933 resultados para Infants (Newborn)
Resumo:
Jugar no és només un sinònim de diversió, sinó que darrera d’aquesta acció s’amaguen molts elements que són imprescindible per al desenvolupament infantil, ja que l’afavoreix en tots els àmbits de la seva vida. Un nen amb Necessitats Educatives Especial té el mateix dret de gaudir d’una estona de joc, i desenvolupar-‐se com a persona. De fet, el joc és considerat una eina d’aprenentatge a l’edat infantil. Per això, el present treball de grau té com objectiu principal analitzar la importància del joc com a eina educativa amb infants amb un Trastorn de l’Espectre Autista. S’utilitza una metodologia qualitativa, i a través de l’observació, s’analitza com el joc ajuda a un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista a adquirir determinades habilitats i capacitats que li permeten tenir certa autonomia. Els resultats obtinguts, permeten afirmar que la Unitat de Suport a l’Educació Especial utilitza el joc com un recurs didàctic per a treballar amb infants amb Autisme. Per això, es planteja una proposta d’intervenció dins d’aquesta unitat.
Resumo:
El que es trobarà a continuació és tot el procés de recerca del Treball Final de Grau, on el tema clau s’engloba amb tot el que és el món de la Teràpia Assistida amb Gossos aplicades dintre l’àmbit de les persones amb diferents tipus de discapacitat. No obstant, aquest és un ampli col·lectiu i per tant, s’ha centrat en el context del Trastorn de l’Espectre Autista. És a dir, la finalitat que es busca amb aquesta investigació és saber si les Teràpies Assistides amb Gossos aporten beneficis a infants amb aquest trastorn. La recerca ha estat realitzada amb unes metodologies concretes. Per un costat, s’ha dut a terme un estudi de cas amb observació descriptiva d’un infant amb Trastorn de l’Espectre Autista. Aquí s’ha fet un seguiment d’unes sessions de teràpia concretes amb l’infant autista, el gos i el terapeuta. Així doncs, a partir d’aquest s’ha analitzat, mitjançant unes categories específiques, els beneficis que aporta aquest animal, com a eina terapèutica, a l’Autisme. Encara que, per contrastar aquest, s’ha tingut en compte la opinió des de la vessant familiar i la professional, arribant a una informació més detallada a partir de l’entrevista.
Resumo:
És el moment de donar a conèixer tot el que s’ha après durant el Grau en Mestre d’Educació Infantil. Es tracta d’una part molt important del nostre camí com a aprenents ja que demostra els interessos que tenim i els objectius que volem aconseguir. A continuació es podrà observar un treball pensat en dissenyar espais ideals que haurien de tenir les llars d’infants. Sempre es pot millorar, però aquest projecte en fa una idea general i detallada de com seria, des del meu punt de vista, una llar d’infants ideal.
Resumo:
En aquest projecte es reflexiona sobre l’ensenyament de les ciències al parvulari i com els infants aprenent conceptes relacionats amb el regne animal. La ciència escolar classifica la gran diversitat d’espècies que formen aquest regne en dos grans blocs, els vertebrats i els invertebrats, però en els patrons que ens ofereixen els animals per descobrir a ull nu aquestes particularitats són molt complexes d’observar. La visió que tenen els infants de parvulari sobre els animals del seu entorn sovint és molt allunyada de la realitat i els alumnes es creen concepcions alternatives per entendre els animals que observen. En l’estudi es realitza un recull de dades, a l’inici i el final d’una unitat didàctica, analitzant les representacions i les diferents formes de classificació dels animals de l’entorn que utilitzen els infants. Les conclusions són una reflexió sobre el perquè d’aquests coneixements alternatius i la manera de com aconseguir un canvi conceptual.
Resumo:
Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.
