1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Les migracions internacionals de les ltimes dcades han generat una gran transformaci social, tant a nivell global com local. Les societats del segle XXI sn multiculturals, cosmopolites i diverses per tamb desiguals, generen segregaci, exclusi social i neguen qualsevol alteritat i el reconeixement de laltre. La societat multicultural s una realitat que hem de definir en tots els seus mbits, principalment en el poltic, i tamb com es concreta en la vida quotidiana. Una de les qestions fonamentals de la Universitat s la implicaci i articulaci dels seus estudis amb la societat. La Universitat, centre vital de la producci de sabers i coneixements, ha davanar en parallel a la societat per tamb ha ser capa de preparar als seus estudiants perqu puguin transformar-la. Totes les institucions han dinvolucrar-se i en aquest sentit la Universitat juga un paper preponderant en la formaci de ciutadans i ciutadanes. La prctica infermera es basa en lexercici de cuidar. Lacci de cuidar s una constant universal amb models o patrons particulars, actualment, en interacci. En lexercici de la professi infermera, en la relaci que establim amb les persones dorgens culturals diversos, la situaci de partida s habitualment de distncia y diferenciaci entre nosaltres i els altres. Establim la comunicaci a partir dels nostres codis culturals i de les imatges preconstruides de laltre, actuant amb desconfiana i fent en moltes ocasions una interpretaci errnia. Els estudis universitaris dInfermeria tenen com objectiu formar a professionals capaos de proporcionar cures holstiques a les persones i a la comunitat. Les Escoles dInfermeria, entre altres competncies, han de formar als seus estudiants perqu siguin capaos de conixer la diversitat del nostre entorn social, analitzar els principals problemes socio-culturals que sarticulen en ella, integrar valors i actituds positives cap a la diferncia i adoptar la pluralitat como forma de convivncia i enriquiment personal
Resumo:
Sacaba de commemorar lAny Internacional del Planeta Terra, en el marc de la celebraci reivindicativa de les Nacions Unides. Lobjectiu daquesta iniciativa s incrementar la conscienciaci dels ciutadans i de la classe poltica sobre laportaci de les cincies de la terra a la millora de la qualitat de vida i la salvaguarda del nostre planeta
Resumo:
Aquest treball neix de linters per conixer quin s el funcionament dels Plans Locals de Joventut (PLJ), com a instrument per treballar les poltiques de joventut, i el paper de la participació juvenil entorn aquest context. La temtica principal s els PLJ per en relaci amb la participació, el jovent i les poltiques de joventut actuals
Resumo:
LEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) centra el procs densenyament/aprenentatge en lalumne. En aquest marc, adquireix una gran rellevncia la planificaci de la docncia. Aquesta exigeix definir les competncies aix com la proposta dactivitats a partir de la qual lalumne ha dassolir-les. Per tant, per un bon desenvolupament del procs densenyament/aprenentatge es fa necessria la participació activa de lestudiant. En aquest sentit, aconseguir mantenir el seu inters durant tot el curs s un repte per al professor. En aquesta comunicaci el nostre objectiu s donar a conixer una experincia del tot satisfactria, segons la nostra opini portada a terme a lassignatura de Tcniques dExpressi Oral i Escrita (TEOE), per la qual ha resultat decisiva la implicaci activa dels estudiants. Aquesta assignatura es porta a terme a la Facultat de Lletres. T com a objectiu treballar les competncies transversals daprofundiment de lexpressi oral i escrita i la lectura crtica. Hi participen estudiants de primer curs de tots els estudis de la facultat. A ms a ms compta tamb amb la presncia destudiants Erasmus i, en aquesta ocasi, tamb dun alumne del Programa de la formaci universitria per a la gent gran. Tot aix provoca que els interessos de lalumnat siguin molt diversos i fa imprescindible recrrer a estratgies docents per fer sentir a lalumne responsable dun projecte com. Una dificultat afegida de lassignatura s que tracta qestions que molts alumnes perceben com a ja assolides, un dj vu. Es tracta, doncs, de tornar a treballar qestions que no canvien (llegir i escriure un text) en un mn cada vegada ms canviant. La llengua vehicular de lassignatura ha estat el castell
Resumo:
Ensenyar a participar s instruir els futurs professionals a viure amb una visi crtica sobre el mn i a pensar en la feina de larquitecte no solament des del punt de vista de la tekne sin tamb des del punt de vista tic i moral: disciplina que ensenya les regles que han de dirigir lactivitat lliure de lhome. Des de linici del segle XX diversos autors amb diversos punts de vista sobre la pedagogia van assenyalar la importncia daprendre a partir dactivitats (la tekne), aspecte que comporta la idea duna major participació i coordinaci (element tic) de lalumnat. De fet, ladaptaci de la Universitat espanyola a lespai europeu densenyament superior, segons el Conveni de Bolonya de 1999, no noms significa un canvi tcnic pel que fa al clcul dels crdits i la seva distribuci, sin que comporta sobretot i aquest s laspecte ms interessant i suggeridor daquest procs lanomenat canvi cultural, en qu tot el cos docent ha dimplicar-se per tal daplicar el nou model en el qual lelement tic, que comporta un actitud critica i responsable, de lensenyament assumeix ms protagonisme. Model que hauria destimular la implicaci critica de lalumnat i el desenvolupament cooperatiu dun pensament cientfic elaborat des de lautonomia personal
Resumo:
Lexperincia formativa que presentem a continuaci sha dut a terme el curs acadmic 2008-2009, en lmbit de la formaci inicial de mestres deducaci infantil, amb un grup destudiants de 1er i en el marc de lassignatura Didctica General i Atenci a la Diversitat (DGAD), de carcter troncal, obligatria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la collaboraci de mestres en actiu de lEtapa dEducaci Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eullia Bota), a partir de la creaci duna comissi mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experincia ens ha facilitat la incorporaci destratgies de prctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns daprenentatge propis de lexercici docent, les aules deducaci infantil. La intervenci dels nostres estudiants ha estat possible grcies a lorganitzaci i planificaci curricular de les escoles en diferents espais i ambients daprenentatge que han perms un treball collaboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat daquesta experincia ha resps a lobjectiu com dimplimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de lacci docent a travs de la participació conjunta de dos collectius: universitat i escola
Resumo:
Sabem que leducaci no es circumscriu noms en lmbit acadmic ni dins el marc fsic dun centre docent, sin que la societat i els productes que genera sn elements importants a tenir en compte. En base a aquests supsits, els nous corrents pedaggics de lEscola Nova sorgits a comenaments del segle XX ja recomanaven obrir les escoles a lentorn immediat i aprofitar les seves possibilitats tant com a recurs educatiu com a contingut curricular en s mateix. Aquesta premissa plenament vigent a lactualitat es fa palesa especialment a lrea de msica, no noms per la gran quantitat dinformaci immediata i diversificada- i per les possibilitats didctiques i educatives de carcter multimdia i interactiu de les Noves Tecnologies (NNTT), les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) i les Tecnologies de lAprenentatge i la Comunicaci (TAC) que configuren lactual realitat virtual a la que ens veiem abocats, sin per lampli ventall destils i gneres que inclouen les programacions despectacles musicals al nostre abast. De la mateixa manera que laudici de msica en directe s del tot imprescindible en aquesta rea artstica i humanstica per tal de desenvolupar les destreses que li sn prpies, tamb ho s la participació activa. En aquest sentit, constatem que la realitzaci dactivitats educatives a nivell collectiu permet la interacci entre iguals i la descoberta, desenvolupament o aprofundiment dactituds com la cooperaci, la tolerncia, el respecte mutu, la cohesi, etc., valors imprescindibles en una societat democrtica i plural com la nostra. I encara ms, que lactivitat collectiva realitzada amb lobjectiu de produir un producte propi, afavoreix la satisfacci personal final que conduir a la veritable integraci dels continguts a assimilar. Per tant, la prctica aplicada daquestes actituds i destreses socials es fa imprescindible en els estudis dels futurs docents. L'Espai Europeu de Educaci Superior (EEES) ens aporta la incorporaci d'un concepte provinent del mn professional, les competncies, que sn un nou referent de rang superior que orienta globalment els estudis universitaris. Els objectius i continguts d'aquests tindran sentit en la mesura que contribueixin a desenvolupar algunes d'aquestes competncies, ja que seran l'objecte principal d'avaluaci de les titulacions. Pensem que a travs dactivitats que es poden fer fora de l'aula com la que presentem en aquesta comunicaci, s'ajuda a mobilitzar algunes d'aquestes competncies que permetran configurar el perfil de graduat que tots desitgem
