Control dolor post quirúrgic pacients intervinguts hèrnia inguinal per CMA

El dolor post-operatori és un dels problemes més importants que segons la OMS afecta als pacients intervinguts quirúrgicament i el que més els preocupa. Any rere any hi ha un increment del nombre de pacients intervinguts per Cirurgia Major ambulatòria al nostre país de manera que ha de ser el mateix usuari i la família els que facilitin les cures als pacients al propi domicili. Aquest estudi planteja si introduir intervencions educatives al servei disminueix el dolor post-operatori dels usuaris Objectiu general: Dissenyar un programa d’informació que realitzarà infermeria dirigit als cuidadors i pacients del servei de CMA i que han de ser intervinguts de hèrnia engonal. Avaluar l’eficiència del mateix programa educatiu. Metodologia: l’àmbit d’estudi d’aquest treball serà les unitats de Cirurgia Major ambulatòria de qualsevol centre de Catalunya. Es realitzarà un estudi comparatiu quantitatiu entre dos grups independents integrants per 30 participants en cadascun d’ells (total de 60 participants). Grupo A: protocol habitual de la unitat Grup B: intervenció educativa dissenyada Els participants seran pacients majors d’edat, que compleixen els requisits per ser intervinguts per Cirurgia Major Ambulatòria de Hèrnia inguinal. El participant ha de fer-ho amb un familiar responsable de les seves cures. Es realitzaran 3 enquestes al pacient i 3 al familiar responsable de les cures, la primera a les 24 hores després de la intervenció, la segona a la setmana i l’última a les 2 setmanes. Limitacions de l’estudi: en cas de que el pacient que ha de formar part de l’estudi requereixi ingrés hospitalari per alguna complicació durant la cirurgia el pacient deixa de participar en l’estudi automàticament. En cas que el pacient o familiar no contestin al telèfon el dia i l’hora pactada prèviament també deixarà de formar part de la investigació. Per aquest motiu es tindran 10 pacients de reserva per si calgués reemplaçar el subjecte d’estudi.

Grau de millora del compliment de l'exercici físic en pacients amb diabetus mellitus tipus 2

L’objectiu d’aquest projecte és conèixer quin mètode és el més efectiu per millorar el compliment de prescripció d’exercici físic, en persones que pateixen Diabetis Mellitus tipus 2. La Hipòtesi del treball, és que els pacients del grup intervenció tindran un grau de millora més elevat que els pacients del grup control. Per dur-lo a terme s’analitzarà el grau d’exercici físic de persones amb diabetis Mellitus, a través de la enquesta IPAQ. Es faran dos grups: Grup intervenció, que seran persones que participen en les sessions del Programa Pacient expert. Grup control, que seran persones que van a les visites de control amb la infermera del CAP. També s’utilitzarà una enquesta de dades demogràfiques per valorar el nivell d’estudis i la situació laboral dels participants. Aquest estudi es portarà a terme en 10 centres d’atenció primària del Bages, per professionals d’infermeria i durant 26 mesos. Com a limitacions de l’estudi trobem que el grup intervenció i el grup control no rebran el mateix tipus de formació i es portaran a terme en períodes de temps diferents, pot haver abandonament per part dels usuaris i pot ser que els infermers dels CAP on es portarà a terme arribin a conèixer l’estudi.

Preparació física específica en l'esport col·lectiu del futbol. Estudi de la millora i el manteniment del valor del VO2màx

