Influencias de las variables información y edad en la representación social de la enfermedad mental.

Este estudio parte de las siguientes hipótesis: a) la representación social de la enfermedad mental será distinta en los estudiantes de Medicina, Psicología, Enfermería e Ingeniería. A mayor información sobre la enfermedad mental, se tiende a abandonar el modelo médico-biológico marginador; b) a mayor edad, se tiende a definir al enfermo por los problemas que crea en su entorno y a menor edad por su problemática social. 200 estudiantes de Psicología, Medicina, Ingeniería y Enfermería. Estudio empírico que utiliza las tablas de contingencia, los tests de asociación y la matriz de correlaciones a fin de comprobar las diferencias entre los estudiantes de cuatro carreras respecto a la representación social de la enfermedad mental en función de la información recibida. Asímismo se trata de comprobar si es cierta la hipótesis de que la edad influye a la hora de definir al enfermo mental. Variables independientes: la información sobre la enfermedad mental y la edad. Variable dependiente: la representación de la enfermedad mental. Variables intervinientes: sexo, edad, origen y profesión. Encuesta 'ad hoc' con 5 preguntas abiertas y 5 cerradas. Análisis de contenido y examen estadístico bi y tri-variado con las pruebas de Chi cuadrado, Cramer's y Yates. Programa Tin-Pliot de frecuencias de palabras comunes asociadas a dos estímulos distintos a la vez para los diferentes grupos que componen el estudio y que se transforman en índices de similitud. Programa Kruskall que verifica cómo las respuestas de los grupos o sujetos en relación a ciertos estímulos se situan entre ellos en un espacio de dos dimensiones: el objetivo es obtener la estructura subyacente en una matriz de datos (la del programa Tin-Pliot) y representar esa estructura dimensionalmente (en dos o tres dimensiones en el caso de Kruskall). Cada grupo tiende a construir una cierta representación social de la enfermedad mental en función de la diferente información (a mayor información se abandona el modelo médico marginador de la enfermedad), o no se cumple la hipótesis de que, a mayor edad, se tiende a definir al enfermo mental por los problemas que crea en su entorno (se percibe una evolución positiva en los padres). No hay grandes diferencias entre los dos grupos salvo la concepción radical 'normal-anormal' por parte del grupo de padres y el matriz biológico-individualista de su representación social de enfermo mental. Analizando el universo representacional unificado de estudiantes y sus padres constatamos que los sujetos se representan a sí mismos cerca de la normalidad, que oponen a esta enfermedad mental y locura. Hay también, una preponderancia a considerar la enfermedad mental como consecuencia de problemas psicológicos, ambientales, relacionales.

Educación física : la escuela y sus profesores.

En la presente obra el autor realiza una reflexión crítica sobre la educación física, entendiéndola en un contexto sociocultural determinado y sobre la mejora de la calidad de la enseñanza unida al concepto de desarrollo profesional. El libro esta estructurado en dos secciones: la primera parte consta de tres capítulos que proporcionan la base lógica y el fundamento de la segunda sección. El capítulo primero ofrece una interpretación del estado actual de la educación física en la escuela primaria australiana. En el capítulo segundo y tercero el autor da un modelo de formación del profesorado de este área basado en la reflexión e investigación-acción en la propia práctica. En la segunda parte el autor plantea una serie de cuestiones para la práctica educativa de la educación física: qué es enseñanza de calidad en la educación física, cómo elegir y planificar lo que se quiere enseñar, cómo organizar y controlar la clase, cómo evaluar al alumno, qué implicaciones tiene el método de enseñanza y el currículum oculto etc..

Microstructure and magnetic properties of Ni50 Mn37 Sn13 Heusler alloy ribbons

The Heusler alloy Ni50 Mn37 Sn13 was successfully produced as ribbon flakes of thickness around 7-10 μm melt spinning. Fracture cross section micrographs in the ribbon show the formation of a microcrystalline columnarlike microstructure, with their longer axes perpendicular to the ribbon plane. Phase transition temperatures of the martensite-austenite transformation were found to be MS =218 K, Mf =207 K, AS =224 K, and Af =232 K; the thermal hysteresis of the transformation is 15 K. Ferromagnetic L 21 bcc austenite phase shows a Curie point of 313 K, with cell parameter a=0.5971 (5) nm at 298 K, transforming into a modulated 7M orthorhombic martensite with a=0.6121 (7) nm, b=0.6058 (8) nm, and c=0.5660 (2) nm, at 150 K

