La Variaci�� de les etapes evolutives i l'adquisici�� dels aprenentatges aquàtics en una experi��ncia motriu en la primera infància

My work seeks, to observe if there is some variation at some evolutionary stage starting from the knowledge obtained starting from the study of learning and development motor, with reference to a controlled group. My research details the types of aquatic abilities that take place as a consequence of a specific program. My investigation uses a quantitative methodology that compares the moments of appearance of different evolutionary stages in a first phase and a qualitative methodology for the second phase that makes those learnings thake place as a consequence of my intervention. To elaborate this process I have used an inductive and deductive method, I have based my reserach on fifteen years, of experience of these practices and used the data that has been provided to me from other's author's investigations.

Aproximaci�� al disseny de procediments i instruments per a la personalitzaci�� de l'ensenyament a l'etapa primària des d'una perspectiva inclusiva

The main objective of this research is to found a new process about the personalization's curriculum for pupils with especial educational needs. In this research there are two objectives: the first objective is to describe a procedure for to do the individual planning for this pupils. This procedure is called "Procediment per cartes de personalitzaci��" (Pedragosa 2002). The other objective is centered to validate this procedure for teachers who are in active service in primary's etapa and to check if it's a good process for to do the individual planning in an inclusive approach. The procedure's cobcretion is about three basic referents: In the first, we consult with the current regulations, in the second we incorporate the inclusion's approach and the fundamentals of universal learning design, and finally we consult Ruiz's (1999) provides. We obtain the information for the research until, during and after of the formation's course (in 2003/2004). We introduced two questionnaire (until and after of formation sessions) and we register all of the sessions with a parlimentary report. About the main research results we can to affirm that the procedure is a good option for the professional's practice. It's an organized, ordered and coherent design with our curriculum. But, in spite of, we can to probate that there some interesting variables which are to influence to the procedure's efficiency.

Auditories energètiques a edificis municipals de tipologia administrativa i d'ensenyament a l'any 2005 : mesures d'estalvi per augmentar la sostenibilitat ambiental i econòmica de les instal��lacions públiques municipals

En aquest document es tracta el tema energètic des de la vessant dels consums en edificis municipals i el tipus de model energètic que aquests tenen implementat. Per a poder portar a terme aquesta tasca s’han realitzat vàries auditories energètiques per conèixer els consums actuals dels edificis i el grau d’efici��ncia d’aquests, i finalment proposar mesures de millora de la gesti�� energètica dels edificis estudiats (edificis de la tipologia administrativa i d’ensenyament) i analitzar la possibilitat d’implantaci�� d’energia solar, una font d’energia neta, barata i en concordança amb el medi ambient.

Zones lliures de transgènics a Europa : origen, desenvolupament i implantaci�� a l'Estat Espanyol i a Catalunya

El nou moviment de les Zones Lliures de Transgènics (ZLT) sorgeix dels moviments d’oposici�� als OMGAs, paral��lement al debat que està tenint lloc en el sí de la UE, entorn la viabilitat de la coexistència entre l���agricultura transgènica i la convencional o ecol��gica. Aquest moviment que s’articula des de la dimensi�� local però amb un marcat simbolisme i rellevància en l���àmbit global, constitueix una important eina de desobedi��ncia civil dins el marc regulatori de la UE. Actualment, dins el context europeu, és a l���Estat Espanyol on es concentra la major superfície de blat de moro MG a escala comercial, cosa que dificulta l���establiment de ZLT. Aquest moviment, que reivindica la sobirania de les regions dins el gegant europeu, constitueix una alternativa real al model de producci��, consum i dedesenvolupament actuals.

Nous actors, noves cultures? : evoluci�� de les pol��tiques ambientals a Catalunya : els casos de l'aigua i l'energia

Les pol��tiques ambientals són el resultat d’un gran nombre de factors: el context social, el moment pol��tic, el marc internacional, etc. En l���àmbit catal�� s’ha demostrat que un factor que pot impactar de manera rellevant és l���aflorament de moviments ciutadans que reclamen canvis en les formes de fer pol��tica, encaminant-les cap a models més sostenibles. Malgrat sembli complicat que en el cas de l���energia es donin les condicions que van permetre el pas a la Nova Cultura de l���Aigua, no es descarta la possibilitat que s’arribi per altres mitjans a un canvi del paradigma energètic, ja que no tots els canvis són sempre apreciables des dels seus inicis.

