El mercado de arrendamiento en los barrios informales en Bogotá, un mercado estructural.

El artículo propone elementos de interpretación para comprender el papel del mercado de arrendamiento en los barrios informales en Bogotá y ofrecer pistas para las políticas urbanas. Intenta responder al interrogante, ¿por qué ante el importante papel que cumple la propiedad del suelo y el elevado costo del alquiler, importantes fracciones de los sectores populares en Bogotá deciden arrendar un inmueble o una pieza a elevados precios en el mercado informal en lugar de acceder a la propiedad? Se analizan las estrategias residenciales de los arrendatarios a partir de la relación mercado de trabajo–mercado residencial, la valorización de la localización en las decisiones residenciales y de la movilidad residencial. El análisis sugiere que las decisiones residenciales de los arrendatarios son territorializadas. Se argumenta que factores endógenos a los asentamientos informales, como las redes sociales que defi nen relaciones socioeconómicas locales contribuyen a entender la elevada demanda en este mercado. Se muestra, sin embargo, que los arrendatarios aspiran a ser propietarios, ante lo cual la vivienda de interés social es una solución valorada por una baja proporción de los arrendatarios. Para concluir, se señalan algunas directrices para la política habitacional, que en articulación con los instrumentos de gestión del suelo pueden contribuir a hacer frente a la urbanización informal. 

Reflexiones sobre la “informalidad” fundiaria como peculiaridad de los mercados del suelo en las ciudades de América Latina

En América Latina la tradición marxista desarrolló en los años setenta y ochenta una muy rica conceptualización sobre las prácticas populares de producción de hábitat que tuvo como eje el concepto de pluralidad de formas de producción. En este texto se plantea una actualización de esta refl exión involucrando en particular los aspectos de la circulación de los bienes inmobiliarios y las modalidades de acceso a la tierra: desde esta perspectiva se analizan los desarrollos recientes de modalidades “ilegales” o “informales” de urbanización y las políticas que al respecto se han formulado en los últimos tiempos, en una aproximación que pretende controvertir el dualismo explícito o implícito de otros enfoques. 

Análisis del Ordenamiento Territorial del municipio de San Marcos, Sucre a la luz del Fenómeno de la Niña (2009-2012)

Este Estudio de Caso tiene como fin analizar las consecuencias del fenómeno climatológico “La Niña” sobre el Ordenamiento Territorial del municipio San Marcos en el departamento de Sucre. Se analiza y se expone el Plan Básico de Ordenamiento Territorial del municipio, con el fin de evidenciar la inclusión u omisión de la Gestión del Riesgo de Desastres y de esta manera determinar las falencias del Ordenamiento Territorial en relación con los cuerpos de agua que rodean a San Marcos y a la región de La Mojana, posteriormente se analiza la normatividad de la Gestión del Riesgo en Colombia y cómo debe aplicarse en la revisión del Plan Básico de Ordenamiento Territorial del municipio.

Liderazgo de Rango Total: revisión teórica del modelo

En el ámbito organizacional es necesario interiorizar y aplicar conceptos que generen herramientas que hagan posible el adecuado funcionamiento de las empresas a efectos de generar mejores resultados, no sólo en términos monetarios sino también sociales y éticos. En la actualidad, el entendimiento de las situaciones, circunstancias y relaciones que se dan dentro de una empresa es un factor relevante para la implementación de estrategias y técnicas, en aras de aumentar la productividad y la eficiencia de las compañías. Es allí donde empieza a tomar importancia la presencia de un líder en la compañía que actúe como agente de cambio y sea considerado como un modelo a seguir capaz de enfrentar situaciones emergentes, tanto positivas como negativas y así generar un cambio, deseos de mejora, propuestas inspiradoras e innovadoras. Lo anterior con el fin de proponer nuevas estrategias que beneficien a todos los involucrados, para así lograr los objetivos proyectados, evitando al máximo los posibles riesgos en que se pueda incurrir. A lo largo de la revisión teórica se tratará el modelo del liderazgo de rango total como un tipo de liderazgo donde el líder es capaz de moldear los puntos de vista, las percepciones, las actitudes y las creencias de los seguidores. Lo anterior sin dejar a un lado los demás estilos de liderazgo que componen el modelo de liderazgo de rango total, el cual puede ser considerado e incluido como una variable interesante en la realización de estudios para analizar la existencia de la relación entre el estilo de liderazgo y los resultados organizacionales.

