CulturaOberta

El projecte que es presenta en aquest document és el d'una aplicació per a dispositius Android. Mitjançant la connexió a la xarxa d'una banda i el sistema de posicionament global que aporten els mòduls de GPS és possible rebre notificacions d'avís dels esdeveniments culturals del temes d'interès de l'usuari i propers geogràficament a la seva posició.

Beyond GDP: Methodological and measurement issues in redefining “wealth”

In the last decades; a growing stock of literature has been devoted to the criticism of GDP as an indicator of societal wealth. A relevant question is: what are the perspectives to build, on the existing knowledge and consensus, alternative measures of prosperity? A starting point may be to connect well-being research agenda with the sustainability one. However, there is no doubt that there is a lot of complexity and fuzziness inherent in multidimensional concepts such as sustainability and well-being. This article analyses the theoretical foundations and the empirical validity of some multidimensional technical tools that can be used for well-being evaluation and assessment. Of course one should not forget that policy conclusions derived through any mathematical model depend also on the conceptual framework used, i.e. which representation of reality (and thus which societal values and interests) has been considered.

Passive modernization? the new human development index and its components in Italy’s regions (1871-2007)

The article presents and discusses estimates of social and economic indicators for Italy’s regions in benchmark years roughly from Unification to the present day: life expectancy, education, GDP per capita at purchasing power parity, and the new Human Development Index (HDI). A broad interpretative hypothesis, based on the distinction between passive and active modernization, is proposed to account for the evolution of regional imbalances over the long-run. In the lack of active modernization, Southern Italy converged thanks to passive modernization, i.e., State intervention: however, this was more effective in life expectancy, less successful in education, expensive and as a whole ineffective in GDP. As a consequence, convergence in the HDI occurred from the late XIX century to the 1970s, but came to a sudden halt in the last decades of the XX century.

On the foundations of well-being economics and policy

When one wishes to implement public policies, there is a previous need of comparing different actions and valuating and evaluating them to assess their social attractiveness. Recently the concept of well-being has been proposed as a multidimensional proxy for measuring societal prosperity and progress; a key research topic is then on how we can measure and evaluate this plurality of dimensions for policy decisions. This paper defends the thesis articulated in the following points: 1. Different metrics are linked to different objectives and values. To use only one measurement unit (on the grounds of the so-called commensurability principle) for incorporating a plurality of dimensions, objectives and values, implies reductionism necessarily. 2. Point 1) can be proven as a matter of formal logic by drawing on the work of Geach about moral philosophy. This theoretical demonstration is an original contribution of this article. Here the distinction between predicative and attributive adjectives is formalised and definitions are provided. Predicative adjectives are further distinguished into absolute and relative ones. The new concepts of set commensurability and rod commensurability are introduced too. 3. The existence of a plurality of social actors, with interest in the policy being assessed, causes that social decisions involve multiple types of values, of which economic efficiency is only one. Therefore it is misleading to make social decisions based only on that one value. 4. Weak comparability of values, which is grounded on incommensurability, is proved to be the main methodological foundation of policy evaluation in the framework of well-being economics. Incommensurability does not imply incomparability; on the contrary incommensurability is the only rational way to compare societal options under a plurality of policy objectives. 5. Weak comparability can be implemented by using multi-criteria evaluation, which is a formal framework for applied consequentialism under incommensurability. Social Multi-Criteria Evaluation, in particular, allows considering both technical and social incommensurabilities simultaneously.

Goal recognition over POMDPs: inferring the intention of a POMDP agent

Plan recognition is the problem of inferring the goals and plans of an agent from partial observations of her behavior. Recently, it has been shown that the problem can be formulated and solved usingplanners, reducing plan recognition to plan generation.In this work, we extend this model-basedapproach to plan recognition to the POMDP setting, where actions are stochastic and states are partially observable. The task is to infer a probability distribution over the possible goals of an agent whose behavior results from a POMDP model. The POMDP model is shared between agent and observer except for the true goal of the agent that is hidden to the observer. The observations are action sequences O that may contain gaps as some or even most of the actions done by the agent may not be observed. We show that the posterior goal distribution P(GjO) can be computed from the value function VG(b) over beliefs b generated by the POMDPplanner for each possible goal G. Some extensionsof the basic framework are discussed, and a numberof experiments are reported.