Les biografies mèdiques: entre l'hagiografia i la història

El treball analitza la tradici�� del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gènere biogràfic i si és possible escriure biografies mèdiques no desconnectades dels nous corrents historiogràfics.

Nous perfils professionals de l'actual panorama informatiu audiovisual i multimèdia de Catalunya

Aquest treball forma part de una recerca –finançada pel Consell de l���Audiovisual de Catalunya- dedicada a l���anàlisi de les conseqüències dels processos de digitalitzaci�� en els mitjans de comunicaci�� de Catalunya (Espanya). El document presenta les transformacions que han afectat al periodista, especialment les noves tasques i funcions. Després d’una introducci�� dedicada al marc teòric i a la metodologia de la recerca, el document explica les tendències principals observades en les ràdios, emissores de televisi��, agències de noticies i mitjans en l��nia de Catalunya. El document també presenta una sèrie de reflexions sobre la polival��ncia, la re-qualificaci�� i altres processos que afecten als professionals de la informaci��. Finalment, es proposa una classificaci�� de les formes que assumeix la polival��ncia en els mitjans.

El dret a l'educaci�� i la igualtat d'oportunitats. Perspectiva històrica

La importància del sistema educatiu per a la formaci�� d’una consci��ncia democràtica és un tema ja present en el pensament il•lustrat i recollit en la Constituci�� de 1812 on es pretenia que, amb els plans d’instrucci��, a partir de l���any 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. L���objectiu d’aquesta recerca és analitzar com el dret a l���educaci�� és determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat d’oportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuraci�� d’un model de sistema educatiu per a la nostra societat democràtica són conseqüència de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidaci��, per primer cop en la nostra història, d’un ordenament jurídic democràtic, exigeix un esforç per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi d’igualtat d’oportunitats.

Llibertat i suïcidi en l'obra de Sartre

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l���any 2006. El debat filosòfic sobre el lliure albir dels éssers humans per a decidir els seus actes, s’ha centrat aquí en el problema de la llibertat de triar la pròpia mort com a màxima manifestaci�� de lliberta. Aquesta reflexi�� té també com a objectiu retre homenatge a la figura i obra del filòsof Jean Paul Sartre en el centenari del seu naixement. Es defineix i situa el concepte de llibertat humana en el marc de la discussi��. En segon lloc, s’exposa de quina forma l'acte de suïcidi esdevé la manifestaci�� suprema del lliure albir de l'individu. Un cop plantejats els eixos mestres de la discussi��, es porta l'atenci�� cap a la reflexi�� de Sartre sobre la llibertat, acompanyada dels precedents filosòfics i existencials que van configurar la doctrina del filòsof francès. Es conclou que la llibertat com a acte de tria conscient de les persones es troba radicalment arrelada a la condici�� humana que, portada per l'angoixa i la desesperança de la seva capacitat de tria, aliena la seva llibertat a instàncies d'àmbit social, tot i que la consci��ncia de llibertat depassa aquest marc social i aboca a la reflexi�� final de l'individu, que pot triar entre ésser i no ésser, opci�� aquesta que passa per la voluntat de triar la pròpia mort.

L'Educaci�� assistencial i social a Vic

A partir de les fonts documentals de la “Casa Misericòrdia” i de “Casa Caritat” de Vic i també del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, s’ha volgut explicar el naixement, evoluci�� i decadència de les dues institucions centenàries que van realitzar, gairebé sempre amb pocs mitjans però amb notable dedicaci��, una tasca ingent en favor dels més desfavorits i que van deixar d’existir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades d’ambdós sexes, encara que en dues instal���lacions diferents, com l���antic convent dels Trinitaris per al sexe femení i l���antic convent de Sant Domènec, per al mascul��. La Misericòrdia va acollir durant poc més de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa d’aquesta instituci�� estava en el règim d’autogesti��, sense la intervenci�� de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava d’un recurs modern i d’inspiraci�� cristiana, ubicat en una casa de nova construcci�� i sota un reglament molt més humanitzat i amb menys pes de les pràctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats d’uns altres temps, a més d’assumpci�� de les competències de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creaci�� per part de la Generalitat i de l���Ajuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que després es convertiria en el Centre Residencial Osona i també va suposar el naixement d’una altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretén posar les bases per a futures anàlisis aprofundides sobre l���atenci�� als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.

