1000 resultados para Plombières-lès-Dijon
Resumo:
Summary : Forensic science - both as a source of and as a remedy for error potentially leading to judicial error - has been studied empirically in this research. A comprehensive literature review, experimental tests on the influence of observational biases in fingermark comparison, and semistructured interviews with heads of forensic science laboratories/units in Switzerland and abroad were the tools used. For the literature review, some of the areas studied are: the quality of forensic science work in general, the complex interaction between science and law, and specific propositions as to error sources not directly related to the interaction between law and science. A list of potential error sources all the way from the crime scene to the writing of the report has been established as well. For the empirical tests, the ACE-V (Analysis, Comparison, Evaluation, and Verification) process of fingermark comparison was selected as an area of special interest for the study of observational biases, due to its heavy reliance on visual observation and recent cases of misidentifications. Results of the tests performed with forensic science students tend to show that decision-making stages are the most vulnerable to stimuli inducing observational biases. For the semi-structured interviews, eleven senior forensic scientists answered questions on several subjects, for example on potential and existing error sources in their work, of the limitations of what can be done with forensic science, and of the possibilities and tools to minimise errors. Training and education to augment the quality of forensic science have been discussed together with possible solutions to minimise the risk of errors in forensic science. In addition, the time that samples of physical evidence are kept has been determined as well. Results tend to show considerable agreement on most subjects among the international participants. Their opinions on possible explanations for the occurrence of such problems and the relative weight of such errors in the three stages of crime scene, laboratory, and report writing, disagree, however, with opinions widely represented in existing literature. Through the present research it was therefore possible to obtain a better view of the interaction of forensic science and judicial error to propose practical recommendations to minimise their occurrence. Résumé : Les sciences forensiques - considérés aussi bien comme source de que comme remède à l'erreur judiciaire - ont été étudiées empiriquement dans cette recherche. Une revue complète de littérature, des tests expérimentaux sur l'influence du biais de l'observation dans l'individualisation de traces digitales et des entretiens semi-directifs avec des responsables de laboratoires et unités de sciences forensiques en Suisse et à l'étranger étaient les outils utilisés. Pour la revue de littérature, quelques éléments étudies comprennent: la qualité du travail en sciences forensiques en général, l'interaction complexe entre la science et le droit, et des propositions spécifiques quant aux sources d'erreur pas directement liées à l'interaction entre droit et science. Une liste des sources potentielles d'erreur tout le long du processus de la scène de crime à la rédaction du rapport a également été établie. Pour les tests empiriques, le processus d'ACE-V (analyse, comparaison, évaluation et vérification) de l'individualisation de traces digitales a été choisi comme un sujet d'intérêt spécial pour l'étude des effets d'observation, due à son fort recours à l'observation visuelle et dû à des cas récents d'identification erronée. Les résultats des tests avec des étudiants tendent à prouver que les étapes de prise de décision sont les plus vulnérables aux stimuli induisant des biais d'observation. Pour les entretiens semi-structurés, onze forensiciens ont répondu à des questions sur des sujets variés, par exemple sur des sources potentielles et existantes d'erreur dans leur travail, des limitations de ce qui peut être fait en sciences forensiques, et des possibilités et des outils pour réduire au minimum ses erreurs. La formation et l'éducation pour augmenter la qualité des sciences forensiques ont été discutées ainsi que les solutions possibles pour réduire au minimum le risque d'erreurs en sciences forensiques. Le temps que des échantillons sont gardés a été également déterminé. En général, les résultats tendent à montrer un grand accord sur la plupart des sujets abordés pour les divers participants internationaux. Leur avis sur des explications possibles pour l'occurrence de tels problèmes et sur le poids relatif de telles erreurs dans les trois étapes scène de crime;', laboratoire et rédaction de rapports est cependant en désaccord avec les avis largement représentés dans la littérature existante. Par cette recherche il était donc possible d'obtenir une meilleure vue de l'interaction des sciences forensiques et de l'erreur judiciaire afin de proposer des recommandations pratiques pour réduire au minimum leur occurrence. Zusammenfassung : Forensische Wissenschaften - als