Resumo:
Aquest treball consta d’un procés d’investigació en el qual hi podem trobar la corroboració de la pregunta inicial sobre com influencia la pràctica Dalcroze en l’estimulació de les diferents capacitats dels infants. Aquest mètode consisteix en estimular la coordinació i la maduresa personal de l’infant i està basat en el moviment i la percepció del ritme. Basant-me en el què diuen alguns autors i pedagogs s’han comprovat les hipòtesis a partir d’una investigació. Per poder investigar aquest fet s’han realitzat una sèrie d’observacions de diferents sessions de música amb infants de tres a set anys de dues escoles diferents. En una de les escoles, en la qual s’ha estat investigant, els alumnes fan música a partir del mètode Dalcroze i a l’altre escola no. A partir de les observacions de totes les sessions de música s’ha analitzat i comparat les dues maneres de treballar la música i les capacitats que es poden desenvolupar treballant la música d’una manera vivencial i dinàmica. Per fer la part pràctica s’ha utilitzant una metodologia qualitativa la qual investiga si a partir de la rítmica Dalcroze es poden estimular les diferents capacitats dels infants. Les dades han estat recollides en una graella d’observació on hi ha transcrita cada una de les sessions de música de les dues escoles, també han estat recollides a partir de les gravacions de totes les sessions i dues entrevistes realitzades a les professores de música. A partir d’aquí ha començat el procés d’investigació i anàlisi.
Resumo:
Retinopathy of prematurity (ROP) is a major cause of visual impairment in premature infants. It is characterized by an arrest in normal retinal vascular development associated with microvascular degeneration, followed by an abnormal hypoxiainduced neovascularization. Recent studies point out that ROP is a multifactorial disease, implicating both oxygen-dependent and oxygen-independent mechanisms. Oxygen-dependent factors leading to microvascular degeneration include generation of reactive oxygen species and suppression of specific oxygen-regulated vascular survival factors, such as vascular endothelial growth factor (VEGF) and erythropoietin. The other major mechanism for the initial capillary loss is oxygen-independent and implicates a deficit in growth factor IGF-1/IGFBP3. The proliferative, second phase of ROP is triggered by increases in vascular growth factors concentrations, in an attempt to compensate for the hypoxic retina. Novel signaling pathways for vascular repair, implicating both metabolite signaling and inflammatory lipids signaling, represent new therapeutic avenues for ROP.
Resumo:
The article presents the trajectory of the Swedish psychiatrist Gustav Jonsson (1907-1994) who, in the 1940s, revolutionised the therapeutic and educational treatment of children and young people, considered irreclaimable from the social point of view, who were committed to educational institutions. It analyses the social development of the Welfare State in Sweden, the legal framework of child protection, as well as the context of Swedish residential care centres for children and young people in the first half of the 20th century in order to go further into the psychological and educational work conducted with the Barnbyn Skå group. Jonsson redirected the analysis of violent behaviours that were manifest in these children and young people which made them intractable from the educational point of view and established elements of psychoanalytical understanding, based on a systemic approach in which the family context became essential in order to understand the children’s difficulties. Barnbyn Skå was the centre which, under the guidance of Jonsson, developed this new therapeutic and pedagogic approach. The educational work carried out there exceeded the traditional model in terms of control and surveillance. The methods were considered radical from within pedagogy and caused great controversy which led the centre to continuous investigations on behalf of the Social Services of Stockholm between 1960 and 1970. For several decades Barnbyn Skå has been considered a pioneering experience in the field of Scandinavian child psychiatry.
Resumo:
We reviewed the records of 108 patients who had a tracheostomy performed over a 10-year period from July 1979 to April 1989. Median age at tracheostomy was 6 months (1 week-15 years). Indications for surgery were acquired subglottic stenosis (31.4%), bilateral vocal cord paralysis (22.2%), congenital airway malformations (22.2%) and tumours (11.1%). No epiglottis and no emergency situation had to be managed by tracheostomy. Operation was uneventful in all, but 8 patients (7.4%) developed a pneumothorax in the postoperative period. Twenty-one (19.5%) had severe complications during the cannulation period (tube obstruction in 11 patients with cardiorespiratory arrest in 4; dislocation of the tube in 6 patients). Fifteen patients (13.8%) had severe complications after decannulation (2 had a cardiorespiratory arrest); all 15 had to be recannulated. At the end of the study period 85 patients (78.7%) were successfully decannulated with a median period of tracheostomy of 486 days (8 days-6.6 years). The median hospital stay was 159 days (13 days-2.7 years). All patients could be discharged. Eight patients (7.4%) died but no death was related to tracheostomy. In summary the mortality rate is lower than reported in previous reviews and tracheostomy is a safe operation even in small children but cannula-related complications may lead to life-threatening events. The management of tracheostomized small children and infants in a highly staffed and monitored intensive care unit has allowed better handling of complications and has resulted in a reduction in cannula-related deaths.