Computing infinite plans for LTL goals using a classical planner

Classical planning has been notably successful in synthesizing finite plans to achieve states where propositional goals hold. In the last few years, classical planning has also been extended to incorporate temporally extended goals, expressed in temporal logics such as LTL, to impose restrictions on the state sequences generated by finite plans. In this work, we take the next step and consider the computation of infinite plans for achieving arbitrary LTL goals. We show that infinite plans can also be obtained efficiently by calling a classical planner once over a classical planning encoding that represents and extends the composition of the planningdomain and the B¨uchi automaton representingthe goal. This compilation scheme has been implemented and a number of experiments are reported.

Evaluación de la Estructura Modular en la Escuela Superior Universitaria Politécnica. Primera aproximación

En esta comunicación se plasman los resultados obtenidos de la evaluación llevada a cabo respecto la iniciativa tomada por parte del profesorado de la Escuela Superior Politécnica de la Universidad Pompeu Fabra en cuanto a la construcción de una estructura modular sólida y eficaz para la coordinación y gestión de las asignaturas del actual y futuro plan de estudios. Esta nueva estructura de módulos resulta una iniciativa innovadora que, a su vez, potencia y enfatiza la calidad de los estudios. En concreto la comunicación presenta los resultados de la evaluación piloto de uno de los módulos. Estos resultados nos ofrecen información sobre el punto en el que estamos actualmente así como nos orientan hacia nuevasacciones a desarrollar para optimizar la estructura modularsobre la que se basan los nuevos Grados mejorando los procesosque de ella se desprenden.

Desenvolupament en Moodle d’eines d’autoaprenentatge i avaluació continua en les àrees de Física i Matemàtiques

Aquesta comunicació presenta el projecte Aula de Tests desenvolupat com a suport en el desplegament de les assignatures de física i matemàtiques de primer curs dels estudis d'enginyeria de l’Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra. El projecte té com a objectiu dissenyar eines d'auto aprenentatge i d'avaluació contínua accessible on-line a través de l'entorn Moodle per a afavorir el procés d'aprenentatge de l’estudiant. El context d’aquesta experiència es caracteritzaper la inherent dificultat dels estudis d’enginyeria, pel fet que molts estudiants entren a la universitat amb mancances substancials de coneixements en aquestes àrees així com la heterogeneïtat en quant a la formació pre-universitària. S’hi descriuen lescaracterístiques de les activitats programades i el context on s’han aplicat i es presenten els resultats de satisfacció, participació i notes que aporten informació útil al professorat per a adequar la planificació i les activitats els cursos següents.

Recomendaciones para la mejora del subsistema científico-técnico español en materia de salud y seguridad en el trabajo

Convocado por el Observatorio de Salud Laboral, se celebró un Taller deexpertos con un doble objetivo: 1) Presentar y debatir el informe “Subsistemascientífico-técnicos de apoyo a las políticas de salud y seguridad en el trabajo.Estudio comparativo de diferentes países”, elaborado por el OSL y que se publicacomo anexo a este documento. 2) Realizar recomendaciones para la mejora delsubsistema científico-técnico español en materia de salud y seguridad en eltrabajo.Asisten al citado Taller de Expertos 16 profesionales del sector. Elpresente documento recoge las recomendaciones consensuadas por dichosexpertos, que el Observatorio de Salud Laboral hace públicas en coherencia consu misión de difundir informaciones relevantes para la toma de decisiones enrelación con el sistema de salud y seguridad en el trabajo.

Subsistemas científico-técnicos de apoyo a las políticas de salud y seguridad en el trabajo: Estudio comparativo entre diferentes países.