Ursache und als Hilfsmittel gegen Fehler, die möglicherweise zu Justizirrtümern führen könnten - sind hier empirisch erforscht worden. Die eingestzten Methoden waren eine Literaturübersicht, experimentelle Tests über den Einfluss von Beobachtungseffekten (observer bias) in der Individualisierung von Fingerabdrücken und halbstandardisierte Interviews mit Verantwortlichen von kriminalistischen Labors/Diensten in der Schweiz und im Ausland. Der Literaturüberblick umfasst unter anderem: die Qualität der kriminalistischen Arbeit im Allgemeinen, die komplizierte Interaktion zwischen Wissenschaft und Recht und spezifische Fehlerquellen, welche nicht direkt auf der Interaktion von Recht und Wissenschaft beruhen. Eine Liste möglicher Fehlerquellen vom Tatort zum Rapportschreiben ist zudem erstellt worden. Für die empirischen Tests wurde der ACE-V (Analyse, Vergleich, Auswertung und Überprüfung) Prozess in der Fingerabdruck-Individualisierung als speziell interessantes Fachgebiet für die Studie von Beobachtungseffekten gewählt. Gründe sind die Wichtigkeit von visuellen Beobachtungen und kürzliche Fälle von Fehlidentifizierungen. Resultate der Tests, die mit Studenten durchgeführt wurden, neigen dazu Entscheidungsphasen als die anfälligsten für Stimuli aufzuzeigen, die Beobachtungseffekte anregen könnten. Für die halbstandardisierten Interviews beantworteten elf Forensiker Fragen über Themen wie zum Beispiel mögliche und vorhandene Fehlerquellen in ihrer Arbeit, Grenzen der forensischen Wissenschaften und Möglichkeiten und Mittel um Fehler zu verringern. Wie Training und Ausbildung die Qualität der forensischen Wissenschaften verbessern können ist zusammen mit möglichen Lösungen zur Fehlervermeidung im selben Bereich diskutiert worden. Wie lange Beweismitten aufbewahrt werden wurde auch festgehalten. Resultate neigen dazu, für die meisten Themen eine grosse Übereinstimmung zwischen den verschiedenen internationalen Teilnehmern zu zeigen. Ihre Meinungen über mögliche Erklärungen für das Auftreten solcher Probleme und des relativen Gewichts solcher Fehler in den drei Phasen Tatort, Labor und Rapportschreiben gehen jedoch mit den Meinungen, welche in der Literatur vertreten werden auseinander. Durch diese Forschungsarbeit war es folglich möglich, ein besseres Verständnis der Interaktion von forensischen Wissenschaften und Justizirrtümer zu erhalten, um somit praktische Empfehlungen vorzuschlagen, welche diese verringern. Resumen : Esta investigación ha analizado de manera empírica el rol de las ciencias forenses como fuente y como remedio de potenciales errores judiciales. La metodología empleada consistió en una revisión integral de la literatura, en una serie de experimentos sobre la influencia de los sesgos de observación en la individualización de huellas dactilares y en una serie de entrevistas semiestructuradas con jefes de laboratorios o unidades de ciencias forenses en Suiza y en el extranjero. En la revisión de la literatura, algunas de las áreas estudiadas fueron: la calidad del trabajo en ciencias forenses en general, la interacción compleja entre la ciencia y el derecho, así como otras fuentes de error no relacionadas directamente con la interacción entre derecho y ciencia. También se ha establecido una lista exhaustiva de las fuentes potenciales de error desde la llegada a la escena del crimen a la redacción del informe. En el marco de los tests empíricos, al analizar los sesgos de observación dedicamos especial interés al proceso de ACE-V (análisis, comparación, evaluación y verificación) para la individualización de huellas dactilares puesto que este reposa sobre la observación visual y ha originado varios casos recientes de identificaciones erróneas. Los resultados de las experimentaciones realizadas con estudiantes sugieren que las etapas en las que deben tornarse decisiones son las más vulnerables a lös factores que pueden generar sesgos de observación. En el contexto de las entrevistas semi-estructuradas, once científicos forenses de diversos países contestaron preguntas sobre varios temas, incluyendo las fuentes potenciales y existehtes de error en su trabajo, las limitaciones propias a las ciencias forenses, las posibilidades de reducir al mínimo los errores y las herramientas que podrían ser utilizadas para ello. Se han sugerido diversas soluciones para alcanzar este objetivo, incluyendo el entrenamiento y la educación para aumentar la calidad de las ciencias forenses. Además, se ha establecido el periodo de conservación de las muestras judiciales. Los resultados apuntan a un elevado grado de consenso entre los entrevistados en la mayoría de los temas. Sin embargo, sus opiniones sobre las posibles causas de estos errores y su importancia relativa en las tres etapas de la investigación -la escena del crimen, el laboratorio y la redacción de informe- discrepan con las que predominan ampliamente en la literatura actual. De este modo, esta investigación nos ha permitido obtener una mejor imagen de la interacción entre ciencias forenses y errores judiciales, y comenzar a formular una serie de recomendaciones prácticas para reducirlos al minimo.
