999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
El estudio de la relacin entre la estructura de la industria y el poder de mercado ha sido uno de los temas ms discutidos en la literatura microeconmica. En esta investigacin se adopta el enfoque de la "Nueva Organizacin Industrial Emprica" (NOIE) y se siguen los modelos desarrollados por Bresnahan (1982) y Lau (1982), y Porter (1983) para analizar el efecto de varias fusiones y adquisiciones sobre el poder de mercado de la industria del cobre en Estados Unidos durante el periodo 1994 - 2009. Se destaca que aunque el anlisis de la industria muestra una mayor concentracin, los resultados sugieren que las fusiones y adquisiciones no tuvieron efecto sobre el poder de mercado y que la industria mantuvo una conducta competitiva durante el periodo analizado.
Resumo:
Aquesta relatoria correspon al seminari internacional Conditions pour la consolidation de la Paix en Cte dIvoire coorganitzat per lInstitut Catal Internacional per la Pau, el Centre de Recherche et Action pour la Paix (CERAP), lUniversit de Bouak, i la missi del PNUD a Costa dIvori, que es va realitzar a Abidjan entre el 27 i el 29 de setembre de 2010. La situaci al pas en el moment de la realitzaci del seminari era difcil davant la celebraci deleccions presidencials pocs mesos desprs. A la relatoria es recullen diferents aspectes sociopoltics que indicaven les greus fractures a les que senfrontava el pas, aix sanalitzen les qestions relatives a la propietat de la terra, els problemes relacionats amb la nacionalitat i ciutadania ivoriana, les possibilitats de reorganitzaci de lestat i la situaci del jovent, majoritari a la poblaci ivoriana. Malauradament, les dificultats prvies a les eleccions s van agreujar amb un resultat ajustat i la proclamaci dels dos candidats com a guanyadors. Aquest desafortunat escenari ha fet encara ms valuosa la present relatoria.
Resumo:
This paper tries to resolve some of the main shortcomings in the empirical literature of location decisions for new plants, i.e. spatial effects and overdispersion. Spatial effects are omnipresent, being a source of overdispersion in the data as well as a factor shaping the functional relationship between the variables that explain a firms location decisions. Using Count Data models, empirical researchers have dealt with overdispersion and excess zeros by developments of the Poisson regression model. This study aims to take this a step further, by adopting Bayesian methods and models in order to tackle the excess of zeros, spatial and non-spatial overdispersion and spatial dependence simultaneously. Data for Catalonia is used and location determinants are analysed to that end. The results show that spatial effects are determinant. Additionally, overdispersion is descomposed into an unstructured iid effect and a spatially structured effect. Keywords: Bayesian Analysis, Spatial Models, Firm Location. JEL Classification: C11, C21, R30.
Resumo:
RESUM: En aquest treball de recerca shan analitzat els referents culturals i els jocs de paraules que apareixen en lobra El senyor dels anells. Com a reflexi inicial em baso en la hiptesi que la caracteritzaci de hbbits, ents i homes, tres races que apareixen en la Terra Mitjana, el mn secundari creat per Tolkien, es nodreix, a banda daltres elements, de jocs de paraules i referents culturals britnics. s fonamental que aquesta afirmaci sigui tinguda en compte en lacte de traducci per respectar la intenci de J. R. R. Tolkien, que en aquesta obra buscava tamb la creaci duna mitologia britnica versemblant, com si de veritat la Terra Mitjana hagus constitut el passat real del nostre planeta amb els avantpassats britnics com a protagonistes. La composici daquest estudi es divideix en: (1) caracterstiques de la literatura fantstica; (2) aspectes relacionats amb lautor des de dues vessants: luna com a acadmic i laltra com a escriptor i creador; (3) teoria de la traducci de referents culturals i de jocs de paraules; i (4) corpus de 144 termes extrets del text de sortida analitzats i traduts a partir de fitxes de traducci. Puc concloure que sha demostrat la hiptesi que em plantejava: els referents culturals i els jocs de paraules sn recursos actius en El senyor dels anells i una bona anlisi daquests camps s pertinent per comprendre la magnitud de limaginari de J. R. R. Tolkien i realitzar una traducci respectuosa amb la intencionalitat de lautor. El senyor dels anells s una fairy-story, una obra de fantasia, una fugida de la realitat consensuada (Tolkien no samaga daquesta fugida i la veu positiva) en qu els elements propis del mn primari (la cultura britnica i comunitats antigues com langlosaxona, la celta o lescandinava) i del mn secundari (els personatges que habiten la Terra Mitjana en el marc temporal de la Tercera Edat) funcionen dacord amb els principis dels dos mns. Considero que el procs seguit tant en la metodologia, com en lelaboraci dels continguts, com en la traducci dels termes analitzats a travs de les fitxes s positiu i til. Aquesta sistematitzaci del procs i el resultat final poden ser rellevants per a la comunitat traductora, tant per al futur traductor com per al professional.
