eduCAT

eduCAT és una aplicació educativa per l'iPhone en llengua catalana per a nens petits, on els més menuts podran aprendre mentre juguen. Els nens podran interactuar tant amb les lletres com amb els números, i podran fer-ho amb les dues modalitats que ofereix eduCAT: mode d'aprenentatge i mode joc. En aquesta memòria comentarem la tecnologia emprada per fer l'aplicació, anàlisi del sistema, disseny, implementació i conclusions finals.

Education and male-female differences in later-life cognition: international evidence from latin america and the Caribbean.

This study explores the role of early-life education for differences in cognitive functioning between men and women aged 60 and older from seven major urban areas in Latin America and the Caribbean. After documenting statistically significant differences in cognitive functioning between men and women for six of the seven study sites, I assess the extent to which these differences can be explained by prevailing male-female differences in education. I decompose predicted male-female differences in cognitive functioning based on various statistical models for later-life cognition and find robust evidence that male-female differences in education are a major driving force behind cognitive functioning differences between older men and women. This study therefore suggests that early-life differences in educational attainment between boys and girls during childhood have a lasting impact on gender inequity in cognitive functioning at older ages. Increases in educational attainment and the closing of the gender gap in education in many countries in Latin America and the Caribbean may thus result in both higher levels and a more gender-equitable distribution of later-life cognition among the future elderly in those countries.

Suboptimal access to primary healthcare among street-based sex workers in southwest Switzerland.

OBJECTIVES: Street-based sex workers (SSWs) in Lausanne, Switzerland, are poorly characterised. We set out to quantify potential vulnerability factors in this population and to examine SSW healthcare use and unmet healthcare requirements. METHODS: We conducted a cross-sectional questionnaire-based survey among SSWs working in Lausanne's red light district between 1 February and 31 July 2010, examining SSW socio-demographic characteristics and factors related to their healthcare. RESULTS: We interviewed 50 SSWs (76% of those approached). A fifth conducted their interviews in French, the official language in Lausanne. 48 participants (96%) were migrants, of whom 33/48 (69%) held no residence permit. 22/50 (44%) had been educated beyond obligatory schooling. 28/50 (56%) had no health insurance. 18/50 (36%) had been victims of physical violence. While 36/50 (72%) had seen a doctor during the preceding 12 months, only 15/50 (30%) were aware of a free clinic for individuals without health insurance. Those unaware of free services consulted emergency departments or doctors outside Switzerland. Gynaecology, primary healthcare and dental services were most often listed as needed. Two individuals (of 50, 4%) disclosed positive HIV status; of the others, 24/48 (50%) had never had an HIV test. CONCLUSIONS: This vulnerable population comprises SSWs who, whether through mobility, insufficient education or language barriers, are unaware of services they are entitled to. With half the participants reporting no HIV testing, there is a need to enhance awareness of available facilities as well as to increase provision and uptake of HIV testing.

Implementació i avaluació d'un programa dirigit a l'alfabetització de les mares amb infants estragers en la seva llengua i en català

El projecte « Teixint Cultures » és un projecte de recerca-acció comunitari que intenta promoure des de l’àmbit de l’educació d’adults, l’aprenentatge de la llengua catalana a partir dels recursos lingüístics que les mares d’origen africà tenen en la seva llengua familiar. El programa es porta a terme des d’una biblioteca pública infantil, i atén a mares d’origen immigrat amb fills menors de tres anys no escolaritzats al seu càrrec. Tot el projecte està vehiculat a partir dels contes infantils. De fet, intenta recuperar els contes de tradició oral provinents del continent africà per posteriorment elaborar materials educatius bilingües (en català i en les seves llengües) que es puguin utilitzar com a llibres educatius de consulta, tant per les biblioteques públiques com pels centres educatius. Els resultats s'agrupen entres àmbits a) descripció de les característiques metodològiques i organitzatives que han fet possible el projecte; b) impacte del projecte en les participants (aprenentatge del català, actituds, satisfacció i autoestima, pràctiques al voltant de la narració i la lectura de contes a la llar); i c) impacte del projecte a la biblioteca i al context local de la població de Salt. El futur del projecte es relaciona amb el Pla d'Entorn lligat amb l'establiment de relacions de continuïtat família-escola, implicació de les entitats i associacions de persones estrangeres i el tractament educatiu de la llengua familiar de l'alumnat.

