Vers un nou model psicopedagògic d'intervenció educativa

L'objectiu d'aquest article és el plantejament d'un Model d'intewenció Psicopedagògica en el Procés Educatiu que doni resposta a les necessitats educatives, en els cicles d'Educació Infantil i Primària, i amb capacitat d'adaptació als canvis, ara que la nova reforma del sistema educatiu comença a emmarcar la realitat educativa.La seva implantació és en realitat un fet palpable: durant el curs 92/93 s'inicia la sevaaplicació als alumnes del 2n Cicle de l'Ensenyament Infantil i als del lr de l'Ensenyament Primari

L'Educació social com a DAM: Delegat d'Assitència al Menor

Descripció i anàlisi del sistema de funcionament de justícia juvenil en medi obert, i concretament la metodologia de treball dels DAM, per tal d’evidenciar les competències requerides a l’hora de desenvolupar l’exercici professional d’educador social com a DAM, tot exposant una anàlisi de la formació acadèmica impartida al llarg de la diplomatura d’Educació Social en relació a aquests requeriments

La Teràpia breu: estratègia al centre obert i en l'Educació Social

Es presenta la recollida i l’anàlisi d’una metodologia nova en l’àmbit dels centres oberts i de l’educació social, la teràpia breu estratègica. La intenció del treball és purament informativa, no de posicionament sobre les corrents psicològiques existents com ara la teràpia breu

La Música com a eina d’intervenció en l’àmbit de l’educació social: educació a través de la música, música comunitària i altres funcions socioeducatives de la música

El treball pretén crear una eina divulgativa per a educadors socials interessats en utilitzar la música com a eina i/o estratègia d’intervenció. També intenta explorar un corrent innovador d’intervenció en problemàtiques socials prenent la música com a eina de transformació social. I finalment vol fer reflexionar sobre altres maneres de treballar, de comunicar-se, de créixer com a persones tot utilitzant recursos propis de la cultura i de la societat que ens envolta

La Infermera i la gestió del flux de ciutadants en l'atenció primària de salut

Les consultes d’infermeria contribueixen com una porta d’entrada normalitzada en el sistema d’Atenció Primària, oferint resposta a la demandahabitual d’un número important de ciutadans. Una expectativa és reduir els cost i el volum de treball dels metges, sempre que es mantingui la qualitat de l’atenció al ciutadà. La millora organitzativa vers l’accessibilitat al Centre de Salut millora la satisfacció de ciutadans i professionals.

Força i violència en educació social: la bufetada com a mesura de correcció entre els adolescents

El desembre de 2008 l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS) va publicar Força i violència en educació social. En Pere i en Josep, anàlisi d’un cas pràctic sobre els límits de la força física en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Aquest informe partia d’una situació real ocorreguda a Catalunya en la qual un educador social que treballava en un CRAE havia donat una bufetada a un noi del centre, el pare l’havia denunciat i en la sentència el jutge va considerar que l’acció no era punible. Arran d’aquest i altres fets, en la normativa i en els protocols dels CRAE de Catalunya es va establir que en cap cas es podia donar una bufetada als nois i noies que hi vivien i que en una situació límit, els professionals de l’educació han de fer una contenció física o avisar a la policia o al servei hospitalari d’urgències

La Relació entre el món laboral i el món de l'educació en persones amb discapacitat

La fundació Síndrome de Down de Girona i Comarques Astrid – 21 és una fundació privada benèfica de tipus assistencial. La finalitat dels seus programes és la protecció de les persones amb síndrome de Down al llarg de la seva vida, però també està oberta a altres discapacitats intel•lectuals. Aquest treball se centra en el programa “formació d’adults” que ofereix una formació a totes aquelles persones amb discapacitat que ja estan inserides en el món laboral. L’estudi que he dut a terme sorgeix d’una problemàtica latent en aquest programa. Els grups, en un principi, estaven formats per persones amb un nivell cognitiu més o menys semblant. Tot i això, degut a la incorporació de nous alumnes, la coordinació amb l’horari laboral i amb activitats de lleure, entre d’altres factors, ha provocat l’heterogeneïtat d’aquests. Per aquest motiu, a partir del paradigma d’investigació – acció, he creat uns instruments de mesura de les capacitats cognitives dels alumnes relacionades amb els objectius treballats al programa per tal de reelaborar els grups ja existents i, al mateix temps, tenir una eina per a futures incorporacions del programa “formació d’adults” de la Fundació Astrid 21