Aproximaciones al concepto de propiedad privada del suelo urbano. Estado del arte en latinoamérica 1990 - 2014

El presente trabajo pretende hacer una revisión de la bibliografía latinoamericana con respecto al concepto de propiedad del suelo urbano. Se explica primero el itinerario del concepto a través de la historia, rescatando los puntos más importantes del debate y las particularidades que cada contexto aportó a la formación del concepto actual, para ahondar después en el análisis de la situación del debate en el contexto latinoamericano desde 1990, explicando los puntos de discusión y las posiciones de los autores con respecto a los mismos, para después intentar intuir el devenir futuro del concepto en nuestro continente. En este trabajo se encontró que las problemáticas particulares de las ciudades latinoamericanas tienen una influencia importante en el devenir de la discusión proporcionándole un enfoque diferente en el tratamiento del concepto.

De la planificación a la gestión: Implementación de modelos de ocupación en el territorio. Caso de estudio: Zona norte de Bogotá

Las políticas públicas de ordenamiento territorial contienen múltiples implicaciones. Por un lado, definen visiones de ocupación sobre el territorio y, por el otro, establecen mecanismos para su consecución. La zona norte de Bogotá permanece a la espera de un modelo que permita su ocupación con fines urbanos. La presente investigación presenta las implicaciones y caminos desde los cuáles se ha buscado sustentar las posiciones sobre la ocupación de la zona, como las contraposiciones existentes sobre el modelo de ciudad con el que se asocia. La expansión de la ciudad pone de relieve las discusiones sobre lo que debe ser una ciudad, y cambian en el tiempo de la mano con los discursos, intereses e ideologías dominantes.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.

Modeling and Mapping Golden-winged Warbler Abundance to Improve Regional Conservation Strategies

Conservation planning requires identifying pertinent habitat factors and locating geographic locations where land management may improve habitat conditions for high priority species. I derived habitat models and mapped predicted abundance for the Golden-winged Warbler (Vermivora chrysoptera), a species of high conservation concern, using bird counts, environmental variables, and hierarchical models applied at multiple spatial scales. My aim was to understand habitat associations at multiple spatial scales and create a predictive abundance map for purposes of conservation planning for the Golden-winged Warbler. My models indicated a substantial influence of landscape conditions, including strong positive associations with total forest composition within the landscape. However, many of the associations I observed were counter to reported associations at finer spatial extents; for instance, I found Golden-winged Warblers negatively associated with several measures of edge habitat. No single spatial scale dominated, indicating that this species is responding to factors at multiple spatial scales. I found Golden-winged Warbler abundance was negatively related with Blue-winged Warbler (Vermivora cyanoptera) abundance. I also observed a north-south spatial trend suggestive of a regional climate effect that was not previously noted for this species. The map of predicted abundance indicated a large area of concentrated abundance in west-central Wisconsin, with smaller areas of high abundance along the northern periphery of the Prairie Hardwood Transition. This map of predicted abundance compared favorably with independent evaluation data sets and can thus be used to inform regional planning efforts devoted to conserving this species.

Drought and Cooler Temperatures Are Associated with Higher Nest Survival in Mountain Plovers

Native grasslands have been altered to a greater extent than any other biome in North America. The habitats and resources needed to support breeding performance of grassland birds endemic to prairie ecosystems are currently threatened by land management practices and impending climate change. Climate models for the Great Plains prairie region predict a future of hotter and drier summers with strong multiyear droughts and more frequent and severe precipitation events. We examined how fluctuations in weather conditions in eastern Colorado influenced nest survival of an avian species that has experienced recent population declines, the Mountain Plover (Charadrius montanus). Nest survival averaged 27.2% over a 7-yr period (n = 936 nests) and declined as the breeding season progressed. Nest survival was favored by dry conditions and cooler temperatures. Projected changes in regional precipitation patterns will likely influence nest survival, with positive influences of predicted declines in summer rainfall yet negative effects of more intense rain events. The interplay of climate change and land use practices within prairie ecosystems may result in Mountain Plovers shifting their distribution, changing local abundance, and adjusting fecundity to adapt to their changing environment.