Resumo:
El present TFC es basa en la creació d'una aplicació web que permeti tant a entitats locals com a particulars, la gestió completa d'un arxiu de documents, utilitzant la tecnologia JEE pròpia de Java, i més concretament del framwork Spring així el programari resultant esdevé més robust, escalable, reutilitzable i senzill d'implementar i mantenir.
Resumo:
The use of areal bone mineral density (aBMD) for fracture prediction may be enhanced by considering bone microarchitectural deterioration. Trabecular bone score (TBS) helped in redefining a significant subset of non-osteoporotic women as a higher risk group. INTRODUCTION: TBS is an index of bone microarchitecture. Our goal was to assess the ability of TBS to predict incident fracture. METHODS: TBS was assessed in 560 postmenopausal women from the Os des Femmes de Lyon cohort, who had a lumbar spine (LS) DXA scan (QDR 4500A, Hologic) between years 2000 and 2001. During a mean follow-up of 7.8 ± 1.3 years, 94 women sustained 112 fragility fractures. RESULTS: At the time of baseline DXA scan, women with incident fracture were significantly older (70 ± 9 vs. 65 ± 8 years) and had a lower LS_aBMD and LS_TBS (both -0.4SD, p < 0.001) than women without fracture. The magnitude of fracture prediction was similar for LS_aBMD and LS_TBS (odds ratio [95 % confidence interval] = 1.4 [1.2;1.7] and 1.6 [1.2;2.0]). After adjustment for age and prevalent fracture, LS_TBS remained predictive of an increased risk of fracture. Yet, its addition to age, prevalent fracture, and LS_aBMD did not reach the level of significance to improve the fracture prediction. When using the WHO classification, 39 % of fractures occurred in osteoporotic women, 46 % in osteopenic women, and 15 % in women with T-score > -1. Thirty-seven percent of fractures occurred in the lowest quartile of LS_TBS, regardless of BMD. Moreover, 35 % of fractures that occurred in osteopenic women were classified below this LS_TBS threshold. CONCLUSION: In conclusion, LS_aBMD and LS_TBS predicted fractures equally well. In our cohort, the addition of LS_TBS to age and LS_aBMD added only limited information on fracture risk prediction. However, using the lowest quartile of LS_TBS helped in redefining a significant subset of non-osteoporotic women as a higher risk group which is important for patient management.
Resumo:
Este trabajo se centra en la atención a la diversidad, enfocado en aquellos alumnos con necesidades educativas especiales por dificultades de aprendizaje, por trastorno de déficit de atención, dislexia, inteligencia límite (bordeline) y síndrome de triple X. Con él también se pretende la adaptación de niños de nacionalidad china a nuestros hábitos y se les ilustra en el método silábico para que aprendan el idioma del castellano con prontitud para evitar la dislexia, entre otros problemas.
Resumo:
Rickettsioses are arthropod-borne diseases caused by parasites from the Order Rickettsiales. The most prevalent rickettsial disease in Brazil is Brazilian Spotted Fever (BSF). This work intends the molecular detection of those agents in ectoparasites from an endemic area of BSF in the state of Espírito Santo. A total of 502 ectoparasites, among them Amblyomma cajennense, Amblyomma dubitatum (A. cooperi), Riphicephalus sanguineus, Anocentor nitens and Ctenocephalides felis, was collected from domestic animals and the environment and separated in 152 lots according to the origin. Rickettsia sp. was detected in pools of all collected species by amplification of 17kDa protein-encoding gene fragments. The products of PCR amplification of three samples were sequenced, and Rickettsia felis was identified in R. sanguineus and C. felis. These results confirm the presence of Rickettsia felis in areas previously known as endemic for BSF, disease caused by Rickettsia rickettsii. Moreover, they show the needing of further studies for deeper knowledge of R. felis-spotted fever epidemiology and differentiation of these diseases in Brazil.