Resumo:
Lexperincia que presentem implica introduir, a lassignatura anual de primer curs dels estudis de mestre, Psicologia de l'educaci i del desenvolupament en l'edat escolar, amb 87 estudiants, de lespecialitat de primria i musical, matriculats el curs 2008-2009, laprenentatge cooperatiu, com a metodologia didctica, i lavaluaci continuada, amb ls del portfoli daprenentatge del grup cooperatiu, com a instrument pel seguiment i millora del procs daprenentatge grupal i individual, amb les ajudes contingents del docent. Els objectius concrets que perseguem amb la nostra experincia eren: Aconseguir una major implicaci de lestudiant en el seu procs daprenentatge i en el dels companys, entenent que la seva participació activa s insubstituble pel procs de construcci del coneixement. Partir dels coneixements previs dels estudiants i utilitzar-los durant el procs de construcci de coneixement, ja que sn lelement clau amb els que ells llegeixen i interpreten els nous continguts daprenentatge. Possibilitar i propiciar la construcci dels coneixement a partir de lintercanvi, del dileg amb un mateix, amb els companys (en parelles, en petit i gran grup) i amb el docent. Dotar el coneixement de funcionalitat: Aplicar, el contingut daprenentatge construt, a casos que ens acostin a la realitat professional vinculada als estudis. Construir xarxes de coneixement: Fer sempre present, en cada nova situaci, all que hem aprs anteriorment. Assumir la responsabilitat personal i individual, que queda reflectida en el portfoli amb les tasques daprenentatge/avaluaci individuals i grupals. Transformar el paper del docent de transmissor a discutidor, matisador, interrogador, aclaridor. Acompanyar a cada estudiant en el seu procs daprenentatge: amb continus feedbacks i oferint-los noves oportunitats per aprendre i millorar. Augmentar la motivaci de lestudiant per laprenentatge amb les diferents actuacions assenyalades en els objectius precedents. Promoure el desenvolupament de competncies tal com: lanlisi de la realitat, a travs de coneixements disciplinars, adquirir habilitats en les relacions interpersonals, estratgies daprenentatge, etc
Resumo:
Desmuntant frica s una experincia pedaggica indita en el marc de lassignatura de Geografia Humana que pretn estudiar la complexitat del sistema mn tot partint duna plataforma danlisi concreta: lfrica subsahariana. Sutilitza com a eina didctica lentorn interactiu Moodle, que dinamitza el tractament dels diferents escenaris simulats que haur de resoldre cada alumne (representant dun pas). Les seves vuit edicions (set de les quals shan desenvolupat en lentorn virtual de Microsoft Messenger Groups) posen de manifest que aquest joc destratgia: (a) potencia la reflexi crtica entorn temtiques com els recursos naturals, la cooperaci internacional, leconomia i la producci daliments, els drets i les llibertats, els conflictes latents,...; (b) promou la necessitat dactuar mitjanant propostes proactives; (c) constata la participació collectiva; i (d) fomenta la imaginaci i la creativitat en lelaboraci destratgies per afrontar-ne el desenvolupament. A ms, i de forma parallela a la dinmica del joc, alguns alumnes-participants aposten per propostes collectives i alternatives al joc per tal dafrontar interessos ms enll dels escenaris plantejats. Per ltim, Desmuntant frica trenca amb la relaci estereotipada entre professor i alumne perqu magnifica el dileg i la interacci entre els representants dels diferents pasos a partir de sinrgies especfiques, aposta per laproximaci i el coneixement despais poc coneguts i aprofundeix en lectures especialitzades i en documents de rigorosa actualitat. Les diferents visions, interpretacions i posicionaments de la realitat actual davant el procs i la dinmica del desenvolupament a escala mundial sn, en bona part, objectius als quals pretn donar resposta la disciplina geogrfica dins el context de la Geografia Humana. En aquest sentit Desmuntant frica vol acomplir un nic objectiu: aplicar els mtodes i les tcniques necessaris per, a partir dun escenari de treball proposat i basat en una temtica actual, assolir el desenvolupament dels pasos de lfrica subsahariana. Tot plegat, aprofundint en actuacions individuals i collectives amb la finalitat que els alumnes analitzin i sobretot actun des de perspectives socials, econmiques, territorials i ambientals
