Expressió oral i escrita, II. 'Expresión oral y escrita, II'.

El vídeo se compone de cinco capítulos cada uno de los cuales trabaja diversos aspectos tales como los derechos de los niños, los coches o la muerte, todo ello a través de conceptos morales claros y sencillos destinados a niños y niñas.

Ritmos y sonidos.

Mediante la utilización de diferentes sonidos, música e imágenes el vídeo muestra lo que es el ritmo y cómo se crea a través de estos.

Atenció a la diversitat a l'ESO : 50 idees per a l'acció. 'Atención a la diversidad en la ESO : 50 ideas para la acción'.

Guía de orientaciones para conseguir implementar una adecuada atención a la diversidad, en el entorno de ESO, a través de consejos prácticos. La atención a la diversidad es un tema de preocupación generalizada entre el profesorado pero no desde sus principios o sus consecuencias, si no desde la aplicación práctica del precepto. Este documento intenta abrir, con cincuenta propuestas, esa inquietud práctica.

Palma ciutat educativa : curs : 1994-95. ' Palma ciudad educativa : curso : 1994-95.

Esta obra es un programa de actividades escolares y extraescolares que recoge propuestas para el conocimiento de la ciudad de Palma como objeto y medio de estudio, y otras actividades educativas formales, informales y no formales, dirigidas a los alumnos, padres, profesores y a los ciudadanos en general.

Canvi de tendència o estabilització de la població escolar de les Illes Balears

Resumen tomado de la publicación

Treball en xarxa amb menors a sa Pobla

Este trabajo pretende dar a conocer las posibilidades de dar respuesta a la diversidad, presente en las aulas de los centros educativos, desde el trabajo conjunto de dise??o de un programa de actuaci??n, detecci??n, identificaci??n, valoraci??n, seguimiento y evaluaci??n de los agentes socioeducativos presentes en el entorno del alumno, la familia y el mismo centro (trabajo en red).

La biblioteca educadora: espai d’intervenció socioeducativa

La biblioteca ha canviat molt al llarg de la història i potser, ara més que mai, és necessari insistir a considerar-la un espai d’intervenció socioeducativa. Aquest plantejament requereix un seguit d’elements que permetin declarar-la biblioteca educadora. Aquest tipus de biblioteca té consciència i voluntats educadores; fa xarxa amb els diferents agents socials, educatius i culturals de la comunitat; treballa a llarg termini i és lleial a la seva filosofia gràcies al disseny de projectes; en el seu equip de treball inclou professionals de diferents perfils (bibliotecaris, educadors socials, pedagogs...), i creu en la lectura com a prioritat perquè sap que és educadora, precisament, a través de la lectura. A les Illes Balears no coneixem cap biblioteca que s’autoanomeni biblioteca educadora, però tenim exemples d’activitats i projectes que facilitarien l’orientació del centre bibliotecari que els gestiona i desenvolupa cap a la declaració d’espai d’intervenció socioeducativa. Les tertúlies literàries en biblioteques municipals, espais per a la lectura compartida i, per tant, per a la reflexió, el diàleg i la convivència; els espais familiars, en què mitjançant els contes, la lectura i la biblioteca s’acompanya els pares i les mares en la criança i l’educació dels fills, i la formació professional per a bibliotecaris escolars són alguns exemples d’iniciatives properes a aquesta nova concepció de biblioteca.

Desmuntant el Dr. Jones: Didàctica de la prehistòria i l’Arqueòdrom CAMPUS-UIB

1.Este artículo es parte de la transferencia de conocimientos del proyecto de investigación. Vivir entre islas: paisajes insulares, conectividad y cultura material en las comunidades de las Islas Baleares durante la prehistoria reciente (2500-123 BC) (HAR2012-32620) financiado por el Ministerio de Economia y Competitividad. 2. ArqueoUIB (Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, UIB).