Recuperant la història d'un estany recuperat [Ressenya del llibre Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims, de Gabriel Mercadal i Corominas]

Ressenya del llibre del botànic Gabriel Mercadal i Corominas, 'Notes històriques i geogràfiques de l’antic estany de Sils: límits,termes i hidrònims', publicat per l' Ajuntament de Sils, l'any 2006. La primera gran aportació del llibre és la delimitació cartogràfica dels límits de l’estany a partir de diversa documentació cartogràfica antiga i el recull d’hidrònims originals dels cursos fluvials de l’estany

Preparació de nous catalitzadors basats en complexos de Ru i Pd, i el seu ancorament a polímers conductors per a la fabricació de materials multifuncionals

Aquesta tesi doctoral es basa en l'estudi de l'aplicació en catàlisi de dos tipus de complexos organometallics basats en dos metalls de tansició diferents. Concretament s'estudien complexos macrocíclics triolefínics de pal·ladi(0) com a catalitzadors per a les reaccions de Suzuki i Heck, i oxocomplexos carbènics de ruteni(II) com a espècies catalítiques en oxidacions de compostos orgànics. En el cas dels complexos de ruteni s'ha vist que en augmentar el nombre de lligands carbènics en l'esfera de coordinació del metall s'aconseguiex afavorir els processos bielectrònics, obtenint-se catalitzadors més actius i més selectius. En un segon pas, els dos tipus de catalitzadors homogenis s'han immobilitzat sobre la superfície d'un elèctrode mitjançant l'estratègia d'electropolimerització del grup pirrol. Els elèctodes modificats resultants s'han aplicat com a catalitzadors heterogenis. En ambdós casos els catalitzadors heterogenis han mostrat una activitat equiparable o superior a la del sistema homogeni corresponent. Finalment, s'ha assajat una reacció de catàlisi tàndem en què els dos catalitzadors (immobilitzats sobre el mateix elèctrode) actuen en cooperació. S'ha aconseguit realitzar dues transformacions consecutives d'un substat orgànic.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Associação entre a aptidão cardiorrespiratória e a circunferência da cintura, pressão arterial, e glicemia em adolescentes

A relação entre aptidão cardiorrespiratória e um menor perfil de risco cardiovascular tem sido demonstrado em crianças e adolescentes (Janssen & Leblanc, 2010; 2006; Kriemler et al., 2008). Objetivo: verificar a associação entre o consumo máximo de oxigénio ( 2max) e a circunferência da cintura (CC), pressão arterial sistólica (PAS), pressão arterial diastólica (PAD) e glicemia em adolescentes utilizando a base de dados do projeto Rastresaúde. Método: este ro eto tin a co o ob etivo ava iar os rinci ais indicadores de sa de cardiovascu ar e inc u a as vari veis 2max A A e ice ia. ontudo nesse ro eto o 2max tinha sido obtido através do chester step test (CST) ue não estava va idado ara ado escentes. este sentido oi rea i ado u estudo re i inar co o ob etivo de estudar a associação entre va ores do 2max estimados utilizando o CST e o teste do Vaivém que está validado para adolescentes (Leger, Mercier, Gadoury, & Lambert, 1988). Pretendíamos com este objetivo poder eventualmente utilizar, os va ores do 2max da referida base de dados. endo-se veri icado u a associação estatistica ente si ni icativa orte e ositiva entre os va ores de 2max obtidos utilizando o CST e o teste Vaivém para o sexo masculino, r=0,92, p<0,05 e para o sexo feminino, r=0,78, p<0,05 decidimo-nos e a uti i ação da base de dados do astresa de. este sentido a re erida base de dados oi uti i ada ara investi ar a associação do 2max com a CC, PAS, PAD e glicemia em adolescentes. Resultados: verificou-se nos indivíduos do sexo feminino uma associação inversa e estatistica ente si ni icativa entre o 2max e a A r - 1 5 entre o 2max e a A r - 1 5 e entre o 2max e a CC, r=-0,182, p< 5. ara os indiv duos do se o ascu ino veri icou-se u a associação inversa e estatistica ente si ni icativa a enas entre o 2max e a CC, r=-0,229, p<0,05 sendo que todas as associações encontradas foram consideradas fracas, r<0,3 (Field, 2005). Conclusão: os resultados do estudo sugerem uma associação inversa entre o 2max e a PAS, PAD e CC em adolescentes do sexo feminino e entre 2max e a CC em adolescentes do sexo masculino. Dada a escassez de estudos e derivado ao aumento da prevalência dos fatores de risco associados às doenças cardiovasculares na infância e adolescência é relevante realizar mais estudos na população jovem.

