1000 resultados para História História em quadrinhos
Resumo:
A obra composta por trs partes: a primeira parte sobre Ideologias das colonizaes e aco educativa; a segunda parte sobre Processos de independncia e aco educativa e a terceira aborda a temtica A educao e o outro. Antnio Nvoa apresenta a obra, resultante de comunicaes, em portugus e castelhano, seleccionadas no 15 Congresso Internacional de História da Educao (Lisboa, 1993), dedicado ao tema A educao no encontro dos povos e das culturas: a experincia colonial (sculos XVI-XX), que inicia com intervenes proferidas, na sesso inaugural, pelo Profs. Jos V. de Pina Martins e Joaquim Ferreira Gomes.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. En Josep Elfa va tenir una infncia, marcada pel fet de ser orfe, per la Guerra Civil i per un llarg itinerari de vida en centres d'acollida i orfenats. Aquest treball pretn demostrar, mitjanant la metodologia dhistries de vida, que la infncia d'en Josep Elfa ha condicionat positivament la manera com aquest ha encarat la seva vida, mostrant una personalitat resilient.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball investiga a lentorn de la histria del poble de Biel i dels motius que el portaren duna poca desplendor, tal com demostren la presncia dun important barri jueu, una bonica esglsia i un castell, a la seva decadncia a finals de lEdat Mitjana. En un primer moment, tot apuntava que Biel va perdre protagonisme a finals de l'Edat Mitjana degut al desplaament de la frontera cristiano-musulmana amb l'aven de la reconquesta i que es va veure perjudicat econmicament per l'expulsi dels jueus el 1492. La hiptesi noms es complir parcialment, i la investigaci deixar la porta oberta a un treball molt ms ampli que superar amb escreix el marc cronolgic i geogrfic que s'havia marcat.
Resumo:
Crnica IV Colloqui Internacional Problemes i Mtodes de Literatura Catalana Antiga. Histria i llegenda al Renaixement (Universitat de Girona, 8-11 de juliol del 2002)
Resumo:
La filologia, tret de rares excepcions, acostuma a prestar poc inters a la biblioflia. Potser perqu es considera que un text acurat i fiable est renyit amb un llibre imprs en bon paper Jap o de fil, del amb una tipografia impecable, sovint illustrat i a un preu que sol ser alt, com correspon a un desplegament artesanal daquesta mena. Filologia i biblioflia, en una paraula, tenen vies diferents de difusi. I, amb tot, lunivers de la biblioflia custodia secrets molt ben guardats de la nostra histria lingstica i literria, tan singular i plena de sotracs de diversa mena. Secrets que criden poderosament latenci del filleg. El cens i descripci de testimonis del tractadet ertic medieval conegut com a Speculum al foder, per exemple, amaga un curis enigma bibliogrfic: un imprs en tipografia gtica i sense peu editorial, un veritable incunable modern, fruit rar del mateix impuls que cent anys enrere es va ensenyorir de les arts plstiques i constructives daquest pas per omplir-lo de magnfiques fantasies medievalitzants. s daquest misteris exemplar dinfern que socupa el treballet que segueix
Resumo:
[eng] After first analysing the definitions of catalogue and inventory, the article highlights differences between the two and reviews the use of both terms throughout history. Likewise, it emphasises the importance of delving into the history of the book and of libraries from the perspectives of different disciplines, such as History of written culture. Taking as an example the inventory of the Convent library of the Order of Mercy of Barcelona, an outline of work is suggested based on the study of catalogues and inventories from the point of view of Library sciences
Resumo:
El present article vol posar sobre la taula les aportacions que per al camp dels arxius han suposat les idees del que es coneix en el camp de la historiografia com a public history (mn anglosax) o histoire aplique (Frana). Malgrat que, com es veur a continuaci, la irrupci d'aquesta lnia no s recent, la seva repercussi a casa nostra ha estat ms aviat escassa, tot i que es donen algunes de les condicions favorables per a una bona recepci.
Resumo:
Selecci de textos presentis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografa, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducci histrica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrs.
Resumo:
Aquest text es presenta com a memria d'una estada a la ciutat de Berln i es mou sobre dos eixos: resseguir la histria ms recent de la ciutat i descobrir-ne les biblioteques. Sense nim d'exhaustivitat, es relacionen fets histrics significatius i les biblioteques o centres de documentaci creats amb motiu d'aquests fets. Aix mateix, l'autora esbossa el paisatge actual de les biblioteques de la ciutat, pbliques, universitries, nacionals i especialitzades, majoritriament encara en procs de reorganitzaci arran de la reunificaci de la ciutat i de l'Estat alemany.
Resumo:
L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la histria del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre pas en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisi bibliogrfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels mbits estudiat. En altres apartats, sidentifiquen les principals lnies de recerca i les diverses accions destinades a la difusi. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions sn un indicador de linters que els temes estudiats susciten entre la comunitat cientfica i bibliotecria, i posen de relleu lamplitud cronolgica i la multiplicitat de mirades amb qu saborden els estudis i els projectes.
Resumo:
H poucos estudos sobre a história da cincia do solo e, no Brasil, essa matria ainda no recebeu maior ateno por parte de sua comunidade cientfica. Este trabalho focaliza a formao histrica da pesquisa brasileira em eroso acelerada do solo a partir de uma anlise bibliomtrica e geogrfica, com base numa ampla compilao de artigos cientficos publicados sobre o tema por autores vinculados a instituies brasileiras. A metodologia envolveu o armazenamento, em um banco de dados dimensional, estruturado especificamente para esse objetivo, de informaes espaciais e bibliomtricas. Indicadores quantitativos foram calculados, e a geografia da pesquisa foi mapeada por meio de consultas SQL e ferramentas de geoprocessamento. Os resultados apontaram para gnese recente da pesquisa brasileira em eroso acelerada do solo e centralizao da produo cientfica e formao de linhas em instituies e autores do Sul e Sudeste do Brasil. Ainda, a anlise dos dados temticos indicou predominncia do enfoque da eroso a partir de uma perspectiva agrcola e grande nfase na pesquisa dos fatores do modelo USLE de estimativa de eroso.
Resumo:
Este texto explicita e discute peculiaridades das relaes que os indivduos, homens e mulheres (alunos e professores), mantm com a escola e com as diferentes disciplinas e os significados dessas relaes em histórias de escolarizao, com base em depoimentos presentes na literatura, nas autobiografias e nos relatos de formao intelectual de alunos e professores j atuantes. Pretende-se, com a anlise, propor novas modalidades de formao favorveis ao conhecimentos e, assim, ultrapassar concepes de que essas relaes so contaminadas por vagos atributos como o interesse ou o desinteresse dos alunos.
Resumo:
The recent death of the art historian motives this approach to his works. Gombrich studies connected art with many other fields of human knowledge. In this article the author focused the Gombrich conception of the relationship between art and cultural history.
Resumo:
Este artigo tem por objetivo oferecer uma introduo recente discusso sobre polticas de ao afirmativa e sistemas de cotas no Brasil. De onde veio a expresso, quais os locais em que as cotas foram implementadas, as formas assumidas, os grupos beneficiados e diferentes definies dadas so alguns dos aspectos abordados. Num segundo momento, elaboramos um panorama do desenvolvimento dessas polticas, observando sua história, caractersticas que tm adquirido e experincias colocadas em prtica. Por ltimo, discutimos alguns pontos polmicos sobre elas, como sua legalidade e abrangncia. A ao afirmativa implica uma discriminao ao avesso ou a garantia de direitos? esta a melhor soluo? Polticas sociais mais amplas no seriam mais eficazes? O que est em jogo nesse debate?
