Innovación y responsabilidad social: una reflexión sobre los puntos de encuentro

La innovación en las empresas y la responsabilidad social empresarial han sido relacionadas pocas veces. Este trabajo se propone encontrar los vínculos entre los dos campos, a partir de la identificación de cuatro categorías que los relacionan: innovación disruptiva, innovación organizacional, relación entre innovación y emprendimiento e innovación social. Una revisión de la literatura logra dar cuenta de esas relaciones y muestra especialmente los efectos de la innovación que van más allá de los resultados económicos para las empresas y los resultados en términos de sostenibilidad; se resalta el impacto social de la innovación, particularmente en la población de bajos ingresos.

Advances and limitations in the attention to the problems of housing and urban land in Mexico. An approach from the legal-institutional frame

In this work we analyze the reforms carried out by the Mexican state in the nineties of the 20th century, in the items concerning the policies of housing and urban land, based on an exhaustive review of the main actions, programs and changes in the legal and institutional frame that applies for each of these fields. The nineties represent a "breaking point" in the way the State considers the satisfaction of the right to the housing and attends the offer of urbanized land for a tidy and sustainable urban development. In this period of time, the approach of direct intervention in developing and financing housing and creation of land reserves has changed into another one, ruled by the logic of the market. The balance to the first decade of the 21st century is ambiguous, as neither the housing policy has solved the housing shortage for low-income population, nor the land policy has eliminated the illegal urban growth.

Impacto funcional con el uso de clavo telescopico tipo Fassier Duval en pacientes con osteogénesis imperfecta

Introducción: la osteogénesis es una patología de origen genético caracterizada por fragilidad ósea, en su curso natural los pacientes que la padecen se enfrentan a múltiples fracturas y múltiples intervenciones quirúrgicas, este tipo de pacientes por ser de alto riesgo necesitan técnicas quirúrgicas que aumenten el tiempo entre cada intervención y que demuestren un mayor impacto en el estado funcional. Objetivo: Determinar el impacto en el estado funcional de los pacientes con osteogénesis imperfecta llevados a tratamiento quirúrgico con clavos telescopados tipo Fassier Duval. Diseño: Estudio descriptivo prospectivo en el que se incluyeron 8 pacientes con diagnóstico de osteogénesis imperfecta, llevados a tratamiento quirúrgico con clavos telescopados tipo Fassier Duval desde el 2009 al 2013 a los cuales se les realizó seguimiento menor de 1 año del post operatorio. Resultados: La respuesta encontrada fue satisfactoria en la mayoría de los pacientes analizados 6 de 8, con cercanía a un estado funcional normal; un riesgo de caída bajo, incorporación y deambulación adecuada y una valoración funcional motora gruesa con valores cercanos al 100% identificando un buen nivel de independencia funcional. Se pudo demostrar que existieron cambios en los valores de la escala y que estos fueron estadísticamente significativos con p=0,028 indicando que el aumento dichos valores en el posoperatorio están relacionados con el procedimiento quirúrgico al utilizado en este grupo de pacientes. Conclusión: El tratamiento quirúrgico con el clavo telescopado de Fassier Duval en nuestra experiencia demostró tener una mejoría en el estado funcional de los pacientes del presente estudio, por lo tanto se sugiere la posibilidad de implementar su uso según este indicado con el fin de obtener un mejor resultado quirúrgico y funcional. Palabras clave: Osteogénesis Imperfecta, Clavo de Fassier Duval, Valoración Funcional Motora

Eficacia y seguridad de los agentes estimulantes de la eritropoyesis para los síndromes mielodisplásicos: Revisión sistemática de la literatura

