1000 resultados para Traducció i interpretació -- Ensenyament
Resumo:
Actualment hi ha multitud d’estudis científics que demostren els beneficis que aporta a la nostra salut la pràctica regular d’activitat física, però aquest fet no genera per si sol uns nivells de pràctica suficients en la població. El present estudi s’emmarca en una investigació realitzada amb nois i noies d’entre 17 i 25 anys de la localitat de Cardedeu, sobre les diferents barreres i motivacions per a la pràctica d’activitat física de forma regular en aquest sector concret de la població. S’han analitzat els resultats obtinguts en l’aplicació dels qüestionaris ABPEF (Capdevila, 2005) i AMPEF (Capdevila, 2000) sobre una mostra formada per un total de 38 participants. En els resultats obtinguts destaquen les barreres relacionades amb la fatiga, la mandra, les obligacions i la falta de temps. Amb referència a motivacions més significatives trobem aquells ítems relacionats amb la salut, la imatge corporal, la diversió i el benestar.
Resumo:
L’objectiu d’aquest estudi és comparar els efectes que produeixen un protocol d’entrenament orientat amb càrregues lleugeres (40%-60% 1RM) i un protocol d’entrenament amb càrregues altes submàximes (90% 1RM), sobre els nivells de potència muscular. L’estudi ha analitzat a 12 futbolistes masculins pertanyents al mateix equip (22,1 ± 2,9 anys, 72,2 ± 6, 8 kg, 1,77 ± 0,15 m). Els exercicis analitzats foren el ½ squat i el press banca. També es va utilitzar un grup control. Els resultats ens van mostrar que el grup d’entrenament amb càrregues lleugeres va obtenir unes millores més considerables sobre els valors de potència (W) en 40% i 60% 1RM i per altre banda en el grup d’entrenament amb càrregues submàximes es van produir uns increments de potència més alts en càrregues altes (80% 1RM). Els resultats referents a la velocitat mitjana (m/s), es van produir de manera més considerable en el grup que va realitzar el treball amb càrregues lleugeres, en totes les intensitats analitzades.
Resumo:
L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, així com identificar quins coneixements són més específics perquè s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importància de l’activitat física per la salut. Així doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat física (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat específicament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives físicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat física per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat física i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més específiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la pràctica.
Resumo:
L’objectiu del present estudi es realitzar una proposta i una aplicació pràctica per comprovar els efectes d’entrenament que genera sobre la velocitat amb el canvi de direcció. Per poder dur a terme la investigació, es van reunir a 11 jugadores (11.25 ± 0.79 d’edat) d’un mateix equip que competeixen a la categoria aleví. Es va crear un grup experimental (GEX) format per sis jugadores, el qual va ser sotmès al programa d’entrenament juntament al realitzat habitualment amb el seu equip. Els exercicis realitzats en el programa eren de pliometria amb salts a tanques petites i a bancs, circuits de carreres amb canvis de direcció i exercicis pliomètrics de baix impacte mitjançant un treball de peus coordinatius a l’escala de coordinació, tot això, alternat amb els jocs tradicionals de persecució i oposició. Es va crear un segon grup, anomenat grup control (GC) format per cinc jugadores, les quals només van realitzar el seu treball de futbol habitual amb el seu equip. Els protocols d’avaluació van ser el Test Illinois i el T-Test abans de l’inici del programa i després de l’aplicació pràctica amb el grup experimental. Es va establir un nivell de significació de p<0.05. Els resultats al final de l’estudi van mostrar que el grup GEX va millorar de manera estadísticament significativa en els dos tests, tot i això, el grup GC va obtenir una millora encara més significativa que el GEX en el Test Illinois. Això ens demostra que el programa d’entrenament realitzat es més efectiu en T-Test que no pas en el Test Ilinois.
Resumo:
Aquest treball pretén aprofundir en el coneixement de l'estrès, el seu funcionament, els seus desencadenants, el seu procés i el seu afrontament, en la seva vessant més psicològica. Paral·lelament també he volgut esbrinar quines són les investigacions que s'han fet sobre l'estrès acadèmic en estudiants universitaris i, amb tot això, he intentat establir una descripció de l'estrès acadèmic d'aquests estudiants. En aquest treball podem trobar un marc teòric amb els conceptes i perspectives sobre l'estrès en general i l'estrès acadèmic en particular, així com un estudi no experimental i transaccional, realitzat a través de l'inventari SISCO de l'estrès acadèmic, creat per l'autor Arturo Barraza, als alumnes universitaris. Els resultats mostren que un 90% dels alumnes enquestats han afirmat haver tingut moments de nerviosisme o preocupació durant el curs, puntuant el seu nivell d'estrès amb una mitjana de 3,51 en una escala tipus Likert de 1 (poc) a 5 (molt).
Resumo:
L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat identificar i descriure els estereotips i prejudicis sobre les persones físicament atractives, a més de conèixer si hi ha diferències entre la visió dels adolescents i la visió dels adults en relació a aquest tema. Per a complir aquests objectius, el present estudi s’ha portat a terme amb adolescents de 12 a 19 anys i amb adults de 20 a 60 anys, als quals se’ls hi ha passat un qüestionari dissenyat específicament per a aquesta investigació. A partir de les seves respostes, els resultats clau han estat, per una banda, que no s’han trobat grans diferències entre adolescents i adults, i, per una altra banda, que els models corporals ideals i preferits per ambdues mostres són el musculat i el prim, a més que l’atractiu físic s’associa, en general, amb característiques socialment positives, principalment amb la competència social i a l’èxit.
Resumo:
El següent treball tracta sobre les principals relacions existents entre la memòria i les emocions. Una vegada revisats els dos conceptes de manera separada, el nostre objectiu serà vincular els dos conceptes, per tal de saber com influeixen les emocions en el processos mnèmics com són la codificació, la consolidació i el record. Per assolir aquest objectiu, també realitzarem una part empírica en la qual prendrem com a referent la teoria de la Memòria Dependent de l'Estat d'Ànim proposada per Bower (1981). En la línia d'aquesta teoria, la hipòtesi general que ens plantegem a la part empírica és que si induïm a un subjecte a un estat d'ànim determinat i li fem aprendre un llistat de paraules amb diferent valència emocional, recordarà millor les paraules que coincideixin amb l'estat afectiu del subjecte en el moment de l'aprenentatge. Per a resoldre aquesta hipòtesi prendrem com a referent el disseny experimental de Meilan, Carro, Guerrero, Carpi, Gómez & Palmero (2012). Els nostres resultats recolzen les hipòtesis basades en la teoria de congruència afectiva de Bower (1981) i, parcialment el disseny d'investigació de Meilan et. al (2012).
Resumo:
A comparative study of the two published Catalan translations of Charles Dickens’ David Copperfield, the first translated by Josep Carner in 1930 but not published until 1964, and the second by Joan Sellent in 2003. The analysis shows that both translations, magnificent, reflect the unique evolution of the language model that the translators pass on to their readers, an evolution shaped by the complex history of the Catalan language in the 20th century, which is still to be written
Resumo:
La recepció de l’obra de Verdaguer a França i, en especial, a la Catalunya del Nord i a Occitània, tot i ser molt remarcable, ha estat estudiada de forma fragmentària. Només s’ha realitzat alguna recerca sobre traductors com Delpont, Pepratx, Savine, Tolrà de Bordas o Vassal. D’altres traductors nord-catalans o occitans no han merescut cap atenció i la informació que en tenim és mínima o inexistent. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves notícies sobre versions al francès de traductors verdaguerians nord-catalans i occitans, oblidats o, simplement, que no s’han estudiat mai.