Long-Life Concrete: How Long Will My Concrete Last? A Synthesis of Knowledge of Potential Durability of Concrete, TPF-5(159), 2013

There is an ongoing discussion about moving toward performance-based specifications for concrete pavements. This document seeks to move the discussion forward by outlining the needs and the challenges, and proposing some immediate actions. However, this approach may increase risk for all parties until performance requirements are agreed upon and, more importantly, how the requirements can be measured. A fundamental issue behind pavement construction activities is that the owner/designer needs to be assured that the concrete in place will survive for the intended period (assuming there are no changes in the environment or loading) and, therefore, that full payment should be made. At the same time, each party along the supply chain needs to be assured that the material being supplied to them is able to meet the required performance, as is the product/system they are delivering. The focus of this document is a discussion of the issues behind this need, and the technologies that are available, or still needed, to meet this need, particularly from the point of view of potential durability

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Knowledge management: uncovering risky gaps underlying the criticisms and moving to another perspective

The comments related to the sustainability of knowledge management (KM) have shown signs that it possibly can be a discourse which determines a quick style, but otherwise have also allowed the building of a better understanding about the limits and weaknesses of the knowlege management. In addition to the criticisms, the conceptual bases of knowledge management have been undermined by a contradictory combination of paradigms; there are also contradictions between the theoretical perspective jubjacent to the knwoledge management and its operationality. As a way of minimizing the possibility that the knowledge management may be turned into an umbrella concept and fail, it is suggested that its approaches embody a more interpretative perspective, taking up the role of an instrument which enables and facilitates the processes and practices in building up knowledge and information, enhancing their focus on the support to the establishment of human competences in order to deal intelligently with the present overcharge of information resources and need for building up information in the organizations.

Improvement of cardiovascular risk prediction: time to review current knowledge, debates, and fundamentals on how to assess test characteristics.

Cardiovascular risk assessment might be improved with the addition of emerging, new tests derived from atherosclerosis imaging, laboratory tests or functional tests. This article reviews relative risk, odds ratios, receiver-operating curves, posttest risk calculations based on likelihood ratios, the net reclassification improvement and integrated discrimination. This serves to determine whether a new test has an added clinical value on top of conventional risk testing and how this can be verified statistically. Two clinically meaningful examples serve to illustrate novel approaches. This work serves as a review and basic work for the development of new guidelines on cardiovascular risk prediction, taking into account emerging tests, to be proposed by members of the 'Taskforce on Vascular Risk Prediction' under the auspices of the Working Group 'Swiss Atherosclerosis' of the Swiss Society of Cardiology in the future.

Embodying feminist research: learning from action research, political practices, diffractions and collective knowledge.

In the past three decades, feminists and critical theorists have discussed and argued the importance of deconstructing and problematizing social science research methodology in order to question normalized hierarchies concerning the production of knowledge and the status of truth claims. Nevertheless, often, these ideas have basically remained theoretical propositions not embodied in research practices. In fact there is very little published discussion about the difficulties and limits of their practical application. In this paper we introduce some interconnected reflections starting from two different but related experiences of embodying 'feminist activist research'. Our aim is to emphasise the importance of attending to process, making mistakes and learning during fieldwork, as well as experimenting with personalized forms of analysis, such as the construction of narratives and the story-telling process.

Embodying feminist research: learning from action research, political practices, diffractions and collective knowledge.

In the past three decades, feminists and critical theorists have discussed and argued the importance of deconstructing and problematizing social science research methodology in order to question normalized hierarchies concerning the production of knowledge and the status of truth claims. Nevertheless, often, these ideas have basically remained theoretical propositions not embodied in research practices. In fact there is very little published discussion about the difficulties and limits of their practical application. In this paper we introduce some interconnected reflections starting from two different but related experiences of embodying 'feminist activist research'. Our aim is to emphasise the importance of attending to process, making mistakes and learning during fieldwork, as well as experimenting with personalized forms of analysis, such as the construction of narratives and the story-telling process.

La adquisición de las competencies de autoregulación. Análisis de su concepción y aprendizaje en diferentes estudios universitarios.

Es presenta una recerca sobre la competència d'autoregulació de l'aprenentatge d'estudiants universitaris. Des d'una perspectiva socio-constructivista i d'acord amb les fases d'adquisició de l'autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s'analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l'aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d'innovació docent sobre l'ensenyament de l'autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l' inici del procés d'aprenentatge; redueixen la seva funció a l'organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.

Science in Western Islam. The circulation of knowledge in Mediterranean region

La Mediterrània ha estat gresol de la circulació d¿idees i persones des de fa mil·lennis. Durant l¿edat mitjana, però, el moviment més rellevant va ser, tal vegada, el que es va produirentre l¿Orient (Maixriq) i l¿Occident (Magrib) islàmics. Els viatges d¿estudis, íntimament units a les prescripcions religioses,varen convertir els científics musulmans en membres especialment actius en la difusió dels coneixements i dels avenços ques¿anaven adquirint a la capital de l¿imperi, Bagdad. Lluny de ser mers «transportistes» de la ciència, el nivell cultural assolit durantl'edat d'or abbassí els va convertir en un dels clímaxs intel·lectuals de la història. Al principi, tot i restar en un discret segonpla, els científics del nord d¿Àfrica i, especialment, els científicsd'al-Andalus varen tenir un paper essencial en la transmissióde la ciència oriental cap a una Europa que en va recollir el testimoni.Per això l¿aportació de la cultura araboislàmica és un esglaó sense el qual és impossible entendre la ciència posterior.Els camps conreats foren diversos: medicina, agronomia,òptica... però l¿àmbit que presidí la ciència fou, sens dubte,l¿astronomia (relacionada, al seu torn, amb les matemàtiques i la geografia). Els noms dels astrònoms més rellevants (desd¿al-Khwarizmi fins a Azarquiel) i les fites que varen assolir justifiquen que fossin coneguts per un públic ampli. Malgrat tot, continuen essent uns grans desconeguts.

A competency framework in cardiothoracic surgery for training and revalidation - an international comparison.

The conventional methods of education, certification and recertification in cardiothoracic surgery face a paradigm shift in line with recent innovations in diagnostics and therapeutics. The attributes of a competent clinician entail proficiency in knowledge, communication, teamwork, management, health advocacy, professionalism and technical skills. This article investigates the skills required for a cardiothoracic surgeon to be competent. The relevant practice of certification and recertification across various regions has also been explored. Validated and competency-based curricula should be designed to develop core competencies to successfully integrate them into practice. Challenges to the implementation of such curricula and potential solutions are explored. Patient safety remains the ultimate aim to ensure excellence of both competency and performance.