Los síndromes mielodisplásicos son un grupo heterogéneo de desórdenes clonales de las células madre hematopoyéticas caracterizadas por displasia y producción inefectiva de células sanguíneas. Los agentes estimulantes de la eritropoyesis (AEE) constituyen una alternativa terapéutica para un grupo de pacientes con síndromes mielodisplásicos. Se realizó una revisión sistemática de la literatura de estudios aleatorizados controlados, que evaluaron la eficacia y seguridad de los AEE en adultos con diagnóstico de síndrome mielodisplásico hasta febrero de 2014. A partir de la búsqueda se encontraron 1071 referencias, se obtuvieron 12 referencias, correspondiente a 9 estudios que cumplieron criterios de selección. Todos evaluaron algún AEE pero el grupo comparador difirió entre ellos; De los estudios seleccionados, ninguno evaluó el desenlace de supervivencia según brazos de tratamiento. 3 de los estudios evaluaron el desenlace de calidad de vida en grupos comparativos diferentes, reportando mejorías no estadísticamente significativas. 7 de los estudios evaluaron la respuesta hematológica reportando resultados divergentes según diversas definiciones de la variable de interés. Los desenlaces de seguridad fueron reportaron en 3 de los estudios, ocurriendo en baja proporción y con incidencia similar entre los grupos comparadores y el tratamiento con AEE. Las evaluaciones de riesgo de sesgo consideraron un estudio con bajo riesgo de sesgo, 4 estudios con riesgo incierto y 4 estudios con riesgo alto de sesgo. Los estudios evaluados fueron considerados en su mayoría con riesgo de sesgo incierto o alto. Se sugiere evaluar dichos desenlaces de interés de manera estandarizada en investigaciones futuras en el tema.

Prediction of postprandial blood glucose under intra-patient variability and uncertainty and its use in the design of insulin dosing strategies for type 1 diabetic patients

In this thesis I propose a novel method to estimate the dose and injection-to-meal time for low-risk intensive insulin therapy. This dosage-aid system uses an optimization algorithm to determine the insulin dose and injection-to-meal time that minimizes the risk of postprandial hyper- and hypoglycaemia in type 1 diabetic patients. To this end, the algorithm applies a methodology that quantifies the risk of experiencing different grades of hypo- or hyperglycaemia in the postprandial state induced by insulin therapy according to an individual patient’s parameters. This methodology is based on modal interval analysis (MIA). Applying MIA, the postprandial glucose level is predicted with consideration of intra-patient variability and other sources of uncertainty. A worst-case approach is then used to calculate the risk index. In this way, a safer prediction of possible hyper- and hypoglycaemic episodes induced by the insulin therapy tested can be calculated in terms of these uncertainties.

La investigació sobre l'èxit i el fracàs escolar des la la perspectiva dels factors de risc. Implicacions per a la recerca i la pràctica educatives