Hidrogen, pesent i futur de l'energia

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l���any 2006. L���hidrogen és provable que sigui el nou vector energètic, però queden importants dificultats tècniques i tecnol��giques per a la seva producci�� i distribuci�� a gran escala. A partir de l'estudi d'una pila d'hidrogen, s’exposa una visi�� general de l'estat d'aquest nou sistema de transport d'energia, dels diversos mitjans de producci�� transport i d'aprofitament d'aquest element i, finalment, es presenta una visi�� de les l��nies d'investigaci�� i dels projectes que s'estan desenvolupant arreu del món. Es mostra un estudi detallat sobre un sistema de producci��, basat en un electrolitzador, una cel���la fotoel��ctrica, i en una pila d'hidrogen PEM (Proton Exchange Membrane).

Ciclo "L" em Proteus vulgaris: I - massas nucleares em esferoplastos induzidos pela penicilina

Esferoplastos foram obtidos em Proteus vulgaris, cultivado em meio sintético simples, tendo como agente indutor a penicilina, em diferentes concentrações. Estabelecida a dosagem ótima, de sensibilidade da bactéria ao antibi��tico, para obtenção de "grandes corpos" do Ciclo "L", definidos, morfologicamente, como esferoplastos, foi feita a coloração de massas nucleares, em diversas fases do crescimento bacteriano. A colheita do material foi feita por impessão em lamínula, usando-se ácido ósmico como fixador, seguindo-se hidrólise clorídrica, com aquecimento, e coloração pela fucsina. Dos resultados conseguidos ficou evidenciado: 1º - a posssibilidade de obtenção de "grandes corpos" em Proteus vulgaris em um meio sintético simples, a base de sais minerais e glicose; 2º - que houve uma concentração ótima de penicilina para surgir o efeito indutor de esferoplasto, na fase logarítmica de crescimento; 3º - a facilidade de coloração de massas nucleares nos esferoplastos em vários períodos de crescimento; 4º - a reversão ao tipo morfol��gico normal, depois de 24 horas de crescimento no meio com o antibi��tico; 5º - modificação no crescimento do Proteus vulgaris em superfície de agar, com dose mínima de penicilina formando col��nias localizadas.

De l'economia a les mentalitats: reforma agrària, desenvolupament rural i identitat ètnica als Andes

Estudi elaborat a partir d’una estada a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, Ecuador, entre setembre i desembre del 2006. El projecte té l'objectiu general d'elaborar una monografia, entre el treball d’arxiu i el de camp, capaç d’exemplificar els processos de consolidaci�� dels sectors dirigents indígenes i de vincular-los amb les transformacions de la societat rural andina contemporània. L���estudi de cas és el d’una organitzaci�� de segon grau molt representativa (la UNOCANC, parròquia de Toacazo, província de Cotopaxi, Equador), analitzant el que han significat aquest canvis des de la descomposici�� del règim d’hisenda fins a l���ascens d’una part de l���élite camperola local a les altes instàncies de la CONAIE (Confederaci��n de Nacionalidades Indígenas del Ecuador).

Músiques del món: anàlisi per a la selecci�� i l'establiment de criteris per un repertori a l'escola

Aquest treball s'emmarca dins un projecte que planteja la incorporaci�� de les audicions de músiques del món a les aules d’infantil i primària. Aquest projecte consta de diferents fases; la que aquí s’exposa comença situant el concepte de músiques del món i l���aportaci�� que comporta la seva inclusi�� en el currículum, es presenta l���elaboraci�� d'una selecci�� d'obres juntament amb el procés que ha comportat -es parteix de 528 peces, s'amplia amb 106 a la tercera etapa del procés, per arribar a una selecci�� final de 19 audicions- i es defineixen els criteris que s'han anat delimitant al llarg del procés per fer aquesta selecci��: vivencials, musicals, geogràfics i didàctics

Esport i relacions internacionals (1919-1939): l'Olimpíada popular de 1936

Aquest document conté els resultats de la recerca duta a terme pels autors al voltant dels intents d'organitzaci�� d'una Olimpíada Popular a Barcelona l'any 1936.