Per què es cremen els boscos?. Tercer cicle. '¿Por qué se queman los bosques?. Tercer ciclo'.

La presente unidad se presenta estructurada en dos volúmenes: una guía didáctica para el profesorado, de la cual existen dos ejemplares, y un cuaderno de trabajo para el alumnado

El campanar. Tercer cicle. 'El campanario. Tercer ciclo'.

El presente estudio se presenta estructurado en dos volúmenes: una guía didáctica, para el profesorado, y un cuaderno de trabajo, para el alumnado

Amb energia. Segon cicle. 'Con energía. Segundo ciclo'.

Este trabajo se presenta estructurado en dos volúmenes: una guía didáctica, para el profesorado, y un cuaderno de trabajo, para el alumnado

De pedres. Tercer cicle. 'De piedras. Tercer ciclo'.

Este trabajo se presenta estructurado en dos volúmenes: una guía didáctica, para el profesorado, y un cuaderno de trabajo, para el alumnado

El jardí botànic : un món de sensacions. 'El jardín botánico : un mundo de sensaciones'.

Esta unidad se presenta estructurada en dos volúmenes: una guía didáctica, para el profesorado, y un cuaderno de campo, para el alumnado

Uf!. Tercer cicle. '­Uf!. Tercer ciclo'.

Contiene: Guía didáctica y Cuaderno de trabajo

Com és una monografia?. Tercer cicle. '¿Cómo es una monografía?. Tercer ciclo'.

Fecha tomada del código del área de publicación

La sènia. Tercer cicle : quadern de treball. 'La noria. Tercer ciclo : cuaderno de trabajo'.

Cuaderno de trabajo destinado al tercer ciclo de Educación Primaria. Se trata de que el alumnado construya y entienda el funcionamiento de una noria, analizando las operaciones realizadas, los materiales utilizados, el sistema de elevación de la máquina, la fuente de energía con la que se mueve, etc..

Objetivos educativos europeos y espa??oles : estrategia educaci??n y formaci??n 2020 : informe espa??ol 2010-2011

Resumen basado en el de la publicaci??n

Estructura de canonets. Quadern de treball. 'Estructura de canutillos. Cuaderno de trabajo'.

Cuaderno de trabajo destinado al alumnado de Educación Primaria. Se propone, en primer lugar, la construcción y estudio de estructuras de canutillos. A partir de estas actividades se analiza el proceso de construcción, las diversas figuras geométricas que forman, los materiales utilizados, etc. En segundo lugar, las actividades giran en torno al estudio del molino de viento (construcción, estructura y funcionamiento del mismo) y del movimiento.

Química quotidiana. Tercer cicle. 'Química cotidiana. Tercer ciclo'.

Cuaderno de trabajo perteneciente a una unidad didáctica destinada al alumnado de Química del tercer ciclo de Educación Primaria. En el cuaderno se plantean actividades y experiencias que responden a preguntas como: ¿por qué se emplean diferentes sustancias para usos distintos?; ¿cómo se pueden separar sustancias cuando tenemos una mezcla de todas ellas?; ¿qué son sustancias puras?; ¿cómo se transforman unas sustancias en otras?; ¿cómo se puede distinguir entre un ácido y una base? y otros problemas con cuyas respuestas el/la alumno/a elaborará una monografía.

L'educació del consumidor a l'escola : proposta de treball per a educació infantil. 'La educación del consumidor en la escuela : propuesta de trabajo para la educación infantil'.

El primer capítulo escrito en castellano, el resto en catalán. Ejemplar sin encuadernar. Premio Educación y Sociedad. Anexo Memoria en C-Innov. 4. No consta centro realizador

Les grafies no convencionals: una eina d’estructuració del pensament musical i de composició a l’aula d’Educació Infantil

L’evolució de l’escriptura musical és el resultat d’una progressió lingüística que s’ha anat forjant durant anys com a resposta a la necessitat de plasmar gràficament el nostre entorn sonor. Refer els passos de recerca seguits per l’home occidental, per tal de representar per escrit els sons, i utilitzar com a principal eina d’anàlisi cadascun dels dibuixos aportats pels infants com a resposta gràfica a diferents estímuls sonors (intensitat, altura, durada i timbre), ha permès als alumnes d’educació infantil acostar-se al món de la composició, al llenguatge i la sonoritat contemporanis, i a la conjunció de diferents arts plàstiques, com el dibuix i la música.

Els processos de socialització dels adolescents immigrants: la xarxa d’amistats del jovent nouvingut a Palma

La consolidació d’una xarxa d’amistats esdevé una vertadera prioritat en la vida de qualsevol adolescent, més encara si es tracta de persones que han aterrat recentment en un entorn que els resulta del tot desconegut. D’aquesta manera, l’article que us ocupa pretén oferir una panoràmica real dels processos de socialització dels joves immigrants, tot partint d’un estudi empíric realitzat a la ciutat de Palma que analitza tres col·lectius concrets: argentins, marroquins i xinesos. Així, doncs, els resultats aquí plantejats permeten interpretar amb certa nitidesa quina és la genètica a partir de la qual es vertebren les relacions amb iguals d’aquests nouvinguts, amb les conseqüències que de tots aquests processos es poden derivar, en Educació Infantil i del Grau en Educació Primària de la Universitat de les Illes Balears.

La Reflexió metalingüística a l'entorn dels sons: una proposta basada en l'experimentació fonètica

L'ensenyament de la llengua oral ha anat guanyat pes en els darrers anys en els currículums de l'ensenyament obligatori (Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenacio curricular de l'educació primària (DOGC 1593, de 13 de maig de 1992) i Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC 4915, de 29 de juny de 2007)). Aquest canvi en la concepció de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua ha estat impulsat per les teories pedagògiques que promouen un aprenentatge significatiu i comunicatiu (o funcional), en contrast amb l’aprenentatge de la gramàtica predominant fins a les dècades de 1960 i 1970. Entre els primers treballs en aquesta línia destaquen aportacions de la sociolingüística (Hymes 1971, amb la introducció del concepte de competència comunicativa; o Widdowson 1978 sobre la dimensió comunicativa de l’ensenyament de la llengua) i de l’aprenentatge de segones llengues (Jonhson 1981; Van Ek 1975, 1986, 1990; Richterich 1972; Richterich i Chancerel 1977, 1978; o els cursos com Follow me –per a l’ensenymanet de l’anglès– o Digui, digui…–per al catala– impulsats Consell d’Europa)