La situació problemàtica de la qual partim en aquesta tesi és la constatació de l'existència d'unes dinàmiques escolars negatives -expressades amb males notes reiterades- difícils de modificar, que determinats infants inicien i desenvolupen al llarg de la seva escolarització i que els condueix a una situació de fracàs escolar. Les males notes són el senyal que alerta pares i educadors de la presència de problemes escolars en els alumnes i constitueixen la causa explícita que motiva la cerca de solucions. Sovint es busquen solucions fora de l'escola, la qual cosa suggereix que, malgrat els esforços realitzats, l'escola i el sistema educatiu han tingut dificultats per a ajudar els infants a millorar globalment els seus resultats escolars. D'una banda, l'escola troba dificultats per a identificar el mes aviat possible quins infants seran mes susceptibles de desenvolupar unes dinàmiques escolars negatives que els puguin conduir a una situació de fracàs escolar. D'altra banda, també hi ha dificultats per trobar i aplicar estratègies preventives d'intervenció educativa a l'aula, que resultin adequades per a prevenir el desenvolupament de dinàmiques escolars negatives en alguns infants. Partint de la situació problemàtica descrita, la finalitat de la tesi es obtenir informació teòrica , empírica sobre algunes variables que puguin resultar rellevants per a articular, des de l'aula escolar, intervencions educatives destinades a prevenir el desenvolupament de les dinàmiques escolars negatives. Des de la perspectiva de la prevenció, la rellevància de les variables hauria d'establir-se en funció de la seva utilitat per a: A) Identificar des de l'aula escolar situacions de més perill -de més risc- de desenvolupar aquestes dinàmiques negatives i, consegüentment, arribar a la situació de fracàs escolar . Això implica, per tant, que les variables han de permetre la identificació abans que la situació de fracàs escolar es produeixi . B) Intervenir educativament des de l'escola; per tant, cal que siguin variables sobre les quals l'escola pugui incidir. La modificabilitat de les variables ha de permetre que es puguin emprendre accions educatives, des de la mateixa aula escolar. Variables que resultin suficientment importants de cara a disminuir el perill o evitar el desenvolupament de dinàmiques negatives. Es a dir, que la seva modificació contribueixi a evitar que els infants arribin a la situació de fracàs escolar. Per assolir aquesta finalitat es realitzen un segut de passes en funció de les quals s'ha estructurat la tesi en dues parts: Un marc teòric i un estudi de casos. EI Marc teòric té dos objectius: 1. Definir la situació problemàtica. En el capítol primer del marc teòric de la tesi, s'exposen les dimensions d'aquesta situació problemàtica. La revisió bibliogràfica entorn del tema del fracàs escolar ens ajuda a emmarcar la qüestió de les dinàmiques escolars en el fenomen complex del fracàs i l'èxit escolar, i del rendiment. Aquestes aportacions teòriques juntament amb les aportacions de la recerca educativa en relació a l'estabilitat del rendiment al llarg dels cursos són la base per a definir la situació problemàtica. 2. Delimitar, des d'un punt de vista teòric, algunes variables rellevants per a la prevenció del desenvolupament de dinàmiques escolars negatives, conduents a la situació de fracàs escolar. La primera passa per a dur a terme aquesta delimitació teòrica, que es presenta al segon capítol, ha estat revisar les aportacions de les investigacions sobre variables que incideixen en el rendiment escolar, les quals s'han analitzat en funció de la seva rellevància per a la prevenció. Aquesta revisió ha permès constatar un seguit de problemes de caire terminològic, metodològic i sobre la repercussió d'aquesta recerca en la practica educativa que afecten directament la utilitat de les aportacions d'aquestes investigacions de cara a identificar variables rellevants per a la prevenció. De l'anàlisi dels resultats d'aquestes recerques es desprèn que: a) Hi ha moltes variables associades al rendiment escolar, algunes difícilment modificables mitjançant la intervenció educativa escolar. b) EI fet que una variable estigui associada al rendiment no implica que sigui rellevant per a la prevenció c) S'obté poca informació sobre variables que contribueixin a disminuir la probabilitat de fracàs escolar. En base a aquests resultats es constata que cal buscar una perspectiva d'anàlisi de les variables mes adequades a l'enfocament preventiu, perspectiva que ha d'orientar-se a l'estudi del risc de fracàs escolar. La segona