Resumo:
Un estudi demostra que els primers sons que vocalitzen els nens més petits tenen un significat més complex del que s'havia pensat fins ara
Resumo:
Un estudi demostra que els fets traumàtics que el pare hagi pogut viure un temps abans de la concepció d"un fill afecten el creixement del futur nadó. La causa se situaria en els canvis epigenètics provocats pel trauma en qüestió, que afectarien els espermatozous
Resumo:
INTRODUCTION: infants hospitalised in neonatology are inevitably exposed to pain repeatedly. Premature infants are particularly vulnerable, because they are hypersensitive to pain and demonstrate diminished behavioural responses to pain. They are therefore at risk of developing short and long-term complications if pain remains untreated. CONTEXT: compared to acute pain, there is limited evidence in the literature on prolonged pain in infants. However, the prevalence is reported between 20 and 40 %. OBJECTIVE : this single case study aimed to identify the bio-contextual characteristics of neonates who experienced prolonged pain. METHODS : this study was carried out in the neonatal unit of a tertiary referral centre in Western Switzerland. A retrospective data analysis of seven infants' profile, who experienced prolonged pain ,was performed using five different data sources. RESULTS : the mean gestational age of the seven infants was 32weeks. The main diagnosis included prematurity and respiratory distress syndrome. The total observations (N=55) showed that the participants had in average 21.8 (SD 6.9) painful procedures that were estimated to be of moderate to severe intensity each day. Out of the 164 recorded pain scores (2.9 pain assessment/day/infant), 14.6 % confirmed acute pain. Out of those experiencing acute pain, analgesia was given in 16.6 % of them and 79.1 % received no analgesia. CONCLUSION: this study highlighted the difficulty in managing pain in neonates who are exposed to numerous painful procedures. Pain in this population remains underevaluated and as a result undertreated.Results of this study showed that nursing documentation related to pain assessment is not systematic.Regular assessment and documentation of acute and prolonged pain are recommended. This could be achieved with clear guidelines on the Assessment Intervention Reassessment (AIR) cyclewith validated measures adapted to neonates. The adequacy of pain assessment is a pre-requisite for appropriate pain relief in neonates.
Resumo:
A group of neonatal (n=10) and 12-week-old (n=12) anesthetized, ventilated New Zealand white rabbits received an acute i.v. dose (40 mg/kg body weight) of acetylsalicylic acid (ASA, Aspirin). In the neonatal animals, i.v. ASA caused within 20 min a significant (P<0.01) fall in renal blood flow and glomerular filtration rate (GFR), with an equally significant (P<0.01) increase in filtration fraction and renal vascular resistance. The latter indicates greatly augmented renal vasconstriction or more precisely reduction in intrarenal vasodilatation by inhibition of vasodilatory prostaglandin (PG) synthesis. Urine volume decreased. The 12-week-old young adult animals responded in a similar, but significantly attenuated fashion. These experiments demonstrate that inhibition of PG synthesis in neonatal animals causes very rapid, reversible vasoconstriction, with a reduction in GFR. In addition, this study confirms previous observations that the renal hemodynamic response to the inhibition of PG synthesis is far more pronounced in neonatal animals than in (young) adult rabbits.
Resumo:
La actual concepción de discapacidad intelectual, de acuerdo con la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD), pone de manifiesto que la implementación de apoyos adecuados mejora el funcionamiento individual de las personas con discapacidad intelectual (DI). Con el fin de valorar las necesidades de apoyo que los niños y adolescentes con DI manifiestan en su vida cotidiana y, a partir de dicho conocimiento facilitar la elaboración de planes de apoyo individualizados, actualmente un grupo de trabajo internacional liderado por la propia AAIDD, entre los que se encuentra el grupo Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius, está desarrollando la Supports Intensity Scale (SIS) for Children. El objetivo del presente artículo es dar a conocer el proceso de adaptación transcultural de la SIS for Children al contexto catalán, así como algunos resultados obtenidos en la prueba piloto que se ha llevado a cabo con una muestra de 33 niños y adolescentes de Cataluña, los cuales destacan la fiabilidad y validez del instrumento. Finalmente, el trabajo de validación de la escala actualmente en proceso, permitirá a los profesionales planificar y supervisar planes individualizados dirigidos a la promoción de experiencias de inclusión educativa y de integración a la comunidad.