Differential outcome of concurrent radiotherapy plus epidermal growth factor receptor inhibitors versus radiotherapy plus cisplatin in patients with human papillomavirus-related head and neck cancer.

BACKGROUND Human papillomavirus (HPV)-related head and neck cancer has been associated with an improved prognosis in patients treated with radiotherapy (RT) +/- chemotherapy (CT); however, RT combined with epidermal growth factor receptor (EGFR) inhibitors has not been fully studied in this group of patients. METHODS Immunohistochemical expression of p16 and PCR of HPV16 DNA were retrospectively analyzed in tumor blocks from 108 stage III/IV head and neck cancer patients treated with RT+CT (56) or RT+EGFR inhibitors (52). Disease-free survival (DFS) and overall survival (OS) were analyzed by the Kaplan-Meier method. RESULTS DNA of HPV16 was found in 12 of 108 tumors (11%) and p16 positivity in 18 tumors (17%), with similar rates in both arms of treatment. After a median follow-up time of 35 months (range 6-135), p16-positive patients treated with RT+EGFR inhibitors showed improved survival compared with those treated with RT+CT (2-year OS 88% vs. 60%, HR 0.18; 95% CI 0.04 to 0.88; p = 0.01; and 2-year DFS 75% vs. 47%, HR 0.17; 95% CI 0.03 to 0.8; p = 0.01). However, no differences were observed in p16-negative patients (2-year OS 56% vs. 53%, HR 0.97; 95% CI 0.55 to 1.7; p = 0.9; and 2-year DFS 43% vs. 45%, HR 0.99; 95% CI 0.57 to 1.7; p = 0.9). CONCLUSIONS This is the first study to show that p16-positive patients may benefit more from RT+EGFR inhibitors than conventional RT+CT. These results are hypothesis-generating and should be confirmed in prospective trials.

MicroRNA expression profiling in Imatinib-resistant Chronic Myeloid Leukemia patients without clinically significant ABL1-mutations.

The development of Imatinib Mesylate (IM), the first specific inhibitor of BCR-ABL1, has had a major impact in patients with Chronic Myeloid Leukemia (CML), establishing IM as the standard therapy for CML. Despite the clinical success obtained with the use of IM, primary resistance to IM and molecular evidence of persistent disease has been observed in 20-25% of IM treated patients. The existence of second generation TK inhibitors, which are effective in patients with IM resistance, makes identification of predictors of resistance to IM an important goal in CML. In this study, we have identified a group of 19 miRNAs that may predict clinical resistance to IM in patients with newly diagnosed CML.

Síntesi de nanopartícules de platí per mitjà de metallosurfactants

En aquest treball es descriu un nou mètode per a la síntesi de nanopartícules de platí per mitjà de metallosurfactants preparats amb fosfines ambifíliques. L’objectiu bàsic consisteix en aprofitar la capacitat d’aquests compostos per formar agregats col·loïdals a fi d’afavorir i intentar controlar els processos de formació de nanopartícules metàl·liques. S’han emprat tres fosfines ambifíliques {Ph2P(CH2)nSO3Na; n=2 (L2), n=6 (L6), n=10 (L10)} per tal d’estudiar la influència de la llargada de la cadena hidrocarbonada en el procés de formació de nanopartícules. D’aquests tres lligands, s’han sintetitzat i caracteritzat els compostos L6 i L10 seguint els procediments descrits en estudis anteriors Per a la síntesi i estudis de complexació amb K2PtCl4, s’han fet servir unes condicions de treball que faciliten la formació de nanopartícules de platí. L’anàlisi dels complexos de platí existents en el medi de reacció mitjançant RMN 31P ha demostrat que es formen especies cis-[PtCl2(Ln)] en tots els casos i que l’augment de la temperatura de reacció afavoreix la formació de complexos quelats (P,O). Aquest fenomen és més important en els lligands amb la cadena hidrocarbonada més curta (L2&& L6& L10). S’han dut a terme estudis d’adsorció i d’agregació mitjançant mesures de tensiometria i de Dynamic Ligth Scattering (DLS) per tal de poder determinar les propietats tensioactives dels metallosurfactants i comparar-les amb estudis anteriors. Finalment, per tal d’obtenir nanopartícules de platí, s’ha dut a terme la reducció després de la formació dels metallosurfactants fent servir borhidrur de sodi com agent reductor. La caracterització de les nanopartícules s’ha centrat en l’ús de tècniques de microscòpia electrònica.

