Creació i destrucció de la primera bombolla immobiliària global

El factor clau per a la creació de la primera bombolla immobiliària va ser l"existència d"una gran liquiditat a nivell mundial entre el 2001 i el 2005. En alguns països, aquest període es va allargar fins a l"agost del 2007. La liquiditat va ser generada per uns tipus d"interès històricament molt reduïts i per unes condicions de finançament pràcticament immillorables. Entre el 2006 i el 2008 les diverses bombolles immobiliàries van explotar. L"esclat va ser conseqüència de la combinació de dos aspectes: un sobtat canvi en les condicions de finançament hipotecari per l"extensió a nivell mundial de les crisis de les hipoteques subprime dels Estats Units, i un gran excés d"oferta d"habitatges en alguns països.

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

El Rol del pedagog i les funcions que desenvolupa en els processos d'adopció internacional

L’adopció internacional ha passat a ocupar un lloc important en el nostre context social, polític i educatiu i, com a pedagogs experts en l’àmbit, volem reflexionar, entorn de la importància d’aquesta figura professional en els equips interdisciplinaris que treballen amb les famílies i la infància adoptada i entorn de la seva implicació en les diferents etapes del procés d’adopció. Per presentar aquest perfil professional fem un recorregut per les diferents funcions que desenvolupa, tant durant el període preadoptiu, com en el postadoptiu, destacant la formació a famílies i professionals, la seva participació en el procés de valoració dels sol·licitants d’adopció i la intervenció en els processos d’orientació i assessorament postadoptiu.

Parentalitat i resiliència en l’adopció

En aquest article presentem els primers resultats de la investigació que duem a terme vinculant les variables parentalitat i resiliència, en el cas dels infants procedents d’adopció internacional i les seves famílies. Definim les característiques resilients dels infants i com potenciar-les, destacant el paper de la família com a promotora de resiliència. Tenint en compte l’escassa recerca prèvia que vinculi aquestes tres variables, la recerca que aquí presentem és necessàriament exploratòria. Vam treballar amb una mostra n= 9, i amb l’administració del PEE per a pares (Magaz i García, 1998), amb la finalitat d’avaluar l’estil parental, i amb l’Inventario de Resiliencia para Niños (Salgado, 2005a), validat en la població infantil peruana, per a avaluar la resiliència. Els resultats van desvelar una correlació significativa entre l’estil educatiu inhibicionista de la mare i l’estil educatiu punitiu del pare, com també amb l’estil assertiu d’aquest últim. Per aquest motiu, volem veure la repercussió d’aquests estils educatius envers la resiliència dels infants i confirmar la utilitat d’un instrument per a l’avaluació de la resiliència. A partir d’aquí, pensem procedir a la validació de l’instrument en població espanyola, que actualment estem portant a terme, per tal de poder-lo utilitzar tant en recerca com en l’àmbit clínic.

La perspectiva dels mestres sobre l'adaptació i la integració dels infants adoptats a l'entorn escolar

Els infants adoptats presenten algunes especificitats que poden afectar la seva integració i evolució escolar (Palacios, 2007b; Dalen, 2007). Aquest ha estat el motiu de la present recerca que té tres finalitats: obtenir una descripció de les característiques dels infants adoptats en les etapes d’Educació Infantil i de Primària, mitjançant l’observació externa realitzada pels seus tutors d’aula; analitzar les necessitats dels mestres per atendre convenientment els nens procedents de l’adopció; posar els fonaments d’un programa escola-família per millorar l’adaptació escolar del nen i de la nena adoptats. En l’estudi van participar-hi 42 professors de 18 escoles de Catalunya. Les variables escollides per a analitzar els resultats del qüestionari, dissenyat per a la recerca, van ser les següents: etapa d’escolarització dels infants adoptats, sexe, anys d’escolarització dels menors, país d’origen dels nens, temps que fa que van ser adoptats i anys d’experiència del mestre. Atenent a aquestes variables, es va realitzar una anàlisi quantitativa i una anàlisi qualitativa. La quantitativa va consistir en un estudi descriptiu i un inferencial sobre la visió dels mestres dels infants adoptats i la relació amb la família adoptiva i la qualitativa en la categorització de les respostes dels mestres arran de les seves necessitats de formació per a atendre els menors procedents de l’adopció i del tractament a l’aula del fet adoptiu.

