Activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al Cicle Inicial

Presentació de diferents activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al cicle Inicial (entre 6-8 anys)

Las mates, desde bien temprano

Article d'opinió que comenta la necessitat d'afavorir l'adquisició de coneixements matemàtics des d'edats molt tempranes

Avaluació del projecte Edubosc

L’objectiu principal del Projecte Edubosc és apropar el bosc a l’aula per donar a conèixer a l’alumnat d’educació primària d’entre 8 i 10 anys, la gestió forestal sostenible i la seva importància per als nostres boscos i el seu futur. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, el Projecte Edubosc proposa dotze activitats de sensibilització forestal que tracten temes com la multifuncionalitat del bosc, la relació del bosc amb l’aigua, els principals productes del bosc, els oficis vinculats al bosc, la prevenció del risc d’incendis i la titularitat dels boscos. Són temes que els llibres de text no tracten. Aquest treball fa una observació sobre com funcionen les activitats a diverses escoles, a partir dels resultats d’enquestes al professorat i als alumnes. Aquests resultats serviran per proposar alternatives i incorporar noves modificacions al projecte

Com ha quedat l’horari escolar després de la sisena hora?

La sisena hora incideix plenament en l’horari escolar. Les combinacions i les solucions que es podien adoptar eren múltiples. A l’article, s'hi fa una radiografia de la situació actual, alhora que s'hi convida a iniciar una reflexió entorn de les possibilitats i les condicions necessàries per dur a terme canvis que afectin els aspectes estructurals bàsics del sistema

El funcionament organitzatiu dels centres i la posada en marxa de la sisena hora a primària

Sobre el funcionament organitzatiu dels centres escolars i la posada en marxa de la sisena hora a primària

Matemàtiques per a l'escola o per a la vida?: cap a l'alfabetisme matemàtic a l'educació primària

En aquest article, s’hi planteja que, en els darrers temps, s’ha vist la necessitat de preparar l’alumnat no només per dominar els continguts matemàtics, sinó especialment per poder-los usar de manera comprensiva en diferents contextos de rellevància social. S’hi argumenta que els processos matemàtics són les eines que ens proporcionen les matemàtiques per aprendre a usar els continguts i s’hi presenta una proposta que pretén orientar sobre com els podem treballar a l’educació primària

Material per a l'alumnat: Activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al cicle inicial

Propostes de treball i activitats competencials per aprendre a usar les matemàtiques al CI

Les mates, des de ben aviat

En aquest article d'opinió, Àngel Alsina comenta la necessitat d'afavorir l'adquisició de coneixements matemàtics des d'edats ben primerenques

La posada en marxa de la sisena hora a primària: la fixació del marc horari de centre

Anàlisi d’alguns reptes i/o dilemes organitzatius que hauran d’afrontar els equips directius arran de la posada en marxa de la sisena hora

An examination of grade three mathematics textbooks for problem solving strategies

Three grade three mathematics textbooks were selected arbitrarily (every other) from a total of six currently used in the schools of Ontario. These textbooks were examined through content analysis in order to determine the extent (i. e., the frequency of occurrence) to which problem solving strategies appear in the problems and exercises of grade three mathematics textbooks, and how well they carry through the Ministry's educational goals set out in The Formative Years. Based on Polya's heuristic model, a checklist was developed by the researcher. The checklist had two main categories, textbook problems and process problems and a finer classification according to the difficulty level of a textbook problem; also six commonly used problem solving strategies for the analysis of a process problem. Topics to be analyzed were selected from the subject guideline The Formative Years, and the same topics were selected from each textbook. Frequencies of analyzed problems and exercises were compiled and tabulated textbook by textbook and topic by topic. In making comparisons, simple frequency count and percentage were used in the absence of any known criteria available for judging highor low frequency. Each textbook was coded by three coders trained to use the checklist. The results of analysis showed that while there were large numbers of exercises in each textbook, not very many were framed as problems according to Polya' s model and that process problems form a small fraction of the number of analyzed problems and exercises. There was no pattern observed as to the systematic placement of problems in the textbooks.

