Cognición, emoción y aprendizaje

Qué significa aprender? ¿Cómo aprendemos? Si partimos de la etimología de la palabra “aprender”, nos damos cuenta de que proviene del concepto de “apoderarse”. Realmente aprendemos algo cuando nos apoderamos de ello. La neurociencia nos confirma la extrema plasticidad del cerebro. Según sus postulados, el cerebro se construye a sí mismo. Esto significa que para que realmente aprendamos algo, debe de producirse un “cambio” en el cerebro, es decir, en las conexiones que configuran las múltiples redes neuronales

Les Dificultats de lectura i escriptura i les emocions

Intervenir eficaçment en les dificultats d'aprenentatge que presenten els nostres alumnes es converteix sovint en un repte per als educadors. En el decurs del segle passat hi havia un predomini clar de l'estudi de les dificultats de la lectoescriptura basat en el 'resultat o producte escrit', és a dir, s'observaven les errades comeses a l'hora de llegir i/o d'escriure i es procurava incidir en el canvi bo i focalitzant la majoria dels esforços en la millora d'aquest resultat o producte. Amb l'apropament de les investigacions provinents de la neurociència en el camp educatiu, se'ns mostra la possibilitat d'apropar-nos a l'origen, a l'engranatge gràcies al qual els humans podem escriure, llegir i aprendre. Estem parlant d'apropar-nos a l'explicació de com funciona el nostre cervell tant en l'àmbit dels processos cognitius com dels processos emocionals

Results from a prospective, randomized, controlled study evaluating the acceptability and effects of routine pre-IVF counselling.

BACKGROUND: The aim of this study was to evaluate a model of routine pre-IVF counselling focusing on the narrative capacities of couples. The acceptability of counselling, the effects on emotional factors and the participants' assessments were considered. METHODS: The study included 141 consecutive childless couples preparing for their first IVF. Randomization was carried out through sealed envelopes attributing participants to counselled and non-counselled groups and was accepted by 100 couples. Another 12 couples refused randomization because they wanted counselling and 29 because they did not. Questionnaires including the State-Trait Anxiety Inventory, the Beck Depression Inventory and assessments of help were mailed to couples before IVF and counselling, and after the IVF outcome. RESULTS: Counselling was accepted by 79% (112/141) of couples. There was no significant effect of counselling on anxiety and depression scores which were within normal ranges at both times. Counselling provided help for 86% (75/87) of initially non-demanding subjects and 96% (25/26) of those initially requesting a session. Help was noted in areas of psychological assistance, technical explanations and discussing relationships. CONCLUSIONS: This model of routine counselling centred on the narrative provides an acceptable form of psychological assistance for pre-IVF couples.

Tunteiden kognitiivisuus ja oppiminen

Summary: Learning and the cognitive aspect of emotions

Tunteet ja vuorovaikutus

Summary: Emotions and interaction

Relacions especials entre germans

Aquest projecte tracta sobre la relació entre germans quan un d’ells és discapacitat. Podríem dir que la relació que s’estableix entre ells és “especial”? Aquesta ha estat la pregunta que m’ha portat a estudiar els diferents factors que influeixen en una relació d’aquest tipus. Per tal de poder comprovar el que diuen els estudis fets fins al moment, he analitzat dos casos, tots dos amb contextos molt diferenciats, i n’he tret unes conclusions amb la finalitat de respondre a la pregunta inicial. Quan hi ha un fill amb discapacitat a la família, l’atenció que aquest requereix és tan gran que sovint els germans tenen la sensació de sentir-se inferiors, culpables, etc. A tots aquests sentiments cal prestar-hi certa atenció de manera que la situació no els sigui negativa. Els tallers de germans, organitzats per associacions i escoles especialitzades amb el tema, contribueixen a treballar amb tots aquests germans, els sentiments i les emocions i així enfortir el vincle entre germans.

Els beneficis de la música a l'aula inclusiva: les emocions a l'aula infantil

Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.

La importància de l'educació emocional en l'aprenentatge i les relacions personals

El propòsit d’aquest estudi és fer un anàlisi de la importància de l’educació emocional en el desenvolupament social i cognitiu dels alumnes d’educació primària. Per això, en primer lloc es presenta un marc teòric basat en les aportacions i els descobriments de diferents autors sobre diversos aspectes relacionats amb les emocions. En segon lloc, es presenta un estudi de cas, fet a una aula de cinquè de primària, que mostra quin tractament es fa de les emocions a l’aula i com aquest influeix en diferents aspectes com les relacions socials i l’aprenentatge. Per últim, es fa un anàlisi de les dades recollides en aquest estudi i se’n mostren els resultats, a partir dels quals es va considerar fer una possible proposta de millora que es presenta al final.

Differences of Functional Connectivity Brain Network in Emotional Judgment

Using combined emotional stimuli, combining photos of faces and recording of voices, we investigated the neural dynamics of emotional judgment using scalp EEG recordings. Stimuli could be either combioned in a congruent, or a non-congruent way.. As many evidences show the major role of alpha in emotional processing, the alpha band was subjected to be analyzed. Analysis was performed by computing the synchronization of the EEGs and the conditions congruent vs. non-congruent were compared using statistical tools. The obtained results demonstrate that scalp EEG ccould be used as a tool to investigate the neural dynamics of emotional valence and discriminate various emotions (angry, happy and neutral stimuli).

Correlations between negative-induced cerebral dynamics and idiopathic intellectual disability: an EEG study

Intellectual disability has long been associated with deficits in socio-emotional processing. However, studies investigating brain dynamics of maladaptive socio-emotional skills associated with intellectual disability are scarce. Here, we compared differences in brain activity between low intelligence quotient (I.Q.<75, N=13) and normal controls (N=15) while evaluating their subjective emotions. Positive (P) and negative (N) valenced pictures were presented one at a time to participants of both groups, at a rate of ¾. The task required that each participant evaluate their subjective emotion and press a predefined push-button when done, alternatively P and N. Electroencephalographic (EEG) signals were continuously recorded, and the 1000ms time window following each picture was analyzed offline for power in frequency domain. Alpha low (8-10Hz) and upper (10-13Hz) frequency bands were then compared for both groups and for both P and N emotions in 12 distributed scalp electrodes. The qualitative evaluation of emotions was similar between both groups, with constant longer reaction times for the low IQ participants. The EEG signal comparison shows marked power decrease in upper alpha frequency range for N emotions in low intelligence group. Otherwise no significant difference was noticed between low and normal IQ. Main findings of the present study are (1) results do not support the hypothesis that impairment in developmental intelligence roots in maladaptive emotional processing; (2) the strong alpha power suppression during negative-induced emotions suggests the involvement of an extended neural network and more effortful inhibition processes than positive ones. We call for further studies with a larger sample.

L'efecte 'jo'

Tots modifiquem inconscientment les emocions dels altres, tot i que és difícil saber quines emocions són.

Les respostes de la por

La por a les diferències que exhibeixen els responsables dels atacs a la llengua és probablement molt superior a la nostra por davant aquests mateixos atacs