Resumo:
Rapport de synthèse : Cette thèse a étudié en détail le cas d'un enfant souffrant d'une hémiplégie congénitale sur un infarctus prénatal étendu qui a développé une forme particulière d'épilepsie, le syndrome des pointes ondes continues du sommeil (POCS), associé à une régression mentale massive. Les caractéristiques de cette détérioration pointaient vers un dysfonctionnement de type frontal. Une chirurgie de l'épilepsie (hémisphérotomie) a, non seulement, permis la guérison de l'épilepsie mais une récupération rapide sur le plan comportemental et cognitif, suivie d'une reprise plus lente du développement, avec finalement à l'âge de 11 ans un niveau de déficience intellectuelle modérée. L'intérêt de cette étude réside dans le fait que l'enfant a pu être suivi prospectivement entre l'âge de 4.5 ans et 11 ans par des enregistrements électro-encéphalographiques (EEG) ainsi que des tests neuropsychologiques et des questionnaires de comportements sériés, permettant de comparer les périodes pré-, péri- et postopératoires, ce qui est rarement réalisable. Un enregistrement EEG de surface a même pu être effectué durant l'opération sur l'hémisphère non lésé, permettant de documenter l'arrêt des décharges épileptiformes généralisées dès la fin de l'intervention. L'hypothèse que nous avons- souhaité démontrer est que la régression comportementale et cognitive présentée par l'enfant après une période de développement précoce presque normale (retard de langage) était de nature épileptique : nous l'expliquons par la propagation de l'activité électrique anormale à partir de la lésion de l'hémisphère gauche vers les régions préservées, en particulier frontales bilatérales. L'hémisphérotomie a permis une récupération rapide en déconnectant l'hémisphère gauche lésé et épileptogène de l'hémisphère sain, qui a ainsi pu reprendre les fonctions cognitives les plus importantes. Les progrès plus lents par la suite et l'absence de rattrapage au delà d'un niveau de déficience mentale modérée sont plus difficiles à expliquer: on postule ici un effet de l'épilepsie sur le développement de réseaux neuronaux de l'hémisphère initialement non lésé, réseaux qui sont à la fois à un stade précoce de leur maturation et en cours de réorganisation suite à la lésion prénatale. La littérature sur les déficits cognitifs avant et après hemisphérotomie s'est surtout préoccupée du langage et de sa récupération possible. À notre connaissance, notre étude est la première à documenter la réversibilité d'une détérioration mentale avec les caractéristiques d'un syndrome frontal après hémisphérotomie. La chirurgie de l'épilepsie a offert ici une occasion unique de documenter le rôle de l'activité épileptique dans la régression cognitive puisqu'en interrompant brusquement la propagation de l'activité électrique anormale, on a pu comparer la dynamique du développement avant et après l'intervention. La mise en relation des multiples examens cliniques et EEG pratiqués chez un seul enfant sur plusieurs années a permis d'obtenir des informations importantes dans la compréhension des troubles cognitifs et du comportement associés aux épilepsies focales réfractaires. ABSTRACT : A boy with a right congenital hemiparesis due to a left pre-natal middle cerebral artery infarct developed focal epilepsy at 33 months and then an insidious and subsequently more rapid, massive cognitive and behavioural regression with a frontal syndrome between the ages of 4 and 5 years with continuous spike-waves during sleep (CSWS) on the EEG. Both the epilepsy and the CSWS were immediately suppressed by hemispherotomy at the age of 5 years and 4months. A behavioural-cognitive follow-up prior to hemispheratomy, an per-operative EEG and corticography and serial post-operative neuropsychological assessments were performed until the age of 11 years. The spread of the epileptic activity to the "healthy" frontal region was the cause of the reversible frontal syndrome. A later gradual long-term but incomplete cognitive recovery, with moderate mental disability was documented. T9ris outcome is probably explained by another facet of the epilepsy, namely the structural effects of prolonged epileptic dischazges in rapidly developing cerebral networks which are, at the same time undergoing the reorganization imposed by a unilateral early hemispheric lesion. Group studies on the outcome of children before and after hemispherectomy using only single IQ measures, pre- and postoperatively, may miss particular epileptic cognitive dysfunctions as they are likely to be different from case to case. Such detailed and rarely available complementary clinical and EEG data obtained in a single case at different time periods in relation to the epilepsy, including peroperative electrophysiological findings, may help to understand the different cognitive deficits and recovery profiles and the limits of full cognitive recovery.
Resumo:
La Biblioteca Virtual de la UOC té com a principal objectiu ésser al servei d'una comunitat acadèmica formada per estudiants, personal docent i personal de gestió i administració que desenvolupen la seva activitat totalment en línia, usant per a aquesta finalitat una intranet o Campus Virtual. Sobre la base d'aquest objectiu, es dissenyen i ofereixen tota una sèrie de serveis, recursos i eines que permetin cobrir les necessitats informatives que se'ls plantegin als membres d'aquesta comunitat virtual en el desenvolupament de les seves activitats - ja siguin aquestes laborals, docents o acadèmiques - i oferint diferents vies d'accés per tal d'aconseguir una major personalització.
