Inserción laboral de las matronas graduadas entre los años 2001 y 2005

Objetivo: Conocer las características de la inserción laboral de las matronas que se graduaron entre los años 2001 y 2005. Personas y método: Estudio observacional, descriptivo y transversal. Se estudiaron todas las matronas que se graduaron en España entre los años 2001 y 2005, en 18 Unidades Docentes de Matronas pertenecientes a 15 Comunidades Autónomas. Se utilizó un cuestionario elaborado por el equipo investigador que se envió por correo postal o electrónico. Resultados: Se recibieron 328 cuestionarios cumplimentados, un 44,14% de los enviados. Todas las matronas que respondieron habían trabajado como matrona, y el 89,3% (293) consiguió trabajo en menos de un mes. Tenía un contrato fijo el 12,2% (38), lo tenía interino el 43,9% (136), y el resto tenía un contrato eventual. El 84,8 (263) desarrollaba su actividad asistencial en el hospital. Un 24,2% (74) estaba en situación de pluriempleo. El 5,4% (18) no trabajaban como matronas. El número de matronas que estaba trabajando en la misma CC.AA. que se había formado era inferior al 50% de las matronas formadas en Canarias, Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia y País Vasco. Conclusiones: La inserción laboral se realiza rápidamente y la situación de pluriempleo es alta, lo que indica escasez de profesionales. La mayoría de las matronas desarrolla su actividad asistencial en hospitales. Hay unidades que forman a más matronas procedentes de otra comunidad que de la propia, como consecuencia de esto son menos las matronas que trabajan en estas comunidades que las que se formaron en ellas.

The effects of unemployment benefits on migration in lagging regions

[spa] En este trabajo se analizan los efectos sobre la movilidad geográfica de una política pública (SIPTEA) que aumenta la protección por desempleo en Extremadura y Andalucía. Utilizando la discontinuidad geográfica en la política estudiada y datos de los Censos de Población de 1981 y 1991 a nivel municipal, se estima el efecto de SIPTEA en el crecimiento de la población y en las probabilidades de emigrar e inmigrar en áreas rurales que experimentan elevadas tasas de paro y de emigración. Los resultados del trabajo indican que la política mitigó estas pérdidas de población aunque los efectos son cuantitativamente moderados. También se exploran los efectos de dicha política en el ámbito laboral, encontrándose un incremento de la tasa del desempleo asociado a la implementación de la política de entre 10 y 13 puntos porcentuales.

Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s

[cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.

Growth Models with Exogenous Saving Rates, Unemployment and Wage Inertia

[cat] El propòsit d'aquest article és introduir una mercat de treball no competitiu i atur en el model de creixement amb taxes d'estalvi exògenes que es pot trobar en els llibres de text de creixement (Sala‐i‐Martín, 2000; Barro and Sala‐i‐Martín, 2003; Romer, 2006). Primer, derivem un marc general amb una funció de producció neoclàssica per analitzar la relació entre creixement i ocupació. Utilitzem aquest marc per estudiar les dinàmiques conjuntes del creixement i l'ocupació sota diferents regles de fixació salarial.

The effects of unemployment benefits on migration in lagging regions

[spa] En este trabajo se analizan los efectos sobre la movilidad geográfica de una política pública (SIPTEA) que aumenta la protección por desempleo en Extremadura y Andalucía. Utilizando la discontinuidad geográfica en la política estudiada y datos de los Censos de Población de 1981 y 1991 a nivel municipal, se estima el efecto de SIPTEA en el crecimiento de la población y en las probabilidades de emigrar e inmigrar en áreas rurales que experimentan elevadas tasas de paro y de emigración. Los resultados del trabajo indican que la política mitigó estas pérdidas de población aunque los efectos son cuantitativamente moderados. También se exploran los efectos de dicha política en el ámbito laboral, encontrándose un incremento de la tasa del desempleo asociado a la implementación de la política de entre 10 y 13 puntos porcentuales.

Demand-based structural change and balanced economic growth

[eng] We analyze the equilibrium of a multi-sector exogenous growth model where the introduction of minimum consumption requirements drives structural change. We show that equilibrium dynamics simultaneously exhibt structural change and balanced growth of aggregate variables as is observed in US when the initial intensity of minimum consumption requirements is sufficiently small. This intensity is measured by the ratio between the aggregate value of the minimum consumption requirements and GDP and, therefore, it is inversely related with the level of economic development. Initially rich economies benefit from an initially low intensity of the minimum consumption requirements and, as a consequence, these economies end up exhibiting balanced growth of aggregate variables, while there is structural change. In contrast, initially poor economies suffer from an initially large intensity of the minimum consumption requirements, which makes the growth of the aggregate variables unbalanced during a very large period. These economies may never exhibit simultaneously balanced growth of aggregate variables and structural change.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Reconstruction of the Regional GDP of Portugal, 1890 – 1980

[cat] Aquest article metodològic ofereix estimacions del PIB per càpita regional de les regions portugueses, entre 1890 i 1980. Aquestes estimacions s’han obtingut seguint la metodologia proposada per (Geary and Stark, 2002) per a la industria, i considerant estimacions de producció directa per la resta de sectors.