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.     

Instalaciones domiciliarias de agua de consumo. Recomendaciones para el mantenimiento de las condiciones higiénico sanitarias.

Publicado en la página web de la Consejería de Salud y Bienestar Social: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud y Bienestar Social / Ciudadanía / Nuestra Salud / Medio ambiente y Salud / Aguas de Consumo Público / Instalaciones domiciliarias de aguas de consumo)

Instalaciones domiciliarias de agua de consumo. Recomendaciones para el mantenimiento de las condiciones higiénico sanitarias.

Publicado en la página web de la Consejería de Salud y Bienestar Social: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud y Bienestar Social / Ciudadanía / Nuestra Salud / Medio ambiente y Salud / Aguas de Consumo Público / Instalaciones domiciliarias de aguas de consumo)

Human genetic selection on the MTHFR 677C>T polymorphism.

BACKGROUND The prevalence of genotypes of the 677C>T polymorphism for the MTHFR gene varies among humans. In previous studies, we found changes in the genotypic frequencies of this polymorphism in populations of different ages, suggesting that this could be caused by an increase in the intake of folate and multivitamins by women during the periconceptional period. The aim was to analyze changes in the allelic frequencies of this polymorphism in a Spanish population, including samples from spontaneous abortions (SA). METHODS A total of 1305 subjects born in the 20th century were genotyped for the 677C>T polymorphism using allele specific real-time PCR with Taqman probes. A section of our population (n = 276) born in 1980-1989 was compared with fetal samples (n = 344) from SA of unknown etiology from the same period. RESULTS An increase in the frequency of the T allele (0.38 vs 0.47; p < 0.001) and of the TT genotype (0.14 vs 0.24; p < 0.001) in subjects born in the last quarter of the century was observed. In the 1980-1989 period, the results show that the frequency of the wild type genotype (CC) is about tenfold lower in the SA samples than in the controls (0.03 vs 0.33; p < 0.001) and that the frequency of the TT genotype increases in the controls (0.19 to 0.27) and in the SA samples (0.20 to 0.33 (p < 0.01)); r = 0.98. CONCLUSION Selection in favor of the T allele has been detected. This selection could be due to the increased fetal viability in early stages of embryonic development, as is deduced by the increase of mutants in both living and SA populations.

Novel (60%) and recurrent (40%) androgen receptor gene mutations in a series of 59 patients with a 46,XY disorder of sex development.

BACKGROUND Androgen receptor (AR) gene mutations are the most frequent cause of 46,XY disorders of sex development (DSD) and are associated with a variety of phenotypes, ranging from phenotypic women [complete androgen insensitivity syndrome (CAIS)] to milder degrees of undervirilization (partial form or PAIS) or men with only infertility (mild form or MAIS). OBJECTIVE The aim of the study was to characterize the contribution of the AR gene to the molecular cause of 46,XY DSD in a series of Spanish patients. SETTING We studied a series of 133 index patients with 46,XY DSD in whom gonads were differentiated as testes, with phenotypes including varying degrees of undervirilization, and in whom the AR gene was the first candidate for a molecular analysis. METHODS The AR gene was sequenced (exons 1 to 8 with intronic flanking regions) in all patients and in family members of 61% of AR-mutated gene patients. RESULTS AR gene mutations were found in 59 individuals (44.4% of index patients), of whom 46 (78%) were CAIS and 13 (22%) PAIS. Fifty-seven different mutations were found: 21.0% located in exon 1, 15.8% in exons 2 and 3, 57.9% in exons 4-8, and 5.3% intronic. Twenty-three mutations (40.4%) had been previously described and 34 (59.6%) were novel. CONCLUSIONS AR gene mutation is the most frequent cause of 46,XY DSD, with a clearly higher frequency in the complete phenotype. Mutations spread along the whole coding sequence, including exon 1. This series shows that 60% of mutations detected during the period 2002-2009 were novel.

