999 resultados para Menores Estatuto legal, leis, etc.
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors lany 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidncia dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justcia de menors desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest sactualitzen les dades pel collectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant lany 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. Tamb sha seguit als joves que hagin arribat a la majoria dedat per saber si han entrat novament en el sistema dexecuci penal, en aquest cas sentenciat al compliment duna mesura penal alternativa, o a una mesura de privaci de llibertat. Lestudi pretn iniciar una srie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure levoluci de lexecuci penal juvenil en algunes de les variables estudiades.
Resumo:
Caractersticas psicosociales y judiciales de los menores vctimas de abuso sexual El objetivo es conocer las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y judiciales de los menores que denuncian delitos contra la libertad sexual en la provincia de Barcelona. La muestra est formada por 100 menores presuntas vctimas de delitos contra la libertad sexual denunciados en la provincia de Barcelona y atendidos por el Equipo de Asesoramiento Penal a la instancia judicial.
Resumo:
Tal i com estableix la Carta de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat determina lexistncia duna amenaa a la pau, un trencament de la pau o un acte dagressi i decideix les mesures que han de fer-se servir per restaurar la pau i seguretat internacionals, tamb ls de la fora. Lobjectiu daquest article s explorar la legitimitat daquest s de la fora. Amb aquest objectiu, el text parteix duna definici centrada en les seves dimensions legal, normativa i social. En segon lloc, sanalitzar com aquestes dimensions estan representades als debats del Consell de Seguretat de la guerra dIrak de 2003, un dels usos de la fora ms controvertits i que ms debat ha generat als darrers anys. Finalment, lanlisi proposat permet treure algunes conclusions sobre les bases canviants de la legitimitat de ls de la fora.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
A survey of the carrion fauna was made at two sites in Curitiba, State of Paran, with the objective of describing the insects associated with carrion and setting up a preliminary data-base for medico-legal purposes in south Brazil. Vertebrate exclusion experiments were carried out in each season between 1994 and 1995 with a 250 g laboratory-bred rat (Rattus norvegicus). Five stages of decomposition were identified: fresh, bloated, decaying, dry and adipocere-like. Some species showed seasonal and site preference and so could be used to identify the probable place and season where death took place. Sarconesia chlorogaster (Diptera, Calliphoridae) was restricted to an open field site and to cooler months. Hemilucilia semidiaphana (Diptera, Calliphoridae) and Pattonella resona (Diptera, Sarcophagidae) were restricted to the forest site and warmer months. Phaenicia eximia (Diptera, Calliphoridae) and Oxyletrum discicolle (Coleoptera, Silphidae) were present at both sites throughout the year and could be useful for population level analysis. Dissochaetus murray (Coleoptera, Cholevidae) was present throughout the year at the forest site and was associated with the adipocere-like stage. Ants played an important role producing post-mortem injuries to the carcasses. Insects of 32 species are reported as being useful in community level approaches
Resumo:
The precondition for labour-market competition between immigrants and natives is that both are willing to accept jobs that do not differ in quality. To test this hypothesis, in this paper we compare the working conditions between immigrants and natives in Catalonia. Comparing immigrants working conditions in relation to their native counterparts is not only a useful analysis for studying the extent to which immigrants and low-skilled native workers are direct competitors in the labour market, but also allows us to contribute to the literature on this issue by moving away from the conventional approach used in previous studies. Our results indicate that: i) natives and immigrants display a different taste for job (dis)amenities; ii) Catalan-born workers might be in direct competition with EU15 immigrants, while non-Catalan Spanish workers might be competing with Latin American immigrants, and; iii) African-born immigrants are the group in the Catalan workforce that by far face the worst working conditions.