Reconstruction of the Regional GDP of Portugal, 1890 – 1980

[cat] Aquest article metodològic ofereix estimacions del PIB per càpita regional de les regions portugueses, entre 1890 i 1980. Aquestes estimacions s’han obtingut seguint la metodologia proposada per (Geary and Stark, 2002) per a la industria, i considerant estimacions de producció directa per la resta de sectors.

Responses to a crisis: FASA-Renault in Spain during the 1970s

[cat] Aquest treball analitza la trajectòria de l’empresa FASA-Renault durant la dècada dels setanta del segle XX. Aquest període compren els primers anys de la crisis experimentada per l’economia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, l’economia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de l’automòbil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de l’anomenat decret “Ford”, aprovat l’any 1972, el qual facilitava l’establiment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqüències per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producció de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situació financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest període FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producció es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en líder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetració es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen l’èxit de FASARenault durant els anys setanta.

Why do university graduates regret their study program? A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] En aquest article investiguem els factors que porten a universitaris espanyols i holandesos a lamentar els estudis cursats. Espanya i Holanda tenen un sistema educatiu molt diferent en termes de la rigidesa de l’educació secundària i el vincle entre l’educació i el mercat laboral. Comparant Espanya i Holanda ens permet aprendre sobre les conseqüències de dos sistemes educatius molt diferenciats a la probabilitat de lamentar els estudis cursats. Basant-nos en la literatura psicològica sobre l’arrepentiment/lamentació, derivem unes hipòtesis de partida que contrastem empíricament. Els resultats mostren que tant la rigidesa de l’educació secundària com el desajustament entre educació i ocupació són factors importants per explicar la lamentació dels estudis universitaris cursats. L’article conclou amb recomenacions sobre el sistema educatiu universitari.

Growth Models with Exogenous Saving Rates, Unemployment and Wage Inertia

[cat] El propòsit d'aquest article és introduir una mercat de treball no competitiu i atur en el model de creixement amb taxes d'estalvi exògenes que es pot trobar en els llibres de text de creixement (Sala‐i‐Martín, 2000; Barro and Sala‐i‐Martín, 2003; Romer, 2006). Primer, derivem un marc general amb una funció de producció neoclàssica per analitzar la relació entre creixement i ocupació. Utilitzem aquest marc per estudiar les dinàmiques conjuntes del creixement i l'ocupació sota diferents regles de fixació salarial.

Demand-based structural change and balanced economic growth

[eng] We analyze the equilibrium of a multi-sector exogenous growth model where the introduction of minimum consumption requirements drives structural change. We show that equilibrium dynamics simultaneously exhibt structural change and balanced growth of aggregate variables as is observed in US when the initial intensity of minimum consumption requirements is sufficiently small. This intensity is measured by the ratio between the aggregate value of the minimum consumption requirements and GDP and, therefore, it is inversely related with the level of economic development. Initially rich economies benefit from an initially low intensity of the minimum consumption requirements and, as a consequence, these economies end up exhibiting balanced growth of aggregate variables, while there is structural change. In contrast, initially poor economies suffer from an initially large intensity of the minimum consumption requirements, which makes the growth of the aggregate variables unbalanced during a very large period. These economies may never exhibit simultaneously balanced growth of aggregate variables and structural change.

Is the matching function Cobb-Douglas?

[cat] Estudiem les propietats teòriques que una funció d.emparellament ha de satisfer per tal de representar un mercat laboral amb friccions dins d'un model d'equilibri general amb emparellament aleatori. Analitzem el cas Cobb-Douglas, CES i altres formes funcionals per a la funció d.emparellament. Els nostres resultats estableixen restriccions sobre els paràmetres d'aquests formes funcionals per assegurar que l.equilibri és interior. Aquestes restriccions aporten raons teòriques per escollir entre diverses formes funcionals i permeten dissenyar tests d'error d'especificació de model en els treballs empírics.

Entrepreneurial skills and over-education five years later. A comparison between Spain and the Netherlands

[cat] El fenòmen de la sobre-educació és freqüent i persistent a molts països. En aquest article estudiem el paper de les habilitats emprenedores en evitar la sobre-educació a la primera feina, i en sortir d’una situació de sobre-educació cinc anys després. Comparem els resultats d’Espanya i Holanda, dos països que difereixen en el seu sistema educatiu i mercat de treball. Els resultats mostren que les habilitats emprenedores ajuden a evitar i/o sortir de la sobre-educació només a Espanya, on el sistema educatiu és més flexible i menys vinculat amb el mercat de treball. En general, els nostres resultats recolzen les polítiques que promocionen el desenvolupament d’habilitats emprenedores al sistema educatiu espanyol.