Short-eared Owl (Asio flammeus) surveys in the North American Intermountain West: utilizing citizen scientists to conduct monitoring across a broad geographic scale

The Short-eared Owl (Asio flammeus) is an open-country species breeding in the northern United States and Canada, and has likely experienced a long-term, range-wide, and substantial decline. However, the cause and magnitude of the decline is not well understood. We set forth to address the first two of six previously proposed conservation priorities to be addressed for this species: (1) better define habitat use and (2) improve population monitoring. We recruited 131 volunteers to survey over 6.2 million ha within the state of Idaho for Short-eared Owls during the 2015 breeding season. We surveyed 75 transects, 71 of which were surveyed twice, and detected Short-eared Owls on 27 transects. We performed multiscale occupancy modeling to identify habitat associations, and performed multiscale abundance modeling to generate a state-wide population estimate. Our results suggest that within the state of Idaho, Short-eared Owls are more often found in areas with marshland or riparian habitat or areas with greater amounts of sagebrush habitat at the 1750 ha transect scale. At the 50 ha point scale, Short-eared Owls tend to associate positively with fallow and bare dirt agricultural land and negatively with grassland. Cropland was not chosen at the broader transect scale suggesting that Short-eared Owls may prefer more heterogeneous landscapes. On the surface our results may seem contradictory to the presumed land use by a “grassland” species; however, the grasslands of the Intermountain West, consisting largely of invasive cheatgrass (Bromus tectorum), lack the complex structure shown to be preferred by these owls. We suggest the local adaptation to agriculture represents the next best habitat to their historical native habitat preferences. Regardless, we have confirmed regional differences that should be considered in conservation planning for this species. Last, our results demonstrate the feasibility, efficiency, and effectiveness of utilizing public participation in scientific research to achieve a robust sampling methodology across the broad geography of the Intermountain West.

Predicted soil organic carbon stocks and changes in Jordan between 2000 and 2030 made using the GEFSOC modelling system

Estimates of soil organic carbon (SOC) stocks and changes under different land use systems can help determine vulnerability to land degradation. Such information is important for countries in and areas with high susceptibility to desertification. SOC stocks, and predicted changes between 2000 and 2030, were determined at the national scale for Jordan using The Global Environment Facility Soil Organic Carbon (GEFSOC) Modelling System. For the purpose of this study, Jordan was divided into three natural regions (The Jordan Valley, the Uplands and the Badia) and three developmental regions (North, Middle and South). Based on this division, Jordan was divided into five zones (based on the dominant land use): the Jordan Valley, the North Uplands, the Middle Uplands, the South Uplands and the Badia. This information was merged using GIS, along with a map of rainfall isohyets, to produce a map with 498 polygons. Each of these was given a unique ID, a land management unit identifier and was characterized in terms of its dominant soil type. Historical land use data, current land use and future land use change scenarios were also assembled, forming major inputs of the modelling system. The GEFSOC Modelling System was then run to produce C stocks in Jordan for the years 1990, 2000 and 2030. The results were compared with conventional methods of estimating carbon stocks, such as the mapping based SOTER method. The results of these comparisons showed that the model runs are acceptable, taking into consideration the limited availability of long-term experimental soil data that can be used to validate them. The main findings of this research show that between 2000 and 2030, SOC may increase in heavily used areas under irrigation and will likely decrease in grazed rangelands that cover most of Jordan giving an overall decrease in total SOC over time if the land is indeed used under the estimated forms of land use. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Monitoring and modelling the three-dimensional flow of water under drip irrigation

The interpretation of soil water dynamics under drip irrigation systems is relevant for crop production as well as on water use and management. In this study a three-dimensional representation of the flow of water under drip irrigation is presented. The work includes analysis of the water balance at point scale as well as area-average, exploring uncertainties in water balance estimations depending on the number of locations sampled. The water flow was monitored by detailed profile water content measurements before irrigation, after irrigation and 24 h later with a dense array of soil moisture access tubes radially distributed around selected drippers. The objective was to develop a methodology that could be used on selected occasions to obtain 'snap shots' of the detailed three-dimensional patterns of soil moisture. Such patterns are likely to be very complex, as spatial variability will be induced for a number of reasons, such as strong horizontal gradients in soil moisture, variations between individual sources in the amount of water applied and spatial variability is soil hydraulic properties. Results are compared with a widely used numerical model, Hydrus-2D. The observed dynamic of the water content distribution is in good agreement with model simulations, although some discrepancies concerning the horizontal distribution of the irrigation bulb are noted due to soil heterogeneity. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.