Resumo:
El treball analitza les institucions de protecci de la persona en el dret civil de Catalunya, dacord amb la nova regulaci del llibre segon CCCat: la potestat parental, la tutela, la curatela, el defensor judicial, la guarda de fet, lassistncia, la protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent, i la protecci dels menors desemparats
Resumo:
Donation after Circulatory Death. Legal Guidance
Resumo:
Aquesta investigaci sinscriu dins del marc de latenci a les vctimes de violncia de gnere que ofereix loficina datenci a la vctima de Lleida, depenent del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya. Lentrada en vigor de la llei 27/03 reguladora de lOrdre de Protecci de les vctimes de violncia domstica, aix com les ltimes modificacions de textos legals han pogut propiciar, junt amb el ress social daquest fenomen, un canvi en el perfil de les vctimes de violncia de gnere que satenen en aquestes oficines, fonamentalment pel que fa a variables de caire sociodemogrfic, com ara ledat, la situaci personal, familiar, laboral, etc. Encara que la major part de les vctimes ateses sn ms grans de 30 anys, al voltant duna tercera part t menys de 30 anys. No sha trobat, per, que aquestes vctimes denuncin ms maltractament psquic que fsic (que implcitament porta aparellat maltractament psquic), encara que triguen menys temps a denunciar el maltractament que les vctimes ms grans. Daltra banda, es constata que noms algunes de les variables sociodemogrfiques estudiades, en especial la situaci laboral de les vctimes, la relaci que mantenen amb lagressor i el fet de tenir o no fills amb ells, resulten rellevants en relaci a les mesures judicials adoptades com a conseqncia de la denncia. La relaci daquestes variables sociodemogrfiques amb les necessitats dintervenci no resulten tan clares, molt probablement per lefecte daltres variables moduladores no tingudes en compte en el disseny com variables rellevants.
Resumo:
Lestudi actualitza la taxa de reincidncia dels menors que durant lany 2008 van finalitzar un programa de mediaci o reparaci (MRM) i als quals sha seguit fins el 30 de juny de 2011 per saber si han reincidit, s a dir, si han tornat a prendre contacte amb el sistema dexecuci penal a Catalunya, ja sigui com a infractors juvenils o com a adults, en mesures dexecuci penal a la comunitat o en el sistema penitenciari catal. En total, la poblaci estudiada ha estat de 2.022 subjectes. Tamb shan estudiat les poblacions daltres tres mesures o programes que a priori es pensava que podrien correspondre a segments de poblaci similars als del Programa de MRM i es volia comprovar si efectivament era aix. Aquests tres grups de poblaci estudiada sn: 1) els menors i joves als que sha aplicat lArt. 27.4 de la LORPM5/2000 (no continuar la tramitaci de lexpedient), 2) aquells als que sha aplicat la mesura damonestaci i 3) els joves per als quals linforme tcnic proposava una mesura de prestacions en benefici de la comunitat. En linforme es donen resultats del perfil dels infractors i de les vctimes; de les caracterstiques del Programa de MRM; de la reincidncia i les seves caracterstiques; del perfil del jove reincident; es fa una anlisi especfica des de les perspectives de gnere i destrangeria; es comparen els programes i mesures esmentats i finalment es fan un seguit de recomanacions derivades dels resultats i de les conclusions.
Resumo:
Lestudi elaborat t per objecte aprofundir en lnlisi de la realitat social que envolta el model familiar de la convivncia sense matrimoni per tal de conixer millor la seva realitat en lmbit de les relacions de parentiu (a partir de la realitzaci dentrevistes), aix com relacionar aquests aspectes amb la seva regulaci legal a Catalunya (analitzant la tramitaci parlamentria de la Llei dunions estables de parella, aprovada pel Parlament de Catalua, aix com la seva aplicaci per part dels nostres Jutjats i Tribunals). El que sha pogut constatar en la recerca s que, per una banda, la institucionalitzaci de les unions estables de parella ha deixat de banda una part prou significativa de parelles de fet, a les quals no s daplicaci una normativa dirigida a resoldre els conflictes derivats de la convivncia efectiva en parella. Malgrat que a les entrevistes sha demostrat un clar desconeixement de la regulaci legal actual de les unions estables de parella si que es pot destacar que hi ha un inters perqu existeixi una cobertura jurdica en les situaciones de convivncia afectiva en parella. A ms, la Llei catalana presenta mancances en els efectes regulats, que no tenen una aplicaci substancial, ja que no responen a una tcnica jurdica acurada amb la realitat social que t per objectiu regular. Precisament amb laprovaci daltres lleis autonmiques sobre unions estables de parella ens permetem plantejar una actualitzaci de la Llei catalana en qestions molt diverses (curatela, mediaci familiar, funci pblica, etc.) Es fa palesa a partir de les entrevistes dutes a terme la manca dinformaci general sobre els requisits de constituci de les unions estables de parella, aix com de la cobertura legal vigent. Possiblement si la modificaci de la Llei dunions estables de parella fos ms mplia, savanaria en la consideraci daquest model familiar com a opci real de configuraci familiar, dins la llibertat personal delecci en la forma de convivncia.