Education as a mirror of Spanish society: challenges and policies towards multiple diversity

The ways in which the dominant cultural majority frames the educationalsystem determine perceptions of its own identity and understandings ofthe ‘other.’ In this article I take a political approach, by examining themanagement of cultural diversity within Spanish education policies, treating“education as the mirror of society”. This article analyzes Spanish challengesand policies approaches towards the management of immigrationrelated diversity in education. The main finding is that there is not one approach,but several, due to both the decentralized character of the educationsystem and the multiplicity of diversity that is at stake (i.e. language,religion, culture etc.)

Joint determinants of education enrolment and first birth timing in France and West Germany

We examined the reciprocal influence between educational decisions and the timing of first births, using the Family and Fertility Surveys of France and West Germany. Since these two processes are potentially endogenous, we modelled them jointly, using event history models. We hypothesise that the reciprocal impact of educational and fertility careers, as well as the impact of the common determinants of both processes, are gender specific and context specific.The results show a significant endogeneity for women and men in both countries. This endogeneity is stronger for women than for men, while no substantial differences are found between the two countries. Removing this shared and unobserved heterogeneity, the results show a stronger reciprocal impact between the processes for women than for men. A similar impact of being enrolled in education on first birth in both countries is found, while the effect of the birth (and especially of the pregnancy) of the first child on terminating one’s education appeared to be more marked in West Gernany than in France.

Understanding the Use of the Students’ Common Language (Creole/Portuguese) in the 7th Grade Capeverdean English Classroom

This thesis is a pedagogical and methodological work related to the Teacher’s use of the students’ common language in 7th grade (beginners-level 1) Capeverdean English classroom. It discusses the importance of a limited and judicious use of the students’ common language (Creole/Portuguese) as a teaching technique to assist in the teaching and learning process. This thesis contains four chapters. The first chapter defines and shows the difference between mother tongue, second language and foreign language, talks about the methods and approaches (classroom procedures) to teach English as a foreign language, the different opinions about the teacher’s use of the students’ first language in the EFL classroom, and presents two studies already conducted on the use of the students’ mother tongue in the English classroom in two different EFL context. The second Chapter describes the methodology of research to conduct a study on the use of the students’ common language (Creole/Portuguese) in the EFL Capeverdean context with 7th grade students. The third chapter is the presentation of the Results and Analyses of the field research. And finally the fourth chapter is the recommendations and conclusions.

English as a world language: its role as a lingua francaa sociolinguistic profile of students of secondary schools in Santiago Island, in the Archipelago of Cape Verde

Esta tese centra-se em aspectos relevantes do inglês como uma língua universal, no actual contexto globalizado e examina possíveis mudanças relacionadas com o seu uso, em especial no continente africano, particularmente no caso de Cabo Verde, no sentido de ponderar eventuais alternativas nas pedagogias linguísticas no ensino desta língua que impliquem uma adaptação à realidade contemporânea. Uma vez que, nos nossos tempos, o inglês é a língua de eleição para a comunicação intercultural entre povos com várias experiências culturais e linguísticas, o conhecimento deste idioma torna-se, a cada dia que passa, impreterível e indispensável, na interacção intercultural. Em África, as funções desempenhadas pelo inglês são complexas; além da língua inglesa ser usada para comunicação entre etnias, com o estatuto de língua franca, também tem o papel de preservar a identidade nacional e de estabelecer a unidade entre os povos da mesma nação. Por conseguinte, é de considerar talvez ainda com mais pertinência, a adopção de uma nova filosofia de pedagogia de ensino que permita dotar os seus cidadãos de capacidades que lhes possibilitem comunicar de forma inteligível com povos de outras culturas e línguas. O primeiro capítulo aborda aspectos teóricos relacionados com a expansão, comunicação e mudança associadas à língua inglesa e suas implicações no ensino em países onde esta não é língua nativa (L1). O segundo capítulo reflecte, em primeiro lugar, sobre a situação linguística em África e as línguas francas predominantes no continente, incluindo a língua inglesa. Considera também questões relacionadas com o multilinguismo e a identidade, bem como assuntos relacionados com as implicações da diversidade linguística para a educação dos povos africanos.

