Exigències i problemes de l'avaluació en l'Espai Europeu d'Educació Superior

Aquest estudi es proposa mostrar les condicions i les exigències de l'avaluació en l'EEES a partir del seu marc regulador. La primera conclusió és que aquestes condicions no venen imposades per aquest marc sinó que deriven de la relació de coherència entre l'avaluació i l'aprenentatge, del qual en forma part. Només si entenem l'avaluació com un problema de disseny del programa educatiu, com proposen els nous enfocaments educatius, serem capaços d'oferir propostes que tendeixin cap a una avaluació més qualitativa i més personalitzada. En aquest context, el repte consisteix a trobar instruments que atenguin aquestes necessitats i alhora siguin prou fiables tot intentant evitar la trivialització. Ateses les limitacions d'espai, però, no és possible entrar en el detall de cadascuna d'aquestes propostes.

Les competències ètiques en la formació musical dels mestres d'educació infantil a la Universitat de Barcelona: avaluació i propostes curriculars

Podeu consultar el document de les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655

Observando los conflictos en la institución educativa y establecimiento de buenas prácticas

El fenómeno y/o la cuestión del conflicto en el escenario educativo es un temacomplejo pero a la vez muy relevante, para las diferentes problemáticas sociales,que afectan a los sistemas educativos actualmente. Este puede ser abordado desdediversas perspectivas y se le añade la dificultad para su identificación, análisis yvaloración para su adecuada resolución y/o gestión a través de las buenas praxis, yasea a través de la mediación o de otras intervenciones de naturaleza similar. Elconflicto en la Institución Educativa (IE) es inherente a las relaciones sociales,mantiene una estrecha relación con la convivencia entre todos los agentes socialesde la comunidad educativa (docentes, alumnos, familias, etc.). Y, en función de lagestión del conflicto, se podrán observar consecuencias en la salud, concretamenteen el bienestar o malestar de los implicados. Galtung (2003), entre otros autores,apuesta por una perspectiva positiva del conflicto, donde éste se convierte en lafuerza y el motivo por el cambio personal y social. Lederach (2000) asume que elconflicto supone una interacción entre dos adversarios que compiten por susintereses pero que necesitan de la cooperación para alcanzar acuerdos, y sirve parael crecimiento personal. Vinyamata (2005) nos dice que el conflicto es el motor y laexpresión de las relaciones humanas. Por tanto, podemos decir que se trata de una"vivencia subjetiva o una experiencia de los implicados en las relaciones humanasen un entorno determinado". Desde una perspectiva positiva el conflicto, puedeconvertirse en un motivo o un estímulo para el bienestar y la promoción de la salud,generando cambios sociales y personales que se correspondan con las aspiracioneslegítimas, pero también puede ser una fuente de malestar y de obstáculos para eldesarrollo de la labor educadora y de las relaciones humanas y profesionalessaludables...

Competències i avaluació d'activitats per a l'aprenentatge de didàctica de la llengua i la literatura

L'experiència d'innovació que es presenta en aquest article tracta del disseny i l'aplicació a l'aulad'activitats d'aprenentatge, implicades en l'ensenyament d'assignatures de didàctica de la llengua i laliteratura, en el marc de l'avaluació de competències pròpies de l'àrea. S'analitza i es reflexiona sobrediversos models d'avaluació i en alguns formats interactius en línia que presenta la plataforma virtual Moodle, amb l'objectiu d'afavorir l'autoregulació dels aprenentatges.

Qüestionari de trajectòria educativa i capital social acadèmic

Projecte de recerca (EDU2011-25960) Ministerio de Economía y Competitividad

Paideia. Informe 2000. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2001. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2002. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2003. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2004. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (published version)

Paideia. Informe 2005. Avaluació d’objectius. Actuacions a les biblioteques. Dades estadístiques

Postprint (author’s final draft)

Avaluació de la revisadora de buit multiformat

Avaluació d'un equip industrial sota els paràmetres de les disciplines de la usabilitat i l'ergonomia cognitiva.

Avaluació programa d’atenció a la treballadora embarassada del Parc de Salut Mar

Objectiu: Descriure i analitzar el programa d’atenció a la dona treballadora durant l’embaràs del Parc de Salut Mar des de que es posà en marxa i proposar millores del programa.Mètodes: Estudi de cohorts retrospectiva de treballadores embarassades del Parc de Salut Mar en el període comprès entre gener de 2008 fins desembre de 2012. Es realitzà una descripció i anàlisi detallada de la cohort, del temps que transcorreguè des de que s’inicià l’embaràs fins que aquest es notificà i del temps des de que es notificà fins que es planificà una acció preventiva. Es calculà la durada mediana i percentils dels dos temps i es valorà l’associació amb les diferents variables, obtenint odds ratios crues (Orc) i ajustades (Ora) i intervals de confiança del 95% (IC 95%).Finalment es realitzà una descripció de les gestants a les que es sol·licità la prestació per risc durant l’embaràs per mitjà de freqüències, durada mediana i percentils del temps que es tardà en ser atorgada i de la setmana de gestació en la qual s’ atorgà.Resultats: S’observà un increment de les notificacions des de l’any 2009. El 50% de les gestants notificaren l’embaràs al voltant de la setmana 15 de gestació (P50=106 dies). No s’aprecià diferència en els temps que es tardà en planificar una acció preventiva quan els riscos foren moderats/important en comparació amb quan foren tolerables o no hi haguessin. El 50% i el 75% d’actuacions preventives es planificaren abans dels 25 i dels 40 dies respectivament. El 50 % dels subsidis foren entregats abans dels 50 dies des de que es realitzà l’informe tècnic i la mediana de la setmana de gestació en la qual s’atorgà la prestació fou de 11 setmanes.Conclusions: Es tracta d’un programa bo i innovador en el qual cal seguir fent millores, sent molt important la unificació de totes les bases de dades en una de sola.

Como fidelizar a la comunidad educativa en la cultura de seguridad y defensa

Las reflexiones que se recogen en este trabajo son una primera aproximación metodológica acerca de las estrategias de investigación, estudio y desarrollo e innovación relativas a la Cultura de Seguridad y Defensa en España. En sucesivas entregas iremos analizando diferentes aportaciones que nos permitan contribuir a la mejora del conocimiento de la cultura de seguridad y defensa en España. También abordaremos el tema de la puesta en valor de los estudios y programas desarrollados por los militares españoles, y su transferencia en la sociedad civil. En este sentido, esta primera entrega se estructura en dos partes: Marco Metodológico Inicial y Metaestudio acerca de las Tesis Doctorales defendidas en España y compiladas en la Base de Datos Teseo.

Proposta educativa i cultural al centre cívic i cultural de Fornells de la Selva

Proposta de projecte educatiu i cultural ubicat al centre cívic i cultural “la Sitja” de Fornells de la Selva. El projecte he estat elaborat pensant en la viabilitat per poder presentar-lo a la regidoria per desenvolupar-lo o almenys perquè prenguin consciència de la importància de desenvolupar un projecte educatiu i cultural a l'equipament de “la Sitja”. El treball està basat en l'estudi i resultats i vol incidir en la millora de les polítiques educatives i culturals del municipi i concretament en les polítiques que es porten a terme al centre cívic i cultural. Les polítiques educatives i culturals parteixen de les necessitats detectades en l'estudi i tenen per finalitat final contribuir en la millora de la vida dels seus ciutadans