Resumo:
The presence of enterotoxigenic Bacteroides fragilis and nontoxigenic B. fragilis (NTBF) among 109 strains isolated from 1980-2008 in Brazil were investigated by PCR. One strain, representing 0.9% of the total analyzed strains, harbored the bft gene which was identified as bft-1 isoform based on PCR-RFLP and sequencing. Forty-nine strains (44.9%) exhibited the NTBF pattern III which possesses the flanking region required for pathogenicity island acquisition in which the bftgene is codified. These data reinforce the potential of B. fragilis as an emerging enteropathogen in our country.
Resumo:
Nucleotide sequences of the internal transcribed spacer 2 (ITS2) rDNA and partial sequences of the cytochrome coxidase subunit I (COI) mtDNA and white gene nDNA were obtained from specimens of Anopheles nuneztovari A collected in Macapá (state of Amapá), Óbidos, Prainha and Almeirim (state of Pará), Itacoatiara and Parintins (state of Amazonas), Brazil, and compared with previously published sequences of A. nuneztovari s.l. Results of the Bayesian phylogenetic analyses performed using either COI or combined ITS2, COI and white gene sequences suggest that An. nuneztovari B/C is distinct from specimens obtained in the Amazonas/Solimões River basin. Anopheles goeldii, currently in synonymy with An. nuneztovari, was described from individuals collected in Belterra (= Fordlândia) in the Tapajós River, state of Pará, Southern Amazonas River. Morphological comparisons of the characteristics of the male genitalia indicated that An. nuneztovari A and An. goeldii are similar but distinct from An. nuneztovariB/C by the apex of the aedeagus. In considering the results of the phylogenetic analyses and morphological comparisons, An. goeldii is resurrected from synonymy with An. nuneztovari. Additionally, Anopheles dunhamiis reported for the first time in Parintins. This species can be distinguished from An. goeldiiby characters of the male genitalia and molecular data.
Resumo:
L'objectiu de la ponència és presentar la primera biblioteca virtual de Catalunya, a partir de l'exposició del desenvolupament de la seva planificació, els serveis bibliotecaris que ofereix i els mitjans amb què compta l'usuari per a rebre'ls.
Resumo:
This review will focus on two general approaches carried out at the Sandler Center, University of California, San Francisco, to address the challenge of developing new drugs for the treatment of Chagas disease. The first approach is target-based drug discovery, and two specific targets, cytochrome P450 CYP51 and cruzain (aka cruzipain), are discussed. A "proof of concept" molecule, the vinyl sulfone inhibitor K777, is now a clinical candidate. The preclinical assessment compliance for filing as an Investigational New Drug with the United States Food and Drug Administration (FDA) is presented, and an outline of potential clinical trials is given. The second approach to identifying new drug leads is parasite phenotypic screens in culture. The development of an assay allowing high throughput screening of Trypanosoma cruzi amastigotes in skeletal muscle cells is presented. This screen has the advantage of not requiring specific strains of parasites, so it could be used with field isolates, drug resistant strains or laboratory strains. It is optimized for robotic liquid handling and has been validated through a screen of a library of FDA-approved drugs identifying 65 hits.
Resumo:
CONTEXT: Cirrhosis after viral hepatitis has been identified as a risk factor for osteoporosis in men. However, in postmenopausal women, most studies have evaluated the effect of primary biliary cirrhosis, but little is known about the effect of viral cirrhosis on bone mass [bone mineral density (BMD)] and bone metabolism. OBJECTIVE: Our objective was to assess the effect of viral cirrhosis on BMD and bone metabolism in postmenopausal women. DESIGN: We conducted a cross-sectional descriptive study. SETTING AND PATIENTS: We studied 84 postmenopausal female outpatients with viral cirrhosis and 96 healthy postmenopausal women from the general community. BMD was measured by dual-energy x-ray absorptiometry at lumbar spine (LS) and femoral neck (FN). RESULTS: The percentage with osteoporosis did not significantly differ between patients (LS, 43.1%; FN, 32.2%) and controls (LS, 41.2%; FN, 29.4%), and there was no difference in BMD (z-score) between groups. Serum concentrations of soluble TNF receptors, estradiol, and osteoprotegerin (OPG) were significantly higher in patients vs. controls (P < 0.001, P < 0.05, and P < 0.05, respectively). No significant difference was observed in urinary deoxypyridinoline. Serum OPG levels were positively correlated with soluble TNF receptors (r = 0.35; P < 0.02) and deoxypyridinoline (r = 0.37; P < 0.05). CONCLUSIONS: This study shows that bone mass and bone resorption rates do not differ between postmenopausal women with viral cirrhosis and healthy postmenopausal controls and suggests that viral cirrhosis does not appear to increase the risk of osteoporosis in these women. High serum estradiol and OPG concentrations may contribute to preventing the bone loss associated with viral cirrhosis in postmenopausal women.