passa que es duu a terme per arribar a una delimitació teòrica de les variables rellevants es l'estudi del concepte de risc i d'altres conceptes relacionats: signe de risc, marcador de risc, factor de risc, factor protector, població en risc, infant en situació de risc, així com la revisió d'estudis i recerques que s'han plantejat en aquesta línia. Aquest treball ha permès: a) Clarificar aquests conceptes i aplicar-los en l'àmbit educatiu, en referència al problema del fracàs escolar, estructurant un marc teòric en funció del qual plantejar una anàlisi de les variables associades al rendiment escolar. b) Concretar un model per a l'anàlisi, des de l'aula escolar, de les variables que incideixen en el risc de fracàs escolar. Aquest model, que es situa en la perspectiva de l'aula escolar i que pren en consideració el paper actiu que els estudiants tenen respecte al seu aprenentatge, consta de tres components: unes variables, les seves relacions i la funció que exerceixen en relació al risc de fracàs escolar. La conclusió a la qual s'arriba es que, des d'un punt de vista teòric, una variable serà rellevant per a articular intervencions educatives preventives des de l'escola si constitueix o bé un factor de risc, o be un factor protector o compensador del risc. La delimitació empírica de variables rellevants per a la prevenció del fracàs escolar -que constitueix l'objectiu de la segona part de la tesi- es duu a terme mitjançant un estudi de casos que es deriva del plantejament teòric elaborat. L'objectiu d'aquest estudi es identificar variables que han pogut constituir factors protectors en joves que es troben en situació de risc per circumstàncies sociofamiliars. Se seleccionen tres noies i dos nois que, malgrat trobar-se en situació de risc, han assolit un cert nivell d'èxit escolar. Basant-nos en el model s'ha recollit informació sobre característiques actitudinals dels estudiants, del seu procés d'autoaprenentatge i de l'ambient d'aprenentatge. S'utilitza un disseny qualitatiu d'estudi de casos, utilitzant entrevistes amb profunditat per a recollir informació, la qual s'analitza mitjançant tècniques d'anàlisi de continguts. L'estudi de cada un dels cinc casos i la seva posterior comparació ha permès identificar algunes variables que poden haver constituït factors protectors del risc de fracàs escolar. Entre elles podem citar 1. La consciència de la pròpia situació complexa i desfavorable que han viscut o estan vivint. 2. Tenir un projecte vital a mig o llarg termini, en el qual els estudis són concebuts com a una via per assolir-lo. 3. Ser autoresponsables dels aprenentatges. 4. Haver identificat models a seguir en altres persones. Del treball realitzat tant des d'una perspectiva teòrica com empírica i les conclusions a les quals s'ha arribat se'n desprenen implicacions per a la practica educativa, per a la recerca i per a la formació professional dels educadors i educadores socials. Pel que fa a les implicacions per a la practica educativa, es proposa el model com a base per a la identificació de situacions de risc i per al disseny d'intervencions educatives amb l'objectiu de prevenir el fracàs escolar. En aquest sentit, i en funció dels resultats obtinguts a l'estudi de casos, es proposen unes línies d'intervenció preventiva en casos de risc similars als que han estat objecte d'estudi, línies que poden prendre en consideració tant els/les mestres com els educadors/es. Pel que fa a les implicacions per a la investigació educativa, es deriven quatre línies de recerca: investigació sobre factors de risc, investigació sobre factors protectors, investigació sobre el potencial preventiu d'intervencions educatives dissenyades en base a factors de risc i factors protectors, l'investigació sobre com potenciar des de diferents àmbits (escola i vida quotidiana) els fadors protectors. Quant a les implicacions per a la formació professional dels educadors/es socials, els resultats de l'estudi de casos com a possibles aspectes a treballar per part dels educadors/es impliquen un treball en el qual aquests professionals han d'haver rebut formació sobre: 1. La relació educativa com a recurs per a la intervenció educativa professional. 2. La necessitat d'un treball coordinat interdisciplinari com a estratègia de treball professional. 3. EI coneixement de programes coherents i estratègies d'intervenció sobre factors protectors. 4. L'elaboració de programes educatius, de manera que els educadors/es puguin adaptar les intervencions a les necessitats educatives dels subjectes. 5. La intervenció educativa en famílies.