Differences in osteogenic and apoptotic genes between osteoporotic and osteoarthritic patients.

BACKGROUND Osteoporosis is a metabolic disorder characterized by a reduction in bone mass and deterioration in the microarchitectural structure of the bone, leading to a higher risk for spontaneous and fragility fractures.The main aim was to study the differences between human bone from osteoporotic and osteoarthritic patients about gene expression (osteogenesis and apoptosis), bone mineral density, microstructural and biomechanic parameters. METHODS We analyzed data from 12 subjects: 6 with osteoporotic hip fracture (OP) and 6 with hip osteoarthritis (OA), as the control group. All subjects underwent medical history, analytical determinations, densitometry, histomorphometric and biochemical study. The expression of 86 genes of osteogenesis and 86 genes of apoptosis was studied in pool of bone samples from patients with OP and OA by PCR array. RESULTS We observed that most of the genes of apoptosis and osteogenesis show a decrease in gene expression in the osteoporotic group in comparison with the osteoarthritic group. The histomorphometric study shows a lower bone quality in the group of patients with hip fractures compared to the osteoarthritic group. CONCLUSIONS The bone tissue of osteoporotic fracture patients is more fragile than the bone of OA patients. Our results showed an osteoporotic bone with a lower capacities for differentiation and osteoblastic activity as well as a lower rate of apoptosis than osteoarthritic bone. These results are related with structural and biochemical parameters.

Estudi de la formació de polifluorocarbamats: una reacció radicalària?

Aquesta memòria es centra en l’estudi de la reacció de fenilisocianat amb alcohols, fluorats i no fluorats, per preparar carbamats (o uretans). La creixent importància de materials fluorats juntament amb la gran versatilitat dels poliuretans fan aquesta reacció molt atractiva. S’ha estudiat especialment la reacció de fenilisocianat amb TFE (2,2,2-trifluoroetanol) comparant-la amb la corresponent amb EtOH. En el cas de la reacció amb TFE s’ha pogut veure la gran influència de factors com el dissolvent i la concentració. Al veure la inesperada acceleració que experimentava la reacció amb TFE a mida que es feia en condicions més diluïdes, s’ha estudiat l’efecte de l’addició d’un radical scavenger, observant l’existència d’un mecanisme radicalari alternatiu al polar. A partir d’aquests resultats s’ha proposat un mecanisme radicalari en cadena per la reacció del fenilisocianat amb TFE. A més, s’ha estudiat l’efecte del coure(I) com a activador de la reacció de fenilisocianat amb alcohols, fluorats i no fluorats, menys reactius. S’ha demostrat que part del seu efecte és degut a les seves propietats redox, en concret a la seva capacitat de transferència d’un electró i s’ha fet una altra proposta mecanística per aquesta reacció.

Amplicon DNA melting analysis for the simultaneous detection of Brucella spp and Mycobacterium tuberculosis complex. Potential use in rapid differential diagnosis between extrapulmonary tuberculosis and focal complications of brucellosis.

Some sites of extrapulmonary tuberculosis and focal complications of brucellosis are very difficult to differentiate clinically, radiologically, and even histopathologically. Conventional microbiological methods for the diagnosis of extrapulmonary tuberculosis and complicated brucellosis not only lack adequate sensitivity, they are also time consuming, which could lead to an unfavourable prognosis. The aim of this work was to develop a multiplex real-time PCR assay based on SYBR Green I to simultaneously detect Brucella spp and Mycobacterium tuberculosis complex and evaluate the efficacy of the technique with different candidate genes. The IS711, bcsp31 and omp2a genes were used for the identification of Brucella spp and the IS6110, senX3-regX3 and cfp31 genes were targeted for the detection of the M. tuberculosis complex. As a result of the different combinations of primers, nine different reactions were evaluated. A test was defined as positive only when the gene combinations were capable of co-amplifying both pathogens in a single reaction tube and showed distinguishable melting temperatures for each microorganism. According to the melting analysis, only three combinations of amplicons (senX3-regX3+bcsp31, senX3-regX3+IS711 and IS6110+IS711) were visible. Detection limits of senX3-regX3+bcsp31 and senX3-regX3+IS711 were of 2 and 3 genome equivalents for M. tuberculosis complex and Brucella while for IS6110+IS711 they were of 200 and 300 genome equivalents, respectively. The three assays correctly identified all the samples, showing negative results for the control patients. The presence of multicopy elements and GC content were the components most influencing the efficiency of the test; this should be taken into account when designing a multiplex-based SYBR Green I assay. In conclusion, multiplex real time PCR assays based on the targets senX3-regX3+bcsp31 and senX3-regX3+IS711 using SYBR Green I are highly sensitive and reproducible. This may therefore be a practical approach for the rapid differential diagnosis between extrapulmonary tuberculosis and complicated brucellosis.