El objeto de estudio del presente informe se refiere a las formas deorganización institucional de la actividad científicotécnica como apoyo a laacción política en salud y seguridad en el trabajo. Su finalidad es describir lasprácticas más habituales en este campo en algunos países de nuestro entorno.Para ello, se realiza un estudio de casos sobre seis países (Dinamarca, Finlandia,Estados Unidos, Reino Unido, Francia y Québec) a partir de las informacionesobtenidas en las páginas web de las respectivas entidades institucionalesespecializadas. La descripción de las características de los distintos institutosnacionales y su posterior comparación, han permitido identificar una serie depatrones de funcionamiento de los mismos así como diversos ejemplos de buenasprácticas. La visión, las relaciones con los destinatarios y la gestión de losrecursos, parecen ser algunas de las claves para la eficiencia del subsistemacientíficotécnico en salud y seguridad en el trabajo.

Estudi de xarxes socials interactives amb gent de Síndrome de Down i disseny d'un primer prototip

En aquest PFC s’ha investigat si les xarxes socials poden ser una eina útil i enriquidora per persones amb Síndrome de Down. S’han estudiat els diferents tipus i objectius que tenen les xarxes socials més comunes, i a partir de les característiques de les persones amb SD, s’ha definit un nou tipus de xarxa social que compleix les necessitats dels usuaris. Els usuarisinvolucrats en aquest PFC no sempre saben exterioritzar els seus sentiments i opinions així que s’han buscat altres formes d’arribar a comprendre les seves necessitats. En una primera fase dedisseny centrat en l’usuari s’han trobat solucions a característiques especials del perfil dels usuaris. Més tard en una segona fase de disseny contextual s’ha comprès l’entorn dels usuaris a través, entre d’altres, d’una entrevista amb els pares dels usuaris. En tercer lloc, en la fase dedisseny centrat en l’ús s’han definit millor els diferent rols, tasques, continguts i navegació de la xarxa social. El nou model de xarxa social utilitzarà avanços tecnològics per facilitar l’accessibilitat com un pendrive d’identificació digital o un tutor virtual, a més a més decomptar amb la participació activa a la xarxa social dels familiars dels usuaris per motivar-los.Finalment amb el software Macromedia Fireworks 8 s’ha creat un primer prototip simulant les diferents característiques, directrius i solucions tractades anteriorment en les etapes de disseny.

KH-7

El trabajo que presentamos a continuación analiza la situación de la empresa KH Lloreda en el mercado de productos desengrasantes. Concretamente hemos profundizado en la estrategia de márketing utilizada en la empresa a la hora de lanzar su producto KH-7.Decidimos elegir la empresa KH Lloreda y más concretamente el producto KH-7 porque nos llamó la atención que un producto destinado al uso diario de la limpieza del hogar hubiera tenido tanto éxito. ¿Cuál es la característica innovadora que hace que la gente prefiera este producto? Otro factor que también ha sido decisivo a la hora de elegir la empresa es la evolución de la compañía. Una empresa catalana de origen familiar ha logrado hacerse un hueco en el mercado y, en determinados sectores, ha logrado superar a grandes multinacionales. por esto hemos aprovechado esta ocasión para estudiar las estrategias que ha utilizado la empresa y más importante aún cómo las ha implementado para llegar hasta donde está ahora.El trabajo está estructurado en cuatro grandes partes. La primera trata de analizar los factores que pueden tener un impacto en la actividad de la empresa, tanto a nivel externo como dentro de la compañía.En la segunda hemos estudiado la estrategia que ha seguido la empresa al lanzar su producto KH-7, qué decisiones ha tomado, qué factores ha resaltado, de qué cosas han prescindido...La tercera comprende el análisis del apartado de márketing. Cómo ha dado a conocer la empresa el producto y cómo ha conseguido que los clientes se decanten por su producto antes que el de la competencia.Y por último, la cuarta parte del trabajo consiste en las conclusiones, analiza los resultados que hemos obtenido al estudiar cada una de las partes anteriores.por último creemos que es importante explicar brevemente qué esperamos obtener nosotros de la realización de este proyecto. Creemos que lo más importante que podemos aprender de él es que no sólo triunfan las grandes marcas y las grandes multinacionales con presencia mundial. Si se encuentra una buena idea de negocio, que normalmente viene dada por un hueco en el mercado, y se desarrolla una política empresarial coherente con el nuevo producto, las posibilidades de tener éxito en el mercado son muy elevadas, y con este trabajo intentamos demostrarlo.

