Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : 1era Mostra d'arquitectura de les terres de Lleida 2005

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Reconstruction of the join time-delay Doppler-scale reflectivity density in the wide-band regime. A frame theory based approach

The inverse scattering problem concerning the determination of the joint time-delayDoppler-scale reflectivity density characterizing continuous target environments is addressed by recourse to the generalized frame theory. A reconstruction formula,involving the echoes of a frame of outgoing signals and its corresponding reciprocalframe, is developed. A ‘‘realistic’’ situation with respect to the transmission ofa finite number of signals is further considered. In such a case, our reconstruction formula is shown to yield the orthogonal projection of the reflectivity density onto a subspace generated by the transmitted signals.

Treatment intensification and risk factor control: toward more clinically relevant quality measures.

BACKGROUND: Intensification of pharmacotherapy in persons with poorly controlled chronic conditions has been proposed as a clinically meaningful process measure of quality. OBJECTIVE: To validate measures of treatment intensification by evaluating their associations with subsequent control in hypertension, hyperlipidemia, and diabetes mellitus across 35 medical facility populations in Kaiser Permanente, Northern California. DESIGN: Hierarchical analyses of associations of improvements in facility-level treatment intensification rates from 2001 to 2003 with patient-level risk factor levels at the end of 2003. PATIENTS: Members (515,072 and 626,130; age >20 years) with hypertension, hyperlipidemia, and/or diabetes mellitus in 2001 and 2003, respectively. MEASUREMENTS: Treatment intensification for each risk factor defined as an increase in number of drug classes prescribed, of dosage for at least 1 drug, or switching to a drug from another class within 3 months of observed poor risk factor control. RESULTS: Facility-level improvements in treatment intensification rates between 2001 and 2003 were strongly associated with greater likelihood of being in control at the end of 2003 (P < or = 0.05 for each risk factor) after adjustment for patient- and facility-level covariates. Compared with facility rankings based solely on control, addition of percentages of poorly controlled patients who received treatment intensification changed 2003 rankings substantially: 14%, 51%, and 29% of the facilities changed ranks by 5 or more positions for hypertension, hyperlipidemia, and diabetes, respectively. CONCLUSIONS: Treatment intensification is tightly linked to improved control. Thus, it deserves consideration as a process measure for motivating quality improvement and possibly for measuring clinical performance.

Pauson-Khand Adducts of N-Boc-propargylamine: A New Approach to 4,5-Disubstituted Cyclopentenones

A new approach to the synthesis of 4,5-disubstituted cyclopentenones is described. The strategy is based on the Pauson-Khand (PK) reaction of norbornadiene and N-Boc-propargylamine as alkyne with a masked leaving group, which can be eliminated at will. This approach to the synthesis of 4,5-disubstituted cyclopentenones overcomes the problem of using the alkylation to introduce the alpha-side-chain. As an example, prostane 13-epi-12-oxo-phytodienoic acid (13-epi-12-oxo-PDA) methyl ester was synthesized.

DIVERGÊNCIA GENÉTICA ENTRE DOZE GENÓTIPOS DE ABACAXIZEIRO (Ananas comosus L, Merril.) ESTIMADA POR ANÁLISE DE MARCADORES RAPD

Por meio de estudos moleculares, este trabalho determinou a distância genética entre 12 genótipos de A. comosus por marcadores RAPD (Random Amplified Polymorphic DNA), utilizando 11 "primers" decâmeros da OPERON Technologies Inc. Dos 12 genótipos , 1 foi proveniente da Jamaica, 2 do Estado do Acre (Quinari e RBR-1), 2 do Estado do Maranhão (Turiaçu e São Domingos), 3 do Estado do Piauí (Cefas, Floriano-1 e Floriano-2), 2 do Estado da Bahia (Monte Alegre-1 e Monte Alegre-2) e 2 de Minas Gerais (Pérola e Smouth Cayenne). Pela análise de "cluster", utilizando o método de UPGMA, foi constatada uma grande divergência entre os genótipos de A. comosus estudados com a separação destes em dois grupos a uma distância genética de 31,1%.

Clinically relevant quality measures for risk factor control in primary care: a retrospective cohort study.

BACKGROUND: Assessment of the proportion of patients with well controlled cardiovascular risk factors underestimates the proportion of patients receiving high quality of care. Evaluating whether physicians respond appropriately to poor risk factor control gives a different picture of quality of care. We assessed physician response to control cardiovascular risk factors, as well as markers of potential overtreatment in Switzerland, a country with universal healthcare coverage but without systematic quality monitoring, annual report cards on quality of care or financial incentives to improve quality. METHODS: We performed a retrospective cohort study of 1002 randomly selected patients aged 50-80 years from four university primary care settings in Switzerland. For hypertension, dyslipidemia and diabetes mellitus, we first measured proportions in control, then assessed therapy modifications among those in poor control. "Appropriate clinical action" was defined as a therapy modification or return to control without therapy modification within 12 months among patients with baseline poor control. Potential overtreatment of these conditions was defined as intensive treatment among low-risk patients with optimal target values. RESULTS: 20% of patients with hypertension, 41% with dyslipidemia and 36% with diabetes mellitus were in control at baseline. When appropriate clinical action in response to poor control was integrated into measuring quality of care, 52 to 55% had appropriate quality of care. Over 12 months, therapy of 61% of patients with baseline poor control was modified for hypertension, 33% for dyslipidemia, and 85% for diabetes mellitus. Increases in number of drug classes (28-51%) and in drug doses (10-61%) were the most common therapy modifications. Patients with target organ damage and higher baseline values were more likely to have appropriate clinical action. We found low rates of potential overtreatment with 2% for hypertension, 3% for diabetes mellitus and 3-6% for dyslipidemia. CONCLUSIONS: In primary care, evaluating whether physicians respond appropriately to poor risk factor control, in addition to assessing proportions in control, provide a broader view of the quality of care than relying solely on measures of proportions in control. Such measures could be more clinically relevant and acceptable to physicians than simply reporting levels of control.

Efectivitat de l'ozó sobre els cultius marins en recirculació

Aquest treball planteja treballar en recirculació utilizant ozó per a la desinfecció o reducció de les colònies bacterianes de l'aigua marina. El sistema de recirculació en aqüicultura (SRA) és un procés que millora la qualitat físico-química de l'aigua. D'altra banda, la ozonització permet l'eliminació de compostos tant orgànics com inorgànics, desinfectant i reduint l'lor i la terbolesa de l'aigua, entre d'altres, amb l'inconvenient que l'ozó genera productes residuals en l'aigua salada. S'han realitzat diferents casos d'experimentació (peixos, zooplancton i un biofiltre) per a avaluar l'efecte de l'ozó, tant positiu com negatiu, sobre els organismes marins i l'aigua de cultiu.

Proposta de millora per a la qualitat ambiental del bosc de ribera de Santa Maria de les Franqueses

Estudi de la viabilitat de restitució del sistema fluvial de la manera més natural possible al seu pas per la partida de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer), a fi i efecte de mantenir els processos i interaccions ecològiques i hidrogeomorfològiques del sistema per tal d’aconseguir que millori la dinàmica fluvial, la capacitat d’acollida de les espècies de fauna i faciliti els seus moviments a través del corredor fluvial.