Viatjant i llegint: un projecte de promoció de la lectura

«Viatjant i llegint: promoció de la lectura i vertebració del país» és un projecte de promoció de la lectura i del patrimoni cultural engegat per la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià-Comtat (Escola Valenciana). Des de l'any 2007 s'han posat en marxa una sèrie de rutes literàries amb un destinatari doble: el món educatiu, per la vessant didàctica i d'animació a la lectura; i el públic en general, per la dimensió de promoció turística i de redreçament de la identitat. L'article provarà de justificar el recurs de les rutes literàries com una eina útil per a l'animació a la lectura i la normalització del valencià. Explicarà en què han consistit tres d'aquestes propostes i farà una aplicació didàctica de cadascuna, en funció del nivell educatiu en què poden ser treballades, des d'educació primària a secundària i batxillerat.

La literatura: una aproximació a Jaume I a través dels projectes

En aquest article analitzem les possibilitats de la metodologia del treball per projectes, vinculats a aspectes culturals per a l’ensenyament de la literatura. El nostre estudi parteix d’un projecte dut a terme en un centre de l’Horta Sud. El nostre objectiu és donar a conèixer la importància del rei Jaume I i aproximar la literatura als joves valencians a través de la festa del 9 d’Octubre. El nostre és un integral en què totes les àrees treballaran conjuntament durant dues setmanes i mitja en una franja horària determinada. Aquest treball és destinat al curs de segon d’ESO d’un centre amb un nivell socioeconòmic mitjà-alt i on la llengua vehicular és el valencià.

Una eina per a l’escriptura extensiva i l’argumentació: el diari de lectura

L’article versa sobre les possibilitats de treball de l’escriptura a Batxillerat a partir d’una seqüència didàctica per a l’elaboració d’un diari de lectura, que és un document produït pels alumnes a partir del que els suggereix la lectura d’una obra literària. Tot revisant les bases pedagògiques de la didàctica actual del català quant al procés d’escriptura i el valor de l’argumentació i de la reflexió en l’àmbit educatiu, es pretén que el llibre es convertisca en un estímul per a la creativitat i possibilite l’escriptura extensiva. Així doncs, l’obra literària deixa de ser un element de lectura superficial i pren un caràcter dialògic. El lector esdevé alhora escriptor i, com a tal, s’enfronta a les dificultats i moments de gaudi que aquest fet implica.

Papers actancials i papers temàtics en la novel·la negra de Manuel de Pedrolo

El present estudi ofereix una anàlisi de la recepció crítica de l’obra Crim de Germania, de l’escriptor valencià Josep Lozano, publicada per primera vegada a l’abril de 1980 per l’editorial Tres i Quatre, que permet fixar els elements a l’entorn dels quals s’ha anat elaborant la lectura de la novel·la i la seua evolució temporal. Durant més de trenta anys, Crim de Germania ha sigut objecte de nombroses valoracions crítiques a la premsa i en publicacions periòdiques de diversa índole a tot arreu dels territoris de parla catalana. L’estudi s’ha dividit en tres etapes: la primera s’inicia amb la publicació del llibre i conclou l’any 1981; la segona comprén el período des de 1982 fins al 2004, i, la tercera, des de 2005 —any en què la novel·la s’amplia i es reedita per Bromera— fins l’actualitat.

Transfer in third language phonology: Does L3 typological proximity play a role?

Les investigacions recents sobre la transferència i l'adquisició d’una L3 han indagat sobre les interferències lingüístiques quan hi ha més d'una font de transferència. Els participants en aquest estudi de cas van ser parlants d’espanyol i d’anglès, que apreninen una tercera llengua, el català, tipològicament més pròxima a l’espanyol. Aquest estudi va investigar la producció dels bilingües del català fosc /ɫ/, un segment que no és present en espanyol ja que tots els laterals es produeixen com una clara /l/, i que, tanmateix, es realitza en anglès en posició final després de vocal. Contràriament al model que planteja la proximitat d'idiomes prèviament adquirids com un dels factors determinants per a la transferència de competències, l’estudi va mostrar que la proximitat tipològica a un dels L1 no és determinista per a la transferència en el nivell fonològic en l’aprenentatge d’una L3, ja que els participants produeixen laterals catalanes similars a /ɫ/. En aquest estudi de cas es constata, d’acord amb el Model de Millora Acumulativa, com es transfereix aquest segment fonològic des de l’anglés al català.

De l’expressió de la percepció sensorial auditiva a l’expressió del discurs reportat. El verb sentir en català medieval (s. XIII–XVI)

This study analyzes the process of semantic change by which the Old Catalan verb sentir developed from a meaning based on general perception to one implying auditory perception. In particular, the article shows that by the end of the 13th century the verb sentir had only semanticized the perception of non-linguistic auditory stimuli and had not fused completely with the meaning of the verb oir, as was the case with the evolution of SĔNTĪRE in other Romance languages (such as Peninsular Spanish). Our study has been based on data analysis of an electronic linguistic corpus using the concepts of E. C. Traugott’s Invited Inferencing Theory of Semantic Change (IITSC) (2012) and the concept of evidentiality.

Anuari / Junta de Ciències Naturals.

1916

Sermons : manuscript, 1709-1722

64 sermons on verses from John, Proverbs, Revelations, Matthew, and other books of the Bible, with notation of dates and places delivered in and around Boston.

Kitab al-amthal =: seu proverbiorum Arabicorum centuriæ duæ : ab anonymo quodam Arabe collectæ & explicatæ

cum interpretatione Latina & scholiis Iosephi Scaligeri et Thomæ Erpenii.

Amthāl Luqmān al-Ḥakīm wa-baʻḍ aqwāl al-ʻArab =: Locmani Sapientis Fabulae et selecta quaedam Arabum adagia

cum interpretatione latina & notis Thomae Erpenii.

Tuḥfat al-amthāl

[Muḥammad Rafīʻ ibn ʻAlī Aṣghar al-Ṭabāṭabāʼī].

Autonomy in the global era: Euro-regionalism and new policy spaces in education. ACES Working Papers, August 2010

Framed by a critical discussion of methodological nationalism, this paper explores the intersection of new and evolving regional, central state, and supranational education policy spaces through examples drawn from post-Franco Spain. This work is situated within the broader literature on the development of a European Education Policy Space, which aims to understand changing governance structures in European education (cf. Grek et al., 2009; Lawn & Lingard,2002; N6voa & Lawn, 2002). Using policy documents since 2000 and interview data, the paper first examines Spanish and regional (Catalan) education policy related to devolution, namely Catalonia's recently revised Statute of Autonomy. The paper then places devolution in Spain and Catalonia in a broader context of Euro-regionalism, which has deepened and legitimized regional autonomy. Together these shifts in educational governance and the development of new education policy spaces have promoted a concept of the multi-scalar, European "ideal citizen" (Engel & Ortloff, 2009). The last section presents an overview of the recent influx of immigrants into Catalonia and Spain, exploring whether and to what extent recent education policy promoting the "ideal citizen" has taken non-European immigrants into account.

La literatura española en el siglo XIX, parte tercera.

La literatura catalana en el sigol XIX.--La literatura regional de Galicia.--La literatura hispano-americana.

Refranes de Sancho Panza. Aventuras y desventuras, malicias y agudezas del escudero de don Quijote.

Mode of access: Internet.

Trozos escogidos de literatura castellana : desde el siglo XII hasta nuestros días (España y América) /

t. 1-2. Prosa.--t. 3-4. Verso.