En el treball que es mostra a continuació podrem observar un estudi sobre la preparació física aplicada a l’esport del futbol. A més, farem un estudi dels nivells del volum màxim d’Oxigen (Vo2màx) a través d’un procés d’obtenció de resultats indirecte (Test de Course Navette) tenint present el nombre de sessions setmanals. Observarem les diferències en la definició del paràmetre segons Zintl (1991), Diéguez (1997), Gómez, Aranda i Ferrer (2010), entre d’altres. També observarem els nivells que s’han de tenir a partir d’autors com Zintl (1991), Rivera i Avella (1992), Sánchez i Salas (2008). Per dur-ho a terme, farem un estudi hipotètic-deductiu a través d’un mostreig no probabilístic. Observarem els valors del Vo2màx. assolits en el període preparatori, comparats amb el manteniment, la millora o la pèrdua d’aquest després d’un període d’entrenament diferenciat entre una i tres sessions. Un cop realitzat el procés, hem pogut veure que els nivells assolits després del període preparatori (60.87+ 8.81 ml/kg/min) són majors respecte l’inici del període (44.38 +8.92 ml/kg/min.). Posteriorment, al observar les diferències entre els dos grups de la mostra, podem afirmar que amb tres sessions realitzades no es poden mantenir els nivells anteriors (57.80 +10.16) respecte els (56.73 +9.24) de l’últim test. Per últim, el grup 2, amb una única sessió setmanal els valors baixen més, es passa dels (63.93 + 6.24 ml/kg/min.) als (56.50 + 7.52 ml/kg/min)

Influència de l’estrès en els resultats acadèmics en relació a la pràctica esportiva

University students which are in exams period tend to modify their habits; physical activity, diet, rest, etc. This means a lesser physical and academical performance. “Tal situación les puede hacer experimentar agotamiento, poco interés frente al estudio, y autocrítica (Caballero, Abello & Palacios, 2007)”(13) Because of that, the goal of this investigation is to observe if practising physical activity during exams period affects the stress level and the academical marks. Students which took part in this investigation had been distributed in two groups: one group which does physical activity minimum 2 days per week (from 5 to 15 hours) and another group which doesn’t practise, or maybe just do less hours than the first group. The sampling is performed by 18 students of Universitat de Vic (9 in each group). During 3 months, they had to answer some questionnaires, first of all, to know the characteristics of all the students (physical activity level, what kind of physical activity they did, average academical marks, etc). Then, they had to do 2 tests to go further in the stress topic (STAI and Escala Estrès Percebut), and finally, the last questionnaire was useful to know if they have been ill after exams period or during it. This 3 months period has been divided in 3 phases: 1st phase at the end of November to choose the participants and learn their characteristics, 2nd phase to do the stress tests (from December until January), and the 3rd phase to collect the data from the questionnaires and tests (end of January).While the groups were being analysed, it was clear to see that the students which practise physical activity tend to suffer less stress in both periods (with and without exams), compared to the sedentary group. Apparently, due to the questionnaires results, the sedentary students suffered more illnesses during or after the stressing period. Therefore, even there are significative differences between both groups in connection with stress level (even from STAI or Escala Estrès Percebut), there isn’t any association towards the academical results, because after all, the sedentary group tends to have better marks than the other group.

El futbol femení a Osona: desigualtats, necessitats, demanda i potencialitat d'un campus de futbol per a noies de la comarca

L’objectiu d’aquest treball és determinar si existeix una desigualtat entre el futbol femení i el masculí en esdeveniments esportius i en el seu cas realitzar propostes ajustades a les necessitats actuals. D’una banda, les dades cedides per la Federació Catalana de Futbol permeten comparar l’evolució de futbolistes federats i federades i certifiquen que hi ha un canvi de socialització de la dona dins de l’esport, concretament, del futbol osonenc. D’altra banda, de la literatura es desprèn que és possible detectar que la progressió de la dona en l’esport no va d’acord amb les necessitats d’aquest gènere. És per això, que mitjançant la tècnica de treball dels grups de discussió, integrats per jugadores, entrenadors i pares i mares, ens acostarem a la realitat per tal d’esbrinar la demanda d’un possible campus de futbol femení; els seus objectius i les preferències d’aquest col·lectiu per aconseguir satisfer les seves necessitats.

El joc d'esquena del davanter centre al futbol, és més eficaç jugant de cara o girant-se?