Características fenotípicas de personalidad y neuropsicológicas en padres no afectados de pacientes esquizofrénicos

Introducció. Actualment, està àmpliament acceptat que l'esquizofrènia posseeix una etiologia multifactorial i que existeix una complexa interacció entre factors genètics i factors ambientals. Amb l'objectiu de coneixerà quins són els mecanismes etiològics i patofisiològics que determinen el trastorn una part de la investigaci6 s 'ha centrat, en els últims anys, en la detecció de marcadors de vulnerabilitat en subjectes amb risc al trastorn. Aquesta vulnerabilitat, denominada 'esquizotipia', es pot identificar en subjectes clínicament no afectats. Objectiu. L'objectiu d'aquesta investigació s'ha dirigit a intentar contestar a alguns interrogants que encara no tenen resposta. Per exemple, per què alguns familiars, essent portadors del genotip esquizofrènic, no han presentat mai la malaltia?, existeixen formes esquizotípiques de menor risc per a la presentació del trastorn?, poden alguns patrons esquizotípics 'ajudar' a que la vulnerabilitat es mantingui latent i no es manifesti en forma de trastorn? En termes generals, l'estudi s'ha centrat en la identificació de marcadors de vulnerabilitat dels trastorns de l'espectre esquizofrènic en pares no afectats de pacients amb esquizofrènia (subjectes d'edats avançades amb poca probabilitat de presentar el trastorn) comparats amb pares normals de subjectes normals. Metodologia. S' han avaluat 26 parelles de pares no afectats de pacients amb esquizofrènia i 26 parelles de pares normals de subjectes normals (n= 104) en variables de personalitat i comportamentals (esquizotipia psicomètrica -O-LIFE-, trastorns de personalitat -Qüestionari d'avaluació IPDE-, psicopatologia general -SCL-90- i lloc de control -MHLC-) i variables neuropsicològiques (dèficit atencional -CPT-IP-, funció executiva -TMT part B- i memòria i aprenentatge verbal -CVLT-). Resultats. Els pares dels pacients esquizofrènics, comparats amb els controls, mostren significativament puntuacions mes altes al factor d'anhedònia introvertida, al trastorn paranoide de la personalitat i al trastorn per evitació de la personalitat, més característiques de psicopatologia general i un major lloc de control intern relacionat amb la salut. També realitzen mes errors d'omissió en la tasca atencional, presenten una major interferència proactiva al test de memòria i aprenentatge verbal i mostren una tendència a dedicar mes temps a completar la tasca executiva. Els resultats mostren que les associacions entre les variables de personalitat i les neuropsicològiques són de poca magnitud i les diferències entre ambdós grups no segueixen un patró clarament determinat. Conclusions. Els pares dels pacients esquizofrènics presenten més trets esquizotípics negatius que els pares del subjectes normals. L'anhedònia introvertida podria considerar-se com una forma de menor risc a l'esquizofrènia ja que s'evidencia en subjectes (pares) d'edats avançades que ja han superat l'edat de risc i amb poca probabilitat de presentar mai el trastorn. Tanmateix, es confirma que el trastorn paranoide de la personalitat forma part dels trastorns de l'espectre esquizofrènic. Els pares dels pacients atribueixen un major pes i la internalització i al poder dels altres en relació a l'estat de salut, i en general, presenten més característiques psicopatològiques que el grup control. Quant a les variables neuropsicològiques, els pares dels pacients realitzen pitjor la tasca atencional, són més lents en l'anticipació, planificació i flexibilitat de les respostes en el test executiu. Els indicadors de memòria i aprenentatge verbal no discriminen a ambdós grups, i únicament els pares dels pacients presenten una major interferència proactiva. Finalment, el patró de personalitat i el neuropsicològic corresponen a dos fenotips diferents relacionats amb l'esquizofrènia que no es troben íntimament units en subjectes amb aquestes característiques.

A comparison of the active surveillance of scrapie in the European Union

The abattoir and the fallen stock surveys constitute the active surveillance component aimed at improving the detection of scrapie across the European Union. Previous studies have suggested the occurrence of significant differences in the operation of the surveys across the EU. In the present study we assessed the standardisation of the surveys throughout time across the EU and identified clusters of countries with similar underlying characteristics allowing comparisons between them. In the absence of sufficient covariate information to explain the observed variability across countries, we modelled the unobserved heterogeneity by means of non-parametric distributions on the risk ratios of the fallen stock over the abattoir survey. More specifically, we used the profile likelihood method on 2003, 2004 and 2005 active surveillance data for 18 European countries on classical scrapie, and on 2004 and 2005 data for atypical scrapie separately. We extended our analyses to include the limited covariate information available, more specifically, the proportion of the adult sheep population sampled by the fallen stock survey every year. Our results show that the between-country heterogeneity dropped in 2004 and 2005 relative to that of 2003 for classical scrapie. As a consequence, the number of clusters in the last two years was also reduced indicating the gradual standardisation of the surveillance efforts across the EU. The crude analyses of the atypical data grouped all the countries in one cluster and showed non-significant gain in the detection of this type of scrapie by any of the two sources. The proportion of the population sampled by the fallen stock appeared significantly associated with our risk ratio for both types of scrapie, although in opposite directions: negative for classical and positive for atypical. The initial justification for the fallen stock, targeting a high-risk population to increase the likelihood of case finding, appears compromised for both types of scrapie in some countries.

