Assessing psychosocial vulnerability and care needs of pretransplant patients by means of the INTERMED.

OBJECTIVE: We investigated whether the INTERMED, a generic instrument for assessing biopsychosocial case complexity and direct care, identifies organ transplant patients at risk of unfavourable post-transplant development by comparing it to the Transplant Evaluation Rating Scale (TERS), the established measure for pretransplant psychosocial evaluation. METHOD: One hundred nineteen kidney, liver, and heart transplant candidates were evaluated using the INTERMED, TERS, SF-36, EuroQol, Montgomery-Åsberg Depression Rating Scale (MADRS), and Hospital Anxiety & Depression Scale (HADS). RESULTS: We found significant relationships between the INTERMED and the TERS scores. The INTERMED highly correlated with the HADS,MADRS, and mental and physical health scores of the SF-36 Health Survey. CONCLUSIONS: The results demonstrate the validity and usefulness of the INTERMED instrument for pretransplant evaluation. Furthermore, our findings demonstrate the different qualities of INTERMED and TERS in clinical practice. The advantages of the psychiatric focus of the TERS and the biopsychosocial perspective of the INTERMED are discussed in the context of current literature on integrated care.

Des soins à donner à la santé : hygiène, passions, influences générales, habitation vêtements... / par Ad. Rion

Collection : Bibliothèque illustrée des familles et des écoles

Nutrition parentérale compé- mentaire de la nutrition entérale aux soins intensifs: une association logique [Supplemental parenteral nutrition for intensive care patients: a logical combination with enteral nutrition]

Undernutrition is a widespread problem in the intensive care and is associated with a worse clinical outcome. Enteral nutrition is the recommended nutritional support in ICU patients. However, enteral nutrition is frequently insufficient to cover protein-energy needs. The initiation of supplemental parenteral nutrition, when enteral nutrition is insufficient, could optimize the nutritional therapy. Such a combination could allow reducing morbidity, length of stay and recovery, as well as improving quality of life and health care costs. Prospective studies are currently underway to test this hypothesis.

Implantació d'un sistema de gestió integrada: ISO 9001:00, ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07, en un centre d'estètica i perruqueria

En aquests últims anys, són moltes les empreses que han optat per la utilització de sistemes de gestió normalitzats, per a garantir la rendibilitat i fiabilitat dels resultats de la implantació del sistema de gestió en qüestió. A la dècada dels 90 va ser quan la implantació de sistemes de gestió va començar a ser important en la majoria de sectors econòmics. L’evolució en els sistemes de gestió a trets generals va iniciar-se primerament en l’àmbit de la qualitat, seguidament en la gestió ambiental i en última instància en la prevenció de riscos laborals. Aquests tres tipus de sistemes de gestió, en els últims anys s’han anat integrant, de manera que s’han reduït els recursos i els esforços emprats en la gestió, millorant significativament l’eficàcia i l’eficiència d’aquests sistemes. L’objectiu principal que persegueix aquest projecte, és definir un sistema de gestió que permeti a l’empresa conduir les seves activitats de forma simplificada i ordenada, i que alhora faciliti la informació necessària per a corregir i millorar les activitats. Un altre objectiu que pretén aconseguir aquest projecte, és el de dissenyar un SGI que aprofiti les sinèrgies generades en els diferents àmbits de la pròpia empresa i fomenti les interaccions entre els diferents nivells de l’organització. En conseqüència, millorarà de forma important els fluxos d’informació dins de l’empresa minimitzant els esforços i la pèrdua d’informació. El mètode escollit per a la implantació del SGI, ha estat la Gestió per Processos, la qual es basa en la definició i seguiment dels processos de l’empresa, partint de les necessitats del client i acabant quan aquestes estan satisfetes. En conclusió, a la finalització del present projecte s’obtindrà un SGI, amb tots els processos de l’empresa definits i implantats, que doni compliment a les normes UNEEN-ISO 9001:00, UNE-EN-ISO 14001:04 i OHSAS 18001:07. Aquest SGI, que s’ha realitzat des d’un punt de vista documental i teòric, suposarà una millora de l’eficàcia operativa dels processos i una important millora competitiva de l’empresa.