Segons Castelo (1999, 2009) i Ardá i Casal (2003) la fase ofensiva del futbol es divideix en la fase de progressió, en la qual es busca progressar a porteria, i en la fase de manteniment o emergència, en la qual s’assegura la possessió de la pilota. L’objectiu és analitzar si quan el davanter centre rep la pilota d’esquena a porteria, es manté amb més eficàcia la possessió jugant en progressió o en emergència durant els 5” posteriors a la recepció de la pilota per part del davanter. L’estudi és Descriptiu d’Observació Directa, en aquest s’observen i s’analitzen, a través de vídeos, 10 partits de la fase de grups de la fase final de la Eurocopa 2012, en concret els partits són dels grups A i B. Els resultats confirmen la hipòtesi inicial, ja que es manté amb més eficàcia la pilota quan aquesta es juga en emergència (71%) que no pas en progressió (54%).

Impacte de la Gimnàstica artística a Vic: la relació gimnasta-entrenadora dins del Club Gimnàstic Osona (CGO)

L’objectiu d’aquest estudi és comprovar si una millor relació entre gimnasta i entrenadora és un factor determinant per a poder obtenir més resultats en les competicions. S’estudien tres grups dividits per tres nivells diferents: Escolar (8 gimnastes), Promogym (11 gimnastes) i Tecnificació (28 gimnastes). A partir d’una adaptació feta dels qüestionaris Cart-Q de Jowett i Ntoumanis (2004) i l’ SF-PANAS de Thompson (2007) es realitzarà l’anàlisi de la relació gimnasta-entrenadora abans de dues competicions, on s’analitzaran els podis. Observant l’estudi, una baixada de mitjanes dels aspectes de les 3 C’s (proximitat, compromís i complementarietat) estava acompanyat d’una baixada de resultats i una pujada de les mitjanes de les 3 C’s estava relacionat amb l’obtenció de més podis. Per tant, a l’hora de valorar els resultats en competició la relació gimnasta-entrenadora és un factor important a tenir en compte.

Comparació del servei en curt i en llarg del porter dins de la fase ofensiva del joc

En el procés ofensiu de la majoria d’equips de futbol, es pot distingir una tendència a jugar en base a dos estils de joc. Un estil basat en un joc en curt, per tal de poder mantenir la possessió de la pilota, i estar durant més temps atacant la porteria contraria. I un altre estil que prefereix buscar la profunditat en les seves accions, anant d’una forma més directe cap a la porteria rival. En aquest treball es pretén analitzar quin dels dos estils és millor perquè un equip encadeni un total de 6 accions, tenint com a referència en l’inici de la jugada al porter. Per tal d’aconseguir-ho s’analitzaran els 24 partits de la fase de grups de l’Eurocopa 2012 a través d’una metodologia pròpia, que ens permetrà saber a través de quines situacions rep la pilota el porter abans de posar la pilota en joc, i a través de quines accions, l’equip no és capaç d’assolir el nombre d’encadenaments marcat.

Beneficis socials del treball cooperatiu a l'aula d'educació física

Hi ha diversos autors que parlen dels beneficis socials que aporten les estructures d’aprenentatge cooperatives dins les aules d’Educació Primària, afirmant que d’aquesta manera podem millorar la cohesió dels grups i disminuir el percentatge d’alumnes rebutjats. Per comprovar-ho, al llarg d’aquesta investigació he implantat aquestes estructures de treball dins l’àrea d’Educació Física. A través de diferents instruments de recollida de dades, he pogut comprovar quin era l’estat de les relacions, abans, durant i després de la meva intervenció didàctica, d’aquesta manera, i comparant-ne els resultats, he pogut afirmar o desmentir la idea d’aquests autors.

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.