Resumo:
Quan Miguel Primo de Rivera va pujar al poder lany 1923, una de les primeres accions que va portar a terme fou la imposici de la censura en la premsa, tant pel que fa a les publicacions peridiques com als llibres. A la prctica, per, limpacte daquesta censura en ledici de llibres va ser fora redut: de fet, durant els anys que va durar el directori el mn editorial va viure un creixement considerable, tant pel que fa als volums editats (originals i traduts) com al nombre de segells editorials. Amb aquest treball em proposo construir una base de dades que inclogui totes les traduccions publicades a Catalunya de 1923 a 1930 a partir de la qual em sigui possible valorar diversos aspectes relacionats amb lactivitat traductora durant la dictadura de Primo de Rivera (per exemple, les matries i llenges ms tradudes, el perfil dels traductors ms actius o les editorials i colleccions ms actives en la traducci).
Resumo:
En aquest projecte sha estudiat la fenologia de floraci de nou poblacions de G.alypum, un arbust de fulla perenne tpic dels ambients termfils de loest de lrea Mediterrnia, situades en diferents localitats de Catalunya. Aquesta espcie t una fenologia de la floraci molt variable entre poblacions, ja que poden florir des de lestiu tard - tardor primerenca fins a la primavera segent depenent de la poblaci. Es distingeixen dos grups de poblaci, el de floraci primerenca i el floraci tardana. Les poblacions primerenques creixen, majoritriament, a les localitats costaneres i floreixen des de setembre fins a novembre. Les poblacions tardanes creixen a les localitats dinterior i floreixen des de febrer fins a abril. En aquest treball es pretn millorar la comprensi sobre les diferncies geogrfiques dels patrons de la fenologia floral entre les poblacions de G. alypum. Unes diferncies que ja es manifesten al juliol, quan el desenvolupament floral es troba en els seus estadis preliminars. Alhora, en els mesos posteriors, lincrement del desenvolupament floral de les poblacions de G. alypum sha correlacionat positivament amb la temperatura mnima del mes de desembre. En aquest projecte tamb es pretn aprofundir en el coneixement sobre el desenvolupament floral daquesta espcie, descriuren els diferents estadis i trobar un indicador adient per realitzar anlisis estadstics. Uns aspectes gens banals tenint en compte la importncia ecolgica de la floraci, sobretot en la seva sincronitzaci amb el cicle vital dels pollinitzadors aix com en la seva importncia adaptativa.
Resumo:
Por medio de este estudio se pretende describir la evolucin cronolgica (1987, 1992, 1997 y 2002) que ha tenido el uso del suelo, en toda el rea que comprende la Cuenca del rio Tordera, localizada en Catalunya, entre las provincias de Barcelona y Girona. Dentro de la cuenca se encuentra el rio Tordera, que tiene al norte como zona de inicio principal al Parque Natural Montseny, pero que tambin recibe aportes desde Arbcies y Santa Coloma de Farners, y desemboca en el delta de la Tordera ubicado entre Blanes y Malgrat de Mar. El anlisis se enfoca en toda el rea de la Cuenca, tratando de describir la dinmica en los usos de suelo y paisajes, adems de como ha sido esta durante los periodos estudiados, considerando un poco a las posibles consecuencias y causas de los cambios. Esto gracias a la informacin extrada de mapas de uso de suelo de los aos 1987,1992, 1997 y 2002, aunado tambin a la consulta de bibliografa que aporte mejores bases a la informacin. La amplitud e influencia de este cuenca, hacen que sea una zona de gran importancia, no solo por los servicios ambientales que ofrece a los ecosistemas de la zona, sino tambin desde un punto social, ya que favorece diferentes actividades econmicas, que van desde las primarias hasta el sector de servicios, sin dejar de lado al sector industrial y a la construccin. Las razones por las cuales resulta interesante un estudio de este tipo, derivan de la necesidad, de conocer las transformaciones que ha sufrido la cuenca, en sus usos de suelo, ya sea por causas naturales tambin debido a la presin sufrida por actividades antropicas, que la han llevado a una diversifican de usos y sistemas ecolgicos y sociales, etc. Lo cual tiene impactos no solo desde un punto de vista paisajstico sino que altera, la dinmica ecolgica que se ha mantenido desde pocas muy remotas, generando variaciones en la ecologa del paisaje, que deseamos expresar en este estudio.