Resumo:
La present comunicaci pretn veure el disseny i funcionament duna assignatura concreta com s el Dret Processal Civil, desprs de la introducci duna srie delements innovadors. I aquests elements innovadors, estudiats en les properes lnies, sn conseqncia o millor dit, han estat pensats amb la vista posada en la nova metodologia i pla docent que esdev amb larribada de lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES). Entre els reptes que planteja el nou sistema educatiu, que t com a principal objectiu la convergncia europea en matria densenyament, hi ha la implementaci dun sistema fcilment comprensible i comparable de titulacions; ladopci dun sistema dacumulaci i transferncia de crdits que afavoreixi la mobilitat, o lintercanvi de coneixements entre pasos mitjanant programes com el denominat ERASMUS. Observada aquesta necessitat de nova planificaci de la docncia, des de lrea de Dret Processal de la Universitat de Girona sha estructurat la nostra assignatura per obtenir, precisament, una millor planificaci de lensenyament a travs dun conjunt delements que permeten aconseguir una millor distribuci dels horaris acadmics, un augment del rendiment, un afavoriment de la relaci professor-alumne, una millora de linters personal de cadascuna de les parts i una adquisici rpida i progressiva de conceptes, entre daltres finalitats. En definitiva, sha intentat buscar la manera ms idnia dafrontar els nous reptes que planteja lEEES
Resumo:
El 17th Annual Meeting of the Florence Network (FN) va tenir lloc del 21 al 25 dabril de 2009 a The Hague University of Applied Sciences (THU) Academy of Health-School of Nursing, sota el lema: Patient/client centred healthcare. The Ducht perspective with an international touch, i es va centrar en lactual situaci dels drets dels pacients a Holanda aplicat en diferents camps de les cures infermeres. LEscola dInfermeria de la Universitat de Girona hi va participar amb lassistncia de dues professores i quatre estudiants. E nombre total destudiants que varen assistir a la FN es de 47. La procedncia dels mateixos en total de 9 pasos diferents. De tots ells assistien per primer cop 18 persones 4 ho feien per segona vegada i 1 per tercera . Els objectius del treball que es presenta son els segents: 1, Conixer lopini dels estudiants respecte a la seva participació a la Florence Network. 2, Saber quin perfil tenen els universitaris que hi assisteixen 3, Detectar els punts forts i els punts febles que destaquen els estudiants desprs de participar a la Florence Network
Resumo:
Aquest article pretn presentar les lnies de treball del grup de recerca de l'rea de Geodinmica Externa del Departament de Cincies Ambientals de la Facultat de Cincies de la UdG (Universitat de Girona)com a mostra dels camps d'aplicaci ms comuns del treball dels gelegs
Resumo:
La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser tamb una guerra d'idees o arguments poltics. A diferncia, per, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagnics conegueren (al Principat i fins i tot mes enll) una difusi sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa
Resumo:
Inventari que recull les notcies que lautor ha pogut aplegar sobre plecs solts potics en llengua catalana de temtica relacionada amb el bandolerisme (des de larribada de la impremta a Catalunya fins al final del segle XVII). Tamb ofereix ledici del text de tres daquests plecs solts, impresos a la segona meitat del segle XVI, indits modernament i poc coneguts. Es tracta duna srie sobre dos germans bandolers, caps de colla: Janot i Montserrat Poc
Resumo:
En els propers cinc anys es configura un nou panorama en la formaci inicial que cal aprofitar per millorar lensenyament-aprenentatge-avaluaci de la DCS i vincular-la amb leducaci per a la ciutadania, a ms de donar resposta als reptes emergents duna societat del segle XXI. Considerem que les decisions que shan de prendre han de tenir en compte lexperincia acumulada al llarg dels anys. Per aquest motiu, plantegem una reflexi basada en els canvis i les continutats que ha anat tenint la DCS en la formaci dels mestres, amb la finalitat dorientar la presa de decisions futures