Síntesi i caracterització de micro- i nanoestructures de compostos fotoactius de perilendiimida

En el present treball de recerca s’ha portat a terme la síntesi i caracterització de fibres a escala micro- i nanomètrica mitjançant l’auto-assemblatge dels compostos 1 i 2. Aquests compostos estan formats per una unitat de perilendiimida (PI) i una unitat d’estilbè i, en base a estudis previs desenvolupats al nostre grup de recerca, haurien de comportar-se com a sistemes acceptor-donador d’electrons fotoinduïts. Per tant, les corresponents estructures obtingudes podrien presentar activitat fotovoltaica. En primer lloc, s’ha abordat la síntesi dels compostos 1 i 2, seguint la metodologia posada a punt prèviament al nostre grup de recerca. A continuació, s’han estudiat les propietats òptiques de 1 i 2 en dissolució, la qual cosa ha permès establir que: (a) tal i com es pretenia, tots dos compostos presenten transferència electrònica fotoinduïda entre la unitat electró-acceptora de PI i la unitat electró-donadora de trans-estilbè; (b) la diferent morfologia de la cadena alquílica lateral del grup de PI a 1 i 2 afecta la seva capacitat d’auto-assemblatge mitjançant interaccions intermoleculars de tipus π-π. A continuació, s’han assajat diferents metodologies per a la fabricació de micro- i nanoestructures auto-assemblades de 1 i 2. Els millors resultats s’han obtingut mitjançant l’ús de motlles d’òxid d’alúmina i per al compost 2 degut al menor impediment estèric de la seva cadena alquílica lateral. La caracterització de les estructures resultants en aquest cas mitjançant tècniques microscòpiques i espectroscòpiques han permès demostrar la formació de nanotubs de 200 nm de diàmetre, d’uns 15 μm de longitud i en què les unitats de PI s’ordenen amb els seus sistemes aromàtics de forma co-facial o gairebé co-facial. La possible activitat fotovoltaica d’aquestes estructures s’estudiarà posteriorment.

Aptasensores impedimétricos para la detección de trombina

En el presente trabajo se ha desarrollado el primer aptasensor (biosensor de aptámero) en nuestro grupo de investigación, Grup de Sensors i Biosensors de la Universidad Autònoma de Barcelona. En concreto se han desarrollado dos aptasensores para la detección de la proteína trombina, uno basado en la inmovilización de aptámeros por adsorción física, y otro basado en la inmovilización de aptámeros por enlace covalente mediante la reacción EDAC-NHS. El aptasensor utiliza la afinidad específica de la cadena de DNA (aptámero) por la proteína con la que interacciona. Los cambios de carga y estéricos del complejo aptámero proteína alteran la capacidad y la resistencia de transferencia interfacial de electrones en la superficie del electrodo. El principio de detección se basa en la detección de cambios de estas propiedades de interfase del electrodo con el marcador redox [Fe(CN)6]3- / [Fe(CN)6]4-, utilizando mediciones de Espectroscopia Electroquímica de Impedancia. El aptasensor basado en adsorción física del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina en el rango de 7.5 a 75 pM y un límite de detección de 5pM, después de optimizar todas las condiciones experimentales. Posteriormente se estudió la especificidad del sistema respecto proteínas potencialmente interferentes presentes en suero sanguíneo, obteniendo cierta interferencia por parte de fibrinógeno e inmunoglobulina G, pero no por parte de albúmina. El sensor demostró ser regenerable mediante la ruptura del complejo formado entre el aptámero y la trombina con una solución de NaCl 2.0 M, aumento de la temperatura y agitación. El segundo aptasensor, basado en enlace covalente del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina y limite de detección mejor que el anterior sensor; de 2.5 a 100 pM y 1.5 pM respectivamente. Aunque cabe destacar que este aptasensor está siendo optimizado actualmente.