Ecoauditoria del CEIP l'Entorn, pla d'acció i seguiment

El projecte "Ecoauditoria del CEIP l'Entorn, pla d'acció i seguiment" consisteix en la diagnosi ambiental del centre, el pla d'acció, l'execució i el seguiment indispensables per a que el centre pugui aconseguir el distintiu d'Escola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya. S'introdueix un assaig pedagògic encaminat en l'Educació per la Sostenibilitat

Desenmascarar el pensamiento heteronormativo de la educación en la diversidad afectivo-sexual: Guías didácticas en Cataluña: Una óptica psicosocial crítica

El projecte fa una anàlisi dels programes educatius o guies didàctiques dirigides a treballar la diversitat afectiva i sexual què s’han desenvolupat en els centres de primària i secundària a Catalunya fins al curs 2006-2007

Formación permanente del profesorado de educación primaria en planificación y didáctica del conocimiento del medio natural, en base a las nuevas tendencias educativas: un modelo formativo y aplicaciones concretas

La propuesta de modelo de formación del profesorado que seguidamente va a ser descrita1, basada en los nuevos planteamientos educativos referidos y diseñada en atención específica a la realidad de la Comunidad Autónoma andaluza -si bien generalizable en muchos aspectos a otras- y para la etapa concreta de Educación Primaria, ofrece pautas de actuación para el ámbito de conocimiento concreto de las ciencias experimentales, o lo que es lo mismo, para el relativo al del conocimiento del medio natural

Etude de pratiques enseignantes et de différenciations dans les apprentissages mathématiques scolaires à l’école primaire

Dans le cadre du réseau RESEIDA (REcherches sur la Socialisation, l’Enseignement, les Inégalités et les Différenciations dans les Apprentissages, co-piloté par E. Bautier et J-Y. Rochex), je participe depuis plusieurs années à une recherche qui vise à étudier des pratiques enseignantes contextualisées et leurs effets potentiellement différenciateurs sur les apprentissages d’élèves, en croisant des points de vue issus de différentes didactiques et de la sociologie de l'éducation. Dans ce contexte, un imposant corpus de données a été recueilli dans deux classes françaises de CM2 (élèves de 10-11 ans) considérées comme hétérogènes (d'après les résultats d'évaluations nationales, les caractéristiques familiales) en 2004-2005: composé à la fois de données filmiques orientées vers les pratiques d’enseignantes et d’élèves en situation de classe, de photocopies de cahiers ou de productions d’élèves. Ma présentation se centre sur l’analyse d’une partie de ces données, concernant l’enseignement des mathématiques observé dans une des deux classes de CM2. Plus précisément, j’effectue un zoom sur deux situations observées dans cette classe: une situation de résolution de problèmes et une situation d’enseignement des pourcentages. Ces deux situations apparaissent contrastées (gestion enseignante, apprentissages mathématiques potentiels, etc.). Mais elles permettent précisément de montrer que derrière une hétérogénéité apparente de pratiques d’une enseignante, une façon commune de penser et de faire la classe de mathématiques se joue, dont on peut penser qu’elle pèse fortement sur les apprentissages potentiels en contexte scolaire

Ideas previas en el alumnado de magisterio de educación primaria sobre el interior de la tierra

Objetivos del presente estudio: 1) identificar las ideas previas del alumnado de magisterio sobre el estructura interna de la Tierra, con especial énfasis en donde se genera el magma que da lugar a los fenómenos ígneos, tanto volcánicos como plutónicos, y que constituye uno de los eslabones fundamentales del ciclo de las rocas, y, por ende, de la dinámica del planeta en el que vivimos. 2) Plantear posibles estrategias de cara a la enseñanza-aprendizaje de los contenidos relacionados con la estructura interna de la Tierra y con la procedencia/residencia del magma que origina los procesos ígneos