus indicating that the weight-bearing locomotion activities may be a key component of NEAT. However, its contribution may depend on the total duration of the upper limb movements during the course of the day.

Enquête auprès des usagers de drogue, clients des structures à bas-seuil d'accès (SBS) en Suisse: tendances 1993-2011

[Table des matières] Résumés. - 2. Introduction. - 3. Méthode pour l'enquête clientèle. - 4. Tendances pour l'ensemble des répondants: Caractéristiques sociodémographiques des usagers ; Consommation de substances et traitement de substitution ; Indicateurs de pratique de l'injection ; Activité sexuelle et comportement préventif; Indicateurs de l'état de santé ; Incarcération en lien avec la drogue et consommation en prison. - 5. Tendances pour les injecteurs de drogue au cours de la vie: Caractéristiques sociodémographiques des usagers injecteurs de drogue ; Consommation de substances et traitement de substitution ; Indicateurs de pratique de l'injection ; Partage de seringues et de matériel ; Activité sexuelle et comportement préventif ; Indicateurs de l'état de santé ; Incarcération en lien avec la drogue et consommation en prison. - 6. Tendances pour les consommateurs de drogue qui ne se sont jamais injecté de drogue au cours de la vie: Caractéristiques sociodémographiques des usagers non-injecteurs de drogue ; Consommation de substances et traitement de substitution ; Activité sexuelle et comportement préventif ; Indicateurs de l'état de santé ; Incarcération en lien avec la drogue et consommation en prison. - 7. Références

El procés de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports

La recerca aborda els mecanismes de transició entre la presó i la vida en llibertat i, particularment, el paper que aquests juguen en els processos de desistiment del delicte. Centrant-se en població masculina condemnada a presó per delictes patrimonials i/o contra la salut pública, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persistència en l’activitat delictiva, i conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d’aquestes narratives. Aquests factors externs són concebuts com a punts d’inflexió que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb allò tractat i viscut dins la presó com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca. Així mateix, aquests processos de transició es contextualitzen tant en el marc d’una trajectòria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciària) com també en la fase del cicle vital en què hom se situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l’estructura d’oportunitats i els marcs de referència de la persona al sortir de la presó. Amb aquest objectiu s’ha plantejat un disseny prospectiu en dues onades: la primera onada contempla la realització d’entrevistes personals narratives durant les setmanes prèvies a la finalització de la condemna de presó per conèixer la biografia, la darrera etapa a la presó i les narratives sobre la transició; la segona onada està previst fer-la un any després de la finalització de la condemna i estarà centrada en l’anàlisi del procés de transició. Aquest informe presenta els resultats de la primera onada.

El proceso de desistir en el delito de las personas encarceladas. Obstáculos y soportes

La investigación analiza las narrativas de desistir/persistencia en la actividad delictiva en población masculina condenada a prisión por delitos patrimoniales y/o contra la salud pública. Con este objetivo se realizan entrevistas a internos semanas previas a la finalización de la condena.

Trajectòries de vida dels estrangers encarcerats

Aquest informe complementa l’estudi Estrangers a les presons catalanes i fa un aprofundiment qualitatiu d’aquell estudi. Recull les particularitats de cadascun dels casos seleccionats i profunditza en l’experiència migratòria de l’estranger, la seva situació familiar i social aquí i al seu país, la seva trajectòria delictiva, la seva experiència penitenciària i les expectatives cara el futur un cop surti de la presó. Totes aquestes aportacions es descriuen però també s’interpreten i es valoren per tal que ajudin a establir nous matisos a tenir en compte per valorar les necessitats d’intervenció amb la població estrangera als centres penitenciaris i les seves perspectives específiques d’inserció social. La principal conclusió d’aquesta part de l’estudi és la identificació dels dos elements clau que permeten definir unes perspectives de futur pessimistes, incertes o optimistes respecte les possibilitats dels estrangers encarcerats un cop surtin de presó. Aquests dos elements clau per pronosticar-ho són: 1) la distància que hi ha entre les expectatives de futur i les possibilitats reals d’assolir-les, i 2) la pròpia voluntat de la persona.

Effects of Non-Susceptible Hosts on the Infection with Trypanosoma cruzi of the Vector Triatoma infestans: an Experimental Model

We tested experimentally the effects of the presence of non-susceptible hosts on the infection with Trypanosoma cruzi of the vector Triatoma infestans. The experiment consisted in two treatments: with chickens, including two chickens (non-susceptible hosts) and two infected guinea pigs (susceptible hosts), and without chickens, including only two infected guinea pigs. The hosts were held unrestrained in individual metal cages inside a closed tulle chamber. A total of 200 uninfected T. infestans third instar nymphs were liberated in each replica, collected on day 14, and examined for infection and blood meal sources on day 32-36. The additional presence of chickens relative to infected guinea pigs: (a) significantly modified the spatial distribution of bugs; (b) increased significantly the likelihoods of having a detectable blood meal on any host and molting to the next instar; (c) did not affect the bugs' probability of death by predation; and (d) decreased significantly the overall percentage of T. infestans infected with T. cruzi. The bugs collected from inside or close to the guinea pigs' cages showed a higher infection rate (71-88%) than those collected from the chickens' cages (22-32%). Mixed blood meals on chickens and guinea pigs were detected in 12-21% of bugs. Although the presence of chickens would decrease the overall percentage of infected bugs in short term experiments, the high rate of host change of T. infestans would make this difference fade out if longer exposure times had been provided.