La inclusió a l'aula a través de l'aprenentatge cooperatiu i "l'emoció de conèixer" : anàlisi de la incidència de les estructures cooperatives d'aprenentatge i del projecte amb "l'emoció de conèixer” a partir de dos anàlisi de casos

Aquest document vol exemplificar com mitjançant l’aplicació d’estratègies metodològiques inclusives concretes es pot millorar la situació d’inclusió de dos infants en les seves aules ordinàries. Per tal de dur a terme aquest objectiu el que es fa és oferir una proposta d’innovació didàctica a partir d’estructures cooperatives d’aprenentatge i de l’estratègia metodològica “L’emoció de conèixer” perquè aquests infants augmentin en presència, participació i progrés per acabar sent inclosos significativament dins dels seus grups-classe. Paral·lelament s’analitza la incidència sobre els dos infants de les propostes que s’han dut a la pràctica per valorar-ne el grau d’efectivitat en relació a la millora de la inclusió.

Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Elements ressaltats per infants i mestres en la creació d'un conte integrant les TIC i intercanvi d'aquest entre dues escoles a través d'una videoconferència

Les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació esdevenen el tema principal d’aquesta investigació. L’objectiu primordial del treball és donar resposta al següent interrogant: què destaquen els infants i mestres d’una experiència d’aula en la qual s’integren les TIC? Aquesta recerca s’aproxima a la Grounded Theory, que es centra en crear la teoria a partir de l’anàlisi de les dades. En aquest treball és a partir de les dades analitzades que es defineixen les dimensions i indicadors per tal de donar resposta a la pregunta formulada inicialment. La intervenció que s’ha realitzat ha estat portada a terme amb les classes de P-4 i P-5 de dues escoles. Consisteix en explicar el mateix conte, sense final, a les dues aules i que aquestes s’inventin un final per tal d’explicar-se’l a través d’una videoconferència. Els resultats obtinguts amb els instruments de recollida de dades utilitzats en la investigació (dibuix infantil, grups de discussió i entrevistes) mostren que infants i mestres no destaquen el mateix d’una intervenció d’aula utilitzant les TIC. Els infants es centren més en el contingut, mentre que les mestres destaquen la metodologia i la tecnologia emprada.

El consum multipantalla. Estudi sobre l’ús de mitjans tradicionals i nous per part de nens, joves, adults i gent gran a Catalunya

Des de fa una dècada es parla de la convergència digital, que ha propiciat la conjunció de la informàtica amb els mitjans de comunicació i la interconnexió en xarxa. Actualment circulen amb facilitat suports vells i nous cada vegada més flexibles. La conseqüència per als usuaris és que avui disposen d’una varietat àmplia de continguts connectats permanentment en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a través de diverses plataformes i amb una convivència rica i complexa. En aquest context, aquest article mostra les conclusions d’un estudi de camp sobre l’ús, el consum i les preferències de suports i de continguts de la comunicació digital per part de grups d’infants, de joves, d’adults i de gent gran a Catalunya.

Les Imitacions de vaixella fina importada a la Hispania Citerior (segles I aC-I dC)

Aquesta obra és fruit de la taula rodona «Imitatio Vasaria. Les imitacions de vaixella fina a la Hispània Citerior en època tardorepublicana i altimperial: producció i comercialització», que va reunir durant tres dies representants de tretze grups de recerca per reflexionar sobre les imitacions de les ceràmiques fines d’importació d’època romana tardorepublicana i altimperial. Com a resultat d’aquestes xerrades es van redactar 14 articles que presenten els estats de la qüestió que cada grup de recerca va portar a terme en el seu àmbit geogràfic i en els jaciments on van desenvolupar el seu treball de camp: diverses zones de la Hispània Citerior des de les universitats de Girona, Barcelona, Autònoma de Barcelona, València, Alacant i Valladolid, així com des dels Museus d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Mataró i Badalona, i de l’ICAC. Dos articles del llibre, però, se centren en un altre punt de la Mediterrània occidental, el Llenguadoc, aportat per un grup del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS).