Reconstruction of the Regional GDP of Portugal, 1890 – 1980

[cat] Aquest article metodològic ofereix estimacions del PIB per càpita regional de les regions portugueses, entre 1890 i 1980. Aquestes estimacions s’han obtingut seguint la metodologia proposada per (Geary and Stark, 2002) per a la industria, i considerant estimacions de producció directa per la resta de sectors.

Reconstruction of the Regional GDP of Portugal, 1890 – 1980

[cat] Aquest article metodològic ofereix estimacions del PIB per càpita regional de les regions portugueses, entre 1890 i 1980. Aquestes estimacions s’han obtingut seguint la metodologia proposada per (Geary and Stark, 2002) per a la industria, i considerant estimacions de producció directa per la resta de sectors.

Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s

[cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Growth Models with Exogenous Saving Rates, Unemployment and Wage Inertia

[cat] El propòsit d'aquest article és introduir una mercat de treball no competitiu i atur en el model de creixement amb taxes d'estalvi exògenes que es pot trobar en els llibres de text de creixement (Sala‐i‐Martín, 2000; Barro and Sala‐i‐Martín, 2003; Romer, 2006). Primer, derivem un marc general amb una funció de producció neoclàssica per analitzar la relació entre creixement i ocupació. Utilitzem aquest marc per estudiar les dinàmiques conjuntes del creixement i l'ocupació sota diferents regles de fixació salarial.

Demand-based structural change and balanced economic growth

[eng] We analyze the equilibrium of a multi-sector exogenous growth model where the introduction of minimum consumption requirements drives structural change. We show that equilibrium dynamics simultaneously exhibt structural change and balanced growth of aggregate variables as is observed in US when the initial intensity of minimum consumption requirements is sufficiently small. This intensity is measured by the ratio between the aggregate value of the minimum consumption requirements and GDP and, therefore, it is inversely related with the level of economic development. Initially rich economies benefit from an initially low intensity of the minimum consumption requirements and, as a consequence, these economies end up exhibiting balanced growth of aggregate variables, while there is structural change. In contrast, initially poor economies suffer from an initially large intensity of the minimum consumption requirements, which makes the growth of the aggregate variables unbalanced during a very large period. These economies may never exhibit simultaneously balanced growth of aggregate variables and structural change.

Is the matching function Cobb-Douglas?

[cat] Estudiem les propietats teòriques que una funció d.emparellament ha de satisfer per tal de representar un mercat laboral amb friccions dins d'un model d'equilibri general amb emparellament aleatori. Analitzem el cas Cobb-Douglas, CES i altres formes funcionals per a la funció d.emparellament. Els nostres resultats estableixen restriccions sobre els paràmetres d'aquests formes funcionals per assegurar que l.equilibri és interior. Aquestes restriccions aporten raons teòriques per escollir entre diverses formes funcionals i permeten dissenyar tests d'error d'especificació de model en els treballs empírics.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

Is the matching function Cobb-Douglas?

[cat] Estudiem les propietats teòriques que una funció d.emparellament ha de satisfer per tal de representar un mercat laboral amb friccions dins d'un model d'equilibri general amb emparellament aleatori. Analitzem el cas Cobb-Douglas, CES i altres formes funcionals per a la funció d.emparellament. Els nostres resultats estableixen restriccions sobre els paràmetres d'aquests formes funcionals per assegurar que l.equilibri és interior. Aquestes restriccions aporten raons teòriques per escollir entre diverses formes funcionals i permeten dissenyar tests d'error d'especificació de model en els treballs empírics.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.

La crisis en las políticas de empleo. La modélica Dinamarca y la situación en España

[spa] A través de las siguientes páginas nos adentraremos en la diferencia abismal de dos sistemas de protección del empleo, España y Dinamarca, producto de una concepción y evolución distinta del Estado del bienestar surgido tras la Gran Depresión de los años 30 y la II Guerra Mundial. Las políticas de empleo danesas gozan de una gran estabilidad y eficacia desde la década de 1990. España, por el contrario, tiene una amalgama de políticas desordenada y caótica que pone su acento en los incentivos a la contratación. Mirarse en el espejo danés, de vez en cuando, es una buena idea.

Growth, unemployment and wage inertia

We introduce wage setting via efficiency wages in the neoclassical one-sector growth model to study the growth effects of wage inertia. We compare the dynamic equilibrium of an economy with wage inertia with the equilibrium of an economy without it. We show that wage inertia affects the long run employment rate and that the transitional dynamics of the main economic variables will be different because wages are a state variable when wage inertia is introduced. In particular, we show that the model with wage inertia can explain some growth patterns that cannot be explained when wages are flexible. We also study the growth effects of permanent technological and fiscal policy shocks in these two economies.

Economics breeds culture

Several recent papers document the influence and long lasting effects of technology on preferences. Simultaneously, cultural factors are often invoked to explain heterogeneity in preferences. These two ideas suggest that culture determines the short run equilibrium values of economic variables, but, in the long run, culture changes in response to the underlying economic fundamentals. We build a model in which preferences are endogenous and the diversity in preferences (the "cultural" diversity) is explained by the variation in the relevant economic fundamentals. This can help explain observed differences in labor market attachment among groups defined e.g., by citizenship, ethnicity or gender.

Overeducation, skills and wage penalty: Evidence for Spain using PIAAC data

The literature on educational mismatches finds that overeducated workers suffer a wage penalty compared with properly educated workers with the same level of education. Recent literature also suggests that individuals’ skill heterogeneity could explain wage differences between overeducated and properly matched workers. The hypothesis is that overeducated workers earn less due to their lower competences and skills in relative terms. However, that hypothesis has been rarely tested due to data limitations on individuals’ skills. The aim of this paper is to test the individuals’ skill heterogeneity theory in Spain using microdata from PIAAC, because it is one of the developed countries supporting the highest overeducation rates and where its adult population holds the lowest level of skills among a set of developed countries. Our hypothesis is that the wage penalty of overeducation in Spain is explained by the lower skill level of overeducated workers. The obtained evidence confirms this hypothesis but only to a certain extent as skills only explain partially the wage penalty of overeducation.

The regional distribution of unemployment. What do micro-data tell us?

Regional disparities in unemployment rates are large and persistent. The literature provides evidence of their magnitude and evolution, as well as evidence of the role of certain economic, demographic and environmental factors in explaining the gap between regions of low and high unemployment. Most of these studies, however, adopt an aggregate approach and so do not account for the individual characteristics of the unemployed and employed in each region. This paper, by drawing on micro-data from the Spanish wave of the Labour Force Survey, seeks to remedy this shortcoming by analysing regional differentials in unemployment rates. An appropriate decomposition of the regional gap in the average probability of being unemployed enables us to distinguish between the contribution of differences in the regional distribution of individual characteristics from that attributable to a different impact of these characteristics on the probability of unemployment. Our results suggest that the well-documented disparities in regional unemployment are not just the result of regional heterogeneity in the distribution of individual characteristics. Non-negligible differences in the probability of unemployment remain after controlling for this type of heterogeneity, as a result of differences across regions in the impact of the observed characteristics. Among the factors considered in our analysis, regional differences in the endowment and impact of an individual’s education are shown to play a major role.