Resumo:
La finca Sol i Comes, situada a la solana del municipi de Bellver de Cerdanya, enfront la serra del Cad-Moixer, s un espai natural que combina el paisatge forestal amb un mosaic de prats i pastures, aprofitats per lactivitat ramadera extensiva que es practica a la zona. Les activitat agrcoles i ramaderes sn, des de temps enrere, activitats fortament lligades al medi natural: el clima, la geologia i els ecosistemes han determinat els tipus de cultiu i tamb el tipus de ramaderia. I al seu torn, aquestes activitats han actuat sobre el medi, modelant el paisatge i configurant uns hbitats amb unes condicions ecolgiques molt especfiques que mantenen una relaci molt intensa amb els hbitats naturals ms propers (com les zones arbustives, marges, bosquets, cursos daigua...) i que constitueixen importants extensions del paisatge del nostre pas. La diversitat biolgica que produeixen aquests espais s essencial per mantenir un equilibri ambiental i obtenir uns recursos dels quals depn la nostra qualitat de vida i el desenvolupament de bona part de la nostra activitat econmica. En aquest pla de gesti es vol donar importncia no noms a la conservaci dels hbitats, sin tamb a la principal activitat econmica que fa possible que aquests hbitats romanguin igual que fa uns anys: la ramaderia extensiva actualment en fort retrocs a Catalunya i a la resta dEuropa. En el document del pla de gesti es fa una descripci detallada del conjunt de la finca que inclou tots els mbits, partint del punt de vista administratiu fins al fsic, ecolgic, biolgic i socioeconmic. Una vegada situats en el context de la zona destudi, savaluen els objectius que es volen dur a terme i es proposen mesures de gesti per poder-los assolir. A continuaci, es fa un breu resum dels aspectes descriptius de la zona destudi, destacant els punts ms rellevants, i es comenten les mesures de gesti proposades a lnies generals per a cadascun. Les mesures de gesti proposades sn fruit duna avaluaci dels factors limitants que trobem sobre els objectius ideals plantejats per a lespai. Daquesta avaluaci sen deriven els objectius operacionals a partir dels quals es creen les propostes de gesti.
Resumo:
Es tracta d'un estudi retrospectiu de casos de 280 pacients diagnosticats de tumor vesical primari amb un seguiment mnim de 8 anys. S'ha construt un Tissue microarray i mitjanant mtodes semiquantitatius dinmunohistoqumica es determinar l'expressi de les molcules MICA (MHC class I chain-related gene A) i del seu receptor NKG2D (Natural-Killer group 2-member D) a nivell tissular, relacionant-lo amb variables anatomopatolgiques segons els grups de risc, hbit tabquic i sexe. Finalment valorarem l'expressi de MICA/NKG2D com a factor independent de recidiva / progressi tumoral. En la literatura noms existeixen 2 treballs que relacionin MICA amb el cncer vesical.
Resumo:
Uranium mines are the - often forgotten - source of nuclear power. The promotion of nuclear energy as a clean alternative and the projected increase of electricity demand in countries such as China and India, have led to a global uranium rush, unseen since the peak of the Cold War. This article studies the formation of the expanding nuclear frontier looking at the interaction between the global uranium metabolism, industrial dynamics and local ecologies of resistance using Namibia as a case-study. Namibia, the worlds fourth largest producer of uranium, stands at the frontier of this rush with sixty-six recently granted prospecting licenses that could turn into mines, compared to only three currently operating mines. We focus on three generic attributes that help to explain the emergence and intensity of resistance by local communities to uranium mining: the ecology and geography of the resource; the degree and type of political and economic marginalization of the community; and crucially, the connection and integration of local concerns with broader social movements and political demands. We show with the use of empirical material how these factors play out differently in five Namibian communities that have been, or stand to be, affected by uranium mining, and explain how local ecologies of resistance shape the global uranium rush.
Resumo:
Malgrat que el debat de lEstat del Benestar est en el bell mig de lactualitat poltica i econmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendncies han conduit a desenvolupar lEstat del Benestar fins a extrems insostenibles. Aix t explicacions mltiples i variades com les que saborden al llarg del present text. Aquestes tendncies tenen una dinmica econmica i social prpia que sha constatat amb fora durant els darrers anys. Fa unes dues dcades que aquest debat va ser encetat amb profunditat per pocs pasos, per amb conclusions estimulants. Sucia s lexemple ms reeixit. La reforma duta a terme en el pas nrdics s una referncia de primer ordre per molts estudiosos del tema i hauria de ser font dinspiraci per a la resta de pasos. Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementria i des duna perspectiva econmica i jurdica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de lEstat del Benestar, el de la burocratitzaci. La reflexi dacadmics descoles en diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visi rica i complexa, que entenem fonamental per avaluar els problemes que sen deriven. Finalment, dins el marc de la Hisenda Pblica i entrant en lestudi concret del cas catal, hem volgut endinsar-nos en lanlisi del pressupost. Essent com s una eina indispensable per avaluar el conjunt de poltiques econmiques i socials dun pas. Aquesta anlisi es duu a terme des duna doble perspectiva: la primera, mitjanant un estudi comparatiu de levoluci del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de lany 2012 i les principals crtiques de loposici. Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res est definitivament escrit, per la pretensi daquest treball s modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si volem mantenir un grau de benestar sostenible, s fonamental deixar de banda lactual concepci de lEstat del Benestar i comenar a treballar per implementar els profunds canvis necessaris que donin pas a lnic model que, a parer nostre, aconseguir que aix sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepci actual del paper que ha de tenir lEstat, de carcter liberal i, alhora, social.
Resumo:
Es tracta duna sessi introductria que se centra en els aspectes ms generals de la nova normativa: el marc conceptual en el qual es fonamenta la RDA (els models FRBR i FRAD), els objectius, lorganitzaci de les normes, el nou vocabulari, la continutat amb les AACR2 i els punts de divergncia, els beneficis que sespera obtenir del nou codi, etc. El seu objectiu principal s fer una primera introducci de les regles per sensibilitzar els catalogadors dels canvis que tindran lloc a mig termini.
Resumo:
Les comunitats de vens i els seus problemes han evolucionat molt el darrer segle; la impossibilitat de trobar un horari de reuni com compatible, la falta de temps per a realitzar tasques administratives o la desinformaci en lmbit jurdic en sn exemples. Aquest projecte presenta una soluci adaptada a aquestes necessitats basada en una eina TIC de gesti de comunitats que estalviar temps i diners a vens i professionals, posant a labast la informaci i els diferents recursos relatius a la gesti de la comunitat en qualsevol lloc i moment, automatitzant part del procs administratiu dels gestors de comunitats
Resumo:
El present document s la memria descriptiva dels treballs realitzats per Matthias Wozel durant el projecte final del Mster en Tecnologies de la Informaci Geogrfica, 12 edici, durant el transcurs del conveni de collabraci entre el Departament de Geografia i AUMA Consultores en medio ambiente y energa SL. El projecte final consisteix, en primer lloc, en lelaboraci dun inventari demissions de CO2 causades per la combusti i per processos industrials per a lrea de Barcelona per lany 2008. Linventari diferencia les emissions segons els tipus dactivitat: trnsit, port, aeroport, focus industrials, singulars i centrals elctriques i focus domstics i comercials. A la segona part del projecte es publiquen els resultats de linventari a una aplicaci web amb software lliure
Resumo:
Les praderies de posidnia de la costa catalana sn ecosistemes dalta importncia, ja que tenint en compte la seva poca extensi, ens aporten una gran multiplicitat de bns i serveis ecosistmics. No obstant, els danys observats en els prats en les ltimes dcades, tant pel que fa a la regressi en superfcie com a la prdua dintegritat ecolgica, ens indiquen que aquests ecosistemes sestan enfrontant a una crisi causada principalment per les pressions de les activitats antrpiques a les zones costaneres. En aquest projecte es pretenen identificar tots els bns i serveis que ens proporcionen aquests herbeis, aix com tamb dictaminar quina s la importncia de cada un dells en el context de la costa catalana. Daltra banda, es pretenen avaluar els impactes i conseqncies de la seva degradaci i tamb quantificar, de manera relativa, la prdua daquests bns i serveis a la costa catalana, partint de la base que, segons els resultats obtinguts, la prdua dabundncia en els prats ha estat daproximadament el 60% des dun hipottic estat pre-industrial fins lactualitat.