The consistency of private and public real estate within mixed-asset portfolios

This study considers the consistency of the role of both the private and public real estate markets within a mixed-asset context. While a vast literature has developed that has examined the potential role of both the private and public real estate markets, most studies have largely relied on both single time horizons and single sample periods. This paper builds upon the analysis of Lee and Stevenson (2005) who examined the consistency of REITs in a US capital market portfolio. The current paper extends that by also analyzing the role of the private market. To address the question, the allocation of both the private and traded markets is evaluated over different holding periods varying from 5- to 20-years. In general the results show that optimum mixed-asset portfolios already containing private real estate have little place for public real estate securities, especially in low risk portfolios and for longer investment horizons. Additionally, mixed-asset portfolios with public real estate either see the allocations to REITs diminished or eliminated if private real estate is also considered. The results demonstrate that there is a still a strong case for private real estate in the mixed-asset portfolio on the basis of an increase in risk-adjusted performance, even if the investor is already holding REITs, but that the reverse is not always the case.

Societal choice for climate change futures: trees, biotechnology and clean development

The rate and magnitude of predicted climate change require that we urgently mitigate emissions or sequester carbon on a substantial scale in order to avoid runaway climate change. Geo- and bioengineering solutions are increasingly proposed as viable and practical strategies for tackling global warming. Biotechnology companies are already developing transgenic “super carbon-absorbing” trees, which are sold as a cost-effective and relatively low-risk means of sequestering carbon. The question posed in this article is, Do super carbon trees provide real benefits or are they merely a fanciful illusion? It remains unclear whether growing these trees makes sense in terms of the carbon cost of production and the actual storage of carbon. In particular, it is widely acknowledged that “carbon-eating” trees fail to sequester as much carbon as they oxidize and return to the atmosphere; moreover, there are concerns about the biodiversity impacts of large-scale monoculture plantations. The potential social and ecological risks and opportunities presented by such controversial solutions warrant a societal dialogue.

Is there a place for property in the multi-asset portfolio?

The case for property has typically rested on the application of modern portfolio theory (MPT), in that property has been shown to offer increased diversification benefits within a multi asset portfolio without hurting portfolio returns especially for lower risk portfolios. However this view is based upon the use of historic, usually appraisal based, data for property. Recent research suggests strongly that such data significantly underestimates the risk characteristics of property, because appraisals explicitly or implicitly smooth out much of the real volatility in property returns. This paper examines the portfolio diversification effects of including property in a multi-asset portfolio, using UK appraisal based (smoothed) data and several derived de-smoothed series. Having considered the effects of de-smoothing, we then consider the inclusion of a further low risk asset (cash) in order to investigate further whether property's place in a low risk portfolio is maintained. The conclusions of this study are that the previous supposed benefits of including property have been overstated. Although property may still have a place in a 'balanced' institutional portfolio, the case for property needs to be reassessed and not be based simplistically on the application of MPT.

Aligning asset allocation and real estate investment: some lessons from the last cycle

Asset allocation is concerned with the development of multi--‐asset portfolio strategies that are likely to meet an investor’s objectives based on the interaction of expected returns, risk, correlation and implementation from a range of distinct asset classes or beta sources. Challenges associated with the discipline are often particularly significant in private markets. Specifically, composition differences between the ‘index’ or ‘benchmark’ universe and the investible universe mean that there can often be substantial and meaningful deviations between the investment characteristics implied in asset allocation decisions and those delivered by investment teams. For example, while allocation decisions are often based on relatively low--‐risk diversified real estate ‘equity’ exposure, implementation decisions frequently include exposure to higher risk forms of the asset class as well as investments in debt based instruments. These differences can have a meaningful impact on the contribution of the asset class to the overall portfolio and, therefore, lead to a potential misalignment between asset allocation decisions and implementation. Despite this, the key conclusion from this paper is not that real estate investors should become slaves to a narrowly defined mandate based on IPD / NCREIF or other forms of benchmark replication. The discussion suggests that such an approach would likely lead to the underutilization of real estate in multi--‐asset portfolio strategies. Instead, it is that to achieve asset allocation alignment, real estate exposure should be divided into multiple pools representing distinct forms of the asset class. In addition, the paper suggests that associated investment guidelines and processes should be collaborative and reflect the portfolio wide asset allocation objectives of each pool. Further, where appropriate they should specifically target potential for ‘additional’ beta or, more marginally, ‘alpha’.