INTERREG [Programa Europeu], un suport a l’escola en català

Avui, a la Catalunya Nord, més de quatre-cents alumnes, de dos a quinze anys, van cada dia a una escola on la llengua habitualment és el català: als patis, a les aules, en la relació amb els mestres. Se senten verbs rossellonins, «jo vingui», "jo arribi"... Als del Principat ens resulta una mica sorprenent llegir la paraula bourrou escrit en «francès» amb lletra dubtosa, d'aprenent molt jove. És el resultat de la tossuderia, la fe i ta feina de La Bressola. De moment, el seu anar fent pausat i continu ha obert set escoles de primària i, fa poc, ha iniciat el trajecte de la secundària. Si hem de fer cas de la demanda social, l'oferta es queda curta: més de seixanta peticions d'escolarització no s'han pogut atendre enguany, per manca d'infraestructura, no pas de voluntat

Efectos de la presencia social de las lenguas escolares en el desarrollo lingüístico del alumnado extranjero. Un estudio empírico en Cataluña = The Social Presence of School Languages and Their Effects on the Development of Immigrant Students’ Linguistic Proficiency. An Empirical Study in Catalonia

El estudio de las variables relacionadas con la adquisición de las lenguas escolares en contextos bilingües y multilingües ha resurgido a raíz de la incorporación de alumnado extranjero al sistema educativo español. En este sentido, y gracias a su peculiar situación sociolingüística, Cataluña se ha convertido en un observatorio perfecto para estudiar el proceso de adquisición de lenguas del alumnado extranjero. En este artículo presentamos una parte de los datos obtenidos en la evaluación del conocimiento de catalán y del castellano de 668 alumnos extranjeros de sexto de Primaria escolarizados en 57 centros de Cataluña. Con ello pretendemos estudiar los efectos de la presencia y del uso social de las lenguas escolares en el conocimiento lingüístico de este alumnado. La hipótesis principal es que el desarrollo de buenos niveles de conocimiento escrito de las lenguas escolares por parte de los alumnos extranjeros depende, en buena medida, de las oportunidades que haya en el entorno social para que ellos puedan utilizar estas lenguas en los intercambios comunicativos informales con sus compañeros o con otros adultos. Las conclusiones del trabajo señalan las relaciones existentes entre el desarrollo de habilidades lingüísticas conversacionales y el de habilidades lingüísticas cognitivo-académicas (Cummins, 1979b), en el sentido de que tanto el conocimiento escrito de catalán como el de castellano que tiene el alumnado extranjero están condicionados por el nivel de desarrollo conversacional previo en ambas lenguas. Además, apuntan a que la transferencia de habilidades lingüísticas cognitivo-académicas no se produce directamente entre el catalán y el castellano, sino que depende fundamentalmente de la presencia social que tengan estas lenguas y de sus usos informales. Así, en la medida en que un buen número de estudiantes extranjeros no desarrolla suficiente competencia lingüística conversacional ni en catalán ni en castellano, el proceso de adquisición de las lenguas escolares se alarga más allá de los seis años

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

Mehrsprachigkeit im Mittelalter. Kulturelle, literarische, sprachliche und didaktische Konstellationen in europäischer Perspektive. Mit Fallstudien zu den "Disticha Catonis"

Communication and the literary production of the Middle Ages were an integral part of a complex linguistic situation. Latin, the Western European language of education and administration, stood in contrast to the vernacular languages, which in turn were divided into different dialects. Different vernacular languages often existed in the same geographic area. This anthology approaches this topic, which has not been systematically covered until now, from an interdisciplinary perspective. It discusses fundamental methodological issues and surviving linguistic and literary documents from the 8th up to the 16th century.

Del Programa d'Educació Compensatòria al nou Pla per a la Llengua i la Cohesió Social

El Programa d’Educació Compensatòria va ser el fruit emblemàtic de la política reformista empresa el 1983 en el camp pedagògic. Es tractava d’un discurs destinat a corregir les desi- gualtats socials i assolir quotes més elevades de justícia social. Actualment, en el context català ha estat considerat necessari un doble canvi, davant el ràpid increment de la població escolar procedent de la immigració i l’aparició de noves formes d’exclusió social: per una banda, una adequada integració educativa, social i cultural de tot l’alumnat independentment del seu origen i condició, i, per l’altra, la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament i com a element de cohesió social en un marc plurilingüe.

Deu anys d'ensenyament del catala a l'Aragó: els nous reptes

Situados en el contexto sociocultural y lingüístico de la Franja oriental aragonesa, donde las lenguas en contacto (castellano y catalán) coexisten en condiciones de fuerte desequilibrio a favor de la primera de ellas, y pasados diez años de la regulación del programa de enseñanza de la lengua catalana mediante el Convenio de Cooperación suscrito en noviembre de 1.986 entre el Ministerio de Educación y Ciencia (MEC) y el Departamento de Cultura y Educación de la Diputación General de Aragón (DGA); en el artículo se analiza la respuesta del alumnado y se proponen futuras líneas de actuación.