El Sector turístic a les Illes Balears

Viatjar, conèixer noves cultures, endinsar-se en aventures inoblidables,descobrir noves experiències... Aquestes són tan sols algunes de lesmotivacions que impulsen als éssers humans a dur a terme una deles activitats més importants al nostre país i sobretot a les Illes Balears: el turisme.Però, és aquesta activitat beneficiosa per totes les parts? Es tracta d’unaactivitat respectuosa amb el medi ambient? És el turisme, avui dia, el principalmotor de l’economia balear? En què consisteix això que en diuen turismesostenible? Existeix aquest turisme a les Illes?Preguntes com aquestes són les que ens hem plantejat a l’hora de realitzaraquest estudi i a les quals intentarem donar resposta al llarg del nostre treball.Aquestes qüestions van més enllà de preguntes merament teòriques ja quesón realment preocupants pel govern i residents Balears. Per aquesta raó varemescollir desenvolupar aquest tema, amb el clar objectiu de fer palès fins quin puntés perjudicial continuar amb la tendència turística de sol i platja d’aquests últimsanys. Dos dels membres de l’equip han viscut en primera persona lesconseqüències d’aquest tipus de turisme a les Illes Balears, motiu que ens haincentivat a l’hora de buscar alternatives per poder conservar tot allò quecaracteritza aquesta comunitat autònoma, que a la llarga d’aquests anys s’haanat degradant.Sota les perspectives d’entendre la importància del turisme, la seva estructurai el seu funcionament, hem cregut necessari introduir diversos punts que ens hanpermès crear alternatives que combinin cultura, medi ambient i turisme.La primera etapa del nostre treball ha estat la que podríem denominar fased’anàlisi. En aquesta, hem realitzat una investigació sobre la importància que téactualment el turisme a les Balears. Hem cregut oportú definir el concepte desostenibilitat per tal d’aplicar-lo millor al sector turístic i seguidament identificar enquina situació es troba aquest sector a les Illes, veient les coincidències amb elmodel de Butler.Un cop fet l’anàlisi i situats en el context s’ha procedit a plantejar la hipòtesisdel treball, completant-la amb un anàlisi DAFO.Per poder oferir altres possibilitats ens calia saber quin era el perfil de turistaque visita cada illa i exemplificar-ho amb un hotel concret de l’illa de Menorca.Una vegada finalitzat això i observant els resultats, s’ha proposat unturisme alternatiu al que existeix actualment, amb la finalitat de que aquestaelecció no hipotequi les generacions futures.Amb la intenció d’assolir aquest objectiu, hem elaborat un paquet turísticsota la idea de sostenibilitat que alhora s’adeqüi al perfil del visitant de les Illes deMenorca i Eivissa analitzat prèviament.Dit això, convidem al lector a descobrir el sector turístic de les IllesBalears...OBJECTIUS DEL TREBALLAmb la finalitat de facilitar la lectura i la comprensió del nostre treball hemcregut adient afegir aquest punt on especifiquem de forma sistemàtica elsobjectius d’aquest.L’objectiu principal del treball és donar un nou enfocament al turismebalear, és a dir, crear un turisme sostenible que permeti conservar tant elpatrimoni cultural com natural. El que es pretén fer amb l’anàlisi i els diferentsestudis és demostrar que el turisme de les Illes es troba en una fased’estancament. És per això que hem mirat en quina etapa del model de Butler estroba el sector turístic de les Illes i hem intentat esbrinar el perquè, per poderoferir altres alternatives.Un cop vist que ens trobem en una fase d’estancament, hem procedit al’elaboració de dos paquets turístics sostenibles per les Illes d’Eivissa i Menorca.Concretament hem volgut oferir l’alternativa en aquestes dues Illes perquè són lesque pateixen més l’estacionalitat de manera que és també una proposta peracabar amb aquest problema, a banda d’oferir altres activitats al turista.Cal dir però, que amb aquestes alternatives que oferim no pretenemeliminar percomplet el turisme de sol i platja. Som conscients de que l’afluènciade visitants es deu en gran part al clima i medi ambient que ofereixen les Illes.Per això, ens veiem obligats a relacionar turisme i medi ambient, ja que si volemconservar l’afluència de turistes, hem de conservar primerament el medi.