La influencia de la mediación en el liderazgo en los centros educativos

Estamos en la era de la información. El nivel de profundidad del conocimiento en todas las áreas se escapa de nuestro control. Las escuelas encuentran un gran desafío a la hora de transmitir a los alumnos el conocimiento necesario para alcanzar el éxito. Ante este nuevo paradigma, el liderazgo en los centros educativos también plantea sus retos particulares: ¿cómo mantener a los profesores motivados y comprometidos? ¿cómo hacer que la gestión de los centros sea a la vez humana y profesional? Una de las técnicas que se ha demostrado más eficaz a la hora de resolver este planteamiento es la Mediación. El presente trabajo describe cómo la Mediación, a través de sus criterios, contribuye a responder positivamente a las cuestiones formuladas más arriba, formar a los profesionales del futuro y garantizar que el aprendizaje en los centros educativos sea saludable y eficaz.

Aproximaci?? al sistema educatiu brit??nic

Un sistema educatiu tan poc centralitzat com el brit??nic condiciona una estructura administrativa peculiar, que juntament amb la complexitat de les institucions i entitats educatives proporciona un panorama educatiu molt interessant. L???ensenyament de les lleng??es estrangeres tamb?? ser?? motiu d???an??lisi d???aquest treball. Malgrat que tots els governs europeus coincideixen en un inter??s creixent en els termes educatius i en l???harmonitzaci?? dels respectius sistemes educatius, la realitat segueix essent que les estructures d???aquests sistemes mantenen difer??ncies considerables. S??n moltes i molt diverses les institucions responsables del finan??ament, gesti?? i avaluaci?? de l???educaci?? i la formaci??. I no s??n menys les diverg??ncies en temes com l???ensenyament professional, l???educaci?? superior i postobligat??ria, la pol??tica d???ex??mens i titulacions, etc. Basta comparar els aspectes b??sics de dos sistemes educatius com l???espanyol i el brit??nic per entendre la complicada tasca d???intentar integrar els sistemes educatius europeus.

El valor dinamitzador dels projectes d'innovaci?? educativa de caire institucional

Els projectes d'innovaci?? educativa promoguts per les administracions p??bliques es poden convertir en eines poderoses de dinamitzaci?? d'un centre escolar. La implementaci?? del Projecte d'immersi?? en angl??s a la tardor i el Projecte ARCE al CEIP Blai Bonet (Santany??), mitjan??ant un conjunt de tasques interdisciplin??ries i interc??cliques, ha servit per promoure el treball en equip; una estructura educativa en xarxa; una comunitat d'aprenentatge i un sentit compartit de pertinen??a a l'escola. Aquestes finalitats s'han anat assolint a partir de la planificaci?? i aplicaci?? d'activitats significatives per als alumnes en relaci?? amb cinc blocs tem??tics convergents en els dos projectes educatius: Aigua, Terra, Flora, Fauna i Impacte hum?? de l'entorn mediambiental (la comarca, l'illa, la pen??nsula Ib??rica, el planeta Terra). Explicarem la nostra experi??ncia educativa i el valor dels projectes d'innovaci?? com a for??a impulsora per millorar les compet??ncies b??siques dels alumnes i per generar pr??ctiques de col??laboraci?? entre l'equip docent, la comunitat educativa i les institucions de l'entorn.

La internacionalització dels programes universitaris per a gent gran. Avaluació de l’experiència de la Universitat Oberta per a Majors (UOM)