L'Educació pel consum a Catalunya

Les pautes de consum de la nostra societat han canviat molt en els últims anys. S’ha passat d'un consum local, de productes produïts molt a prop del casa, comprats en comerços petits, botiges de poble o barri, economats o mercats a consumir productes que comprem en grans superfícies o en botigues de grans cadenes, produïts en grans quantitats i lluny del lloc on els adquirim. Aquesta nova manera de consumir, moltes vegades ens sembla positiva, un model de consum que ens facilita molt la vida. Podem escollir entre molta més diversitat de productes, entre més varietat de preus i entre molts més llocs on comprar. La realitat, però, és molt més complexa. Realment som més lliures a l’hora de comprar? Aquesta transformació del consum té moltes conseqüències a nivell global: socials, polítiques, econòmiques i ambientals. Conseqüències no sempre positives i sobre les que cal reflexionar. Vivim en una societat consumista, i hem passat de ser ciutadans i ciutadanes del món a ser vistos com a consumidors i consumidores

Projectes ecocentres 21: estudi teòric i de casos i proposta d’un programa per a l’ambientalització de centres educatius de la Comunitat Valenciana

Aquest projecte és un estudi teòric exhaustiu sobre l’educació ambiental i la seva inserció en el currículum escolar, així com de la gestió ambiental en l’àmbit educatiu i “ecoauditoria escolar”. Es busca d’ aquesta manera una base sòlida per a poder definir i concretar un programa per a l’ambientalització de centres educatius d’ educació infantil, primària i secundària de la Comunitat Valenciana, que ajudi i faciliti la incorporació d’una nova dimensió ambiental a les escoles

Pràcticum I : Psicologia de l'Educació. Anàlisi de l'educació inclusiva a través d'una aula USEE a secundària

L'existència d'una aula USEE ha de permetre la inclusió dels alumnes amb NEE en un entorn majoritàriament ordinari. El present treball és una aproximació a l'educació inclusiva, les seves dificultats i aplicacions a través d'una experiència pràctica en un institut al voltant de la seva aula USEE. Les tasques pràctiques realitzades estan dividides en dos grans blocs: per una banda la recollida d'informació per a la identificació i l'anàlisi dels grau d'inclusió dels alumnes i del funcionament general del centre i per altra banda, una intervenció a la pròpia aula USEE a través d'un taller de ceràmica, el qual em va permetre valorar el sentiment de pertinença dels alumnes i treballar amb ells temes com l'autoconcepte, l'aprenentatge constructiu, les habilitats socials i les estratègies d'aprenentatge. He pogut constatar com una USEE és un recurs facilitador del model inclusiu si es donen algunes condicions fonamentals com aquelles que afecten a la cultura de centre. Finalment, el treball aporta algunes idees per orientar el centre cap a una millora en la seva cultura inclusiva.

La intervenció psicopedagògica en els trastorns de conducta en l'escola de primària

Després d'una introducció a definir què són els trastorns de conducta, quines són les seves característiques, motius pels quals es poden donar... el treball dóna un seguir de pautes, com a ajuda, per tal de poder fer front a aquests trastorns, a les aules de les escoles de primària, a partir de la teoria del Suport Conductual Positiu exposat per Horner.

L'Educació lliure: una mirada a les experiències educatives alternatives

Investigació educativa de caràcter qualitatiu que estudia l’educació lliure. La recerca es basa en quatre experiències educatives alternatives actuals que presenten diversos models pedagògics, en l’àmbit de l’Estat Espanyol: Paideia, educació llibertària; Ojo de agua, ambient educatiu; i l’àmbit de Catalunya: El Roure, escola viva i La Llavor, escola Waldorf, per tal de conèixer, analitzar i contrastar les seves pràctiques educatives, observant les seves possibilitats en el moment de crisi educativa actual

El Treball per Projectes a secundària: estudi d'un cas a l'Institut de Sils

La metodologia del Treball per Projectes té cada cop més implantació en les nostres aules catalanes. No obstant, el cert es que aquest tipus de treball es realitza, majoritàriament, als centres de primària. El treball que es presenta a continuació pretén cercar, a un institut públic les causes d’aquest desequilibri però també analitzar els punts forts i febles d’aquesta metodologia, a partir de les vivències i els coneixements de tots els agents implicats

Jo sóc diferent? La inclusió educativa en dues escoles a Catalunya i Itàlia : Un estudi de les lleis inclusives: de la teoria a la pràctica

Anàlisi del significat de 'disabilitat' i representació social d'aquest col·lectiu en edat escolar a primària, fent referència a la part de praxis (anàlisi de les lleis inclusives a Itàlia i Catalunya) com a la part pràctica (anàlisi de dos casos), així com a la seva evolució històrica com a procés d'humanització fins arribar al concepte d'aules inclusives.

Atenció a les altes capacitats

Davant dels diferents criteris sobre l'atenció a les altes capacitats, aquest estudi pretén contrastar com el sistema educatiu actual fa front a un possible cas en un centre de primària de Girona, de quina manera es mobilitza i dóna resposta a aquests tipus de necessitats educatives, enfront referents teòrics com l'educació lenta, inclusiva i constructivista entesa sobre les bases de la psicologia positiva, que ens permetran posar en evidència l'actual sistema d'intervenció a les altes capacitats.