The water quality of the River Carnon, west Cornwall, November 1992 to March 1994: the impacts of Wheal Jane discharges

In January 1992, there was a major pollutant event for the River Canon and downstream with its confluence to the River Fal and the Fal estuary in the west Cornwall. This incident was associated with the discharge of several million gallons of highly polluted water from the abandoned Wheal Jane tin mine that also extracted Ag, Cu and Zn ore. Later that year, the Centre for Ecology and Hydrology (CBH; then Institute of Hydrology) Wallingford undertook daily monitoring of the River Canon for a range of major, minor and trace elements to assess the nature and the dynamics of the pollutant discharges. These data cover an 18-month period when there remained major water-quality problems after the initial phase of surface water contamination. Here, a summary is provided of the water quality found, as a backdrop to set against subsequent remediation. Two types of water-quality determinant grouping were observed. The first type comprises the determinants B, Cs, Ca, Li, K, Na, SO4, Rb and Sr, and their concentrations are positively correlated with each other but inversely correlated with flow. This type of water-quality determinant shows variations in concentration that broadly link to the normal hydrogeochemical processes within the catchment, with limited confounding issues associated with mine drainage. The second type of water-quality determinant comprises Al, Be, Cd, Ce, Co, Cu, Fe, La, Pb, Pr, Nd, Ni, Si, Sb, U, Y and Zn, and concentrations for all this group are positively correlated. The determinants in this second group all have concentrations that are negatively correlated with pH. This group links primarily to pollutant mine discharge. The water-quality variations in the River Camon are described in relation to these two distinct hydrogeochemical groupings. (C) 2004 Elsevier B.V All rights reserved.

Metalloestrogens: an emerging class of inorganic xenoestrogens with potential to add to the oestrogenic burden of the human breast

Many compounds in the environment have been shown capable of binding to cellular oestrogen receptors and then mimicking the actions of physiological oestrogens. The widespread origin and diversity in chemical structure of these environmental oestrogens is extensive but to date such compounds have been organic and in particular phenolic or carbon ring structures of varying structural complexity. Recent reports of the ability of certain metal ions to also bind to oestrogen receptors and to give rise to oestrogen agonist responses in vitro and in vivo has resulted in the realisation that environmental oestrogens can also be inorganic and such xenoestrogens have been termed metalloestrogens. This report highlights studies which show metalloestrogens to include aluminium, antimony, arsenite, barium, cadmium, chromium (Cr(II)), cobalt, copper, lead, mercury, nickel, selenite, tin and vanadate. The potential for these metal ions to add to the burden of aberrant oestrogen signalling within the human breast is discussed. Copyright (c) 2006 John Wiley & Sons, Ltd.

Molybdenum eta(3)-allyl dicarbonyl complexes as a new class of precursors for highly reactive epoxidation catalysts with tert-butyl hydroperoxide

New Mo(II) diimine derivatives of [Mo(q (3)allyl)X(CO)(2)(CH3CN)(2)] (allyl = C3H5 and C5H5O; X = Cl, Br) were prepared, and [MO(eta(3)-C3H5)Cl(CO)(2)(BIAN)] (BIAN = 1,4-(4-chloro)phenyl-2,3-naphthalene-diazabutadiene) (7) was structurally characterized by single-crystal X-ray diffraction. This complex adopted an equatorial-axial arrangement of the bidentate ligand (axial isomer), in contrast with the precursors, found as the equatorial isomer in the solid and fluxional in solution. The new complexes of the type [Mo(eta(3)-allyl)X(CO)(2)(N-N)l (N-N is a bidentate chelating dinitrogen ligand) were tested for the catalytic epoxidation of cyclooctene using tert-butyl hydroperoxide as oxidant. All catalytic systems were 100% selective toward epoxide formation. While their turnover frequencies paralleled those of related Mo(eta) carbonyl compounds or Mo(VI) compounds bearing similar N-donor ligands, they exhibited similar olefin conversions in consecutive catalytic runs. The acetonitrile precursors were generally more active than the diimine complexes, and the chloro derivatives more active than the bromo ones. Combined vibrational and NMR spectroscopy and computational studies (DFT) were used to investigate the nature of the molybdenum species formed in the catalytic system with [Mo(eta(3)-C3H5)Cl(CO)(2){1,4-(2,6-dimethyl)phenyl-2.3-dimethyldiazabuta diene}] (4) and to propose that the resulting species may be dimeric bearing oxide bridges.