Estudi sobre la influència de l'equilibri treball-família en la satisfacció i l’estrès a una organització catalana

A partir dels estudis previs sobre l’equilibri entre la vida familiar i laboral, es desenvolupa el present estudi sobre les relacions de l’equilibri treball-família en la satisfacció i l’estrès en una organització pública catalana. S’utilitza una mostra diversa de 123 treballadors, la qual inclou treballadors dediversos departaments amb diferenciació de treballs i tasques. L’estudi utilitza la tècnica multivariable dels models d’equacions estructurals que realitza estimacions de relacions causals a partir de dades estadístiques, les quals expressen el grau en què les dades s’ajusten a un model proposat, confirmant la seva validesa.Els resultats dels models d’equacions estructurals van demostrar que existeix una relació positiva entre l’equilibri treball-família amb la satisfacció laboral i la satisfacció familiar, en canvi aquesta relació és negativa quan es tracta de l’estrès. A més a més, els models d’equacions confirmen que existeix una correlació negativa entre la satisfacció laboral i l’estrès. Aquest estudi també confirma que l’equilibri treball-vida és un bon predictor sobre la satisfacció laboral.

Coreografiant el passat : la dansa a la cort de Lluís XIV : notació i criteris d'interpretació

Aquest projecte estudia la dansa francesa dels segles XVII i XVIII i la seva relació amb la interpretació musical. A partir de les fonts de l’època (tractats, coreografies i testimonis) s’han analitzat els components de la dansa i la seva significació social en el context de la cort de Lluís XIV a Versalles. L’objectiu final es oferir al músic actual alguns elements necessaris que contribueixin a la interpretació d’un repertori molt habitual i sobre el qual es basa molta de la música instrumental de l’època. La cultura de la dansa formava part de la quotidianitat del músic d’abans: música i dansa eren elements inseparables. Per tant, l’intèrpret de música històrica actual hauria de considerar-la com un element constitutiu per la formació de criteris d’interpretació històricament informats.

Joc, humanisme i pedagogia : la virtut de l'eutrapèlia

Aquest treball té per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensió, de la tradició occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en més d’una ocasió a la religió. En alguns moments –i també des del cristianisme– s’han condemnat amb rigor i severitat les pràctiques lúdiques i, molt especialment, els jocs d’atzar i el món dels espectacles. De fet, la realitat històrica aquí analitzada –a través del cas concret del jeu de paume– confirma l’existència d’una activitat lúdica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada –i fins i tot aprovada– pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vàlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb l’eutrapèlia, una virtut d’arrel aristotèlica que va ser cristianitzada per sant Tomàs d’Aquino i que, com es veurà a continuació, també va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a través de Francesc Eiximenis. Si algú pensa que la gent d’abans no es divertia, comet un gran error, perquè el nostre passat històric és curull de jocs i activitats lúdiques. Nogensmenys, l’eutrapèlia també es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de l’Edat Moderna, com ara Cervantes, Gracián i Feijoo.

Estudi de cas: Les percepcions sobre les peticions en línia com a eina de participació política dels ciutadans de Barcelona, segonscriteris dʼedat i nivell educatiu

Les peticions en línia són un fenomen molt poc estudiat per part del’acadèmia, malgrat que el seu ús s’incrementa exponencialment. Almateix temps, investigacions recents han determinat que els factorsclaus que determinen majors desigualtats en la participació en líniasón l’edat i el nivell educatiu del ciutadà (Robles, Molina i DeMarco, 2012; Oser, Hooghe i Marien, 2013).Aquest projecte d’investigació pretèn, a través de la triangulaciód’instruments qualitatius, explorar i comparar les percepcions queels ciutadans barcelonins tenen sobre l’ús de les peticions en líniacom a forma de participació en línia segons el seu nivell d’estudi ila seva edat, per, posteriorment enfrontar-­los al discurs oficial.

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Estudi de la inserció laboral dels titulats de la Facultat d’Economia i Empresa, 2011

Una de les principals preocupacions de tots els agents implicats en el món universitari, estudiants, famílies, professors, equips directius, consells socials, administracions públiques i societat en general, és el nivell d’inserció dels titulats. Aquest és un dels possibles indicadors, entre d’altres, que ens pot ajudar a valorar la qualitat de la formació que ofereix la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. I recull, també, un dels aspectes de la necessària relació entre universitat i la resta de la societat.En concret, l’estudi d’inserció laboral, més enllà d’informar la societat sobre el grau en què les persones amb educació superior universitària s’insereixen i en quines condicions, pretén que la informació obtinguda sigui útil per al disseny de les titulacions que s’ofereixen, tot apropant-les a la realitat professional dels seus graduats i oferint-los la valoració d’aquests professionals sobre la formació rebuda...

Conèixer els estudiants per a millorar la docència: hàbits d'estudi i d'oci dels estudiants de Farmàcia de la UB

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i es desenvolupa com a persona. Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en quefinalitzen els estudis, a punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet créixer com a persones. Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.