El sector hotelero en China : el fenómeno "low cost" en la nueva clase urbana

Aquest treball es justifica per la complementarietat que, d'una banda ofereix el potencial i volum d'un mercat en plena efervescència com és l'àmbit urbà de la Xina, on el seu incipient maduresa, com a conseqüència de l'efecte d'arrossegament que la inversió estrangera - intensa i innovadora - ha provocat, facilitant l'aparició d'una demanda d'un nivell superior, no primària, com les activitats emmarcades en el lleure i el turisme. D'altra banda, per una proposta de negoci dins d'un sector amb grans expectatives de desenvolupament com és el turístic i, finalment, també per l'opció d'un consum basat en el factor preu, amb unes característiques socioeconòmiques determinades de demanda, i en què la societat urbana de la Xina ja comença a veure's reflectida. Més enllà del paper tradicional de la Xina com a procés avantatjós dins de la cadena productiva o com a mercat d'outputs de volum, es dibuixa una nova classe mitjana urbana, inserint-se de ple i en molt poc temps en les dinàmiques de consum global, recolzada en les noves tecnologies - on el procés productiu low cost basa gran part del seu desenvolupament -.

Comparative clinical study of different multiplex real time PCR strategies for the simultaneous differential diagnosis between extrapulmonary tuberculosis and focal complications of brucellosis

Background: Both brucellosis and tuberculosis are chronic-debilitating systemic granulomatous diseases with a high incidence in many countries in Africa, Central and South America, the Middle East and the Indian subcontinent. Certain focal complications of brucellosis and extrapulmonary tuberculosis are very difficult to differentiate clinically, biologically and radiologically. As the conventional microbiological methods for the diagnosis of the two diseases have many limitations, as well as being time-consuming, multiplex real time PCR (M RT-PCR) could be a promising and practical approach to hasten the differential diagnosis and improve prognosis. Methodology/Principal Findings: We designed a SYBR Green single-tube multiplex real-time PCR protocol targeting bcsp31 and the IS711 sequence detecting all pathogenic species and biovars of Brucella genus, the IS6110 sequence detecting Mycobacterium genus, and the intergenic region senX3-regX3 specifically detecting Mycobacterium tuberculosis complex. The diagnostic yield of the M RT-PCR with the three pairs of resultant amplicons was then analyzed in 91 clinical samples corresponding to 30 patients with focal complications of brucellosis, 24 patients with extrapulmonary tuberculosis, and 36 patients (Control Group) with different infectious, autoimmune or neoplastic diseases. Thirty-five patients had vertebral osteomyelitis, 21 subacute or chronic meningitis or meningoencephalitis, 13 liver or splenic abscess, eight orchiepididymitis, seven subacute or chronic arthritis, and the remaining seven samples were from different locations. Of the three pairs of amplicons (senX3-regX3+ bcsp3, senX3-regX3+ IS711 and IS6110+ IS711) only senX3-regX3+ IS711 was 100% specific for both the Brucella genus and M. tuberculosis complex. For all the clinical samples studied, the overall sensitivity, specificity, and positive and negative predictive values of the M RT-PCR assay were 89.1%, 100%, 85.7% and 100%, respectively, with an accuracy of 93.4%, (95% CI, 88.3—96.5%). Conclusions/Significance: In this study, a M RT-PCR strategy with species-specific primers based on senX3-regX3+IS711 sequences proved to be a sensitive and specific test, useful for the highly efficient detection of M. tuberculosis and Brucella spp in very different clinical samples. It thus represents an advance in the differential diagnosis between some forms of extrapulmonary tuberculosis and focal complications of brucellosis.