Resumo:
L’objectiu que es va marcar abans de començar el projecte, era el de realitzar la rehabilitació del Mas Vell convertint-lo en un centre d’esports d’aventura. Per fer això creiem convenient que abans calia realitzar un estudi de les principals patologies que l’afectaven i de pas, datar la seva construcció i estudiar l’evolució i modificacions que ha patit al llarg dels anys. Per realitzar l’estudi patològic es crearien unes fitxes, localitzant, descrivint, explicant la causa de cada patologia en concret i donant la solució més adequada per reparar cada una d’elles. La rehabilitació del mas es faria pensant amb l’ús immediat que se li donarà, que serà un centre d’esports d’aventura. Les premisses que volíem seguir eren: no augmentar la volumetria que la masia tenia en el moment del seu abandonament, conservar l’aspecte rústic de l’edifici, tant en les parts que es conserven com en les que reconstruïm. Es pensava mantenir l’estructura de fusta de coberta i forjat que es trobés en bon estat. A la zona que estava en ruïnes es pensava construir les parets aterrades amb els mateixos materials originaris
Resumo:
El motiu principal que ens ha portat a la realització d’aquest treball ha sigut el nostreinterès en el camp de la rehabilitació. També ha influït en aquesta decisió la possibilitat d’accedir a documentació gràfica i històrica, ja que es tracta d’un edifici històric patrimoni del municipi de Salt. Com a coneixedors de l’estat actual de l’edifici s’ha decidit que l’objecte principal del projecte estigui basat en la consolidació estructural, considerant que no hi ha un ús definit, decidim que l’ús serà el que ve definit al CTE com a categoria C (zones d’accés al públic), que és el més desfavorable en quant a sobrecàrregues d’ús. Llavors, la finalitat del projecte és dur a terme la rehabilitació de l’edifici perquè és pugui adaptar a qualsevol ús que se li vulgui donar. Per tant, cal deixar clar que no és objecte redissenyar o redistribuir l’edifici per donar-li un ús concret
Resumo:
L’ús de colorants alimentaris pot ser controvertit, ja que la seva presència s’associa amb problemes provocats pel seu consum a llarg termini, o perquè es tem que siguin emprats per dissimular deficiències en la qualitat del producte. Aquesta preocupació és una tendència creixent entre els consumidors i ha portat a moltes empreses del sector alimentari a revisar la formulació dels seus productes i substituir, sempre que sigui econòmica i tecnològicament possible, els colorants artificials per colorants naturals. L’hemoglobina procedent de la sang dels escorxadors industrials podria ser una font important de colorant vermell natural degut a les grans quantitats generades diàriament. A més, s' evitaria que anés a parar a les aigües residuals. El seu ús com a colorant vermell natural queda supeditada al fet de trobar alguna substància o sistema capaç de protegir-la de l’oxidació durant el procés de deshidratació i el posterior període d’emmagatzematge ja que l’hemoglobina és poc estable i es poden produir canvis en el seu color. Inicialment l’hemoglobina presenta un color vermell brillant. La seva desoxigenació comporta un canvi a color porpra. I l’oxidació del ferro confereix a la molècula un indesitjable color marró. En l’estudi que aquí es presenta es pretén estabilitzar el color de l’hemoglobina de sang porcina tant durant la seva deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge a temperatura ambient de la pols obtinguda afegint al concentrat d’hemoglobina, prèviament a la deshidratació, combinacions de diferents substàncies que puguin actuar de manera complementària en l’estabilització del ferro hèmic enfront la seva oxidació. L’objectiu d’aquest treball és determinar si la seva combinació amb agents antioxidants comporta una millora en l’estabilització de la forma reduïda de l’hemoglobina tant durant la deshidratació per atomització com durant l’emmagatzematge de la pols a temperatura ambient