Effect of hypobaric hypoxia, simulating conditions during long-haul air travel, on coagulation, fibrinolysis, platelet function, and endothelial activation

CONTEXT: The link between long-haul air travel and venous thromboembolism is the subject of continuing debate. It remains unclear whether the reduced cabin pressure and oxygen tension in the airplane cabin create an increased risk compared with seated immobility at ground level. OBJECTIVE: To determine whether hypobaric hypoxia, which may be encountered during air travel, activates hemostasis. DESIGN, SETTING, AND PARTICIPANTS: A single-blind, crossover study, performed in a hypobaric chamber, to assess the effect of an 8-hour seated exposure to hypobaric hypoxia on hemostasis in 73 healthy volunteers, which was conducted in the United Kingdom from September 2003 to November 2005. Participants were screened for factor V Leiden G1691A and prothrombin G20210A mutation and were excluded if they tested positive. Blood was drawn before and after exposure to assess activation of hemostasis. INTERVENTIONS: Individuals were exposed alternately (> or =1 week apart) to hypobaric hypoxia, similar to the conditions of reduced cabin pressure during commercial air travel (equivalent to atmospheric pressure at an altitude of 2438 m), and normobaric normoxia (control condition; equivalent to atmospheric conditions at ground level, circa 70 m above sea level). MAIN OUTCOME MEASURES: Comparative changes in markers of coagulation activation, fibrinolysis, platelet activation, and endothelial cell activation. RESULTS: Changes were observed in some hemostatic markers during the normobaric exposure, attributed to prolonged sitting and circadian variation. However, there were no significant differences between the changes in the hypobaric and the normobaric exposures. For example, the median difference in change between the hypobaric and normobaric exposure was 0 ng/mL for thrombin-antithrombin complex (95% CI, -0.30 to 0.30 ng/mL); -0.02 [corrected] nmol/L for prothrombin fragment 1 + 2 (95% CI, -0.03 to 0.01 nmol/L); 1.38 ng/mL for D-dimer (95% CI, -3.63 to 9.72 ng/mL); and -2.00% for endogenous thrombin potential (95% CI, -4.00% to 1.00%). CONCLUSION: Our findings do not support the hypothesis that hypobaric hypoxia, of the degree that might be encountered during long-haul air travel, is associated with prothrombotic alterations in the hemostatic system in healthy individuals at low risk of venous thromboembolism.

Are Good or Bad Borrowers Discouraged From Applying for Loans?

This paper takes the concept of a discouraged borrower originally formulated by Kon and Storey [Kon, Y., Storey, D.J., 2003. A theory of discouraged borrowers. Small Business Economics 21, 37–49] and examines whether discouragement is an efficient self-rationing mechanism. Using US data it finds riskier borrowers have higher probabilities of discouragement, which increase with longer financial relationships, suggesting discouragement is an efficient self-rationing mechanism. It also finds low risk borrowers are less likely to be discouraged in concentrated markets than in competitive markets and that, in concentrated markets, high risk borrowers are more likely to be discouraged the longer their financial relationships. We conclude discouragement is more efficient in concentrated, than in competitive, markets.

The Effect of Mental Health Problems on Children’s Ability to Discriminate Amongst Thoughts, Feelings and Behaviours

Many young children appear to have skills sufficient to engage in basic elements of cognitive behaviour therapy (CBT). Previous research has, however, typically used children from non-clinical populations. It is important to assess children with mental health problems on cognitive skills relevant to CBT and to compare their performance to children who are not identified as having mental health difficulties. In this study 193 6 and 7 year old children were assessed using a thought–feeling–behaviour discrimination task [Quakley et al. Behav. Res. Therapy 42 (2004) 343] and a brief IQ test (the WASI). Children were assigned to groups (at risk, borderline, low risk) according to ratings of their mental health made by their teachers and parents on the Strengths and Difficulties Questionnaire [Goodman, J. Am. Acad. Child Adolescent Psych. 40 (2001) 1337]. After controlling for IQ, children ‘at risk’ of mental health problems performed significantly less well than children with a ‘low risk’ of mental health problems. Before receiving CBT, children’s meta-cognitive development should be assessed and additional help provided to those with meta-cognitive difficulties.