First detection of methylgermylene in the gas phase and time-resolved study of some of its reactions

A new transient species has been produced and detected by the gas-phase, 193 nm laser flash photolysis of 1,3,4-trimethylgermacyclopent-3-ene, TMGCP. The species has strong visible absorptions in the wavelength region 450−520 nm (maximum at 485 nm) and is attributed to the germylene, MeGeH. Time-resolved kinetic studies have led to the first rate constants for its reactions with GeH4, Me2GeH2, C2H2, C2H4, C3H6, i-C4H8, TMGCP, MeOH, HCl, and SO2. The reactivity of MeGeH is compared to those of GeH2 and GeMe2. The Me-for-H substituent effect varies according to reaction type and is not constant from GeH2 to MeGeH to GeMe2.

Doped sodium aluminium hydrides as hydrogen storage materials: characterizations and mechanistic insights

The dehydriding and rehydriding of sodium aluminium hydride, NaAlR4, is kinetically enhanced and rendered reversible in the solid state upon doping with a small amount of catalyst species, such as titanium, zirconium or tin. The catalyst doped hydrides appear to be good candidates for development as hydrogen carriers for onboard proton exchange membrane (PEM) fuel cells because of their relatively low operation temperatures (120-150 degrees C) and high hydrogen carrying capacities (4-5 wt.%). However, the nature of the active catalyst species and the mechanism of catalytic action are not yet known. In particular, using combinations of Ti and Sri compounds as dopants, a cooperative catalyst effect of the metals Ti and Sn in enhancing the hydrogen uptake and release kinetics is hereby reported. In this paper, characterization techniques including XRD, XPS, TEM, EDS and SEM have been applied on this material. The results suggest that the solid state phase changes during the hydriding and dehydriding processes are assisted through the interaction of a surface catalyst. A mechanism is proposed to explain the catalytic effect of the Sn/Ti double dopants on this hydride.

Unusual transformation of trialkylamines mediated by platinum

An interesting chemical transformation of trialkylamines has taken place during the reaction of 2-(2', 6'-dimethylphenylazo)- 4-methylphenol ( 1) with K-2[ PtCl4] in refluxing methanol in the presence of trialkylamines, leading to the formation of organoplatinum complexes ( 2 and 3), where ligand 1 is coordinated as a bidentate N, O donor and the transformed trialkylamines are coordinated as bidentate C, N donors.

Crystal structures of [PhLi center dot(-)-sparteine](2), [PhOLi center dot(-)-sparteine](2), and the mixed aggregate [PhLi center dot PhOLi center dot 2(-)-sparteine]

Crystal structure determination of adducts of sparteine and PhLi, (-)-sparteine and PhOLi and of sparteine and PhLi/PhOLi reveal a four-membered ring with two lithium centers, each capped by a (-)-sparteine ligand, as central motif of all structure. Quantum-chemical calculations show that the mixed aggregate [PhLi center dot PhOLi center dot 2(-)-sparteine] is energetically more favorable than the model system {1/2[PhLi center dot(-)-sparteine](2) + 1/2[PhOLi center dot(-)-sparteine](2)}.

Chemistry and biology of maculalactone A from the marine cyanobacterium Kyrtuthrix maculans

Maculalactone A is the most abundant secondary metabolite in Kyrtuthrix maculans, a marine cyanobacterium found in the mid-high shore of moderately exposed to sheltered rocky shores in Hong Kong and South East Asia. This species appears to survive as pure colonies forming distinct black zones on the rock. Maculalactone A may provide K. maculans with a chemical defense against several marine organisms, including the common grazer, Chlorostoma argyrostoma and settlement by larvae of the barnacles, Tetraclita japonica, Balanus amphitrite and Ibla cumingii. The natural concentration of maculalactone A varied with season and also with tidal height on the shore and although a strong positive linear correlation was observed between maculalactone A concentration and herbivore grazing pressure, manipulative experiments demonstrated that grazing pressure was not directly responsible for inducing the biosynthesis of this metabolite. The potential of maculalactone A as a natural marine anti-fouling agent (i.e. as an alternative to environmentally-damaging copper- and tin-based anti-fouling paints) was investigated after achieving a gram-scale synthesis of this compound. Preliminary field trials with anti-fouling paints which contained synthetic maculalactone A as the active principle have confirmed that this compound seems to have a specific activity against molluscan settlers.