L’experiència acumulada al llarg d’una dècada amb els programes d’aprenentatge al llarg de tota la vida amb adults grans a través del projecte universitari Universitat Oberta per a Majors (UOM) i, amb això, el coneixement més profund de les característiques i dels interessos de l’alumnat de més de cinquanta anys que ha passat per les aules de la UIB, ha donat com a resultat que en el conjunt de les illes Balears s’engeguin diferents programes educatius per a grans. A més, el fet que aquest programa sorgeixi des de la pròpia Universitat i s’hi gestioni ha permès crear sinergies amb la resta de programes i activitats que es duen a terme a la Universitat. Així, el programa internacional d’estiu per a alumnes grans europeus, la International Summer Senior University de la UOM, va ser inaugurat el mes de setembre del curs 2007-2008 amb la finalitat de contribuir, amb els objectius de la UIB, al procés d’internacionalització. Aquest programa és un espai de trobada per a l’alumnat sènior —el qual cursa un programa de formació en alguna Universitat d’Europa— en una setmana d’activitats educatives i culturals al campus de la UIB, i que té la llengua anglesa com a vehicular. En aquest document presentam els resultats de l’avaluació feta per l’alumnat en diferents moments del programa —en acabar cada edició i també d’una manera retrospectiva. D’acord amb el que recullen els resultats, és un alumnat molt heterogeni, tant per raons sociodemogràfiques, geogràfiques, socioeconòmiques com culturals. No obstant això, els resultats de l’avaluació mostren un alumnat molt semblant pel que fa a la seva satisfacció respecte de les quatre edicions del programa, des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011.

Desenvolupament de les competències familiars: la família com a context d’aprenentatge pares fills.

El artículo habla de la familia como uno de los principales contextos de aprendizaje tanto de los padres como de los hijos, de hecho, la calidad de la vida familiar es fundamental para los dos. De acuerdo con esto, los estudios etiológicos señalan algunos factores de interés, tanto de los modelos educativos utilizados en la crianza, como de contexto y la dinámica familiar en la que se produce el desarrollo evolutivo de los hijos. Se refiere tanto a las hablidades concretas de los padres en relación con la crianza de los hijos a lo largo del ciclo evolutivo, como el contexto de relaciones sociales que se producen dentro del contexto de la familia. Así, un problema o un déficit en una habilidad concreta se puede magnificar o no dependiendo del modelo evolutivo de la familia y de sus miembros. La falta de una relación cálida o positiva entre padres e hijos, la carencia de vínculos seguros, la rigidez, las prácticas de disciplina inconsistentes y la supervisión inadecuada aumentan el riesgo de que los hijos puedan desarrollar problemas serios en su ámbito de comportamiento y de sus emociones, llegando a desarrollar conductas antisociales, de acuerdo con eso, es primordial la familia como base educativa.

La tutoria i el tutor avui

L’article pretén abordar la necessitat que hi ha avui en dia de què l’acció tutorial que es porta a terme als centres educatius sigui consistent i treballi per al creixement de l’alumnat, propiciant-li referents que l’orientin en el seu camí. S’han fet avenços, doncs la majoria dels docents i tècnics ho recolzen i les lleis també van en aquest sentit; ara queda el més difícil, que és fer arribar la pràctica a tota la comunitat. Aquesta ha de ser basada en la qualitat, és a dir, que el treball tutorial sigui real i proper, i en el compromís de treball de tot l’equip docent.

L’activitat física i l’esport com a mitjà d’integració social i transmissió de valors a joves socialment desfavorits.

Aquest treball analitza la influència que pot tenir l’aplicació d’un programa d’educació física i esport a joves socialment desfavorits o en risc d’exclusió social. A partir de projectes i estudis d’aquest tipus ens centram en la millora de la convivència social i la transmissió de valors personals i socials. En primer lloc, es fa un estudi dels beneficis o potencialitats que podem extreure de la pràctica d’activitat física a nivell social. De la mateixa manera, es revisa la utilitat de l’activitat física i l’esport com a fenomen sociocultural educatiu i transmissor de valors personals i socials. Finalment, es realitza una proposta d’intervenció pràctica basada en jocs col•lectius i anàlisi de les conductes aparegudes; que ens permet concloure que l’aplicació d’un programa dirigit d’educació física i esport per joves socialment desfavorits té bastantes possibilitats d’èxit quant a la millora de la convivència social i la transmissió de valors.