De la clinique à la recherche dans un centre de thérapie de couple et de famille

From practice to research in a couple and family therapy consultation - This article presents a study that took place at a Couples and Family outpatient clinic. Multiple levels are involved in couples and family therapy. The definition of relevant variables allowing the evaluation of a systemic therapeutic intervention's efficiency is thus particularly difficult. The aim of our study is to assess the short- and medium-term evolution on four different levels: (1) individual symptomatology; (2) conjugal satisfaction; (3) parental and co-parental relationship quality, and (4) global family functioning for a brief systemic intervention (BSI). BSI consists in a therapeutic treatment of a maximum of six sessions. The different levels are assessed by validated self-reported questionnaires before and after BSI as well as at a three-month follow-up. The therapeutic alliance is also measured by a self-reported questionnaire (WAI) after each session. The results of a pilot sample of N = 10 couples and families showed the efficiency of BSI on most of the variables measured and a greater therapeutic change for women than for men. No therapeutic effect was observed for men's individual symptomatology or for global family functioning. These results suggest that BSI has a different impact on the four levels measured. The importance of the therapeutic alliance on the therapeutic success is also confirmed.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Un modèle de soins adapté aux hospitalisations psychiatriques brèves [A care model adapted to brief psychiatric hospitalizations]

Practice of psychiatric hospitalization has considerably changed: deinstitutionnalization, brief hospitalizations, opened units, partnership with patients and complementarity with community mental health services. These changes appear simultaneously in most of industrialized countries. They are the result of social changes, evolution of mental health care, and a sharper perception of deinsertion risks through long term hospitalizations. Values of psychiatric hospital were based on a closed and protective place, where community life prepared to life in the community; they are now founded on an opened place where care aims at resolving crisis and keeping closely in touch with the community. These modifications imply to rethink hospital psychiatric care and their connections with environment. This paper describe a model of care developed in a first admission psychiatric unit.

La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona

Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicació de l'organització del centre penitenciari per unitats de convivència, així com de les principals característiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu pròpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administració, serveis, pressupost, personal, localització i condicionament, fons, catàleg i promoció i difusió. Per últim, es comparen i valoren les principals dades d'aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l'IFLA per a biblioteques de presó.

Description of a tertiary swiss university hospital palliative population based on the International Classifiaction of Disease (ICD) : a retrospective pilot study

Introduction : L'équipe mobile de soins palliatifs intra hospitalière (EMSP) du Centre Hospitalier Universitaire Vaudois (CHUV) a été mise en place en 1996. Il s'agit d'une des premières équipes interdisciplinaire de consultants mise à disposition d'un hôpital tertiaire. Le CHUV est l'hôpital de proximité de la ville de Lausanne (850 lits) mais aussi un hôpital de référence pour le reste du canton. En 2007, il y a eu 38'359 patients hospitalisés au CHUV. Les facteurs d'évaluation du taux d'utilisation d'une équipe mobile de soins palliatifs consultantes sont variés et complexes. Plusieurs méthodes sont décrites dans la littérature pour tenter de répondre à cette problématique. Avant de pouvoir évaluer l'utilisation de notre équipe mobile consultante de soins palliatifs intra hospitalière, il nous est apparu nécessaire de mieux décrire et définir la population qui meurt dans notre institution. McNamara et collègues ont proposé des critères qui classifient une population palliative comme « minimale », « intermédiaire » ou « maximale ». L'objectif de cette étude est de déterminer le taux de patients décédés au CHUV sur une période de 4 mois (Γ1 février au 31 mai 2007) suivie par notre EMSP en utilisant la méthode de classification «minimal » et « maximal ». Méthode : les archives médicales du CHUV ont été analysées pour chaque patient adulte décédé pendant la période sélectionnée. Les populations « maximal » et « minimal » de ces patients ont été ensuite déterminées selon des critères basés sur les codes diagnostiques figurants sur les certificats de décès. De ces deux populations, nous avons identifié à partir de notre base de données, les patients qui ont été suivie par notre EMSP. Le CHUV utilise les mêmes codes diagnostiques (International Classification of Disease, ICD) que ceux utilisés dans la classification de McNamara. Une recherche pilote effectuée dans les archives médicales du CHUV manuellement en analysant en profondeur l'ensemble du dossier médical a révélé que la classification de la population « minimal » pouvait être biaisée notamment en raison d'une confusion entre la cause directe du décès (complication d'une maladie) et la maladie de base. Nous avons estimé le pourcentage d'erreur de codification en analysé un échantillon randomisé de patients qui remplissait les critères « minimal ». Résultats : sur un total de 294 décès, 263 (89%) remplissaient initialement les critères « maximal » et 83 (28%) les critères «minimal», l'analyse de l'échantillon randomisé de 56 dossiers de patients sur les 180 qui ne remplissaient pas les critères « minimal » ont révélé que 21 (38%) auraient dus être inclus dans la population « minimal ». L'EMSP a vu 67/263 (25.5%) de la population palliative « maximal » et 56/151 (37.1%) de la population palliative « minimal ». Conclusion : cette étude souligne l'utilité de la méthode proposée par McNamara pour déterminer la population de patients palliatifs. Cependant, notre travail illustre aussi une limite importante de l'estimation de la population « minima » en lien avec l'imprécision des causes de décès figurant sur les certificats de décès de notre institution. Nos résultats mettent aussi en lumière que l'EMSP de notre institution est clairement sous- utilisée. Nous prévoyons une étude prospective de plus large envergure utilisant la même méthodologie afin d'approfondir les résultats de cette étude pilote.